Benjamin Lacombe: l’il·lustrador del mes de març

Benjamin Lacombe és un jove il·lustrador francès (va néixer l’any 1982)benjamin_lacombe  amb un gran prestigi internacional. Les seves imatges són molt atractives, molt elaborades i tenen força màgia. Ha publicat més de quinze llibres i cadascun d’ells mereix una atenció especial perquè són veritables joies.
L’estil dels seus dibuixos és molt característic, sobretot  pels ulls dels seus personatges, grans i expressius, amb color i amb calor.

Els llibres de Lacombe que podem trobar a casa nosta els publica Baula.
cuentos silenciososPotser un dels més extraordinaris sigui Cuentos silenciosos, un pop-up on presenta diferents personatges dels contes tradicionals com Pinotxo, la Caputxeta, Barbablava o Peter Pan, entre d’altres. A continuació, podeu veure el fantàstic booktrailer de presentació que es va fer per a l’edició francesa “Il était une fois…”

Altres àlbums il•lustrats són:
Genealogía de una brujaGenealogía de una bruja. Explica la història d’una petita bruixa que encara no sap que significa ser bruixa. El text és d’en Sébastien Perez, amb qui ha realitzat altres contes, tots ells magnífics. Es publica en castellà Edelvives.

amantsEls amants papallona. Ens narra una història d’amor impossible, on es mesclen la tradició, amb els sentiments. Les imatges són molt poètiques, l’acció se situa al Japó.
melodiaMelodía en la ciudad
És el que treballarem els propers mesos a l’escola i ens conta la història d’una ciutat industrial sòrdida on arriba un circ i altera la vida d’un nen. Aquest nen, l’Alejandro, no té un altre futur que treballar, com tothom, a la fàbrica del poble. L’arribada del circ li oferirà la possibilitat de ser ell mateix, de fer allò que li agrada i de descobrir el seu potencial humà.  El nen sent que hi ha vida més enllà de la que els seus pares, preocupats pel seu futur,  li han planejat.
però amb el circ arriba una noia, l’Elena que li canviarà la vida i el seu món. Aquesta és qui permet que el noi entri en el món del circ. Li fa de guia  i també té amb ell una història d’amor que es desvetlla a l’epíleg.
El noi trobarà finalment una passió, trobarà el seu lloc i s’haurà d’enfrontar a l’estretor d’una societat trista i tancada i també als seus pares.
L’arribada del circ porta uns personatges diferents, els artistes, que vénen amb el seu estil de vida a aquest indret que els percep com animals de fira, inquietants i poc recomanables. Els gitanos són una comunitat oberta que dóna la benvinguda amb els braços oberts a l’Alejandro, un “paio” ros, que no té res a veure amb ells i a qui ensenyen tot el que saben: la seva música.
Es tracta d’una narració amb una estructura formal i clàssica: Primer es situa la vida a una ciutat grisa, després arriba el circ i es produeix la primera trobada de l’Alejandro amb l’Elena, la noia gitana. Després hi ha el primer espectacle al que assisteix el noi i el càstig corresponent i s’acaba amb la fugida del noi per assistir a  l’últim concert i reconciliar-se amb els pares.
Hi ha dos elements claus que cal mencionar: el pròleg i l’epíleg. Mentre que tota la història és en tercera persona, explicada per un narrador que es situa fora de l’acció, aquests dos passatges son paraules de l’Elena adreçades a l’Alejandro.
També hi ha dos espais ben diferents: la ciutat grisa, tancada, industrial, sorollosa, trista, freda, tradicional. i el circ obert, acolorit, musical i càlid.
A destacar les il•lustracions intenses que ocupen  les pàgines dobles i complementen el text.
La nostra intenció es treballar el conte des de tres vessants:
Des de la música, descobrint el món del flamenc, fent una recerca i algunes audicions de “cante jondo”. Intentarem aconseguir les cançons que apareixen a l’annex final del llibre per aprendre’n alguna.
Des de l’expressió plàstica, analitzarem el primer dibuix de la ciutat grisa, melodia ciutatel comentarem i observarem el color de la caravana del circ. Potser proposarem una activitat d’il•lustrar el nostre barri amb colors grisos, blancs i negres, i incorporar algun element intrús de color, a la manera de “melodia en la ciudad”
Des de l’expressió escrita ens endinsarem en el món del circ, fent  un petit llibre col·lectiu de personatges del circ, prèvia recerca i/o discussió col•lectiva (trapezistes, pallassos, domadors, etc)

Benjamin Lacombe també ha il·lustrat:
Ondina,Blancaneu, L’herbari de les fades, Rossinyol, Cuentos macabros Cereza Guinda i Notre Dame de París.
I si voleu conèixer més sobre aquest autor…

