Comparteixo el vídeo resum que ha fet la Júlia Baena tot recordant l’Escola d’Estiu “l’art de llegir imatges” que vam gaudir durant els primers dies de juliol, a la biblioteca de Can Butjosa, a Parets del Vallés. Va ser un veritable plaer i un goig poder compartir experiències.
Agraeixo, també a tot l’equip de la Biblioteca la seva dedicació. Felicitats Àngels, Blanca, Isabel, Mònica, Sònia i Gisela!
Ara sí que no hi ha gaires excuses per no llegir. Amb les vacances a tocar segur que trobarem temps per a tot. Temps a fer el mandra, per passejar, per fer la partida al trivial amb els amics, per perdre’ns amb la bicicleta per camins inexplorats, per afartar-nos de menjar gelats de tres boles, per apuntar-nos a aquella marató de cinema que no ens perdem cap any, etc. Però també trobarem temps per disfrutar amb les vides que ens proposen els autors de la bona literatura, de la literatura que ens agrada.
Recomanar sempre és difícil. El meu consell és que us acosteu-vos a la biblioteca més propera i remeneu a la recerca d’aquell llibre que us està esperant. El trobareu, segur. La resta és fàcil. Llegir, llegir i no parar de llegir.
Si voleu algun consell, aquí en van tres.
Primer. Ana Garralón, (http://anatarambana.blogspot.com.es/) ha publicat una entrada ben curiosa en el seu blog on pregunta a diferents persones quins llibres tenen sobre la taula per anar llegint en els propers dies. L’entrada es titula Qué leen los que escriben sobre lij y promoción de lectura. Ho podeu llegir a:
http://anatarambana.blogspot.com.es/2015/07/que-leen-los-que-escriben-sobre-lij-y.html
Segon. Una altra companya, l’Ana López, del grup Abanico ha fet unes recomanacions de lectura que també us les faig arribar.
GUÍA de lecturas para profesores 2015
Tercer. A més a més de la literatura infantil i juvenil, les lectures que tinc ara mateix a la tauleta de nit, xiuxiuejant-me “agafa’m, agafa’m!” són aquestes:
Però no en feu gaire cas de tot plegat. Bon estiu i bona lectura!
Aquest blog entra en un estat de semi letargia durant el mes d’agost i només penjarem una entradeta a la setmana.
imatge extreta de elplacerdelalectura.com
Salvaje
Emily Hughes
Editorial: Libros del Zorro Rojo
Barcelona, 2014
Fa uns dies es va concedir el premi Llibreter a l’àlbum il·lustrat Salvaje d’Emily Hughes.
Coneixia aquest àlbum perquè l’havíem vist i comentat al Grup de Treball de l’Associació de mestres. És una bona historia que reviu un dels mites de la literatura universal. De fet, la idea d’intentar “domesticar” un infant de la selva fins i tot s’ha passat al cinema en diverses ocasions. El cas més conegut és el del Llibre de la selva però també formen part d’aquesta idea pigmaliana en Pinotxo, My fair lady o Pretty Woman. A la literatura d’adults també Borges ho va referenciar a Las ruinas circulares.
D’aquest àlbum sorprèn que l’autora sigui tan jove i hagi trobat un estil diferent i particular. Són unes imatges molt “salvatges” també, però per al meu gust una mica massa farcides i que poden costar d’entendre per als infants de cinc anys, per exemple (l’editorial recomana aquesta edat).
Els ullassos de la nena, a la portada ens conviden a obrir el llibre, i a dins trobem unes planes en les que predominen les imatges de natura exuberant i uns animals que ensenyen a la nena a parlar, a menjar i a jugar. La frase final “no se puede domar algo tan felizmente salvaje” és la cirereta del conte. Un acabament que ens convida a la conversa i a la reflexió sobre els límits que s’han de posar als nens.
