Els convidats de la propera tertúlia clandestina es declaren navegants però, en els temps actuals, el vent els duu a navegar per les xarxes socials i descobrint la força de la col·lectivitat.
Amb la idea d’establir connexions, el 22 de novembre iniciarem un projecte en el que creiem i volem anar de la mà dels millor navegants, capaços de “surfejar” els llibres però, sobretot, capaços de capbussar-se i arribar a l’interior, al fons, del que amaguen entre línies, en una cantonada del capítol catorze, o interpretant les imatges poderoses que ens ajuden a entendre el mon. Aquests convidats especials que tindrem a la propera tertúlia clandestina, ens recorden aquell neda-que-neda que ens convidava a “nedar tots molt junts, com si fóssim el peix més gran del món, nedant en l’aigua fresca del matí i en el sol del migdia, per espantar el gran peix…”
Abans de salpar, els hem obert les portes de l’Espai Llamps i Centelles per dissenyar les etapes del projecte, bo i sabent que arribarem a diferents ports i aconseguirem que altres navegants se sumin a l’aventura.
En aquesta primera trobada compartirem lectures i ens explicaran quins són alguns dels seus llibres preferits. També presentarem el tríptic de lectures recomanades que cada any, abans de Nadal, posem a la vostra disposició per si us serveix d’orientació.
Us recordem que no diem mai qui ve a la tertúlia però us donem algunes pistes. Una és el títol de la trobada: «De fil i cotó», una expressió que empren al lloc on viuen els convidats, un lloc on els agrada molt cantar. I per tant, ja és una bona pista perquè ens recorda que són bona gent. Un poble que canta no pot morir mai, diuen. Potser la contrasenya “Pep“, també us pot pistar.
Us ho explicarem tot plegat a la trobada del proper dimecres 22 de novembre. Us hi esperem!
RECORDEU: Tertúlia clandestina “DE FIL I COTÓ. Els millors llibres del 2023” Data: dimecres 22 de novembre de 2023 Hora d’inici: 18:00 Hora d’acabament: 19:30 Contrasenya per accedir: en aquesta ocasió és PEP, però si mostreu el carnet VIP podeu entrar directament i teniu seient reservat a la primera fila. Lloc: Espai Llamps i Centelles Carrer Rosalía de Castro, 80, l’Hospitalet. Transport públic: Metro Torrassa (línies 1, 9 i 10) i Bus (L16 i M12)
El proper dimecres 28 de juny, a l’Espai Llamps i Centelles, celebrarem la darrera trobada del curs. Serà força especial, sobretot per als qui vau venir l’any passar a disfrutar de l’exposició de «La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap» i conèixer en Werner Holzwart, el seu autor. Ho podeu recordar, clicant a:
Enguany, tal com vam prometre, celebrarem “El dia de la talpeta” amb la intenció de consolidar aquesta festa i anar variant de destinataris. En aquesta ocasió, volem convidar als adults que estigueu interessats en conèixer el complicat món de les traduccions i per això ens acompanyaran dues de les millors traductores de literatura infantil i juvenil: La Isabel Llasat i l’Anna Llisterri.
També recordarem la figura d’en Wolf Erlbruch, l’il·lustrador del conte, que ens va deixar el passat mes de desembre. Coneixerem altres llibre que ha fet i que, de ben segur, heu tingut a les vostres mans.
En Carles Ferrer, ens explicarà com està ara mateix la col·lecció de talpetes i les noves adquisicions. Podrem tocar (aquest any, sí) tots els exemplars. També hi haurà alguns dels plafons més significatius de l’exposició de l’any passat.
El passat dimecres, 17 de maig, vam fer la tertúlia clandestina #8 amb el títol «Dibuixa’m un xai. L’ofici d’il·lustrar llibres per a infants».
Abans de presentar la Noemí Villamuza, la convidada, vam explicar la coincidència que aquell mateix dia a Galícia era festiu perquè celebraven el dia de les lletres gallegues en record a la publicació dels “Cantares galegos” de Rosalía de Castro i, esclar!, com que l’Espai està situat al carrer Rosalía de Castro, la referència era obligada. Teníem prevista la lectura del poema Adiós ríos, adiós fontes (el podeu llegir al web de la fundació Rosalia de Castro: https://rosalia.gal/planeta-rosalia/adios-rios-ao-espanol/)
Adiós ríos, adiós fontes adiós, regatos pequenos; adiós, vista dos meus ollos, non sei cándo nos veremos. Miña terra, miña terra, terra donde m’eu criei, hortiña que quero tanto, figueiriñas que prantei. […]
Però no vam llegir aquest poema perquè uns dies abans la Noemí havia participat en unes jornades a l’illa de La Palma i les havien titulat “Bolboretas” — una paraula que en gallec vol dir “papallones”— i així és que vam recordar el conte que va escriure Xabier P. Docampo amb el mateix títol, publicat l’editorial Everest.
