16 Setembre 2016 by jcentell

Dan Santat, l’il·lustrador del mes (setembre 2016)

L’il·lustrador del mes, en Dan Santat, és força desconegut a casa nostra perquè només hi ha un llibre seu publicat, però és un llibre curiós. Parlo de Las aventuras de Beekle, el amigo (no) imaginario, editat aquest 2016 per Bruño.
Dan Santat va néixer a Brooklyn el 1975, fill d’Adam i Nancy Santat, una parella tailandesa que va emigrar als Estats Units el 1968. Quan en Dan va fer els tres anys, la seva família es va traslladar a Califòrnia.
Els seus pares estaven contents perquè es va graduar a la Universitat de San Diego, Califòrnia, en l’especialitat de microbiologia i estava predestinat a ingressar a l’escola d’odontologia… però va acabar inscrivint-se a l’Art Center College of Design, a Pasadena.
En acabar els estudis va treballar en diversos llocs, fent d’artista modelador 3D per a videojocs i va acabar dedicat al món dels llibres per a infants, aproximadament des del 2002. També va fer una sèrie de televisió animada per a la Disney.
En Dan Santat és supertreballador i hi dedica moltíssimes hores a dibuixar. Potser és perquè el procés és lent o potser és perquè la feina no està gaire ben pagada. El cert és que durant deu anys va estar dormint només quatre hores per nit. Es despertava cada matí a les 6:30 per ajudar els seus fills, Alek i Kyle, a preparar-se per anar a l’escola i després treballava fins a les dues de la matinada. En aquella època va il·lustrar més de seixanta llibres.
Naturalment, aquell ritme el va portar repetidament a l’hospital, estava esgotat i l’octubre passat va escriure al seu blog: “Esperen massa de mi, més del que no puc donar. Tinc trenta-nou anys i em sento cansat”.
Per sort per a ell, unes setmanes més tard, les aventures de Beekle va ser nomenat “millor llibre de l’any” i li van començar a arribar molt bones crítiques.

Fins a aquest moment, Dan era conegut per les seves il·lustracions plenes d’acció, d’humor i d’energia, com es veu en llibres com ara OH NO! OR HOW MY SCIENCE

PROJECT DESTROYED THE WORLD (Oh No!: O Com el meu projecte científic va destruir el món), THE THREE NINJA PIGS (Els tres porquets Ninja), i altres.
Les aventures de Beekle, en canvi, reflectia el seu costat més suau. El nom de Beekle, conta Santat que va ser inventat pel seu fill Alek, un dia que volia dir “bicicleta”. Quan el nen tenia un any d’edat, pedalava un tricicle i exclamava amb molta alegria: “Beekle!” En aquell moment, la dona d’en Dan, la Leah va dir que algun dia aquell nom seria el d’un gran personatge. Anys més tard, “Beekle” es va convertir en l’amic (no) imaginari.
La gestació del llibre va començar amb un guió molt curt, uns dibuixos en blanc i negre, i una mostra a tot color. En Beekle tenia un ull, un barret i una bufanda, i una història que suggeria viatge i aventura.
De mica en mica el personatge va anar canviant, tenia dos ulls, i li vaafegir una corona. A les guardes es veuen diversos infants amb els seus amics imaginaris, cadascun aparellat específicament amb els interessos del nen. A les guardes dels davant, en Beekle es troba sol, i, en canvi, a la part de darrere, ja està amb la nena Alice.
A la portada i en el llibre veiem que mentre que els adults no li fan gaire cas a en Beekle, en canvi sí que en fan als animals.

La paleta de colors ajuden a passar del món psicodèlic a del món imaginari del l’arc de Sant Martí als grisos foscos i blaus del món real. Quan el sol es pon amb en Beekle assegut a la part de dalt d’un arbre, els tons sèpia juguen a favor de la seva malenconia, i quan coneix a l’Alice, finalment, les flors i els colors es tornen brillants.
És un àlbum il·lustrat molt xulo però en el seu dia no vaig entendre massa la història, tot i que als USA és perfectament versemblant i està admès que els infants tinguin “amics invisibles”, gairebé diria que és normal. En canvi, aquí arrufem el nas quan un en ens diu que està parlant amb el seu amic invisible… No ho acaben de pair i per això potser, la història no ens acaba de fer el pes.

El conte d’en Beekle va merèixer la medalla Caldecott l’any 2105.

Acaba d’aparèixer aquest estiu un altre llibre d’en Dan Santat que espero que es pugui veure traduït al català o castellà. Es titula ARE WE THERE YET? (Falta molt?) i és una meravella gràfica.
L’àlbum es basa en el viatge que fa una família amb cotxe per anar a visitar l’àvia que celebra el seu aniversari. El leitmotiv és la pregunta que tots hem sentit més d’una vegada quan només de pujar les criatures, cada cinc minuts, et pregunten si falta molt, si ja hem arribat, si encara estem gaire lluny, etc.
El que fa Dan Santat amb aquesta pregunta és realment brillant i la converteix en un joc inoblidable, en un anar i venir per l’espai i pel temps meravellós. Mentre anem passant planes veiem el nen com es va avorrint fins que en un moment donat l’autor ens obliga a girar el llibre cent vuitanta graus i comencem a llegir cap enrere, i el temps també va cap enrere… arriba a l’època del Far West, als dies dels pirata Barbanegra, a l’Europa medieval, a l’Antic Egipte, etc.

A mesura que els pares estan cada vegada més neguitosos, el noi a la part del darrere segueix imaginant fins que, finalment arriba a l’edat dels dinosaures. Un altre gir literal del llibre, i el temps ara passa volant, cap endavant… Genial!

