El primer cap de setmana del nou curs (5, 6 i 7 de setembre) se celebrarà, a Organyà, com ja és tradicional, la 29a edició de la Fira del Llibre del Pirineu.
És una bona excusa per fer una escapada i conèixer, a més del que es cou —literàriament parlant— els llogarets preciosos que hi ha a l’Alt Urgell, com la excursió a l’Ermita de Santa Fe, per exemple.
El programa dels tres dies és aquest:
Us recomano que participeu a la Carrerada, una acció festiva, divertida i de cohesió que consisteix en una lectura popular i simultània a la C-14. Tothom que hi vulgui participar a les 12 del migdia, es situa a banda i banda de la carretera, amb un llibre entre les mans, i el cap abocat a la lectura.
Enguany, d’entre els molts actes programats, crec que valdrà la pena assistir a la presentació de la nova col·lecció “Crisàlide”, de l’editorial Salòria, que neix amb la voluntat de publicar un llibre de poesia cada any. Es presentarà Estuari de focs de Jaume Pont, el primer volum de la col·lecció.
La propera setmana, aquest blog reprèn l’activitat habitual. Farem un parell o tres d’entrades setmanals i serem feliços si ens compartiu opinions, recomanacions, activitats, novetats, etc. La idea és —això ja ho hem dit, ens fem pesats— sumar esforços per aconseguir que tinguem uns infants i joves que s’enganxin a la lectura, perquè seran, sens dubte, més crítics i millors.
La Fira del conte de Medinyà ens recorda cada any que Hans Christian Andersen va passar pel poble, camí de Girona, l’any 1862.
Si comparem els programes de la primera edició amb aquesta quinzena veurem de seguida com ha crescut la Fira en participants i en visitants. Un creixement exponencial ben guanyat perquè malgrat els anys de pandèmia, els canvis de dates i altres minúsculs entrebancs l’empenta de l’equip que organitza l’esdeveniment ha sabut anat trobant les tecles que l’han fet créixer.
Només cal que cliqueu el següent enllaç i hi trobareu un munt de propostes
No us perdeu l’acte de reconeixement a la trajectòria de l’il·lustrador Ignasi Blanch, el final de concurs de narració oral, els espectacles teatrals, les presentacions de novetats i altres sorpreses.
Una de les activitats més reeixides que es fan a les biblioteques són els clubs de lectura, un idea que neix de la necessitat de trobar espai per a la conversa.
És tan potent aquesta activitat que ha traspassat les parets de les biblioteques i ara n’hi ha a les llibreries, les cafeteries i, fins i tot a les presons. I, naturalment, aquest recurs és ideal quan s’incorpora al dia a dia de les escoles i instituts.
Un cas exemplar és el que succeeix a l’Institut de Mungia (Bilbao) on la Miren Billelabeitia promou les tertúlies literàries. Amb aquesta acció s’activa el gust per la lectura i s’aconsegueix que l’esperit crític impregni els alumnes de 4t de l’ESO.
La Miren, llicenciada en Euskal Filologia, ha estat la professora de Euskara eta Literatura i de Literatura Universal i a l’assaig «Lo que una ama», Billelabeitia recull una part significativa de la seva experiència amb els alumnes que han participat de les tertúlies literàries.
El llibre té tres parts.
Primer, hi ha una breu introducció on ens fa avinent el perquè d’aquest llibre i, amb certa modèstia, ens adverteix del què trobarem i, sobretot, del que no trobarem. Diu, per exemple: No busques críticas literarias sobre los libros leídos, sino alguna reflexiones sobre la actividad lectora. No se proporciona información concreta sobre como leer o como trabajar la lectura. Tampoco se trata de un conjunto de ejercicios o de propuestas de trabajo individual en torno a ella, sino un compendio de inquietudes, opiniones y reflexiones de cuanto la lectura genera en los lectores jóvenes, en los adolescentes.
