El gran Chico Ocaña, màrtir del compàs, en una de les cançons de “canciones de mesa camilla” fa un lloança del president bolivià, Evo Morales (Evo Morales, Evo Morales, me gustan tus jerseys y me gustan tus modales).

Precisament fa uns dies aquest president va admetre públicament que no li agradava llegir i que davant d’un llibre com a molt llegia el títol, algun capítol, algunes pàgines o alguns paràgrafs, però que no l’acabava de llegir sencer. Va reconèixer amb una gran sinceritat que  “Jo tinc un problema. No m’agrada llegir”, i explicava que no sabia com enamorar-se de la lectura.

Hi ha dos comentaris a fer:

Un. Aquestes paraules les va dir en un acte en què promulgava una llei que eliminava dos impostos per al comerç dels llibres: l’impost al valor agregat del 13% i l’impost a les transaccions del 3%, fet que abaratirà els llibres en un 16% cent, situació que necessàriament afavorirà el comerç de llibres a Bolívia i un impuls important de la lectura al país andí.

Dos. El president demostra consciència quan comenta que si no t’agrada llegir, tens un problema, i afegeix que no voldria per al seu poble aquesta mancança i per això  assumeix, com una de les mesures per impulsar la lectura, la promulgació de la llei assenyalada.

No recordo cap altre dirigent que fos tan sincer… em va al cap aquella lamentable imatge del president americà George Bush llegint als nens (fent veure que llegia) i caçat amb el llibre al revés.

Si ho comparem amb casa nostra, el comentari d’Evo Morales i la seva llei ens sembla que és un bon camí per normalitzar una situació que, per moments, ens està abocant a un empobriment cultural que costarà de recuperar. Pujar els impostos que graven els llibres,  reduir fins a la desaparició les partides pressupostaries de les biblioteques, només fan que confirmar el que sospitem i si sumem la impossibilitat d’assumir els impostos que ajuntaments i governs carreguen als establiments o les dificultats econòmiques de les famílies, tenim una espiral que, com un desguàs, es va engolint llibres i lectors.

De l’altra banda, hi ha persones que mantenen el seu compromís, el seu entusiasme, i fins i tot gosen obrir espais, cases on viuen els llibres.

He visitat un d’aquests llocs. Es diu “l’espai dels somnis”  i és una petita llibreria al carrer de Sant Antoni Maria Claret de Barcelona que funciona des de fa un any, aproximadament. Allà, en Toño, m’ha atès cordialment, m’ha mostrat els racons i m’ha explicat els seus projectes. El cap li bull d’idees i tant de bo se’n surti. M’ha explicat que són un grup de gent que volen fer un treball de proximitat, amb els veïns dels barri, amb els infants de les escoles properes. Hem conversat de llibres i d’autors, de narradors de contes, de xarxes de llibreries, etc. El tracte cordial, les recomanacions, el sentir-te acollit, tot plegat en un ambient distés, tranquil, m’ha agradat.

També tenen un espai de papereria. Mentre xerraven ha entrat un jove a buscar un “loctite” i en Toño li ha donat mentre li preguntava per a què el necessitava. El client li ha dit i ell ràpidament li ha recomanat que millor anés a la ferreteria a buscar un altre producte millor. Però el client volia “loctite” i se l’ha quedat.

Podeu veure imatges d’aquest Espai de Somnis si entreu al seu web www.lespaidelsomnis.es

L´Espai dels Somnis
Sant Antoni Maria Claret Núm. 81 bis
08025 Barcelona
Teléfono: 931069018
a/e: lespaidelsomnis@hotmail.es