«La nova feina del Pare Noel», un relat humorístic amb rerefons social

Un llibre sobre aquest personatge ens porta a pensar que va de festa, nadal, regals i màgia, però el que ens presenta és una realitat laboral que fa anys que s’arrossega, perquè són temps complicats per a tothom i també per al Pare Noel.

La crisi l’obliga a buscar una segona feina perquè l’Oficina Internacional de Correus està en números vermells i ha deixat de pagar-li el salari durant tres anys.

Trobar una feina li serà complicat per a algú que està acostumat a estar de vacances de gener a novembre, onze mesos que passa llegint llibres, mirant la televisió i passejant els rens.

Trobar una feina és urgent però no sap quina pot ser la millor opció. Potser per a algú a qui li agrada menjar, fer-se cuiner pot ser una bona idea. Fer-se animador de festes infantils també resulta senzill per a ell, perquè sap com tractar els més petits.

No li serà fàcil perquè els empresaris no confien en les seves capacitats, fins que un anunci apareix en el seu camí i tot sembla anar bé. El contracta l’Ajuntament per a fer d’escombriaire, una bona feina ja que recollir les escombraries i reciclar-les és un servei a la comunitat.

Final feliç.

A la promo de laGalera podem llegir:

«Una novel·la que parla de reinventar-se en temps de crisi, on es tracten temes com la crisi ambiental, l’economia circular o el món laboral, vistos sempre des de l’optimisme i l’humor.»

ODS para pequeños activistas

Aquest que hem presentat és un dels cinquanta-un llibres que analitzem i sobre el que fem propostes de treball a l’escola a l’assaig “ODS para pequeños activistas”.

El relat «La nova feina del Pare Noel» està inclòs en la tria del capítol dedicat a l’ODS 8 que ens parla de «treball decent». Això vol dir que tothom hauria d’aconseguir una feina que li proporcioni uns ingressos dignes, mesures de seguretat, prestacions socials per a la família, perspectives de desenvolupament personal i, en definitiva, el dret a compartir el progrés.

Per entendre com funciona l’economia global, és convenient que a l’escola s’hi introdueixin conceptes com “economia solidària” que aporten una mirada més ecològica i feminista.
Una bona manera és a través de la literatura actual i la clàssica oferint exemples que ajuden a entendre els conceptes i a extrapolar-los a la realitat que vivim. Un exemple el tenim recordant “El lazarillo de Tormes”, relat anònim que ens explica les aventures d’un nen orfe al servei de diferents amos (un cec, un gentilhome arruïnat, un clergue avariciós, etc.)
També Charles Dickens va ser un nen a qui li va tocar treballar. A les seves novel·les —Oliver Twist, per exemple— queda reflectit el món inhòspit en què es movien els infants treballadors com ell.

L’ODS 8 en aporta unes reflexions sobre com el sistema en que vivim potencia el pensament individual i ens impulsa a competir, fomentant el consumisme i l’acumulació de diners per sentir-nos bé.
Acompanyen la descripció del llibre «La nova feina del Pare Noel» tres propostes de treball, en aquest cas per a cicle superior.

La primera convida els infants a inferir el contingut del relat.
Abans de llegir el llibre, es mostra la portada, es llegeix el títol i tot seguit es llegeixen en veu alta els dos primers capítols que situen l’acció i plantegen el dilema. S’atura el relat i es pregunta als alumnes quina creuen que podria ser una bona feina per al Pare Noel, tenint en compte els seus condicionants (barba llarga, més de 100 quilos de pes i ser bona persona i generosa).

S’anoten i es redacten breument els motius de l’elecció. Es llegeixen i es discuteixen els pros i els contres. En acabar la lectura, es recuperaran les prediccions i es compararan per veure quin s’ha aproximat més i si s’està d’acord amb la proposta de l’autor.

Es valora, també, el missatge relatiu a no perdre mai l’esperança, no sucumbir al pessimisme i actuar amb determinació, implicació i imaginació.

La segona està relaciona amb l’escriptura:

En primer lloc, es comenten les guardes del llibre que presenten un Pare Noel convertit en músic, mariner, paleta, cuiner, futbolista, pintor, soldador, pallasso, metge, etc.