A continuació, ve una Primera part (Hablo del mundo de los libros) on l’autora fa una explicació del que són, al seu entendre, les tertúlies literàries. És un recorregut on ens posa al dia de com va arribar a aquesta eina de mostrar i compartir amb els alumnes la lectura i la literatura. És un capítol emotiu on la Miren defensa aferrissadament la necessitat de llegir i pensar sobre el que es llegeix per arribar a ser més crítics.
I, seguidament, trobem la part més interessant on, al llarg de 171 pàgines dividides en setze capítols, ens parla de les obres que han llegit i compartit els seus alumnes. De cada lectura ens fa unes reflexions. La primera que comenta és Las troyanas, el clàssic d’Euripides, i, malgrat ésser una lectura exigent per començar el curs, veiem com els alumnes aconsegueixen extrapolar els fets que es narren comparant-los amb la realitat actual viscuda als països de l’Orient pròxim o a l’antiga Iugoslàvia relatiu al maltractament de les noies i les dones.
A continuació, ens explica tot el procés d’acostament a Sherezade a partir dels relats de Les mil i una nits, uns contes més senzills de llegir però que aporten una dosi gran d’emocions i permeten comparacions sobre com les dones han anat empoderant-se al llarg dels segles.
La tercera lectura és Hamlet. També llegiran poemes com Ítaca de Kavafis, la transformació de Gregori Samsa a La metamorfosi de Kafka, i altres lectures que obren la mirada al món que ens envolta. Molt interessant.
«Lo que una ama» és un lectura amena, inspiradora, que enganxa i mostra una altra manera de fer a l’aula per tal que els adolescents estimin la lectura i s’afeccionen a emprar-la com a recurs on trobar respostes als dubtes, anhels i somnis que tots tenim.
El llibre va ser mereixedor del Premio Euskadi de Ensayo en Euskera 2023.
LES DADES: Títol: Lo que una ama Autora: Miren Billelabeitia. Traductor: Ángel Erro. Editorial: Consonni Pàgines: 240 Bilbao, 2025
Dijous passat vam celebrar la darrera tertúlia clandestina del curs, dedicada a la relació de l’alimentació amb la literatura.
Vam convidar a la Núria Bàguera, persona amb molta experiència sobre la història de l’alimentació, coneixedora dels plats que es cuinen i es cuinaven ara i abans arreu del món. La seva visió ens va aportar unes reflexions de molt nivell.
Es tractava de relacionar i reflexionar sobre diversos temes. Potser vam voler ser massa ambiciosos i abraçar molts aspectes perquè el temps del que disposem és el que és i se’ns va passar volant.
Es van apuntar alguns aspectes per anar pensant.
Fam zero Uns giraven a l’entorn de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible número 2 (Fam zero) que ens parla de com posar fi a la fam al món, de com assolir la seguretat alimentària, la millora de la nutrició, i promoure l’agricultura sostenible. Sembla difícil d’aconseguir tal com està muntat el negoci del menjar.
Pel que fa a l’alimentació, algunes veus expertes com en Jordi Masjuan, autor de Canviar el món des de la taula empren el terme “sobirania alimentària” que significa que cal recuperar el dret a decidir què mengem i com es produeix allò que consumim. També ens recorda aquest autor que si no ho decidim nosaltres, ho fan els mercats i les multinacionals que tenen uns altres criteris i interessos econòmics per damunt de la sostenibilitat i la salut. Els mercats i les multinacionals que s’hi dediquen a aquest comerç, per exemple, estan lluny d’assegurar uns preus dignes per als pagesos i apostar pels aliments frescos i de proximitat. Només cal fixar-se d’on venen els productes que consumim per entendre que hi ha força baules que no funcionen. Arcadi Oliveres referent dels moviments socials, ho advertia fa molts anys:
Al costat de casa fan un mercat de fruita i verdura. A l’estiu tot va bé, perquè hi ha de tot: albercocs, síndries, taronges. A l’hivern és més avorrit perquè només hi ha pomes i peres. Per posar-hi un toc de color em vaig proposar comprar-me un kiwi. Hi ha dues parades on en venen: uns venen de Galícia i els altres de Nova Zelanda. En aquest darrer cas, no estem comprant un kiwi, sinó 17.000 quilòmetres de petroli. No és només consumir menys, sinó mirar d’on provenen.