Més informació a la pàgina web de l’autor: http://www.dantat.com
I al seu Facebook: http://www.dantat.com/DANTAT.COM/DAN_SANTAT_author___illustrator.html

22 Agost 2016 by jcentell

Arnold Lobel, l’il·lustrador del mes (agost 2016)

Els llibres de l’Arnold Lobel crec que m’han acompanyat durant els anys que he treballat amb infants de cicle infantil. Especialment la seva sèrie de les dues granotetes Gripau i Gripou, mes conegudes com a Sapo y Sepo, dos amics gairebé més que amics. Em plau especialment recordar-los i compartir-los amb vosaltres.
Ara potser la qualitat de les seves il·lustracions no són d’allò més novedoses però cal recordar que el primer conte de la sèrie Gripau i Gripou (Frog and Toad are Friends) es va publicar l’any 1970 i va ser mereixedor del premi Caldecott.
Si anem una mica més enllà en el temps ja trobarem contes amb una estructura similar. Acabada la segona Guerra Mundial van apareixer un seguit de contes que tenien un vocabulari basat en les paraules més conegudes i comunes, amb frases senzilles i entenedores i histories força emotives. Aquest és l’estil d’Arnold Lobel, un estil molt reconeixible d’altra banda.
Els contes de Sapo y Sepo segueixen aquesta línia de paraules fàcils de llegir (en anglès), frases curtes, paraules que es van repetint i capítols breus. Els llibres de les dues granotes, a més, tenen una força especial per les històries que expliquen.
Arnold Lobel va néixer l’any 1933 i als cinc anys, degut a la separació dels seus pares, es va instal·lar amb la seva mare a casa dels avis, a Schenectady, Nueva York. Des de ben petit ja va tenir vocació pel dibuix i per inventar històries i així va ser com va anar a parar al Pratt Institute, on va estudiar art i va conèixer a Anita Kempler, il·lustradora de contes infantils que es va casar amb ell i va passar a signar els seus contes amb el nom d’Anita Lobel.
Els llibres que va fer Arnold Lobel, arriben al centenar, setanta dels quals són escrits per ell mateix. Malauradament a casa nostra no han arribat gaires títols, però actualment l’editorial Kalandraka està fent un esforç per anar–los traduint.
Arnold Lobel va morir a Nueva York l’any 1987 víctima de la SIDA, però si ens hi fixem bé encara el podrem veure amagat en moltes de les seves meravelloses il·lustracions.
Alguns dels llibres que podem trobar en català o castellà són:
La sèrie de llibres sobre Sapo y Sepo que gira al voltant de l’amistat entre aquests dos personatges força diferents. L’un és neuròtic, poruc i irritable,l’altre és més assenyat i comprensiu.

Sapo y Sepo son amigos
Sapo convida al seu amic Sepo a passejar pel bosc, però Sepo no té ganes de fer res perquè vol dormir. Per això, el seu amic s’inventa amb molt enginy alguna cosa que el motivi. Tots dos comparteixen una vida amb experiències molt divertides, gaudint del que els succeeix dia a dia.
Sapo y Sepo, inseparables
Sapo i Sepo ho comparteixen tot. Els dos surten a passejar, tenen cura del jardí, comparteixen el menjar i viuen aventures fantàstiques. Encara que són força diferents l’un de l’altre, es complementen perfectament.
Sapo y Sepo, un año entero
Es descriuen les aventures de Sapo i Sepo al llarg d’un any. A l’hivern, Sepo no vol sortir de casa perquè té fred. A la primavera s’amaga darrere d’una cantonada. A l’estiu té por que calor desfaci els seus gelats i a la tardor cauen les fulles. La història finalitza amb el sopar dels dos amics la nit abans de Nadal.

Días con Sapo y Sepo
Llibre dividit en cinc capítols.
En el primer, “Mañana”, es presenta a Sepo com un personatge mandrós i desordenat. La roba tirada pel terra de l’habitació… fins que decideix ser més endreçat.
En el segon, “La cometa”, Sapo i Sepo aconsegueixen que el seu estel voli molt alt, fins al cel.
En el tercer, “Escalofríos”, Sapo i Sepo tenen por i esgarrifances en recordar al “Viejo Sapo de las Tinieblas”.
En el quart, Sapo li regala a Sepo un barret pel seu aniversari però li va gran i per això, Sapo li recomana al seu amic que pensi en coses molt grans per a què li arribi a quedar a la seva mida.
I en l’últim, “Solo”, Sapo li explica a Sepo que el considera el seu millor amic però que hi ha estones en què li agradaria estar sol.

Histories de ratolins
– Pare, ara ja som tots al llit –van dir els ratolinet. Si us plau, explica’ns una història.
– Faré una cosa millor –va dir el pare. Us explicaré set històries, una per cadascun de vosaltres…
No hi ha res millor que anar-se’n a dormir amb un conte, i si a sobre en són set, com els que explica el pare Ratolí, encara millor.
“Històries de ratolins” s’ha convertit en un referent inprescindible, pels seus textos i il·lustracions senzilles i evocadores.

El porquet
El porquet vivia a la porquera de la masia, li agradava menjar, recórrer la masia amunt i avall i fer bones becaines. Però el que més li agradava era asseure’s al fang tovet i sucós i anar-s’hi enfonsant. El pagès i la seva dona s’estimaven el porquet.
–Per a nosaltres ets el millor porquet del món –li deien.
La neteja de la porquera desencadena una sèrie de despropòsits que converteixen el porquet en el protagonista d’una complexa operació de rescat. La seva desventura ens commou, però alhora ens fa riure. Les il·lustracions reforcen aquest sentit de l’humor, portant-nos des del camp a la ciutat, en un viatge d’anada i tornada inoblidable.

Sopa de ratolí
Però jo no tinc cap conte -va dir la mostela.
-Jo sí que en tinc. Si vols, te’ls explico ara mateix -va dir el ratolí.
-Sí. I afanya’t que tinc molta gana -va dir la mostela…
Un ratolí, que està a punt de ser cruspit per una mostela, li diu que perquè la sopa de rosegador sigui molt més saborosa necessita ingredients de molts contes. D’aquesta manera el protagonista comença a explicar històries a la mustela, que es queda totalment enlluernada.

L’oncle elefant
…Va venir una tempesta i el veler no va tornar. El pare i la mare s’havien perdut al mar. Estava sol. Vaig seure a la meva habitació amb les cortines tancades. Vaig sentir com s’obria la porta. –Hola, sóc l’oncle Elefant -va dir una veu.
Tendresa i sensibilitat són algunes de les emocions que desprèn aquest entranyable relat. El petit elefant, degut a la desaparició dels seus pares, passa un temps amb el seu oncle, el qual gràcies als contes que li explica, a les cançons divertides i als jocs de paraules, aconsegueix mitigar una mica la tristesa del seu nebot. Aquesta dolça història, amb final feliç, està organitzada en 9 capítols que segueixen una estructura circular i amb les il·lustracions realistes, senzilles, de colors suaus i amb clarobscurs que accentuen les formes robustes dels protagonistes.