A continuació, es proposa un exercici d’imaginació sobre com es veuen ells mateixos d’aquí a quaranta anys, en quina feina, juntament amb qui, fent què.

Es demana un escrit que serà llegit (voluntàriament) i comentat. La sorpresa està assegurada.

La tercera proposta invita a fer un treball plàstic col·lectiu: Crear una prestatgeria amb caixes de fruita

Al capítol vintè del relat, el Pare Noel té una gran idea: transformar els objectes que recull en joguines per repartir-los com a regals i així, tornar a la seva veritable feina. Amb la seva amiga Befana, la bruixa, recullen paper, cartró, vidre, alumini i el transformen en joguines.

Proposem al grup que, entre tots, fabriquin una prestatgeria partint de les caixes de fruita que arriben al menjador escolar o que puguin aconseguir en alguna fruiteria del mercat municipal o similar.

Es reparteixen les feines (netejar les caixes, pintar-les, decorar-les, acoblar-les, etc.) i es transformen en una biblioteca d’aula que podran lluir amb orgull perquè l’hauran construït ells mateixos.

Per comentar aquest i alguns dels altres cinquanta llibres, us convidem a la presentació que farem el dia 15 de gener a la biblioteca Josep Janés, al barri de Collblanc de l’Hospitalet.

Seguirem informant.

Blas!, un gos melòman

A la revista GUIX INFANTIL número 114, de maig del 2022 a la secció «Menjallibres» publiquem una pràctica basada en el llibre «Blas!» escrit i il·lustrat per Elena Hormiga i editat per Apila. L’àlbum ens recoda que less mascotes i, en general, les bèsties són un centre d’interès que desperta interrogants i curiositat.

Probablement, teniu a l’aula un nen que sap el nom i les característiques del diplodocus, el triceratop, el tiranosaure, etc. El mateix passa quan es parla de tortugues, ocells, hàmsters, gats i, sobretot, gossos.

Amb els animals domèstics, a més, hi ha possibilitat de portar-los a l’escola, veure com són en realitat, com caminen, què mengen, etc.

Blas és un gos que sembla normal. Viu amb una família —pare, mare, filla i nen petit— al segon pis d’una casa de ciutat. Al gos li agrada fer de gos. Així, el veiem córrer darrera la pilota que li llencen, menjar el preparat per a gossos feliços, passejar, i tot allò que s’espera d’ell.

Però Blas té un costum força estrany. Cada dia, a la mateixa hora, s’estira a la catifa del menjador i s’està allà una bona estona, quiet, com adormit, en silenci. Això és el que el fa diferent dels altres gossos.

En aquestes mateixa revista trobareu articles i reflexions força actuals i necessaris, començant per l’editorial i sobretot pel monogràfic dedicat a l’educació científica.

M’ha agradat veure que la meva amiga Raquel Fernández també hi participa a la revista fent un parell de ressenyes de llibres per al 0-6.

Del llibre en vam parlar en aquest mateix blog:

https://jaumecentelles.cat/2020/10/28/blas-un-gos-especial/

Cooperar per escriure

L’escriptura és una de les activitats que més costen als nostres alumnes. Hi ha una certa reticència a deixar-se anar a l’hora d’escriure textos (poètics, de ficció o informatius, tant se val) perquè sovint es tracta d’una tasca que es fa en solitari i, a més, s’afegeixen les dificultats de comprensió lectora i la manca de pràctica.

Sabem que només al voltant d’un trenta per cent dels infants són prou competents en escriptura i aquesta dada ens obliga a incrementar les hores de dedicació a aquesta activitat.

Si volem superar les mancances, cal una pràctica regular. En temps de tota mena de pantalles, costa captar l’atenció dels alumnes i que s’afeccionin a gaudir d’aquest moment de trobar-se amb ells mateixos per compartir idees, ser capaços de crear alguns pensaments o reflexions atractives. Per això, emprem diversos recursos per aconseguir que els infants activin les ganes d’escriure i inverteixin el temps que sigui necessari en fer córrer el bolígraf sobre el full blanc, deixant aquell rastre de color blau que mostra les seves produccions.