Pàgina web de Benjamin Lacombe
Bloc de Benjamín Lacombe

Chené Gómez, l’home que cura l’ànima dels infants amb la pintura

DSC05386El dia 28 de febrer, a la tarda, en Chené Gómez va conduir un taller amb els alumnes de P5 que havien treball un dels seus contes: Llopferoç. Va ser una activitat molt reeixida en la que els infants van elaborar un “llopferoç” gegant. Després, Chené, artista plàstic malagueny, un aventurer que il•lustra contes infantils va tenir la deferència d’assistir a la tercera tertúlia “BERENAR I LLIBRES” on va compartir les seves vivències. Berenar i llibres és una activitat adreçada als pares i a les mares dels alumnes de l’escola i i té com a finalitat conèixer, aprofundir i difondre la literatura infantil i juvenili tot el que amb ella es relaciona.
L’activitat està conduïda i dirigida per l’equip de biblioteca que n’és l’encarregat del suport tècnic (tria de materials, infraestructura, coordinació i moderació). La participació és totalment flexible i voluntària.

Val a dir que tots els assistents vam sortir encantats d’haver conegut aquest home tan entusiasta i positiu, aquest Petit Príncep,  i sobretot vam tenir la sort de conèixer els seus projectes vinculats amb Creart, Organització No Governamental per el Desenvolupament (ONGD) de la qual n’és el fundador i que mitjançant tallers artístics per a nens impulsa projectes en llocs econòmicament depauperats del Tercer Món. Com ell mateix ho explica: “El arte me permite acercarme a las personas, jugar con ellas y compartir, por lo tanto, es el vehículo idóneo para educar”.
En Chené ha treballat amb infants del Senegal, Palestina, Colòmbia, Thailàndia, l’Índia i ha arribat fa molts pocs dies de la franja de Gasa on ha desenvolupat un dels seus projectes artístics.
Si voleu conèixer més sobre aquest il·lustrador (els seus llibres els publica OQO, on a més a més de Llopferoç, podreu trobar El viatge de les papallones i Como perro y gato) podeu llegir una entrevista per a la revista digital sosperiodista clicant AQUÍ i també informacions sobre la organització Creart aquí.
Us passo unes imatges del seu pas per l’escola.

Otfried Preussler

otfried-preusslerL’escriptor alemany Otfried Preussler va morir el dia 18 de febrer a l’edat de 89 anys.
Va escriure llibres infantils mítics i que formen part dels clàssics de la literatura infantil, com ara “El bandido Saltodemata”, “La petita bruixa” o “Nosaltres, els de Vilaximpleta”. Preussler opinava que “Els nens són el públic més intel·ligent i millor que pugui desitjar un comptador d’històries”

Fa més de vint anys, quan s’estudiava l’EGB a l’escola, els alumnes de tercer brujael-bandido-saltodematatenien “la pequeña bruja” com una de les lectures obligatòries i recordo que ho disfrutaven molt. Algun curs també vam llegir les aventures de “El bandido Saltodemata”. No sé si ara els alumnes de tercer de primària podrien llegir aquests contes…
De tota manera, no estaria malament que els propers dies dediquem algunes estones a recordar aquest autor, el presentem als nostres alumnes i fem una lectura en veu alta del primer capítol, com a mínim.

Podeu llegir una breu biografia enllaçant amb la notícia apareguda el dia 21 de febrer al diari “El País”  

Va ser tanta la popularitat  d’aquests llibres (especialment “la pequeña bruja”) que fins i tot es van fer versions animades per a la televisió.

Els vídeos de la Jornada LECXIT

Ja estan disponibles els vídeos de la Trobada pedagògica “Lectura i èxit educatiu” celebrada el dissabte 15 de desembre a l’auditori del CaixaFòrum de Barcelona.

Han quedat molt bé, molt professionals i vull felicitar, novament, a l’organització d’aquestes jornades que van aplegar 340 mestres i professors un dissabte al matí, pel rigor i l’entusiasme amb que van conduir la jornada i amb la sensilleza amb la que van resoldre els petits problemes. Un agraïment especial a l’Àlex Cossials.

Si voleu accedir a totes les intervencions només cal que aneu a l’adreça
http://www.lectura.cat/noticies/ja-estan-disponibles-els-videos-de-la-trobada-pedagogica-lectura-i-exit-educatiu.

Us deixo les meves dues breus intervencions: La presentació de l’escola Sant Josep – El Pi i el Joc del Capità Bacallà.