El libro de los guarripios.
El llibre dels guarripios o porcs que en on els protagonistes dels versos.
Un cerdo, entre todas las cosas,
gozaba al cazar mariposas
y luego al dejarlas
bailar y mirarlas
haciendo piruetas airosas.”

Saltamontes va de viaje
Està descatalogat fa molts anys però si aconseguiu un exemplar de Saltamontes va de viaje xalareu de valent perquè veureu com cada dia és l’inici d’una nova vida.
Saltamontes va de viaje ens explica el viatge d’una llagosta que es va trobant molts personatges i amb cadascun d’ells viu una aventura diferent.

Les il·lustracions d’en Lobel expressen la mateixa tendresa que les històries que explica i formen part essencial de l’obra. Sense les imatges no s’entendrien. Té un traç ferm i una gama molt reduïda de colors.

13 Juliol 2016 by jcentell

Helen Oxenbury, la il·lustradora del mes (juliol 2016)

Helen Oxenbury és una de les il·lustradores que millor comprenen els infants. Sap que de vegades són bruts i estan malhumorats, però sempre són meravellosos. Sap que una de les coses que més agraden als nens petits són els altres nens petits. Per això en el món dels llibres per a infants de zero a tres anys si hi ha algú que és capaç d’enganxar-los a la lectura és ella. Els seus llibres de tapes robustes, cantonades arrodonides i impermeables a les baves són genials.
Ella mateixa explica que quan els seus fills eren petits, va buscar llibres que els poguessin agradar i va veure que el mercat era força pobre. Així que, com que havia estudiat art a l’Escola Central d’Arts i Oficis de Londres, va pensar a dedicar-se.
A mesura que els seus fills es van anar fent grans, també ho van fer els personatges dels seus llibres.

Els llibres de la Helen Oxenbury ens agraden perquè ens fan somriure quan veiem els infants representats amb la innocència diabòlica a la cara que tenen sovint. Les imatges són clares i ordenades i les situacions reconeixibles, fan d’aquests trossets de vida una veritable delícia.
Un punt i part mereixen les il·lustracions de l’àlbum Anem a caçar un ós, la seva millor obra, al meu entendre. Unes imatges en blanc i negre fetes amb carbonet i unes altres a doble pàgina en color fetes amb aquarel·les i uns quadres amb els sons que fan quan passen pels diferents escenaris.

És un conte perfecte per llegir en veu alta o per cantar-lo com fa el mateix Michael Rosen el vídeo següent:

Oxenbury va néixer el juny de 1938, a Suffolk, Anglaterra, i de ben petita ja va disfrutar dibuixant i pintant perquè el seu pare, que era arquitecte, la va ajudar força.
M’agrada la visió dels nens que ens proposa perquè és molt real i allunyada de bons propòsits. Amb les seves pròpies paraules:
“Em fan arrufar el nas els llibres que es proposen ensenyar coses, educar. Un llibre d’imatges és, sobretot, un trampolí per a la lectura. Això és el que espero. El que un llibre ha de pretendre és que el nen vulgui llegir-lo i es pregunti: Oh, Déu meu, ara què passarà? – i passar la pàgina”.
Helen Oxenbury ha estat àmpliament reconeguda pel seu talent. Alguns dels seus molts premis inclouen la Medalla Kate Greenaway, l’Smarties Book, el Book Award, el Globe-Horn Book Award de Boston i altres.
Actualment viu a Londres.

Algunes de les seves frases:

»He il·lustrat tot tipus de llibres. Cada llibre té la seva pròpia concepció imaginativa, i un mitjà i una tècnica adequada.
»Han passat més de 30 anys des de la primera vegada que vaig pensar en fer llibres de cartró. Quan l’Emily, el meu tercer fill, tenia al voltant de 3-4 mesos d’edat, vaig començar a notar que no hi havia llibres per a nadons. La meva filla s’encantava mirant anuncis i catàlegs de material de puericultura: trones, bressols, cotxets, orinals, roba de nadó… Així que vaig buscar llibres que hi tinguessin aquests elements, sense cap resultat. Vaig decidir fer una sèrie jo mateixa -llibres sobre nadons, per als nadons – això era una cosa nova.
»La simplicitat és la clau: Una única figura a cada pàgina, transmetent l’emoció real amb el mínim de la línia. A la pàgina de l’esquerra he dibuixat un objecte del món del nadó – una bola, un gos, sabates, un barret. A la pàgina de la dreta el nadó interactuant amb l’objecte.
»El mitjà que faig servir per pintar depèn de la naturalesa del llibre, la història i els personatges. Per primera sèrie de llibres de cartró vaig usar llapis tous per al contorn i aquarel·la. Que ha considerat que aquesta tècnica seria massa pàl·lida per als llibres de cartró multi-culturals he usat colors primaris a l’aiguada.
»Vaig passar els anys fent ara un llibre i després un altre. Moltes vegades vaig pensar com m’agradaria il·lustrar l’Alícia de Lewis Carroll. Però no sabia com fer-ho fins que una cadena de televisió em va demanar de crear una nova Alícia amb tots els altres meravellosos personatges per a una pel·lícula d’animació… vaig fer una Alícia moderna, una jove del nostre temps, amb un llenguatge corporal segur i relaxat, amb roba senzilla. La pel·lícula mai no es va fer, però el llibre sí i això era el que sempre havia volgut.

»A tots els meus llibres faig una gran quantitat de dibuixos en brut abans d’arribar a la imatge que veig al meu cap. No empro fotografies ni models. Em passo molt de temps veient com les persones interactuen…
»Quan il·lustro un text d’un altra persona, tendeixo a no parlar amb l’autor sobre el que ha escrit. Sovint em trobo amb l’autor més tard, quan el llibre està acabat …

Dels més de vuitanta llibres de la Helen Oxenbury que podem trobar traduïts, segur que molts d’ells han passat per les vostres mans, si més no la col·lecció de ELS LLIBRES DEL NEN PETIT (Al llit, la família, els amics, vestint-se, etc.) que expliquen les diferents situacions quotidianes de la vida del bebè. És una col·lecció de llibres d’imatges per conèixer el món que ens envolta.