Dues de les idees més reeixides per aconseguir corregir aquest dèficit impliquen que l’escriptura sigui divertida i compartida. Perquè sigui divertida i compartida, cal que sigui creativa i cal que l’infant hi posi de la seva part una mica d’imaginació i d’esforç.

Hi ha nombroses accions engrescadores mitjançant les quals els alumnes aprenen a definir els personatges, construir els escenaris, escriure diàlegs o estructurar el relat de manera correcta. A la revista GUIX del mes de novembre en presentem algunes com «paraules a l’atzar», «aventura a les fosques» o «el cercle creatiu»

Es tracta d’activar el motor de l’escriptura i d’oferir enunciats engrescadors, idees divertides o esbojarrades, perquè es converteixen en perles sortides de la mà de l’escriptor que comença a gaudir escrivint.

Quan aconseguim que els alumnes entrin en el món de l’escriptura de manera eficaç, no només els hem donat quatre trucs o tècniques més o menys exitoses, també els hem proporcionat la possibilitat d’obtenir la clau que obre la porta a un dels descobriments més formidables de la nostra societat.

Podeu llegir l’article sencer a la secció «viure l’escriptura» de revista GUIX (AULA, en castellà) del mes de novembre de 2020.

 

 

S’acaba “viure la lectura”, comença “viure l’escriptura”

El gener de 2010 encetàvem una secció a la revista GUIX (AULA en castellà) que vam anomenar Viure la lectura i aquell primer articlet que duia per nom «Els llibres, tresors a compartir» l’iniciàvem amb la mítica frase d’en Borges «Vaig somiar el paradís com una biblioteca plena de llibres i de silenci»
Han passat nou anys i hem anat publicant els articles de manera regular, nou cada curs. En total, vuitanta-un escrits que, amb més o menys encert, han mostrat maneres diverses de treballar la lectura a l’educació primària. D’alguns articles n’estem molt contents perquè hem rebut imputs i comentaris valuosos de mestres de trinxera, en altres hem inclòs frases que només els qui em coneixen saben què volen dir (per exemple el de la Gacela Thomson de maig de 2011 o el del mirall retrovisor del número 371, homenatges a persones que admiro) i alguns que hem demanat a amics i col·laboradors ens han fet patir perquè han arribat en la dècima de segon anterior a tancar el número, o no han arribat.
Ara publiquem el darrer article de la sèrie i l’hem volgut acabar amb la poesia d’en Pedro Mañas i el seu llibre “Ciudad laberinto”. Expliquem que Tonucci ens recorda que una ciutat sensible a les necessitats de la infància serà millor per a tots i també que a les ciutats i pobles on vivim hi ha zones sorolloses i d’altres més tranquil·les. També tenim carrers amples i bonics o estrets i perillosos. Hi ha barris caòtics, alegres, amb museus, mercats, vies de trens, edificis històrics i gent diversa.

La literatura infantil i juvenil es fa ressò de tot aquest món i hi trobem emmirallada la nostra vida. Són històries que ens ajuden a comprendre la nostra realitat. Hi ha llibres que ens ajuden a conèixer l’arquitectura, la construcció física dels edificis; llibres on podem veure com creixen els gratacels, com són els centres comercials per dins o com canvien els edificis segons l’època o el lloc on se situen. Altres llibres ens parlen dels perills que ens amenacen o pensem que ens poden fer mal com el lleó de correus o la foscor dels carrers a la nit.

Però, sobretot, les ciutats són les persones que les habiten, famílies arrelades de tota la vida convivint amb gent vinguda d’altres llocs i que s’estableix entre nosaltres amb costums, religions i creences diferents i que parlen llengües que ens són desconegudes. Ho veiem en lectures que ens fan reflexionar sobre la condició humana i sobre el nostre comportament envers actituds que, de vegades, ens fan avergonyir de formar part d’una societat excloent.

Els mestres saben que s’estima allò que es coneix i per això a les escoles s’estudia el barri, els carrers dels voltants de l’escola. Bé, l’article complet el podeu llegir a la revista GUIX de desembre de 2018.

A partir del número següent la secció passarà a anomenar-se “Viure l’escriptura” i incidirem en les accions que ajuden a escriure millor i de manera més ordenada i entenedora. Tant de bo puguem aguantar nou anys més, ganes no ens en falten!