Després dels agraïments corresponents a la Biblioteca Tecla Sala pel préstec dels llibres de la Noemí Villamuza, a les persones assistents per la seva presència, a l’empresa Juvé&Camps per seu suport i també a Telepizza per la seva col·laboració desinteressada, vam comentar el perquè del títol («DIBUIXA’M UN XAI») i les referències al llibre “El petit príncep” d’Antoine de Saint-Exupéry.
Vam recordar que el segon capítol comença amb l’aviador intentat reparar el motor del seu avió i se li apareix un infant que ni plora, ni està nerviós ni li demana que el salvi. Simplement li diu: — Si us plau… dibuixa’m un xai!
L’aviador li fa un primer dibuix que no li agrada al nen (el Petit Príncep) i li’n demana un altre i encara un tercer fins que finalment li dibuixa una caixa.
Després hem repartir una caixa que recorda aquest relat.
També hem explicat el perquè de la contrasenya (Ecolines). Sempre és una pista per intentar esbrinar qui vindrà. En aquest cas són uns retoladors especials que usa la Noemí per fer esbossos.
La presentació de la convidada va ser molt fàcil perquè només va caldre preguntar-li com va començar a dibuixar i ens va explicar detalls sincers de la seva infantesa i joventut, i els estudis que va fer fins que va començar a publicar les primeres il·lustracions per a l’editorial Anaya.
És una persona propera, entranyable, càlida i sensible que ens va obrir el seu pensament i ens va il·luminar (millor, il·lustrar) sobre aquest món de la literatura infantil i juvenil i com aconseguir que un text esdevingui quelcom emotiu gràcies a les imatges tendres i boniques que es capaç de mostrar-nos amb uns traços i unes línies que transmeten sensibilitat.
Li vaig mostrar el primer llibre on vaig veure les seves il·lustracions (L’Óscar i el lleó de correus) i li vam mostrar l’activitat que havíem fet amb els alumnes de l’escola, allà pel curs 2003-04, si no m’equivoco.
Després, a partir d’exemples ens va explicar com s’enfronta a un text per donar-li forma i ens va explicar el procés de realització d’un àlbum, un poemari o un relat, des del seu punt de vista. Ens vam centrar en els llibres “ABCdario”, “Els germans Cor de Lleó”, “Geografia humana y otros poemas”, i “Libro de nanas”.
També ens va explicar anècdotes i moments emotius que li han aportat les connexions amb persones que han conegut a Glòria Fuertes, el tracte amb diferents editorials, la relació amb la Marta Bercebal i el tàndem “Grillo en casa”, etc.
I vam tenir temps perquè ens mostrés alguns originals, ens llegís un llibre-poema i acceptés el repte de pensar en veu alta com dibuixaria un text que li vam passar sense que l’hagués vist.
«Alicia a través del mirall» comença quan l’Alicia vol veure què hi ha a l’altra banda del mirall i sense saber ben bé com, es troba jugant una partida d’escacs on ella és un peó que vol arribar a ser reina. De la mateixa manera que Carroll ens mostra una realitat on les coses no són com són, o com pensem que són, a la tertúlia de dimarts passat vam tenir l’oportunitat de comprendre algunes de les coses que passen a l’altra banda dels llibres, a la cuina on es couen. Vam poder satisfer la nostra curiositat afirmant o descobrint com funciona una editorial.
Abans de les sis de la tarda, tot just quan érem a punt de començar, esperant al carrer i passant fred, vaig tenir un pensament curiós: Em preguntava què pensaven les persones que venien a la tertúlia sense saber de què aniria la cosa, només amb la intuïció que passarien una bona estona parlant de literatura infantil i juvenil i prou. També feia uns càlculs pessimistes, és clar. El fred, la pluja lleugera, i el cansament del dia no convidaven a venir a l’Espai. Em vaig equivocar i ho agraeixo.