Si voleu conèixer una mica més a aquesta autora podeu veure el vídeo següent: https://www.youtube.com/watch?v=AkJboWf5pew

30 Juny 2016 by jcentell

Alberto Ayerbe, l’il·lustrador del mes (juny 2016)

L’Alberto G. Ayerbe és un dels il·lustradors que dibuixa i fa tot el procés amb l’ordinador perquè hi troba possibilitats que amb el llapis o el pinzell no pot fer. Usa especialment el Photoshop sobre tableta WACOM de 21 polsades.
No té un estil definit perquè s’adapta a les demandes. De vegades fa llibres per a infants però si li surt una feina de dissenyar un aparell electrònic o fer un cartell, s’adapta perfectament.
Es va diplomar en Dibuix animat i Story board i això es nota en algunes de les seves il·lustracions molt dinàmiques i amb molt de moviment.
Ara acaba de presentar-se el seu darrer treball que ha fet amb cruïlla /SM per al projecte Rialles i la veritat és que m’ha agradat molt potser perquè s’acosta més al que els infants de cicle infantil comprenen.

Alguns dels llibres que ha il·lustrat l’Alberto són:

Dràcula
Bram Stoker va aconseguir una original recreació del mite del vampir en Dràcula, perquè tot i que va inspirar-se en el folklore i altres obres literàries, va dotar el seu personatge d’una atracció irresistible, i combinà així la por de la mort amb l’afany de la immortalitat i el desig amorós.

Frankenstein
Una nit de tempesta, en l’estiu de 1816, en què la Mary Shelley es trobava amb la seva parella, el poeta Perce Shelley, Lord Byron i dos amics més d’aquest, van decidir escriure cadascun una història de terror. La de la Mary va acabar convertint-se en la seva novel·la més famosa: “Frankenstein”, amb la qual va obtenir un gran èxit.

Ullal blanc
Jack London va ser mariner, cercador d’or, corresponsal de guerra… Va començar a escriure perquè va considerar que podria treure-li de la pobresa i en pocs anys va aconseguir convertir-se en un autor molt conegut. Ullal Blanc és la història d’un gos llop nascut lliure en les planes d’Alaska i la seva trobada amb l’home blanc.

Les mines del rei Salomó
L’escriptor anglès Henry Rider Haggard va tenir l’encert d’aprofitar els seus viatges i estada al sud d’Àfrica per escriure relats sobre els costums i la cultura africanes, que atreien per la seva exotisme. A “Les mines del rei Salomó” queda patent la seva simpatia pels nadius i certa visió crítica de la societat “blanca”, tan obsessionada i corrompuda pels diners.

Tu tries la teva aventura
Aquesta col·lecció per a lectors de 7 a 12 anys d’edat pertany al gènere dels llibre-jocs. En aquestes narracions cal triar el rumb que prendrà la història.
Per exemple, Laberint de jocs
Estàs atrapat dins de l’ordinador! Sense saber ni com ni per què, una nit de tempesta et veus arrossegat a l’interior d’un videojoc. Només superant reptes com escapar d’un comecocos gegant, pilotar una nau espacial o evitar atacs de mags i ninjes, podràs sortir d’aquest laberint de mons virtuals i tornar a casa. Però, ¿tornaràs sol? Afronta una batalla espacial contra la nau nodrissa a la pàgina 8 o evita-intentant arribar a un planeta blau a la pàgina 17. Defensa el temple sagrat d’un espectre a la pàgina 84 o busca abans al maligne Senyor del Bosc a la pàgina 52., aconsegueix un estel donant un bon salt sobre un riu de lava a la pàgina 94 o utilitzant una petxina de tortuga a la pàgina 120.

Si aneu al seu web podeu conèixer què fa com dibuixa:
http://ayerbeilustracion.blogspot.com.es/

També trobareu més il·lustracions al seu port-foli:
http://www.domestika.org/es/ayerbe/portfolio

És d’on he extret les següents imatges.

21 Juny 2016 by jcentell

Màquines, artilugis, enginys i altres andròmines

imatge de Gilbert Legrand

Gianni Rodari deia que “el món de les joguines no té límits. Es reflecteix i interfereix amb el món adult, en la seva realitat canviant. Hi figuren fins i tot els tancs, per desgràcia… Hauríem de relacionar íntimament els tres substantius imaginació-joc-llibre per tal d’aconseguir que la literatura no caigui sobre els nens com un pes extern, o una tasca avorrida, sinó que surti d’ells, visqui amb ells, per ajudar-los a créixer.”
I també deia que els infants, durant el seu creixement, travessen una fase en què els objectes els hi serveixen sobretot com a símbols i que, fins i tot, els llibres s’haurien de considerar joguines, com la pilota o la nina, però fets de paraules i d’imatges.

El cert és que el llibres que inviten a jugar, a imaginar, a crear, tenen molta acceptació entre els alumnes, perquè els objectes estranys, els artefactes, sempre ens han acompanyat a la nostra vida diària (des del telèfon mòbil fins a les tisores o l’ascensor) i els trobem a la mitologia grega (les ales d’Ícar, el cavall de Troia), al cinema (els gadgets de l’agent 007), als tebeos (els invents dels professor Franz de Copenhaguen) però, sobretot, a la literatura.

Imatge de Christian Voltz

La literatura infantil i juvenil no és aliena a aquesta necessitat d’inventar nous món, noves formes de vida, nous objectes. Així trobem llibres on els objectes inanimats prenen vida (Era fosc i sospitosament tranquil), altres on apareixen enginyis que funcionen (L’extraordinari enginy parlant del professor Palermo), altres amb objectes imaginaris a partir d’elements de la natura (el taller de les papallones), artefactes fets amb objectes quotidians (Lindbergh: l’agosarada història d’un ratolí volador), etc.

Són llibres que es presten a imaginar però també a crear a partir de les propostes que, fàcilment, podem deduir. Són llibres que lliguen directament la ciència amb el medi, la plàstica, la imaginació, i conviden al treball cooperatiu. Aprofitem-los!