Un altre tema que es va tocar va ser el menjador escolar
A la majoria de centres educatius hi ha menjador i acullen un nombre elevat d’alumnes. És una bona oportunitat per conèixer com funciona el sistema alimentari i proposar un model que aposti per productes saludables com la verdura, els cereals, la fruita i paral·lelament redueixi el consum de sucres i carn. Són hàbits que es poden modificar fàcilment i que ajuden a menjar sa i menjar millor. Adoptar petites mesures com menjar tranquil·lament, sense presses, són una bona oportunitat de fer salut. Es va plantejar què passa amb els alumnes que presenten intoleràncies diverses i es va generar un debat sobre si l’escola té prou recursos per atendre tota la varietat de situacions i les que es preveuen que s’aniran afegint.
Vam comentar el llibre Em dic Maryam basat en l’experiència de l’autora, on relata com de petita va marxar del país on vivia (Iran) i va deixar enrere l’àvia i totes les seves joguines.
El lloc on arriba (França) no s’assembla gens a la seva antiga llar. Ni tan sols parlen el mateix idioma. El menjar tampoc no sap igual i com que no li agrada, deixa de menjar. La Maryam, se sent sola fins que un dia, a l’hora del pati, sent una veueta darrere seva que li pregunta: «Com et dius?». Una pregunta aparentment simple però que ho pot canviar tot. Vam recordar que cada any arriben a Catalunya moltíssims infants provinents d’altres països, amb uns costums i creences respecte al menjar que convé conèixer.
Què menjaven els romans? La Núria bona coneixedora en el menjar de l’època dels romans ens va mostrar el còmic de l’Àstèrix “La volta a la Gàlia”, on els dos irreductibles, l’Astèrix i l’Obèlix, fan un recorregut per tota la Gàlia. Així, anem coneixent els productes típics de cada zona. Un àlbum molt didàctic perquè ens mostra que a Lutècia menjaven pernil, a Camacurum, s’endolçaven a mb Bestieses (uns caramels típics de la zona), a Massilia, la bullabessa, a Nicae, l’amanida niçoise, etc. Un còmic molt divertit per llegir a l’aula o a casa i anar cuinant i tastant totes les menges que es relacionen.
Fideus a la cassola Amb la presència d’en Ramon Besora, vam saber de com es va crear el poemari d’en Martí i Pol i , de passada, ens va recitar “Fideus a la cassola”
Ens els mengem fent tabola els fideus a la cassola. Llargs o curts són divertits i bons per llepar-s’hi els dits. Quan el suc ens regalima la mare, de por, s’aprima. Però si ens els acabem fins perdona que ens taquem
Estris Vam recordar que, al món, la majoria de gent menja amb les mans i també n’hi ha molta que empra els “palillos”. En som una minoria els que usem forquilla o cullera.
L’alimenció forma part de la nostra vida i la trobem en el món de l’art, la música, la geografia, les matemàtiques, etc.
Literatura i alimentació Uns bons aliats per saber més sobre com ens alimentem són els llibres, mitjançant lectures relacionades. En trobem de molt bones i ens permeten reflexions i converses que avancen en la mateixa direcció.
Vam intentar obrir aquest tema però les posicions no són coincidents i el deixem per a una altra ocasió perquè hi ha molt a comentar. De fet, a la literatura infantil i juvenil trobem nombrosos exemples en els quals el menjar forma part principal de l’argument. Recordeu la caseta de xocolata, la carabassa de la Ventafocs, la poma enverinada de la Blancaneus, les galetes de l’Alicia, les fruites de l’erugueta goluda, la xocolata d’en Charlie, etc. El menjar ha tingut i té una simbologia com a socialització.
