El dia 2 de juliol, a l’auditori Barradas de l’Hospitalet, i com a cloenda del curs i de l’homenatge que els centres educatius de l’Hospitalet hem volgut retre a Joana Raspall en el seu centenari i en el marc del seminari de les biblioteques escolars, el Servei Educatiu de l’Hospitalet organitza aquesta Trobada Pedagògica en col·laboració amb les biblioteques públiques de la ciutat.
Aquesta activitat pretén ser un punt de trobada dels mestres i altres professionals i col·laboradors, que treballen a favor de la lectura.
Serà un espai per a la reflexió sobre els llibres que ensenyen emocions i emocionen. També hi haurà temps per compartir les experiències dels centres que treballen els sentiments i els valors que aporta la poesia i la literatura infantil i juvenil als infants.
Us podeu inscriure entrant al web dels Serveis Educatius de l’Hospitalet on també podreu veure el Programa de la Jornada.
notícies
Aquell jove repòrter belga que tenia un fox terrier blanc
Al Museu d’Història de Catalunya situat a la plaça de Pau Vila, 3 (Palau de Mar) de Barcelona, aquest estiu, del 6 de juny al 29 de setembre de 2013 els tintinaires tenim una cita amb el nostre heroi, en Tintin, el periodista que no va escriure mai un article.
A la presentació de l’exposició podem llegir:
“Hergé, creador del personatge de Tintín, era un gran perfeccionista i es documentava exhaustivament per crear les seves aventures. En aquesta exposició veureu fins a quin punt tot el seu món està extret de la realitat. Hem descobert exactament aquelles fotos de revista, postals, fotogrames, anuncis, il·lustracions de llibres i les imatges que ell va copiar per ambientar les seves aventures. Fins i tot personatges: Tornassol és el doble exacte de l’inventor del batiscaf, Auguste Piccard; el multimilionari Carreidas és el fabricant aeronàutic Marcel Dassault, i Bianca Castafiore està inspirada en la soprano Maria Callas. De la mateixa manera, el castell de Molins de Dalt és el Château de Cheverny, el Temple del Sol és el Machu Pichu, l’amagatall de l’emir Ben Kalish Ezab és la Petra de Jordània, el whisky Loch Lomond encara és una marca actual i l’Hotel Cornavin de Ginebra existeix realment. La reproducció fidel de la realitat era per a Hergé una autèntica obsessió.
L’exposició presenta els 24 àlbums de la col·lecció Tintín, acompanyats de les imatges originals que el seu autor va copiar per dibuixar cada vehicle, avió, aparell, edifici, animal, selva, muntanya, carrer, tribu o secta. Hergé té l’estranya habilitat de fabricar personatges i objectes que s’inscriuen en l’imaginari col·lectiu. El seu escenari és el planeta sencer, i les aventures es basen en fenòmens reals de cada època. Gaudiu-ne.”
És agradable retrobar-se amb els àlbums de sempre. La darrera vegada que el vaig disfrutar, va ser a prop de París, a Lovaine-la.Neuve, al Musée Hergé, l’estiu del 2012. A la foto del costat em teniu acompanyant de l’inefable Milú.
Si podeu, feu una visita al Museu d’Història de Catalunya perquè segur que no us decepciona.
El video promocional és aquest:
Jornada de biblioteques escolars a la Catalunya Central
Ja estan obertes les inscripcions (del 3 al 18 de juny) per la II Jornada de Biblioteques escolars a la Catalunya Central que es faran el dia 26 de juny a l’Institut Lacetània (Av. Bases de Manresa, 51-59), de Manresa, de 9h a 14h.
Aquesta segona jornada està organitzada pel CRP de l’Anoia, CRP del Bages, CRP del Berguedà, CRP d’Osona i CRP del Solsonès.
Tota la informació (programa, inscripcions, etc) la podeu trobar al bloc següent:
http://jornada-biblioteca.blogspot.com/
Amb aquesta Jornada, com a la primera que es va celebrar l’any passat, es volen presentar recursos i estratègies per dinamitzar i millorar les nostres biblioteques de centre.
M’han convidat a fer la primera conferència i estic il·lusionat.
Si vens a compartir el matí amb nosaltres, estigues preparat/da perquè pot passar qualsevol cosa. Estàs avisat/da.
Nous temps, nous camins
De l’1 al 4 de juliol se celebrarà la Segona Escola d’Estiu per a mestres organtizada per l’Associació ARAE. Es farà a Vic, a l’Escola Andersen.
Segons diu el programa “les persones que treballem en Educació tenim el repte d’oferir el millor de nosaltres mateixos dia rere dia. Els temps difícils que vivim, sens dubte ens conviden a reflexionar i a depurar la nostra pràctica, a optimitzar els nostres recursos professionals i personals, i a mantenir-nos fidels a la idea que l’Educació, quan és de qualitat, pot fer del nostre món un lloc millor”.