Durant el curs que ara acabem, el grup de treball Passió per la lectura hem elaborat un material al voltant d’alguns llibres que podeu consultar si entreu a la pestanya Propostes didàctiques que trobareu a la barra superior. El material complet estarà a partir del mes de juliol a la vostra disposició a la biblioteca de l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
Els libres dels quals hem elaborat una proposta són:

Objectes imaginaris a partir d’elements de la natura
El taller de las mariposas
Mondo babosa
El país de jamás lo creerás
Artefactes fets amb objectes quotidians inanimats
Ens enlairem
El abuelo de Zulaimar
El pequeño inventor
Lindbergh: L’agosarada història d’un ratolí volador
Metamorfosis d’objectes inanimats que prenen vida
¿Todavía nada?
El gran Bazar
La princesa de Trujillo
El árbol tan poco árbol
Era fosc i sospitosament tranquil
El gran show de las pequeñas cosas
Enginys que funcionen
Pinzón y los inventos
L’extraordinari enginy parlant del Professor Palermo
La invenció de l’Hugo Cabret
Màquines
Trastario
Personatges
50 oficis esbojarrats

Imatge de Hanoch Piven

3 Juny 2016 by jcentell

Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura (Volum 4)

L’Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura és un recull d’articles de l’àmbit de les biblioteques, el llibre i la lectura a Catalunya, que té com a objectiu recollir l’estat de la qüestió i fer balanç d’actuacions corresponents al bienni anterior en els diversos àmbits esmentats: així en el volum 4 de l’any 2016, en curs de publicació actualment, s’analitzen les tendències dels anys 2014 i 2015. Des del volum 3 (2014), l’anuari es publica per parts, quinzenalment, fins que a final d’any es dóna per tancat el fascicle. D’aquesta manera es pot prestar una atenció especial a la difusió dels capítols, fent públics els treballs a les xarxes socials en general i en especial a través del perfil Facebook de l’Observatori.

L’estructura de la publicació, un cop tancada, té els següents apartats:
Un primer bloc dedicat a la història, amb contribucions que analitzen la història de la impremta i l’edició, la història de la lectura, i la història de les biblioteques i els arxius.
Un segon bloc centrat en els llibres i l’edició, amb contribucions que giren al volant dels escenaris i les fórmules de col·laboració entre editorials i biblioteques, amb el panorama dels llibres infantils i juvenils (tant de ficció com de coneixement), els estudis i la recerca sobre edició i hàbits lectors, la lectura fàcil, les publicacions periòdiques, l’edició electrònica i el comerç del llibre.
El tercer bloc es dedicat a les biblioteques, ampliant l’anàlisi als centres patrimonials i les biblioteques de recerca, a més de les contribucions que ja són habituals sobre les biblioteques públiques i les biblioteques escolars.
I, per acabar, un bloc orientat a la lectura amb capítols específics per a cadascun dels col·lectius més significatius (entre els infants i els joves, i entre els universitaris), un altre pensat per a la lectura digital, a més dels estudis i recerca sobre la lectura i la promoció de la lectura a les biblioteques públiques i les escoles.

Em van tornar a demanar col·laboració i, de bon grat, he col·laborat en el capítol dedicat a la lectura entre els infants i joves que es publicarà més endavant.

De moment ja ‘shan publicat els següents articles que es poden consultar i descarregar els arxius en format pdf a l’adreça:
http://www.raco.cat/index.php/AnuariObservatori/issue/view/23535/showToc

La Introducció a l’Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2016, elaborada per la Maite Comalat i en Lluís Agustí, coordinadors de la publicació. Es pot descarregar en català , castellà i anglès.

I tres articles més que es poden consultar i descarregar:
Panorama del llibre infantil i juvenil a Catalunya (2014-2015)
Joan Portell Rifà
Estudis i recerca sobre edició i hàbits lectors a Catalunya (2014-2015)
Anna Villarroya
Història de les biblioteques i arxius a Catalunya (2014-2015)
Marga Losantos

27 Mai 2016 by jcentell

La comprensió lectora vista per Juan Cruz Ripoll

En confeso molt fan d’aquest home i us convido a conèixer-lo una mica.

Imatge extreta del blog de l’editorial SM

Juan Cruz Ripoll és doctor en Educació, psicopedagog, mestre i orientador en el Col·legi Santa Maria la Real de Sarriguren (Navarra) i professor associat a la Universitat de Navarra. Acreditat com a professor ajudant doctor per l’ANECA.

El seu blog “Comprensión lectora basada en evidencias” https://clbe.wordpress.com/ ofereix una gran quantitat de recursos per a comprendre com funciona la lectura, com avaluar-la i què fer en determinades situacions escolars.
Si voleu fer una passejada o guardar-vos el seu enllaç, segur que no us defraudarà.

I com a mostra, em prenc la llicència de copiar l’inici d’un article seu relatiu al MODEL DE LA CORDA, publicat el 28 de maig de 2014 i del qual molts de vosaltres probablement ni n’haureu sentit a parlar. Diu així:

Comprensión lectora: el modelo de la cuerda

Los modelos de comprensión lectora basados en la concepción simple de la lectura son, lamentablemente, poco conocidos en los países hispano-americanos. Es una lástima ya que bastantes años de investigación han mostrado que, aunque no expliquen completamente la comprensión lectora, son modelos válidos. Además son sencillos de entender y resultan útiles para la detección de problemas y la intervención.
Lo más lamentable no es que estos modelos estén poco extendidos, sino que habitualmente se trabaja sin ningún modelo, es decir: queremos que los alumnos mejoren la comprensión lectora sin saber qué es la comprensión lectora, qué factores influyen en ella y cuáles de esos factores se pueden mejorar. Vamos, que, en el peor de los casos, toda nuestra teoría didáctica sobre la comprensión lectora se reduce a “que saquen buenos resultados en PISA, en PIRLS y en las evaluaciones diagnósticas”.

El modelo
Hollis Scarborough es una psicóloga de Estados Unidos que trabaja en los laboratorios Haskins y está especializada en la investigación sobre la lectura. En 2001 publicó en un libro sobre enseñanza de la lectura un capítulo titulado Connecting early language and literacy to later reading (dis)abilities: Evidence, theory and practice, en el que se incluía un interesante dibujo. El que aparece aquí no es el original, ya que he traducido y, en ocasiones, he cambiado el texto original.