No sé com ha anat la votació però imagino que haurà estat difícil triar perquè hi ha molts boníssims àlbums que ens fan veure el futur de la literatura infantil amb il·lusió. Allò que és important és que als mitjans de comunicació se’n parli i que la informació o l’existència d’aquests llibres arribi a les famílies.
Algunes pàgines les podeu veure a :
La Fundación Alonso Quijano per al foment de la lectura, juntament amb el suplement setmanal del diari “El Correo”, “Territoris de la Cultura”, han estat guardonats amb el Premi Nacional al Foment de la Lectura corresponent a l’any 2015. Aquest guardó, que concedeix el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, té per objecte “reconèixer l’inestimable paper que diferents persones i entitats poden exercir en el foment de l’hàbit lector “. És de caràcter honorífic i, en conseqüència, no té dotació econòmica.
Segons l’acta del jurat, la Fundación ha rebut aquesta distinció “per la seva trajectòria, la seva independència i la seva tasca de promoció de la lectura des de la societat civil arribant a diversos àmbits, unint la col·laboració privada i institucional “.
La Fundación Alonso Quijano és una institució malaguenya, privada, independent i sense ànim de lucre, constituïda a finals de l’any 2000. Pretén contribuir al desenvolupament integral de l’ésser humà mitjançant la promoció d’iniciatives culturals i educatives, especialment les orientades al foment de la lectura. El seu àmbit d’actuació s’estén a tot Espanya, tot i que també realitza activitats de caràcter internacional, com l’enviament de llibres a diversos països del món en col·laboració amb ONGs.
Altres projectes destacats són la campanya Millora amb els llibres per al foment de la lectura amb menors hospitalitzats al Materno Infantil de Màlaga; l’ensenyament personalitzada i gratuïta d’espanyol per a immigrants adults, el foment de la creativitat artística en el àmbit de la lectura a través del concurs de fotografia Momentos de lectura; la publicació de la revista MiBiblioteca amb la que col·laborem des del primer número, allà per l’any 2004, les MiniBibliotecas Alonso Quijano, i altres activitats de formació com cursos, conferències i seminaris relacionats amb el foment de la lectura.
Des d’aquestes línies vull felicitar especialment a la Conchi Jiménez, directora de MiBIblioteca, amb qui compartim una visió optimista del món bibliotecari. Afegeixo a la felicitació al Raúl Cremades i la Belen Lorenzo.
Deia Borges “Yo siempre les aconsejé a mis estudiantes que si un libro los aburre lo dejen; que no lo lean porque es famoso, que no lean un libro porque es moderno, que no lean un libro porque es antiguo. La lectura debe ser una de las formas de la felicidad y no se puede obligar a nadie a ser feliz” . Doncs això, no es pot obligar a ningú a ser feliç però si la felicitat va lligada als llibres llavors ja és el paradís.
Raúl Cremades
Belén Lorenzo
Conchi Jiménez
Dimarts passat, a la biblioteca de l’Associació de Mestres Rosa sensat es va presentar El garbell 5, una tria de novetats de literatura infantil i juvenil que el Seminari de Bibliografia Infantil i Juvenil ha llegit i valorat, citats i ressenyats en el butlletí Quins llibres.
L’Amàlia ens va fer la presentació de cadascun dels llibres ressenyats. Va ser una tarda molt entranyable compartida amb una bona colla de mestres.
Si esteu interessats en fer-li una ullada a aquest document només cal que cliqueu AQUÍ
Aprofito per felicitar a les companyes (estimades) de la biblioteca per la seva bona feina que els hi ha estat reconeguda avui mateix amb la concessió del VII Premi Carme Romaní.
El Premi Carme Romaní pretén donar el nostre reconeixement a totes aquelles persones que de forma més o menys anònima, sovint amb més il·lusió que no pas recursos, porten a terme petits projectes d’animació a la lectura. Cada any es donarà un premi a una persona, iniciativa, institució, a la trajectòria d’algú… que destaqui dins del món de la literatura infantil i juvenil, de les biblioteques…
LLiurament del premi Carme Romaní.