Hi haurà un curs anomenat “Contes per a la Vida (Educació Emocional, Creixement Personal)” que serà impartit per la Mercè Escardó, en Pep Duran i l’Eva Martínez.
Un altre curs sobre “Matemàtiques, geometria i càlcul”, el farà l’incombustible Maria Antònia Canals.
També “Aprendre d’Art” amb la Roser Caritx
I un final de festa espectacular amb la conferència oberta de Joan Domènech, mestre i autor del llibre “Elogi de l’Educació Lenta”, Ed. Graó.
Han tingut la gosadia de convidar-me per parlar de lectura. No he pogut negar-m’hi perquè compartir el curs amb l’Artur Noguerol no passa tots els dies. L’Artur Noguerol ha estat un dels referents de molts mestres, sempre molt vinculat a la renovació pedagògica.
Pel qui no el coneixeu us deixo unes reflexions seves en un vídeo que conté un conjunt de sketch per fomentar la discussió sobre certs prejudicis al voltant del plurilingüisme.
Podeu accedir al programa complet de les jornades clicant AQUÍ
La lectura en una Comunitat d’Aprenentatge
L’escola Lledoner de Granollers és una Comunitat d’Aprenentatge, és a dir, un projecte de transformació sociocultural del centre educatiu i del seu entorn per aconseguir una escola de qualitat i d’excel·lència per a tots els nens i nenes i les seves famílies. Com la resta de comunitats d’aprenentatge impulsen aquests processos de transformació social i educativa, a través de la participació democràtica de tota la comunitat del barri: famílies, professorat, voluntaris, entitats de l’entorn, etc.
Les comunitats d’aprenentatge són un model de centre participatiu obert i inclusiu. Es defineixen per tenir unes bases teòriques contrastades i unes pràctiques d’èxit compartit que, entre d’altres objectius, pretenen:
- Apostar per una igualtat educativa en la societat de la informació
- Proporcionar a totes les persones una educació de qualitat que respongui a les necessitats actuals.
- Proporcionar la capacitat de diàleg i crítica per tal de construir una societat igualitària, intercultural i solidària.
- Garantir que el centre educatiu estigui obert al territori.
Dins de les seves actuacions, convoquen actes on hi participen els mestres, els pares, els alumnes i el personal voluntari per fer balanç i consensuar línies d’actuació sobre temes concrets.
Aquests proper dijous, 23 de maig, tenen un plenari que tractarà sobre l’ensenyament/aprenentatge de la lectura.
M’han convidat a participar i tindré la sort de veure/viure un acte pedagògic de primer ordre. N’estic content i il·lusionat.
Cançons, contes i cacauets
L’exposició creativa del curs 2012-13
Qualsevol activitat que relacioni música i lectura té un component social fort. Comporta treball en equip, desinhibició i creativitat i, per això estem contents del treball que hem fet enguany sobre literatura infantil i música. Hem potenciat la música com potenciem el raonament, el treball cooperatiu, el viure el dia a dia amb l’alegria que ens caracteritza, i no ens hem preocupat gaire per allò que el ministre Wert defensa quan escriu al preàmbul de la LOMCE “L’educació és el motor que promou la competitivitat de l’economia i el nivell de prosperitat de un país. El nivell educatiu d’un país determina la seva capacitat de competir amb èxit en l’arena internacional i d’afrontar els desafiaments que es plantegen en el futur”. Competitivitat i economia són conceptes que, a alguns, ens plantegen dubtes, essent com som persones que apostem per una formació humanista que s’aliï amb la felicitat que ens atorga el coneixement de la cultura, l’art, la música, etc.
Del 23 d’abril al 10 de maig hem tingut muntada l’exposició “Cançons, contes i cacauets” a la biblioteca de l’escola. Ha estat el recull d’algunes activitats que durant el curs hem anat fent al voltant de la literatura infantil que té la música com a part principal de la narració. Hem fet una classificació en la que hem inclòs un primer grup que compren aquelles històries en les quals la música fa de fil conductor de l’aventura vital. L’hem anomenat La música a la vida de les persones i hem explicat i llegit històries tan genials com La fuga, Les sirenes de Belpeixao, El pájaro y el búfalo, Els cinc horribles, L’orquestra de la Clara i altres.
Un segon grup recull aquelles narracions que giren al voltant del món de l’òpera com Bravo, Rosina! o L’Adelaida va a l’òpera.
El món de la dansa i el ballet ha estat representat per quatre narracions: Flora y el flamenco, Oliver Button es un nena, El meu gosset vol fer ballet i Billy Elliot.