Imatge extreta del blog de Juan Cruz Ripoll

El modelo mirando de derecha a izquierda, el modelo muestra una cuerda que representa la lectura competente. Para que se produzca, es necesario que se unan dos grandes áreas:
La comprensión del lenguaje, que se tienen que hacer cada vez más estratégica, por ejemplo mediante el aprendizaje y práctica de estrategias de lectura, la adquisición de conocimientos sobre las características de los textos, las figuras literarias, o el incremento de vocabulario.
La descodificación (lectura correcta) que se tiene que hacer cada vez más automática, mediante la práctica de la lectura, basada en el conocimiento de las letras, reconocimiento de palabras, o la mejora de la entonación.
Cada una de estas áreas está compuesta por varios componentes que se entrelazan, de los que aparecen algunos especialmente importante a la izquierda del dibujo, pero que podrían ser más, y son los factores que influyen en la comprensión lectora…

L’article continua valorant els pros i els contras d’aquest model. Si teniu ganes de saber-ne més us podeu adreçar a les seves publicacions i/o al seu fantàstic blog: https://clbe.wordpress.com/

La seva pàgina a la plataforma lectyo: http://jcripoll.lectylabred.com/

9 Mai 2016 by jcentell

Petr Horacek, l’il·lustrador del mes (maig 2016)

L’il·lustrador d’aquest mes, en Petr Horacek, va néixer a Praga, a la República Txeca. Va estudiar durant sis anys a l’Acadèmia de Belles Arts a principis de 1990 i, més tard, es va traslladar a Anglaterra, on viu amb la seva dona Claire Harrison i les seves filles Tereza i Cecilia.

L’estil d’en Petr Horacek és fàcilment reconeixible perquè es molt lluminós, orgànic i vibrant i en certa manera la gama de colors ens recorda a les obres de l’Eric Carle de qui n’Horacek es reconeix admirador. Normalment són àlbums il·lustrats per a infants d’entre tres i sis anys però també n’hi alguns per a més petits.

A les seves obres podem observar diferents tècniques, fins i tot en un mateix àlbum il·lustrat: Collages, acrílics, aquarel·les i llapis de cera.
Segons explica ell mateix empra una escala 1:1, això vol dir que s’estima fer el seus dibuixos a una mida igual a com els veurem nosaltres.

Una altra particularitat dels seus llibres és que per fer les il·lustracions no usa l’ordinador. Lògicament això li suposa més feina perquè, per exemple, si vol canviar la posició d’un braç que ha fet a collage, l’haurà de retallar amb el cúter i tornar-lo a enganxar, cosa que si ho fes sobre pantalla, aniria més ràpid.

A mi m’agraden els seus llibres. Gràcies a l’editorial Joventut tenim la sort de tenir-ne molts traduïts. Si voleu conèixer una mica més a aquest magnífic narrador d’històries per a infants de cicle infantil podeu visitar el seu web (està molt ben editat), així com el seu blog on, de tant en tant, penja els esbossos dels seus dibuixos perquè veiem com va elaborant els personatges.

Alguns dels llibres d’en Petr Horacek són:

L’OCA RUCA
L’oca Ruca volia grallar com un tucà, nedar com una foca i botar com un cangur. Però quan va intentar rugir com un lleó, va aconseguir fer més coses que no es pensava!

PAPALLONA, PAPALLONA
La Llúcia troba una preciosa papallona que de sobte desapareix. Mentre la busca, es creua amb un cuc rosa, un escarabat verd i fins a un cargol taronja. Però ella només vol la seva papallona. Per fi, una sorpresa de mil colors es desplegarà davant dels teus sorpresos ulls.
Aquest llibre està editat per Kókinos.

COMPTA ANIMALS
Un llibre pop-up que ens ajuda a comptar des de l’1 al 10. Es van obrint i aixecant les solapes, descobrint animals de tots els colors i formes, dels nombres de l’un al deu. Aquest senzill llibre pop-up és ideal per ajudar a desenvolupar el càlcul inicial amb les seves pàgines interactives i divertides.

ANIMALS CONTRARIS
Un altre pop-up que juga amb els animals contraris (l’alt i el baix, el gran i el petit). Idealal per ajudar a desenvolupar els primers conceptes.

ELEFANT

El meu elefant és divertit, gros i una mica barroer. Però sempre té temps per a jugar amb mi.
Un nen passa els dies jugant amb el seu amic imaginari, l’elefant. Tant si és real com si no ho és, quan l’àvia o l’avi estan enfeinats, l’elefant ha demostrat ser el company de joc perfecte.

EL RATOLÍ I LA PILOTA VERMELLA
Què deu ser això tan bonic i brillant que penja de l’arbre?
El Ratolí pensa que és una pilota, però el Talp està segur que és un globus, i el Conill diu que és una bala. Cap d’ells hi pot arribar tot sol. Com s’ho faran?

UNA CASA A LA MIDA
El ratolí ha trobat una gran poma, però la seva casa és tan petita que no aconsegueix ficar-la dintre, així que surt a buscar una casa a la mida… Totes les cases on hi cabria amb la seva poma estan ocupades i els seus ocupants no semblen gaire disposats a compartir-les. Però buscar casa dóna molta gana i a mesura que va buscant, la poma es va fent més petita. Trobarà per fi una casa per a ell i la seva poma?

ON VIUS, CARGOL?
Una tendra història sobre un cargol que porta la seva casa a sobre. Un llibre amb una sorpresa a l’última pàgina! Per a infants a partir d’un any.

Si voleu saber-ne més d’aquest autor podeu veure l’entrada que ha fet la seu blog parlant de la recent visita que ens va fer a Barcelona, amb motiu de la Diada de Sant Jordi, clicant AQUÍ.

Pàgina web d’en Petr: http://www.petrhoracek.co.uk/
Bloc d’en Petr: http://www.petrhoracek.co.uk/blog/
Twitter: @PHoracek

20 Abril 2016 by jcentell

Lectures recomanades per al cicle superior. Sant Jordi 2016 (i 4)

L’últim llistat de recomanacions correspon a l’alumnat de cinquè i sisè de primària.