Ja hi ha guanyadors del segon concurs de microrelats No em ratllis convocat arran de la publicació de la novel·la de microrelats amb el mateix títol de l’autora Flàvia Company.
El concurs, adreçat a alumnes de primer i segon cicle d’ESO i de Batxillerat, instava els participants a presentar relats breus de 200 paraules d’extensió amb el títol “No em ratllis” i la condició que la frase, en sentit literal, aparegués també en el text. A més, les bases de participació establien que tots els textos anessin signats amb pseudònim i que la participació es vehiculés en nom de l’aula amb la finalitat d’afavorir la implicació dels professors i de tota la classe en el procés de creació i redacció.
Al web d’edicions Cruïlla podem llegir que Flàvia Company ha estat l’encarregada d’escollir els guanyadors entre tots els microrelats presentats a concurs que han estat un total de 802 alumnes d’escoles i instituts de Catalunya, Mallorca i València.
Els premiats han estat:
En la categoria d’alumnes de 1r i 2n d’ESO, la guanyadora ha estat la Maria Rubio, alumna de l’escola San Francisco, de Barcelona.
2) En la categoria d’alumnes de 3r i 4t d’ESO, la guanyadora ha estat la Núria Estil·les, alumna del centre Cor de Maria, de Valls (Tarragona).
3) En la categoria d’alumnes de 1r i 2n de Batxillerat, la guanyadora ha estat la Mayya Izmaylova, alumna del centre La Mar de Frau, de Cambrils (Tarragona).
Les tres noies van rebre un e-reader com a premi individual i es va obsequiar als centres amb un lot de llibres.
Podeu llegir els relats clicant AQUÍ
La notícia la va recollir la BTV al programa Àrtic i vaig tenir el plaer de ser-ne un dels convidats.
Ho podeu seguir al vídeo següent a partir del minut dos aproximadament.
Clica l’enllaç:
http://play.barcelonatv2.webtv.flumotion.com/play/player?playerId=8&podId=40096
He anat a conèixer la biblioteca pública més gran de Catalunya, la nova Biblioteca Pública de l’Estat «Carles Rahola», que va obrir les portes el 23 de desembre de 2014.
Quan hi arribes, et trobes un edifici cúbic, com una caixa, amb la façana translúcida i algunes vidrieres transparents. Des de l’exterior no es veu ni s’imagina que hi pot contenir. A la porta principal ja m’esperava, somrient, la Lourdes Reyes, la directora, amb qui havíem compartit una taula rodona en unes jornades celebrades al Caixafòrum de Barcelona. M’espera al costat de l’única alzina que hi havia al solar i que el projecte arquitectònic guanyador va respectar, encara que per a això van haver d’esbiaixar una de les parets que ara li donen ombra.
Abans d’entrar, recordem que fa 84 anys, a Granada, en Federico García Lorca inaugurava una altra biblioteca, la del seu poble natal Fuente Vaqueros, i ho feia
“para no olvidar que la cultura es nuestra vida y nuestro oxígeno, la única cosa que puede cambiar el mundo.” És el famós discurs del que recordem la mítica frase: Si tuviera hambre y estuviera desvalido en la calle no pediría un pan; sino que pediría medio pan y un libro.
Al costat de l’entrada està situat el punt de devolució. En aquesta biblioteca funciona el servei d’autopréstec. Cada usuari, amb el seu carnet, gestiona els documents que s’emporta en algun dels punts que hi ha distribuïts per l’espai. Senzill i eficaç. Ara mateix hi ha cinc biblioteques a Catalunya que funcionen amb aquest sistema.