També hi ha obres de coneixement que intenten alertar sobre el sobrepès i l’obesitat, llibres que posen l’accent en els hàbits alimentaris saludables, en els perills d’una dieta desequilibrada i en les bondats de fer esport habitualment. Intenten donar resposta a l’interès creixent d’uns pares conscienciats que volen educar millor els seus fills. La bona literatura que tenim al nostre abast ens pot ajudar a parlar amb els infants sobre els aliments.
Un agraïment molt especial a la Núria Bàguena per aportar-nos els seus coneixements.
Vam acabar fent una breu explicació de com va anar la rebuda del Premi Pep Sempere i, qui va voler, va agafar algun dels cinquanta llibres del premi i un grapat de cireres.
Hi ha algunes editorials que inclouen en el seu catàleg llibres de coneixements sobre els temes que ens preocupen com a societat i que giren al voltant dels Objectius que marca l’Agenda 20230.
Algunes d’aquestes editorials, com Akiara o Savanna Books, fa temps que son molt sensibles; altres, com Zahorí o Combel, també han començat a publicar llibres de coneixements amb un format molt atractiu i un esperit didàctic que és d’agrair.
«Soc un bosc», tal com veiem a la coberta, no només parla boscos perquè l’autor, l’Alex Nogués, entén que tot està relacionat: Una orca té molt a veure amb un bolet, de la mateixa manera que les formigues, les àligues, els ossos i nosaltres mateixos també estem connectats.
El llibre ens recorda què és un ecosistema i ho fa de manera original i força diverit. Poc text i il·lustracions que ho complement.
Una bona lectura per a infants a partir de cicle inicial. Ideal per a clubs de lectura.
LES DADES: Títol: Soc un bosc Autor: Àlex Nogués Il·lustradora: Laura Miyashiro Editorial: Savanna Pàgines: 46 Alacant, 2022
Els qui sou sensibles a les publicacions del que, amb molt encert, s’anomena «Liternatura» i als qui no esteu al cas de les seves possibilitat literàries i pedagògiques, els propers divendres 16 i dissabte 17 de maig tindrà lloc la quarta edició de Liternatura, el Festival de Literatura de Natura, promogut per Biblioteques de Barcelona.
Es farà a la Biblioteca Collserola – Josep Miracle de Barcelona.
En aquesta quarta edició, i amb el comissariat de l’escriptor Gabi Martínez, el festival tractarà del canvi climàtic. Des de la DANA de València fins als incendis de Los Angeles, els efectes del canvi climàtic comencen a fer estralls al nostre entorn. Com ens preparem per afrontar la nova era? Estem a temps de canviar quelcom? Enguany, Liternatura reuneix experts en plantes, horts o aiguamolls amb poetes i il·lustradors per suggerir que un altre canvi és possible.
Demà, dijous 3 d’abril, a la Biblioteca Tecla Sala de l’Hospitalet, se celebra la novena edició del First Literary Dates (FLD), que són unes trobades d’alumnes lectors de secundària.
Enguany hi participaran 380 alumnes de 15 centres de secundària de Catalunya, dels quals 3 són de l’Hospitalet (Mercè Rodoreda, Bellvitge, Europa)
El FLD, consisteix en promocionar la lectura i la comprensió lectora a partir dels interessos dels alumnes. Se’ls proposen diversos menús literaris. A cada menú hi ha unes 10 lectures. Hi ha menús de terror, de ciència ficció, romàntics, japonesos, etc. Cada alumne llegeix els llibres dels menú que li interessa i aquestes lectures es comparteixen amb la resta de lectors del mateix menú.
A l’abril es troben tots els instituts que participen del projecte i es tornen a comentar els llibres però amb alumnes d’altres centres. Són com les cites a cegues però amb nois i noies que comparteixen les mateixes inquietuds literàries.
La trobada de tots els centres serà a partir de les 16h a la biblioteca Tecla Sala.