Història de la bicicleta d’un home llangardaix
Fina Casalderrey. Nandibú

La novel·la narra la història del nen que té un nom molt gran, Mundo, i que viu en un poble de Terol, Albarracín, amb una mare que muny cabres i fa formatges i un pare, pastor d’un ramat de mil cinc-centes ovelles.
La novel·la comença quan el nen té deu anys i molts somnis al cap. En Mundo és eixerit, intel·ligent i bon jan i un dia coneix a en Camilo, un treballador de la companyia de telèfons que passa pel seu poble instal·lant els pals que aguantaran els fils telefònics. Aquest home, amic del pare del nen, es desplaça amb una bicicleta (la que dóna títol al llibre) que tindrà una importància cabdal en els darrers capítols.
La novel·la se situa en els mesos previs a l’esclat de la Guerra Civil on la misteriosa desaparició del pare del nen, mostra un escenari on els silencis, les mirades dels veïns, les denúncies, les traïcions i les complicitats formen una teranyina de situacions molt ben explicades, molt sentides i que ens arriben al cor, sense caure en artificis narratius fàcils o previsibles.
El personatge d’en Camilo, el zelador de telefonia, amic de la família, que ensenya al nen a anar en bicicleta i el fa pujar dalt d’un dels pals de telèfons, esdevé clau perquè les seves anades i vingudes permetran que el nen i la seva mare tinguin coneixement del seu pare mitjançant uns llibres que contenen missatges ocults; uns llibres de poesia que són un homenatge a Miguel Hernández.

L’aprenent de Bruixot i els Invisibles
Jordi Sierra i Fabra. Edebé

En Mortimer té dotze anys. Treballa per al professor Haggath, que és bruixot, tot i que molts no coneixen la seva professió, ja que si no, probablement, acabaria cremat a la foguera. En Haggath està preparant una poció molt complicada. Un cop acabada, li encarrega a en Mortimer que la porti al cementiri. L’avisa que l’ampolla ha d’arribar intacta, i que no es pot vessar ni una gota. Si una sola gota cau en un altre lloc, podria desencadenar un fet preocupant.

Tania Val de Lumbre
Maria Parr. Nórdica

Una nova nena arriba al col·legi. La Tania viu en una vall nevada on sona un violí i el seu millor amic té 74 anys. Ha de bregar amb en Klaus Hagen, l’home sense sentit de l’humor i que regenta un càmping que no admet nens. Però la Tania no s’avorreix. Tania sap coses que molta gent no sap, però la gran lliçó del llibre l’aprèn del vell borratxo Nils: “Mai és culpa dels nens”. Res de tot el dolent que fem els adults és culpa dels nens, coses estúpides com no parlar-se en trenta anys. I en Nils sembla molt, molt segur del que diu. Perquè quan ets nen tots els adults poden semblar superherois, però no són res més que persones.

El Chico más veloz del mundo
Elizabeth Laird. Bambú

El protagonista de la història és en Solomon, un noi etíop d’onze anys que somia arribar a ser atleta.
La sinopsi diu:
“En un viatge a Addis Abeba, la capital d’Etiòpia situada a 37 quilòmetres del seu poble, el seu avi es desmaia després del llarg viatge. En Salomon surt corrent per buscar ajuda. Aconseguirà completar la primera cursa decisiva de la seva vida? Un llibre perfecte per a aquest any olímpic!”.

El nen de traspàs
José Luís Alonso de Santos. Kalandraka

Amb deu anys, el Daniel se sent diferent de la resta perquè ha nascut un 29 de febrer; és per això que a l’escola li diuen “Traspàs”. Aquest llibre és un relat en primera persona de les seves experiències, pensaments i emocions: des de la rebel·lia, a la incomprensió, sense oblidar el primer amor i la reafirmació de l’amistat.
Per sobre de tot, “El nen de traspàs” és un text molt divertit, explicat amb l’espontaneïtat d’un nen. Desborda humor, imaginació i ironia; narra situacions quotidianes que a vegades es compliquen…
Antes, cuando Venecia no existía
Victoria Pérez Escriba. Thule

Un conjunt de relats breus en els que es barreja l’humor amb l’absurd i on, a través de situacions sovint esbojarrades, s’ens ofereix una mirada sobre la vida i les relacions humanes.

Mi princesa Himilce, siempre tuyo, Aníbal
Rocío Martínez. Thule

Aquest llibre recrea l’estètica de la ceràmica i les escultura iberes, i la utilitzen per explicar la història de la princesa ibera que es va casar amb Aníbal per segellar una aliança contra els romans en el marc de la Segona Guerra Púnica.
El rei de la ciutat ibera de Cástulo, Mucro, segella una aliança amb els poderosos cartaginesos, representats pel general Anníbal, i li proposa casar-se amb la seva filla, Himilce. Himilce es va mantenir fidel al seu nou poble, encara que el seu pare Mucro finalment s’aliés amb els romans. Un matrimoni de conveniència va esdevenir un amor apassionat. Himilce i Aníbal intercanvien cartes sobre els successos de la guerra i com creix el fill que tenen en comú.

Trastario
Pedro Mañas. Faktoría K de libros

Un poemari (31 poemes) dedicat o inspirat en aparells d’ús quotidià que trobem en el nostre entorn domèstic: des de la rentadora al frigorífic, passant per la planxa, la torradora o l’aspirador.
Els seus engranatges, els endolls als quals es connecten o les fonts d’energia de les que s’alimenten per funcionar, també hi apareixen.
Són poemes escrit amb cert humor i molt d’enginy, farcit de jocs de paraules i dobles sentits, amb molta sonoritat i que conviden a jugar.

La mestra és un capità
Antonio Ferrara. Birabiro

Una mestra explica en primera persona els equilibris que fa amb les mil obligacions paral·leles de la professió i de la vida privada. La mestra, agosarada i humaníssima, sap afrontar, amb la mateixa energia i de vegades en solitari, els virus de la grip, la manca de paper de vàter, la convivència i les taules de multiplicar, però sempre amb entusiasme, tenacitat, tendresa i un respecte absolut pels alumnes.