Un cop traspasses la porta d’entrada es fa palpable la bellesa del lloc, un espai modern i sostenible amb un terra càlid de bambú, les parets i el mobiliari en blanc i negre, gran sensació d’espai zen i sobretot, sobretot, la llum natural. La llum natural n’és la protagonista. Les parets que donen a la façana de vidre translúcid blanc generen una llum suau, molt agradable per a la lectura. La llum natural també arriba a través dels patis interiors, separats amb vidres transparents que permeten gaudir dels jardins que hi ha allà mateix i a totes les plantes. Ah! i un jardí vertical visible des de gairebé tots els punts.
M’explica Lourdes que a la nit la biblioteca és com un fanal urbà, tota il·luminada.
M’ admira també la presència d’un cel net i blau (avui) visible des de qualsevol punt que ens fan sentir com si estiguéssim a l’aire lliure.
Estem a la planta baixa que ve a ser com el cor de la biblioteca. Aquí hi ha la zona d’informació, els ascensors, les escales, una cafeteria, una de les diverses àrees de revistes, un auditori amb capacitat per a 168 persones, una zona d’exposicions temporals, i la zona infantil.
Un panell informatiu em crida l’atenció perquè està escrit en braille. Aquesta és una col·laboració amb l’ONCE que, a més, compta amb alguns ordinadors adaptats amb programari específic per a invidents i un gran apartat d’audiollibres.
A més de l’ONCE, la biblioteca compta amb altres col·laboracions externalitzades, com les que gestionen els cursos d’informàtica, l’artisteja o les exposicions temporals.
En les dues plantes superiors se situa la biblioteca d’adults, dividida en àmbits temàtics específics i algunes sales per a treball en grup i/o per a jocs de taula. El joc és una aposta clara de l’activitat diària. Així, a cada secció, per exemple, hi ha una espècie de trivial que ens repta a contestar una pregunta relacionada amb la zona en la qual ens trobem. Al guanyador se li premia amb la possibilitat de triar la cançó que sona al final de la jornada.
Acabem el recorregut a les entranyes de la biblioteca, al magatzem on es conserven 200.000 documents, alguns incunables i altres joies de la història de la ciutat. Aquí sí que vaig quedar aclaparat definitivament.
Un agraïment a tot el personal de la biblioteca, començant per en George, el conserge, i acabant per la Lourdes, la directora, per dedicar-me el seu temps.
I marxo recordant com acabava el seu discurs García Lorca esmentant que “cuando el insigne escritor ruso Fedor Dostoyevsky, padre de la revolución rusa mucho más que Lenin, estaba prisionero en la Siberia, alejado del mundo, entre cuatro paredes y cercado por desoladas llanuras de nieve infinita; y pedía socorro en carta a su lejana familia, sólo decía: ¡Enviadme libros, libros, muchos libros para que mi alma no muera!”.
Si mai aneu a Girona, no dubteu en dedicar-li un parell d’horetes a visitar la biblioteca Carles Rahola!
Us passo algunes dades:
La inversió total (edificació i equipament) per part del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport ha estat de 15.579.320 €.
La gestió diària correspon a la Generalitat de Catalunya.
La superfície total és de 8.073 m2, però 2.000 d’ells estan restringits (fons històric, magatzem, despatxos, etc.)
Actualment, visiten diàriament la biblioteca a prop de 2.000 usuaris.
La seva oferta editorial està especialitzada en publicacions de les comarques gironines, i el seu fons bibliogràfic consta d’un total de 290.505 documents: 223.572 llibres, 23.036 revistes, 10.500 audiovisuals i 33.597 pertanyents a altres suports.
Pel que fa als fons patrimonials, estan formats per 20.000 documents anteriors al segle XX, una col·lecció gironina d’uns 8.000 documents, una mediateca de 13.000 documents, 11.000 documents de novel·la i poesia, 20.000 documents infantils i una hemeroteca completa.