Un parell d’enllaços per complementar la informació:
El pòdcast cultural de les revistes i digitals en català el presenta l’Estel Solé i cada setmana pugen dues gravacions amb episodis dedicats a la cultura i relacionats amb una revista especialitzada en qualsevol tema cultural. Es parla d’història, cultura, lectura, música, temes d’actualitat, periodisme, educació, excursionisme, teatre, economia i més.
El 25 de juny vaig anar com a convidat de la revista Graó amb qui col·laboro i vam parlar de lectura, contes i el que va anar sortint en una conversa prou animada.
El programa queda gravat i penjat i es pot escoltar a https://www.lesrevistes.cat/podcast i també a les plataformes d’Spotify, Apple music, Google Podcast i Amazon Podcast.
El Podcast de les Revistes és una iniciativa de l’APPEC, l’associació d’Editors de Revistes i Premsa en Català, amb l’objectiu de donar a conèixer els continguts de les revistes i digitals a través de nous formats i apropar-les a nou públic.
S’ha obert el termini per presentar els treballs al 30è Certamen Literari Francesc Candel 2024, que es convoca amb la finalitat d’incentivar la participació de la ciutadania en activitats culturals, promoure la creació literària i fomentar el plaer de la lectura.
Els treballs es poden presentar fins al 21 d’abril.
Trenta es diu de seguida, però són un bon grapat d’anys que des del Districte de Sants-Montjuïc es fa una aposta per la escriptura i la literatura. En aquests anys hi ha hagut alguna categoria que s’ha afegit i altre que han anat variant el seu enfocament, sempre amb la intenció de fer-ho més participatiu i de major qualitat.
Tinc al cap als companys del jurat que han anat passant i han aportat la seva visió critico i la seva mirada sàvia que ens han enriquit a tos plegats. També recordo els relats guanyadors, relats enginyosos, divertits i molt ben escrits. I la sorpresa de saber que els relats arriben d’arreu, sobretot de Catalunya però també de llocs tan allunyats com argentina, per exemple.
Si teniu alumnes de l’ESO o Batxillerat, animeu-los a participar perquè segur que ho gaudiran (guanyin o no) imaginant i escrivint històries reals o inventades.
Hi ha diverses categories que podeu llegir al tríptic que podeu veure al final d’aquesta entrada però m’agradaria que recordéssiu que el RELAT CURT és de tema lliure, amb una extensió màxima de 5 fulls. La categoria Juvenil abasta les edats entre 14 i 18 anys i la persona guanyadora serà premiada amb un trofeu i 400 € bruts. Hi haurà també una finalista que serà premiada amb un trofeu i 200 € bruts.
El veredicte del Jurat es farà públic en l’acte de lliurament de premis, que tindrà lloc el dimecres 29 de maig del 2024 a les 18:30 hores a la Biblioteca Francesc Candel.
Animeu-vos! Podeu llegir les bases, a continuació:
Els convidats de la propera tertúlia clandestina es declaren navegants però, en els temps actuals, el vent els duu a navegar per les xarxes socials i descobrint la força de la col·lectivitat.
Amb la idea d’establir connexions, el 22 de novembre iniciarem un projecte en el que creiem i volem anar de la mà dels millor navegants, capaços de “surfejar” els llibres però, sobretot, capaços de capbussar-se i arribar a l’interior, al fons, del que amaguen entre línies, en una cantonada del capítol catorze, o interpretant les imatges poderoses que ens ajuden a entendre el mon. Aquests convidats especials que tindrem a la propera tertúlia clandestina, ens recorden aquell neda-que-neda que ens convidava a “nedar tots molt junts, com si fóssim el peix més gran del món, nedant en l’aigua fresca del matí i en el sol del migdia, per espantar el gran peix…”
Abans de salpar, els hem obert les portes de l’Espai Llamps i Centelles per dissenyar les etapes del projecte, bo i sabent que arribarem a diferents ports i aconseguirem que altres navegants se sumin a l’aventura.
En aquesta primera trobada compartirem lectures i ens explicaran quins són alguns dels seus llibres preferits. També presentarem el tríptic de lectures recomanades que cada any, abans de Nadal, posem a la vostra disposició per si us serveix d’orientació.