Lectura recomanada: Clubes de lectura

clubesAgraïm a l’Óscar Carreño el regal impagable de fer-nos a mans una petita meravella de noranta pàgines que sota el títol de Clubes de lectura ens fa, si no ho som encara, defensors de la lectura i dels llibres.
Llegir Clubes de lectura és com traspassar la porta d’accés a un món meravellós perquè el llibre no només parla de com funcionen els clubs de lectura (que això els qui els hem disfrutat ja ho sabem) sinó que parla de LITERATURA, d’aquesta literatura que ens apassiona i ens permet viure altres vides, ser més feliços i millors persones.
Els qui coneixem l’Óscar i hem tingut la sort de compartir les seves sessions, podem dir que tot el que explica (i ho fa requetebé!) és nomes una part d’allò que Hemingway anomenava la punta de l’iceberg, i sabem que al darrera de les seves paraules hi ha un grapat d’hores de lectures (i relectures) per fer-nos a mans les joies literàries que ens han il·luminat i ens han conduit per camins inexplorats i, a vegades, laberíntics.
El llibre conté una allau de referències que t’inviten a passar per la biblioteca i continuar llegint. Aquí rau, crec,  el valor d’aquest “assaig”(?), “llibre divulgatiu” (?) o “quadern informatiu” (?)… el nom no fa la cosa.
Lectura MOLT recomanable per als lletraferits en general, optimistes, entusiastes i amants de la lectura.
Gràcies Óscar!

Carreño, Óscar. Clubes de lectura. Editorial UOC. Barcelona, 2012 Col·lecció “el profesional de la información” núm. 11

100 anys de la Joana Raspall

Fotoc-31 (2) (640x427)Aquest Sant Jordi que ja albirem serà especial perquè farem un homenatge a la poetessa Joana Raspall, recordant que d’ací a no res, l’u de juliol, farà 100 anys. Estem preparant la lectura i/o representació d’alguns dels seus poemes. I serà especial perquè a moltes escoles de l’Hospitalet i de Catalunya es faran accions similars.
Gràcies a la coordinació de la Pilar Domínguez, companya mestra del Centre de Recursos Pedagògics i de la Núria Vila, bibliotecària de la ciutat, estem preparant, també, una festassa cap a final de curs on podrem veure tot el que haurem fet, que serà molt.
Si voleu conèixer o saber perquè estimem la Joana Raspall podeu clicar aquí  i trobareu el primer DOSSIER JOANA RASPALL que hem elaborat a l’escola Sant Josep – El Pi.
Si, a més a més, voleu més informació, podeu enllaçar amb:
CRP L’Hospitalet
El wikispace centenari de la joana raspall
El bloc de la Joana
El web de la Joana Raspall
Aprofito per comentar que el post que estàs llegint és el número 100 d’aquest bloc i que és possible gràcies a tu, lector amic, lectora amiga.

Spielberg va a l’escola

HPIM0487.JPGEls qui ens encarreguem d’una biblioteca escolar, potser hauríem d’aprendre dels supermercats, dels que és impossible sortir sense haver localitzat els productes de la llista de la compra. La retolació, la distribució estratègica de les novetats, l’ordre, la netedat, etc., tot són facilitats per trobar les galetes de coco, la llet desnatada o el dentifrici per a genives delicades.

A la biblioteca, en canvi, ens costa trobar estratègies per atansar els llibres als infants. Una manera atractiva de fer-ho és amb els book trailers. Un book trailer és la versió literària dels trailers que acostumem a veure al cinema o la televisió. Es tracta de promocionar un llibre emprant el format vídeo (o videoclip).
Un book trailer ha de ser curtet i ha de tenir certa gràcia per encomanar les ganes de llegir el llibre que es presenta.
Els alumnes que volen recomanar un llibre ho poden fer usant un programa d’edició tipus Movie Maker (ve per defecte en el software de Windows i és senzill de fer anar).
En els darrers temps, s’estan impulsant els book trailers amb un resultat que normalment sorprèn als propis alumnes. A més, la satisfacció de fer un treball cooperatiu estreny i cohesiona el lligams entre el grup.

De book trailers en parlem a l’article de de febrer de la revista GUIX, Si el voleu llegir només cal que cliqueu AQUÍ o entreu a l’apartat Publicacions/articles/GUIX on vaig guardant tota la sèrie “viure la lectura”.
L’article l’hem titulat Viatjant a través del vent, sense por a l’huracà. Les tècniques de màrqueting aplicades a la biblioteca escolar.

Un exemple de book trailer és aquest de l’editorial Fondo de Cultura Económica. És del llibre Alícia que va il·lustrar la Rebecca Dautremer.

Les cinquenes Jornades de Biblioteques Escolars

5jornadesbibliotequesescolarsLes cinquenes Jornades de Biblioteques Escolars de Catalunya ja tenen data. Es celebraran els dies 5 i 6 de març a Barcelona. Són una altra oportunitat per retrobar-nos amb els companys i companyes que creiem en la biblioteca escolar com a motor del canvi educatiu.