A les persones que organitzem les tertúlies ens fa feliç comprovar com, de mica en mica, l’Espai es va convertint en un punt de trobada. Sovint recordo les tertúlies que organitzava el pintor Rafael Barradas, persona optimista, que pels vols de la segona dècada del segle XX va viure a l’Hospitalet i en un espai que es coneixia com l’Ateneillo organitzava tertúlies amb personatges del mon de les arts plàstiques com Lorca, Dalí o Marinetti, entre altres.
I, de mica en mica, els amics, les mestres i bibliotecàries, els parents i convidats van arribant, com a la cançó d’en Sisa, i són benvinguts a la festa de la literatura infantil.
Abans de començar la tertúlia vam repartir els carnets VIP que permeten accedir a l’Espai sense dir la contrasenya i que, a més, a mesura que es vagin acumulant punts (un per cada tertúlia) permetran obtenir un premi especial. El carnet:
Després vam presentar a les persones que venien a explicar-nos com funciona una editorial. Ens feia especial il·lusió perquè són bona gent, són divertits i, com ells diuen, més que una empresa són una mena de clan que van tots a una. La Irene i en Pablo, en representació d’Ekaré, van ocupar els llocs preferents i amb ells vam iniciar la conversa preguntant-los si una editorial té, o ha de tenir, una funció social o només es tracta de guanyar diners i anar fent. També els acompanyaven, camuflades entre els assistents la Mercè, l’Araya i l’Alejandra, companyes de treball a Ekaré.
Sovint, a les presentacions amb mestres, ens demanem criteris per triar llibres i sempre diem que un de fiable és conèixer les persones que hi ha al darrera del segell editorial. Sol ser garantia de bon llibre. És el que passa amb Ekaré, que l’èxit està assegurat.
La Irene ens va explicar el significat de la paraula Ekaré que en la llengua de l’ètnia Pemón que habita al sud-est de Veneçuela, significa narració veritable, història o conte.
Ekaré va començar a publicar a Veneçuela fa quaranta-quatre anys, el 1978, amb objectiu de fer llibres de qualitat, significatius i de diverses parts del món.
Va ser una conversa molt agradable i que se’ns va fer curta. Vam poder recordar alguns dels seus llibres mítics com «La composición», «La caimana» o «Anem a caçar un ós» i també algunes de les darreres publicacions, com «La casa del ratolí», «Uugh! Un relat del plistocé» o «Mites al cel».
Ah! Vam poder gaudir, en exclusiva, de la presentació d’un llibre (llibre-joc?) que veurà la llum d’ací uns dies: «Enigma animal».
Vam aprendre molt del que hi ha al darrera d’un llibre i vam saber els problemes que pateixen “entre bambolines” amb la maquetació, el color, els càlculs dels costos, la tria d’un paper o un altra, què passa quan se’ls escapa algun error tipogràfic, com trien un manuscrit i el procés que cal seguir fins que esdevé un llibre físic que podem tocar, etc.
Ekaré Europa fa vint anys que són a Catalunya i vam aprofitar per celebrar-ho, adequadament, però si no haguessin fet vint anys, també els hauríem convidat.
Ens va faltar temps per parlar de col·leccions o exemplars únics, com trien els il·lustradors, si aposten o no per autors novells, què significa formar part del grup de editorials que conformen “Àlbum”, etc. Bé, això va ser un bon motiu per tornar-los a convidar i seguir conversant i aprenent tots plegats. Però no esperarem vint anys més, no!
A continuació podeu veure un petit vídeo de quatre minuts amb algunes imatges que ens han enviat les companyes que van venir i a qui agraïm que ens les hagin fet arribar. Gràcies Imma, Désirée, Laura i Carmeta!
Diuen que les persones som curioses i que aquest aspecte emocional ens porta a explorar, investigar i aprendre.
Aquests dies, a Barcelona, la companyia de teatre Aracaladanza presenta l’espectacle Loop i els espectadors veiem l’escenari des del darrere i així sabem què passa entre bambolines quan l’espectacle acaba i tot són corredisses per desmuntar i deixar l’escenari net.
A la literatura infantil hi ha un llibre molt divertit escrit i il·lustrat per Gilles Bachelet que es titula precisament «Los cuentos entre bambalinas» on veiem també els personatges populars de les històries com es preparen per arribar al format llibre, seguint tots els passos que s’han de fer perquè el relat arribi a les nostres mans.