El nombre de punts de lectura és de 350 (50 per a joves i 300 per a adults), i disposa de 80 ordinadors amb programes específics, fibra òptica i servei wifi a tot l’equipament, aules de formació, espais per a les activitats de difusió cultural, auditori, sala de projeccions, sala d’exposicions, mediateca, servei de cafeteria, sala de petits lectors, assessorament en informació en TIC, espai expositiu per mostrar la part dels fons històrics de la biblioteca, préstec de portàtils en sala, servei de formació de jocs de taula poc coneguts, cessió d’espais gratuïts a entitats sense ànim de lucre, sales de treball aïllades i programació de cicles cinematogràfics.
Més informació a la pàgina web de la biblioteca: http://bibliotecagirona.gencat.cat/ca/bpg_la_biblioteca/
I algunes fotos més:
La lliga dels llibres d’aquest curs s’ha acabat. Com sempre, des de fa més de vint anys, ho hem celebrat amb una festa en la que han participat tots els alumnes que han llegit els llibres.
Enguany, el temps en ha acompanyat i hem pogut gaudir de la festa als jardins de la biblioteca Can Sumarro, el divendres 28 de maig.
Aspecte dels Jardins de can Sumarro mentre esperem l’arribada dels grups que venen de més lluny.
Moments de retrobament amb la Desirée, mestra implicada.
Després de les paraules de benvinguda i les felicitacions habituals de la Neus Juvillà, una de les ànimes de l’activitat, hem fet un joc. En aquesta ocasió m’ha semblat que podríem incidir, revisar i reflexionar sobre com els autors s’esforcen a començar les seves novel·les de manera potent, de forma que enganxin els lectors des de la primera lletra. Per això el joc l’hem anomenat “com comença? com acaba?”
Les instruccions prèvies al joc.
Resolent i quadrant els inics amb els acabaments i les títols dels 15 llibres llegits
Després hem esmorzat i hem disfrutat amb la màgia de l’Enric “Mag Magoo” que, com és habitual, ens ha deixat ben sorpresos i intrigats…
En Magoo en plena actuació.
El curs vinent, pel que he sentit, la farem grossa però d’això ja en parlarem el mes d’octubre.
Si us interessa, us passo la plantilla del joc. Només cal que cliqueu AQUÍ
I la informació a la televisió local la podeu veure a continuació:
Ramón Alcoberro ens explica que a l’àgora “… s’hi arriba i un s’hi atura. És un espai fet per i per a l’home, el que camina -no pas el que va sobre rodes-, que es complau a parlar amb els seus semblants, que està disposat a anar a asseure’s amb ells a la terrassa d’un cafénion, a explicar-los la seva vida i a escoltar les seves confidències. Aquestes li seran fetes davant d’un got d’uzo, d’una tassa de cafè o d’una llimonada; i no pas forçosament en veu baixa.” I encara més: “Totes les opinions hi seran expressades, les proposicions passades pel sedàs, debatudes i rebutjades amb fermesa o acceptades amb entusiasme.”
El més semblant a l’àgora grega que conec és la trobada mensual del club de lectura del barri. Aquest dimecres hem fet la darrera sessió i, com sempre, moments abans, l’Oriol, el bibliotecari, diligent, ha preparat l’espai, l’aire condicionat a punt, les taules arraconades, les cadires al mig, en cercle (curiosament com a les σχολή, les escoles hel·lèniques, que s’associaven al lleure, l’oci i el temps lliure, tot el contrari del que, per nosaltres significa escola: deure, estudi i treball. Bé, potser no és tant diferent, perquè si bé el club de lectura està vinculat al nom originari -els plaers- també és un lloc d’aprenentatge… això sí, lluny de les preocupacions quotidianes del treball i la subsistència).