Amb els nens de cicle infantil, hem vist els àlbums il·lustrats que relacionen sons, sorolls i silencis com El señor G, Sons, Los sonidos de la noche o El ruido que hace alguien que no quiere hacer ruido, entre d’altres.
Les músiques del món han estat presents amb la magnífica col·lecció de l’editorial Kókinos i els diferents estils musicals els hem pogut conèixer amb llibres com Nora i el jazz, Olivia y su banda, Elvis, No és possible, la Ruby balla un blues, etc.
De tot plegat han sortit tallers d’instruments i algunes creacions plàstiques i literàries que comentem breument a continuació.
Els alumnes de P3 han fet un taller de maraques i un llibre col·lectiu que han anomenat Musicanimalari on es recullen els dibuixos d’algunes cançons d’animals que han aprés durant el curs.
Els de P4 han investigat sobre el món dels dracs i han aprés les cançons de “Paf el drac màgic”, “el monstre de l’estany” i “tinc un drac que canta”. Han il·lustrat un preciós llibre col·lectiu sobre una narració que han anomenat “el drac cantaire”
Els de P5 van ballar la “tarantel·la” i van aprendre quà va ser el tarantul·lisme a partir de la narració “El baile de la Taràntula”. Com que el seu ritme és de 6/8 han aprofitat aquesta tornada per relacionar-la amb el seu llibre col”lectiu “Jo vull tocar”
A Primer de primària han treballat sobre “les cinc horribles” i “el meu gosset vol fer ballet” creant uns diorames a partir dels contes.
A segon de primària van xalar d’allò més amb les històries de l’Olivia i, en concret amb “Olivia y su banda” de la que van fer un petit mural.
El cicle mitjà va investigar sobre els instruments musicals i va fer un musicalari amb instruments de tot el món. També uns pictogrames amb poemes del llibre d’en Desclot “música, mestre” i una maqueta a partir de la narració ”la melodia en la ciudad” d’en Benjamín Lacombe.
A cicle superior van relacionar música amb totes les narracions que tenen els ocells i els seus cants com a protagonistes i van elaborar un diorama enorme basat en La primavera de Vivaldi.
La col·laboració de les famílies va consistir en fer uns petits treballs que tenien com a consigna “cacauets i música”. Va quedar genial.
A continuació us passo un muntatge amb algunes de les fotografies de l’exposició.
En els propers dies anirem entrant a l’apartat Propostes didàctiques les propostes dels llibres que hem anat treballant durant el curs.
Trobada amb l’autor Joan Manuel Gisbert
El dijous 25 d’abril vam tenir una trobada molt emotiva amb un dels autors seleccionats per a la tria de “la lliga dels llibres” d’aquest curs. A la sala d’actes de la Biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet es van aplegar quatre grups d’alumnes de cinquè de primària de les escoles Bernat Desclot, la Marina, Pau Neruda i Sant Josep – El Pi. El motiu era comentar l’obra “las maletas encantadas” amb el seu autor, en Joan Manuel Gisbert.
Vaig tenir el plaer d’acompanyar-lo a la taula i de fer-li la presentació.
El llibre “las maletas encantadas” planteja l’aparició d’una misteriosa maleta al mig del bosc que revoluciona els animals que hi viuen i els planteja moltes preguntes: que hi haurà dintre? Qui l’ha portada fins allà? Qui podrà quedar-se amb ella? I com aconseguiran obrir-la?
La musaranya, que és qui ha trobat la maleta aparentment abandonada, no vol pronunciar-se sobre si en el seu interior hi haurà instruments de música que allarguin la vida als qui escoltin els seus sons, pergamins amb les paraules més belles de tots els idiomes, rialles que vénen de milers d’anys abans, claus per obrir torrasses solitaris i castells enigmàtics o urnes de vidre amb flors immortals. . . L’única cosa que creu és que, quan aconsegueixin obrir-la, les vides de tots ells canviaran.
Quan arribi un home desconegut que es mou furtivament pel bosc es produiran revelacions sorprenents i inesperades. . .
Aquesta narració d’en Joan Manuel Gisbert ens permet entrar en el seu món únic i en un gènere, el realisme fantàstic, del qual va ser el precursor al nostre país. Les seves aventures plenes de misteris, amb un vocabulari ric i magnífic, han atrapat a milers de lectors que ens hem convertit en fans de les seves novel·les.
Va ser un matí molt especial i màgic i una oportunitat per als alumnes de conèixer l’artista que s’amaga darrera d’una obra de creació literària.
No cal ni dir-ho però el nostre agraïment més sincer a en Joan Manuel Gisbert per haver compartit un matí literari. L’agraïment és extensiu a les companyes del servei de biblioteques de l’Ajuntament de l’Hospitalet, a la biblioteca Tecla Sala i a les escoles que hi van participar. Una menció especial al regidor de cultura, senyor Jaume Graells, que va tenir la delicadesa de seguir la trobada, assegut en una discreta cadira, al final de la sala.