En ambdós casos, la nostra curiositat queda satisfeta i això està bé perquè ens agrada conèixer, encara que, de vegades, voler saber massa comporta riscos (recordeu el conte d’en Barbablava, per exemple).
Si teniu ganes de saber com funciona la cadena del llibre infantil, a la propera tertúlia clandestina tindrem una persona convidada que ho sap gairebé tot d’aquest procés perquè fa vint anys que s’hi dedica a buscar i contractar els millors il·lustradors i escriptors, intuint quines obres tindran o no un llarg recorregut i seran un èxit en mans dels infants.
Li podrem preguntar sobre la seva història, què és una línia editorial, com veu el moment actual de la literatura a casa nostra i li demanarem que ens expliqui algunes de les anècdotes divertides que li hagin passat.
També ens comentarà alguns del llibres que fa temps volten per les escoles, llibreries i biblioteques.
Això serà el dimarts 24 de gener de 2023 a les 18:00 hores a l’Espai Llamps i Centelles.
Per accedir caldrà conèixer la contrasenya. En aquesta ocasió és ALTAMIRA
Pels qui teniu curiositat, potser la contrasenya ja us dona pistes de per on anirà la cosa.
Hi haurà sorpreses dolces i passarem una estona que se’ns farà curta, com sempre, perquè a les 19:30, tancarem la paradeta.
RECORDEU: Tertulia clandestina “la lij des de l’altra banda” Data: dimarts 24 de gener de 2023 Hora d’inici: 18:00 Hora d’acabament: 19:30 Contrasenya per accedir: Altamira Lloc: Espai Llamps i Centelles Carrer Rosalía de Castro, 80, l’Hospitalet. Transport públic: Metro Torrassa (línies 1, 9 i 10) i Bus (L16 i M12)
Us hi esperem! Travessarem el mirall com va fer l’Alícia i ens trobarem (potser) amb el barreter perquè ens recordi, com li va recordar a l’Alicia, com estem de contents de tornar-nos a veure als jardins de la memòria, al palau dels somnis.
Amb en Carles Ferrer, bibliotecari, amic i promotor dels blog “Amics de la tapeta”( https://amicsdelatalpeta.wordpress.com/) fa tres anys havíem preparat una exposició per celebrar els trenta anys de la seva primera edició. La pandèmia ho va aturar però ara reprenem el projecte i estem superfeliços perquè el proper dia 24 de maig a les 18:30 farem la inauguració de l’exposició amb 33 exemplars en 33 llengües diferents.
A més, contarem amb la presència de l’autor, en Werner Hotzwarth, que es desplaçarà des d’Alemanya expressament per explicar-nos el conte i compartir altres anècdotes relacionades.
Anoteu a la vostra agenda aquesta cita perquè valdrà molt la pena. Anirem informant en els propers dies.
El 22 de febrer es donarà la coincidència que és una data capicua (22-02-2022) i hem triat aquest dia per fer la segona «TERTÚLIA CLANDESTINA» que en realitat serà la primera perquè la de gener es va ajornar al 2 d’abril perquè no semblava prudent fer una trobada presencial tal i com estava la situació sanitària.
La idea és no donar moltes pistes sobre què farem i qui serà la persona convidada però alguna cosa sí que us podem avançar.
Serà un joc, una mena de competició entre dos equips.
Un estarà format per col·laboradors de l’Espai i l’altre (bé, l’altre és sorpresa) és una bona gent que diuen que són expertes en literatura infantil i juvenil i han acceptat el repte de competir amb nosaltres (No tenen res a fer, això ja ho sabem abans de començar, però les deixem amb la il·lusió).
Presentarem els millors llibres que s’han editat en els darrers mesos (al nostre entendre) i veurem quin dels dos equips es menja a l’altre. Una pista gràfica:
Data: dimarts, 22 de febrer de 2022 Hora d’inici: 18:00 h. Hora d’acabament: 19:30 h. Lloc: Espai Llamps i Centelles (carrer Rosalía de Castro 80, 08901 l’Hospitalet de Llobregat)
Com accedir: Dient la contrasenya. En aquest cas serà «Gambit de dama»
Si teniu clar que vindreu i ens ho dieu, millor, perquè us reservarem un bon lloc a prop de la pista de joc. Ho podeu fer enviant un correu electrònic a espaillampsicentelles@gmail.com
Si no ho sabeu i finalment us animeu a venir, quan arribeu, digueu la contrasenya i endavant. Us hi esperem!