El noi que nedava amb les piranyes
David Almond. Bambú

Arran del tancament de la Drassana Simpson, l’oncle Ernie es queda sense feina, però aviat se li acut una idea per continuar guanyant-se les garrofes: Convertirà casa seva en una fàbrica d’enllaunar peix. I així es posa a soldar, doblegar, omplir i precintar llaunes. A l’Stan, el nebot de l’Ernie, no li agrada gens aquesta nova vida de sorolls i d’estrès i decideix fugir amb una companyia de fira ambulant que s’ha instal·lat al poble. El viatge li canviarà la vida, i a més a més coneixerà el gran Panxo Pirelli: l’home que neda amb les piranyes!

18 Abril 2016 by jcentell

Lectures recomanades per a cicle mitjà. Sant Jordi 2016 (3)

En aquest tercer lliurament us presentem les recomanacions per als alumnes de cicle mitjà.

Com adormir un lleó i altres cròniques verídiques
Mar Benegas. Nandibú

Com adormir a un lleó i altres cròniques verídiques explica uns moments en la vida de l’Anna, una nena molt inquieta i molt intel·ligent que vol ser periodista. Té una germana petita, la Sol, una àvia, periodista també, que li regala una gravadora, un avi misteriós, i un pare i una mare. Fins aquí tot sembla normal. Però, de sobte, comencen a succeir coses estranyíssimes a casa seva: l’Anna ho grava tot i en fa unes cròniques fabuloses. Així descobrirem com s’adorm un lleó, el vol que pot tenir una faldilla o fins on arriba una casa voladora…

Explica-m’ho (101 preguntes fetes per nens i nenes sobre un tema apassionant)
Katharina von der Gathen i Anke Kuhl. Takatuka

La millor vacuna sempre és parlar amb els infants dels temes que els preocupen, abans que es facin gran, tinguin vergonya i s’hagin d’espavilar preguntant als companys sobre sexualitat. Sortosament, l’explicació de les abelles i les flors en les polsoses classes de biologia ja ha quedat oblidada (espero!) i ara tenim alguns llibres que esdevenen imprescindibles a la biblioteca escolar. Un d’ells, molt especial i educatiu, és aquest Explica-m’ho (101 preguntes fetes per nens i nenes sobre un tema apassionant), recomanat per a alumnes de cicle superior.
M’agrada perquè es directe i les autores no defugen cap pregunta, per complicada que pugui semblar.

Un día más contigo, caminando por una tarde de primavera
Jimmy Liao. Bárbara Fiore Editora

Un acord entre amigues, secret, privat i sagrat, porta a una nena a recórrer un llarg camí que mai abans havia recorregut en soledat. Una absència que es fa present a cada pas, a cada alenada d’aire, en el moviment de les branques, a classe de matemàtiques, en una última abraçada on es troba a faltar a algú.
Jimmy Liao s’aboca sobre la protagonista d’Un dia més amb tu aquest sentiment de soledat incerta que provoca l’absència. Aquesta solitud que ens fa més forts i valents, que ens obliga a enfrontar-nos a les pors del temps en el qual no ens sentíem mai sols, en un camí d’aprenentatge i dolor, d’entesa i infinit amor.

Nick, el grumet: la volta al món amb el capità Cook
Michael J. Rosen. Símbol.

En Nick és un grumet que forma part de la primera expedició del capità Cook amb el vaixell Endeavour. Va descrivint en el seu diari totes les peripècies del viatge i les dificultats amb que es van trobant. Un llibre de coneixements on podem saber en què van consistir aquelles descobertes de noves espècies marines i civilitzacions .

Contes per a nens que s’adormen de seguida
Pinto & Chinto. Kalandraka

Diuen els autors:
Els contes per abans d’anar a dormir han de ser curts, i no com aquell conte tan llarg que quan l’acabes d’explicar ja és l’hora que el nen hagi d’anar a l’escola. O aquell conte llarg que feia que els nens es quedessin adormits cap a la meitat i després havien de somniar-ne el final. És clar que el conte més llarg que nosaltres coneixem és tan llarg que quan l’acabes d’explicar el nen ja és adult.
Aquests 28 relats destaquen per la seva brevetat i agudesa narrativa, els girs literaris i el sentit de l’humor. Són històries basades en el nonsense que aposten per l’originalitat i la picada a l’ullet intel·ligent. Des de la senzillesa, sorprenen els lectors amb canvis inesperats i amb uns finals que dibuixen somriures, tot oferint-nos una lectura gratificant, que sacseja la creativitat i ens convida a la reflexió.

Los rascacielos
Germano Zullo. Libros del zorro rojo

Dos multimilionaris, veïns i rivals, competeixen per construir l’edifici més gran i més luxós. La supèrbia i l’arrogància els porta a una carrera impossible i embogida… aquest vertigen els fa oblidar el sentit comú.

Ana y Froga 3. Una pandilla desastrosa
Anouk Ricard. Blackie Books

La colla d’amics de l’Ana i la Froga és impertinent, mordaç, divertida amb totes les forces … i incombustible. En aquest volum tornen a la càrrega per demostrar-nos que qui té un amic, té un tresor (encara que aquests amics siguin un autèntic desastre). En aquesta aventura, en Bubú es retrobarà amb els seus estimats amics després d’unes vacances un tant sui generis (i qui sap si acabarà penedit d’aquest retrobament …); un magnífic pícnic es convertirà en tota una odissea pel bosc, i una prometedora visita a la fira acabarà, com no, d’una manera calamitosa.

Akim corre
Claude Dubois. Lóguez

L’artista Claude K. Dubois intenta fer comprensibles als nens les traumàtiques vivències de la guerra i la fugida d’un realitat quer malauradament viuen moltes persones, prenent com a exemple la sort del petit Akim.
Com una catàstrofe de la naturalesa, la guerra arriba a la senzilla vida del noi. L’Akim es queda enmig d’un paisatge de desolació fins que algú el porta de la mà i és arrossegat pels que fugen.

Quan les vaques suren
Ximo Abadía. Takatuka

Un nen arriba a casa amb un peix dins d’una bossa plena d’aigua que li acaba de tocar a la fira. Se’n va a dormir aviat per estar tranquil·lament amb el seu peix. L’endemà, el desperta l’esquella d’una vaca solcant el cel. Descobreix amb sorpresa que tot ha començat a surar: els bombers corren pel cel buscant incendis des d’allà dalt, el carter empaita la seva bicicleta que ha enfilat el vol… Tot sura! Fins i tot, ell mateix…