De mica en mica anem arribant, ens saludem (avui d’una manera especial perquè és la darrera trobada i això sempre té un puntet de tristesa, de melangia, de sentiment estrany –…y aquí estamos ahora,… rodeados de tus libros y poemas, pasando páginas, subrayando frases y sentencias,…, -Benedetti dixit-), molts ens asseiem a la mateixa cadira que durant tot l’any ens ha acompanyat – som gent de costums- i, mentre esperem, anem recordant a Sagarra, Carpentier, Highsmith, Nabokov, Basnegas, Banville i Ruiz Sosa, els autors que tan bé ens ho han fet passar aquesta temporada.
Arriba l’Óscar Carreño, somrient com sempre, feliç de retrobar-nos. En aquest moment, penso que no sé si sap ben bé que estem fent aquí. Un club de lectura? Veïns del barri que habitualment ens creuem pels carrers de Sants, ens trobem al mercat (olé!) o coincidim a la sala d’espera del CAP (grrr!), asseguts, ara, en aquest cau dels superherois per conversar-nos un llibre? Doncs sí, aquí estem cadascú de nosaltres amb les nostres preocupacions, amb la nostra feina, la nostra família, els nostres anhels, tan diferents i alhora tan semblants. I penso que és una meravella que ens puguem trobar per parlar de llibres, de literatura, de vida! Som una de les tres potes que, segons el mateix Óscar, conformem un club de lectura:
…los libros objeto de lectura, los lectores participantes, y el coordinador o “conductor”:
En primer lugar, la cuestión de la selección de las lecturas (de los best sellers a las más exigentes, a las orientadas temáticamente, por género o por intereses específicos).
En segundo lugar, el papel del lector, la recepción de la obra literaria, su reconstrucción por quien la lee significativamente relacionándola con su vida y experiencia.
Y en tercer lugar, el rol de los guías de los clubes de lectura y su capacidad de apasionar en la lectura y el comentario, saber ayudar a la interpretación y a la mirada intertextual de las obras, y finalmente tener empatía para gestionar la diversidad de expectativas y emociones de los lectores… (llegit a El profesional de la información)
Els clubs de lectura ja comencen a tenir una historia, el seu recorregut fa patxoca però encara som a les beceroles del que han d’arribar a ser. És cert que n’hi ha d’oberts, com el nostre, i altres més específics com els de novel·la històrica, novel·la negra, etc. i de transoceànics com el que coordina en Ricardo Reitano a la biblioteca Can Fabra de Sant Andreu, però encara hem de trobar la clau de volta que aconsegueixi engrescar als joves. En aquest sentit s’han engegat algunes iniciatives amb poc èxit i potser la idea s’ha de repensar i donar-li un altre “aire”. (Incís: La propera setmana us presentaré com enfoquen a “La casa del lector” de Madrid les lectures de Verne combinant-les amb la ciència i la tecnologia, fent un recorregut pels moments de les novel·les d’aquest autor a través de tallers on dissenyen i construeixen alguns dels enginys mecànics d’aquestes obres.)
Algunes cadires estan buides. El mes d’octubre, quan vam iniciar aquest viatge, això no passava. Cada any és el mateix. Pel camí, hi ha un degoteig de desercions, normalment de la gent més jove. No sé quin és el motiu, però fa ràbia perquè quan t’apuntes adquireixes un compromís d’assistència (signem el full cada dia) i ets conscient que d’altres persones s’han quedat “en llista d’espera”. I fa ràbia perquè l’activitat té un cost, assumit pel servei de biblioteques de Barcelona (el lots de llibres, les fotocòpies de les guies, el personal, els convidats, etc.), que surt dels pressupostos municipals (escassos) i, en els temps de penúria econòmica que vivim, no estem per molts luxes. (Un altre incís: faria bé el nou consistori que ara entrarà a dirigir l’Ajuntament en augmentar la partida dedicada a biblioteques)
I amb l’Òscar també arriba en Gonzalo Torné, l’autor convidat, per parlar amb nosaltres d’una de les seves obres: Hilos de sangre. En Gonzalo és valent. Jo no sé si seria capaç d’exposar-ne a un grup de persones que han llegit el llibre i que vés a saber amb quina et sortiran o si te n’aniràs escaldat o no.