Us recordem que no diem mai qui ve a la tertúlia però us donem algunes pistes. Una és el títol de la trobada: «De fil i cotó», una expressió que empren al lloc on viuen els convidats, un lloc on els agrada molt cantar. I per tant, ja és una bona pista perquè ens recorda que són bona gent. Un poble que canta no pot morir mai, diuen. Potser la contrasenya “Pep“, també us pot pistar.
Us ho explicarem tot plegat a la trobada del proper dimecres 22 de novembre. Us hi esperem!
RECORDEU: Tertúlia clandestina “DE FIL I COTÓ. Els millors llibres del 2023” Data: dimecres 22 de novembre de 2023 Hora d’inici: 18:00 Hora d’acabament: 19:30 Contrasenya per accedir: en aquesta ocasió és PEP, però si mostreu el carnet VIP podeu entrar directament i teniu seient reservat a la primera fila. Lloc: Espai Llamps i Centelles Carrer Rosalía de Castro, 80, l’Hospitalet. Transport públic: Metro Torrassa (línies 1, 9 i 10) i Bus (L16 i M12)
Dimecres passat vam fer la primera trobada del projecte “Relats que el vent s’endugué” amb la idea de compartir una estona parlant de literatura en general i de les publicacions de les tres primeres autores hospitalenques que han vist els seus relats publicats al Diari de l’Hospitalet i al web lhdigital.
Ens van visitar la Lola Toledano, la Vanessa Requena i l’Helena Bonals i ens van explicar un munt d’anècdotes i de reflexions sobre l’ofici d’escriure.
Primer, però, vam fer un recordatori de com l’any 2003 es va publicar el primer llibret «Ciutat singular. Llibres plurals» que recollia la producció editorial d’autors i autores de l’Hospitalet dels anys 2001 i 2002. L’any 2011 va veure el naixement de la plataforma que va crear la xarxa de Biblioteques de l’Hospitalet: “LHescriu”, un magnífic web que recull la producció literària de més de 400 autors de la ciutat. (https://sites.google.com/site/autorslh/home?authuser=0)
I després vam parlar amb les tres autores. De manera informal, ens van explicar les seves publicacions, la seva vinculació amb la ciutat, què llegien de petites, què llegeixen ara, quins temes els interessen i al final vam centrar la conversa en el món editorial i l’autoedició.
La Lola Toledano ens va explicar el seu primer sentiment d’identificació com a escriptora i ens va recordar totes les hores (moltes) passades a la biblioteca Tecla Sala on va gestar molts dels seus escrits.
Com a pertanyent al col·lectiu d’escriptors Verum Fictio, del qual va ser cofundadora, ens va explicar les dues obres que ja han publicat: “Xocolata espessa” on ella escriu un dels onze textos titulat “Chocolate y cromos” i “Oceà de contes” on el leiv motiv és la relació amb el mar. Tenen un tercer volum pendent de publicació (en breu).
També ens va comentar alguns dels altres llibres que ha publicat en solitari, com «Mucho cuento: (casi veinte)» del que explica que “son rendijas por las que sorprendemos a los personajes en su intimidad, en algún episodio concreto de su existencia. Los protagonistas de cada uno de ellos son personas «corrientes», como ésas con las que cada día nos cruzamos en las calles, sin aventurar -ni por un instante- el pasado o presente que esconden. En verdad, son historias realistas y entrañables, donde los personajes escogidos se muestran a cara descubierta, sin tapujos; y nos muestran, además, su fortaleza, fragilidad, pasiones y temores. Son relatos en los que se juega a mirar la realidad desde otro prisma, y así descubrir una visión más amable, en ocasiones divertida y grotesca, de las vicisitudes de la vida. Incluidos, la muerte y el sexo. En definitiva: “para sonreír entre horas”
Vam poder també remenar i navegar entre les seves novel·les «Concierto solitario a dos voces», «Bendita tú eres», «Te prestaré mi voz», «A flor de piel: (relatos)» i «Nathan de la India».