Adjunto algunes fotografies de l’acte, l’autoria de les quals és de la companya bibliotecària Gemma Isern. Les podeu veure AQUÍ.
Bona Diada de Sant Jordi!
Dimarts celebrarem la gran festa. Per als amants de la lectura és el nostre dia. Vull desitjar-vos que tingueu una jornada meravellosa i no se m’acut res millor que penjar un parell de vídeos breus, a l’espera d’endreçar tot el material que hem preparar a l’escola (exposició “cançons, contes i cacauets”, treball de la poesia de la Joana Raspall i celebració de la diada de Sant Jordi).
Un dels vídeos és un clàssic anomenant “l’alegria dels llibres” i l’altre és el darrer anunci de la coneguda marca de cervesa Damm. M’agrada sentir la veu en off quan diu: Si t’hi arrisques, et pots equivocar. Potser perdràs el cap, l’honor, la glòria. Potser suposarà el ridícul, el desterrament, o l’oblit. Però si vius com tu vols, fins les darreres conseqüències, potser, i només potser, arribis a ser qui ets”
Olé!
The joy of books
Anunci Damm
Fundació Jordi Sierra i Fabra a Barcelona
Jordi Sierra i Fabra, l’autor més prolífic en el camp de la literatura juvenil en català i castellà ha obert un centre al barri de Sants (Barcelona).
En aquests temps en que es tanquen llibreries, editorials i l’ambient cultural i literari està més aviat ensopit, que algú aposti per apropar la literatura als joves és motiu d’alegria.
Molts de nosaltres coneixem en Jordi Sierra i ens l’hem anat trobant en diversos esdeveniments. Si més no, hem llegit algunes de les seves obres mes emblemàtiques com “Camps de maduixes” , “Aydin” o “La fàbrica de núvols”.
A l’escola va venir fa molts anys a compartir una estona amb els alumnes de cicle superior, quan teníem setès i vuitès d’EGB. Uns anys després el vaig veure en una trobada amb els seus lectors a Madrid, un capvespre al parc del Retiro on va inventar una història a partir dels objectes que li anàvem donant… però el moment més sorprenent va ser quan vaig anar convidat a la Universitat d’Antioquia a Medellín (Colòmbia) i vaig saber de la gran tasca que feia amb la seva Fundació. Em va impressionar que fos considerat gairebé com un Nobel de les lletres i, pel que em van comentar, les seves trobades amb els joves eren multitudinàries, com si d’una estrella de rock and roll es tractés.
Estic esperant, amb ganes, que obri al públic, el proper mes de maig, la seva seu al Carrer Carreras Candi per anar-hi a fer una visita, com qui va a un temple.
Us adjunto l’enllaç al seu web oficial
i la notícia que va editar l’Ajuntament de Barcelona al seu portal bcn.cat.
El Petit Príncep fa 70 anys
La literatura infantil ens ha donat exemples de personatges superllestos com Matilda, Harry Potter o Pere Vidal, per posar algun exemple, però també trobem exemples de bonhomia en personatges delicats i fràgils. És el cas del Petit Príncep que ens defensa de l’aspror i brutalitat de la vida amb valors tan humans com la puresa de cor i una certa innocència en el tracte amb els demés.
Un Petit Príncep prou valent i decidit com per viatjar fins al nostre planeta guiat per una estrella.
El llibre va ser publicat per primera vegada el 1943 i ara han començat les celebracions dels 70 anys d’aquest conte francès, el més conegut arreu, l’obra atemporal d’Antoine de Saint-Exupéry.
El personatge s’ha convertit en una icona mundial que transmet valors positius com la pau, la protecció del nostre planeta, la tolerància, el dret a l’educació…
Els qui defensem la seva lectura guiada sabem que, de vegades, hi haurà capítols més complicats de llegir i que alguns alumnes es quedaran només en la historieta, sense arribar a copsar el seu simbolisme. Costa d’entendre, de vegades, que una finestra, per exemple, té tres lectures: Com a objecte físic, com a possibilitat de veure el que hi ha a fora i com a símbol de llibertat.
Però, tot i així, crec que a partir de cicle superior i a l’educació secundària estan prou preparats per llegir aquests llibre i per compartir la seva sensibilitat.
Aviat ens arribaran notícies d’esdeveniments que es celebraran i que podrem disfrutar a Barcelona, però mentre això no arriba, i per anar fent boca, podeu entrar al web oficial del Petit Príncep.
També us adjunto un extracte d’una conferència que vaig tenir la sort de compartir amb les mestres i els mestres de Lleida, allà per la tardor del 2009. La vaig anomenar “cinc-cents milions de cascabells” i una part del que vaig explicar està AQUÍ.
La invitació a la lectura 