He fet la inscripció a través del magnífic web que el Col·legi de Bibliotecaris i Documentalistes. Allà hi trobareu tota la informació (ponents, presentació d’experiències, conferències, etc). Podeu enllaçar AQUÍ.

Allà ens hi trobarem!

Magic_Book_by_iLeeh95

Christian Voltz. L’il·lustrador del mes de febrer

voltz 1Us presento un altre dels il·lustradors preferits dels alumnes de l’escola. Es diu Christian Voltz i va néixer el 28 de setembre de 1967 a Estrasburg. Va estudiar a l’Escola d’Arts Decoratives i, després de graduar-se, es va instal·lar com a artista independent fent cartells, disseny gràfic i il·lustracions de llibres infantils, molts dels quals també el tenen com a autor.
El seu mètode consisteix en fotografiar les composicions que ell mateix realitza amb materials reciclats (filferro, llana, fusta, teixits, peces de rellotgeria i altres objectes inversemblants diversos). No fa servir ni llapis ni pinzells. El resultat són uns personatges molt divertits. Crec que val a pena destacar la singular interacció constant entre el text i la imatge perquè si només atenem al text o a les il·lustracions l’obra se’ns cau de les mans, però és en aquesta simbiosi perfecta que els seus contes prenen el seu sentit i la seva força. La seva obra  traspúa poesia, expressivitat i un humor força càustic.
beeetesVoltz també participa en la producció de pel·lícules d’animació, utilitzant tècniques tradicionals o mitjans informàtics. Avui en dia el seu art es coneix, sobretot, a través dels seus àlbums per a joves i dels cartells per a esdeveniments culturals (festivals de circ, música, teatre) per a un públic adult.
El seu taller és com el paradís de les troballes increïbles, com la cova d’Alí Babà.
Alguns dels llibres que podem trobar en català i castellà són els que presentem a continuació. Destaco “la carícia de la papallona” perquè vaig tenir la sort de col·laborar amb l’Ignasi en la seva traducció al català. Us adjunto el pdf aquí.
També hem pogut fer un treball profitós amb els alumnes a partir de la narració i el treball amb els llibresyo no he sido¿Todavía nada?, ¡Yo no he sido! , ¿Dónde està?, i altres com la petita meravella que va publicar Océano: el libro más genial que he leído.

el libro más genial

Amb l’alumnat de cicle infantil i inicial hem experimentat amb un material que ens permet crear il·lustracions “a la manera d’en Voltz”. Es pot trobar a les llibreries franceses. Es diu “L’atelier, stickers and scrach“. Val molt la pena per iniciar-se en la manera de fer d’en Voltz.

atelierÉs molt recomanable visitar la pàgina web d’aquest artista: http://www.christianvoltz.com/
També podem veure uns resums de les seves obras en català i castellà entrant al web de l’editorial Kalandraka.
Si teniu uns minutets no us deixeu de veure el seu mètode de treball i el seu taller en el vídeo següent.

Adreça e-mail: christian.voltz@wanadoo.fr

El mes de març presentarem l’il·lustrador francès Benjamin Lacombe.

Sobre la lectura a Europa

lectura_europaAcabo de llegir el document “la enseñanza de la lectura en Europa: contextos, políticas y prácticas” Es tracta d’un estudi que ha elaborat la Comissió Europea, mitjança la seva xarxa Eurydice.
Amb les reserves que sempre cal tenir quan es tracta de dades, m’ha semblant molt interessant i m’ha fet veure i entendre el perquè dels “mites” de Finlàndia o de la Bèlgica Flamenca.
Al capítol tercer, per exemple, podem llegir:

El aprendizaje y perfecionamiento de la lectura no se realiza sólo en los centros escolares, sino en muchos contextos y ambientes externos a la escuela; por lo tanto, la enseñanza como tal no es la única responsable del desarrollo lector. Los padres que disfrutan leyendo y quieren compartir ese placer con sus hijos fomentan en ellos actitudes positivas hacia la lectura. Las actividades relacionadas con la lectura que se realizan en familia a edades tempranas establecen las bases para que los niños aprendan a leer en la escuela. Más adelante, la lectura durante el tiempo de ocio y la lectura por placer refuerzan las habilidades lectoras lo cual, a su vez, hace que aumente el tiempo que los niños dedican a leer y, como consecuencia, se convierten en mejores lectores. Estar rodeados de libros, practicar la lectura en familia, tener revistas y periódicos a mano, todos éstos son aspectos que predisponen al ejercicio y desarrollo de la capacidad lectora. En un sentido amplio, vivir en un ambiente donde se valora la lectura es esencial para que un niño pueda llegar a ser un lector competente.

EurydicePodeu trobar el document disponible a Internet o si ho preferieu el podeu llegir AQUÍ.

És un document llarg (208 pàgines) però clarificador.