Ens va explicar que, de petita, a casa seva, no tenien gaires llibres, però sí que era consumidora habitual de tebeos.
La Vanessa Requena va arribar a l’Hospitalet l’any 2007 i en paraules seves «em va semblar un lloc tranquil i acollidor. Aquí és on he descobert la meva passió per escriure. És un lloc molt especial per a mi”.
De tots els llibres que ha escrit ens vam centrar en el darrer «Mi asesino favorito» on barreja la comèdia romàntica i el thriller d’acció. Parla de la Dani, una noia alegre i vital que gaudeix de la vida amb els amics. Ningú sospita que darrera d’aquesta façana de noia divertida s’hi amaga una dona que es guanya la vida fent desaparèixer els rastres dels crims perpetrats per les organitzacions de delinqüents i assassins que la contracten. La Dani creu que ho té tot sota control, però la seva vida fa un tomb quan descobreix que el cap d’una de les organitzacions criminals per a les quals treballa és en realitat el seu veí.
També es autora de microrelats dels que és una autentica especialista. Vam tenir l’oportunitat de llegir-ne un, el primer del recopilatori «No me apetece leer». Altres novel·les de la Vanessa són «Al otro lado de las llamas», de fantasia medieval, «Lúa: Comienza una nueva vida», una comèdia romàntica i «Cien años no bastan», una història de misteri amb un punt sobrenatural.
Van ser molt il·lustratives les seves explicacions sobre com es guanya la vida una escriptora independent i sobretot ens va recordar que cal ser molt curós i honest en aquesta professió.
L’Helena Bonals ens va explicar que viu a l’Hospitalet des que tenia dos anys i que un record molt potent de la seva infantesa és “quan el tren del Carrilet passava per fora, i els meus avis l’agafaven per venir a veure’ns, a la Fabregada”.
Un aspecte de la seva producció va lligat als blocs que ha anat escrivint i encara escriu. Cinc, ni més ni menys, des del 2007 fins a l’actualitat. Aquests: Anticànons, de novel·la catalana oblidada, Una cosa molt gran en una de molt petita, d’interpretació de poesia, D’allò bell, d’allò sublim, d’interpretació d’art, En cada vers que has entès, de poesia personal i L’eco se sent, de crítica d’obres actuals.
Ens va explicar la seva darrera obra «Ara Pla» que recull les seves reflexions al voltant del llibre “Quadern gris” de Josep Pla.
Però l’Helena és coneguda sobretot pels seus poemes. Vam parlar de «73 anys 37 planys» un homenatge a la poesia de l’Helena fet per un altre poeta, l’Abel Boldú, «La Llibertat és una biblioteca.», pensament d’una bibliotecària al voltant dels llibres, «L’Important és la rosa», un recull de poemes escrits bàsicament entre finals del 2011 i finals de 2018 i «Jo em crec el que passa en una imatge: Vicenç Lafebre vist per Helena Bonals». On comenta de manera poètica, fotografies d’en Lafebre.
Després vam obrir el torn de preguntes i comentaris i va ser realment enriquidor.
Vam acabar la festa amb unes galetes de Nadal, deferència de la Désirée, participant de les tertúlies i amiga que sempre encomana positivisme i bon rotllo.
I un joc un joc literari per acabar. Amb premi per a tothom.
Un agraïment molt especial a les persones que van assistir i a les que es van disculpar per diversos motius.
La propera trobada per parlar amb autors i autores de la ciutat serà el mes d’abril i contarem amb la presencia de l’Ignasi García Barba, L’Anna de Lacalle, la Mariàngels García-Carpintero i l’Anna Vilar, autors dels relats dels mesos de gener a abril.
Un darrer recordatori als qui heu guanyat l’adhesiu: Ens farà molta il·lusió compartir les fotografies dels llocs on els heu enganxat.
Un recull dels moments de la trobada en el següent vídeo:
La invitació a la lectura 