Durant aquests dos mesos hem estat fent tests per veure com organitzar de la millor manera possible les activitats que tenim pensades per al proper any 2022. Sembla que algunes ja les podem anunciar i avui us avancem en què consistiran les “Tertúlies clandestines”.
Segons la Viquipèdia, una tertúlia és una reunió informal i periòdica de gent interessada en un tema -des de la política i l’esport fins a qualsevol branca de les arts, la ciència o la filosofia- per debatre i informar-se, o compartir i contrastar iniciatives, notícies, coneixements i opinions. També diu que solen convocar-se durant la tarda o nit en locals públics, com ara un cafè o una cerveseria.
Les que se celebraran a l’Espai Llamps i Centelles tindran una periodicitat mensual i, a diferència de les tertúlies habituals aquestes seran «clandestines» de debò.
Quins seran els temes que es tractaran? Tot allò relacionat amb la literatura infantil i juvenil.
Hi haurà un convidat? Sí, sempre. Pot ser un autor, un il·lustrador, una editorial, un cantautor, un bibliotecari, un actor, un titellaire, etc. Sempre relacionat amb la literatura.
Se sabrà qui vindrà? No, perquè per això és una reunió clandestina.
Se sabrà el calendari de tertúlies? Tampoc. Hi haurà una cada mes, això sí, però el dia anirà variant. S’avisarà amb antelació.
Pot entrar qualsevol? Sí, si diu la contrasenya corresponent.
Quina és la contrasenya? Anirà variant a cada tertúlia.
Hi haurà tiberi? Ja voleu saber massa…
Estem molt agraïts a l’Imma Palahí perquè quan li vam proposar que ens fes el disseny del logo, de seguida va dir que sí. Uns dies més tard ens va enviar la meravella que encapçala aquesta entrada. Hi podeu veure un personatge que s’escola d’amagat a l’Espai i porta un llibre sota el braç. Molt misteriós. Si us hi fixeu també hi ha un mussol, símbol de la saviesa en alguns països nòrdics, i potser també us heu adonat que hi ha una tassa de cafè fumejant. Gràcies Imma per la teva generositat i encert en captar la idea!
Us anunciem que la primera “Tertúlia Clandestina” no ho serà tant perquè volem que sigui una festa literària i per això està programada per al dia 22 de gener a les 12 del migdia. És un dissabte i podran venir infants, també.
El convidat no el podem dir però segur que flipareu molt. Hi haurà musica, riures i regals per als assistents. Uns dies abans us passarem la contrasenya per accedir a l’Espai i us donarà pistes. Ara, de moment, només podem anunciar la data, el 22 de gener. El lloc, ja el sabeu (carrer Rosalía de Castro, 80, a l’Hospitalet, davant de la biblioteca Tecla Sala).
L’editorial Ekaré ha iniciat un cicle de trobades molt interessants. Les han anomenat «Tardes de Altamira» en record al barri veneçolà on va començar el seu projecte editorial. La primera de les trobades programades va ser a càrrec de l’Arianna Squilloni i l’Anna Castagnoli que ens van explicar la seva experiència com a jurat d’una de les fires més potents que hi ha ara mateix en el món de la il·lustració, la Fira de Bologna. Ambdues, en diferents anys, han participat en la tria de les millors il·lustracions, les que marquen tendència. Ens van explicar les dificultats de posar-se d’acord persones de diferents àmbits del món artístic per trobar criteris comuns i ho van exemplificar amb quantitat d’imatges sobre les que anaven explicant el què i el perquè de cadascuna d’elles.
Vaig marxar amb una sensació de no saber gaire res del que es cou arreu del món de la il·lustració però em vaig quedar amb un munt d’idees que m’han fet reflexionar molt aquests dies.
Estic content d’haver assistit de la trobada i us recomano que us ho apunteu a l’agenda. La propera (sempre el darrer dimecres de mes) serà a càrrec de la Teresa Duran, coneguda per tots nosaltres i que ens ajudarà a mirar amb uns altres ulls els àlbums il·lustrats, amanit com sempre fa amb un munt d’anècdotes.
Si disposeu d’una estona i teniu ganes de reviure la primera trobada ho podeu fer clicant a l’enllaç següent, que és la transmissió que es va fer en directe mitjançant l’aplicació Facebook Live: https://www.facebook.com/EdicionesEkare/videos/1375891639142289/
La invitació a la lectura 