I comencem. L’Óscar fa la presentació del perquè de la tria d’aquesta obra que va guanyar el Premio Jaén de Novela i que, des del primer moment va tenir molt bones crítiques, tant per la seva estructura interna com per la història que explica.
La novel·la planteja, a la primera part, un moment de la vida de la Clara, una dona de trenta anys que està vivint una crisi matrimonial i busca la manera d’afrontar els seus sentiments i les relacions familiars. D’una banda hi ha en Joan-Marc, el seu marit, un personatge que l’autor qualifica de mesquí i vividor (però que, curiosament, per alguns dels participants de la tertúlia té un punt positiu) i la relació amb els seus germans.
A la segona part es centra en la història de l’avi de la Clara, un home que va viure una joventut marcada per la militància en un grup anarquista en els temps de la preguerra civil i el fracàs i els desastres d’un conflicte que el va portar a prendre decisions poc ètiques (si volem dir-ho així). Els “Hilos de sangre” són els lligams entre aquestes dues generacions (avis-néts), la recerca del passat per part de la Clara Montsalvatges, i els “fils” que expliquen el perquè de la seva existència.
Després, en Gonzalo Torné, a preguntes i comentaris dels assistents, va anar esmicolant els capítols, els personatges, les escenes, intentant desentrellar (desentrellar-nos) els motius d’uns i altres per actuar com van actuar.
I com sol passar en aquestes tertúlies, acabem parlant del que ens afecta, del que hem viscut, i del perquè una frase, un detall, una omissió, ens “toca”. La literatura serveix per això, precisament, per relacionar, per comparar, per inferir, per entendre’ns a nosaltres mateixos.
Crec que al final vam quedar molt satisfets de la trobada.
Si no heu llegit aquest llibre, apunteu-vos-el a l’agenda de lectures per a l’estiu. No us decebrà.
Us deixo amb algunes imatges de la trobada.
I també amb l’enllaç a l’entrevista que li va fer l’Óscar López al programa Página 2:
See you el proper curs!
M’agrada compartir experiències amb els grups de pares i mares interessants en l’educació literària dels seus fills. M’agrada conversar amb ells de lectures que conviden a la reflexió i al creixement dels infants.
Ahir vaig tenir el plaer de tornar a la meva escola, al lloc on durant trenta nou anys com a docent he viscut els moments més plens i meravellosos de la meva vida professional.
A la trobada hi van assistir un grup de pares i mares i també alguns dels companys mestres.
Em van convidar a parlar de llibres però, com sol passar vam acabar conversant d’educació, del futur, d’il·lustradors, de traductors, d’editors i de tot allò que envolta el món fascinant de la literatura infantil i juvenil. Vam riure força, vam prendre un cafè i unes galetes i el temps se’ns va passar volant.
És en aquestes trobades on m’adono del que realment preocupa als pares i mares i em serveix per relativitzar les investigacions (poc positives) que sovint llegeixo a la premsa especialitzada sobre com està la situació actual respecte als hàbits lectors.
Normalment hi vaig amb un guionet preparat i uns quants llibres que em serveixen per exemplificar el que comentem. Això ajuda bastant.
Com que comprovo que en aquest blog mai us he parlat d’un document que és força útil per a les famílies us passo l’enllaç perquè el pugueu descarregar. Es diu “El mètode definitiu per tenir fills lectors” (Consells i receptes miraculoses que garanteixen l’èxit escolar). L’ha escrit en Joan Carles Girbés i l’edita la Fundació Jaume Bofill. Només cal que cliqueu a EL MÈTODE DEFINITIU PER TENIR FILLS LECTORS
Les fotografies que acompanyen aquest escrit estan fetes amb un telèfon mòbil. La seva qualitat no és la millor però us poden ajudar a viure el que us he comentat.
La invitació a la lectura 