Mes: Març 2023

by

«Xiclet. Enganxa’t al vers» un poemari ben dolç

La poesia és la millor de les llaminadures.

Obrim el llibre i a la presentació llegim:


Llaminadures a dojo
aquí s’hi ha entaforat.
Atipeu-vos-en canalla,
que no us han de fer cap mal
ni a la panxa ni al queixal!
Sense sucres ni midó,
sense gluten, sense olor,
no hi ha millor llepolia
que un farcell de poesia.


I després llegim una vintena de poemes que tenen en comú que presenten les llaminadures que, alguna vegada o altra, hem tastat o desitjat.

El poemari m’ha fet tornar a la infantesa i a la infantesa dels meus fills i m’ha recordat alguns noms de llamins que tenia oblidats. Trobareu poemes relacionats amb els xiclets, la pegadolça, el sidral, el Peta-zeta, els conguitos, els lacasitos, les pipes de girasol, els bombons, els Frigopié, els sugus, els Colajet, la regalèssia i altres.

Els versos estan ben rimats i amb un vocabulari prou entenedor per a infants que llegeixen sols a partir de vuit anys, o per a més menuts si fan lectura acompanyada d’un adult.

M’ha agradat i he hagut de fer una segona lectura amb un bol de crispetes al costat que és la millor manera de gaudir d’aquests versos, tot i que al final les pàgines han quedat una mica empastifades.

Cada vers va acompanyat d’una il·lustració feta amb retoladors (i crec que, també, amb “ecolines”) que resulta molt efectiva.

No coneixia aquesta editorial i m’ha fet gràcia veure que tenen la seu a Alboraia (València), on fan uns altres dolços que m’agraden, els fartons. Habitualment m’estic a un hotel d’Alboraia cada vegada que hi vaig a València. Hagués estat bé incloure un poema dedicar als fartons, oi? Potser a la segona edició…

Han fet una presentació que podeu veure al youtube següent:

LES DADES:
Títol: Xiclet. Enganxa’t al vers
Autora: Núria Freixa
Il·lustradora: M. Rosa Terradellas
Editorial: Neopàtria
Pàgines: 62
Alboraia, 2023

Podeu llegir una entrevista al diari de Tarragona, on viu l’autora:

by

«Paf!», aventures amb molts pirates

He comprat aquest còmic empès per dos motius:

Primer, perquè enguany al grup de treball estem llegint lectures on les seves històries passin en una illa, com aquest Paf!

N’hi ha de molt bones i per a totes les edats. Hem disfrutat molt amb El último oso, Dagfrid, una nena vikinga, La giganta, L’únic, Tres monstres, Flores salvajes, Robinson cruasán, L’illa de Paidonèsia, La lavandera de San Simón, El islote de los perros i altres que anirem recomanant. En acabar el curs, ja farem una entrada i pujarem les fitxes de treball que estem elaborant per si us pot fer servei.

El segon motiu és més personal perquè a la Màriam fa uns quants anys que la segueixo. De fet, des que vam compartir un parell d’aventures amb l’editorial Cruïlla, sota la direcció de l’editora Núria Hervada. Recordo que vam fer una bona feina amb els contes de la Mina i també amb els de l’ocell Morris. D’aquella aventura han passat uns set anys, crec.

Bé, també he de dir que sempre ha estat molt atenta a les meves peticions i li agraeixo que formi part d’aquesta família que aposta per la literatura infantil i juvenil.

Ho comento perquè ja entendreu que el que diré està passat per un filtre que em fa veure les coses amb poca perspectiva.

Què és Paf! Un còmic ben editat i ben il·lustrat.

De què va? A la contracoberta llegim:

“Ets… un pirata?”
L’home que la Boni troba dormint a la platja no recorda res, ni tan sols el seu nom…però veient la seva barba malgirbades i que només té una cama, la nena està segura que deu ser un pirata. Necessita un nom i, sense dubtar-ho, la Boni l’anomena Paf!
Aquest és el principi de les mil i una aventures que li esperen, plenes de mar, tempestes, mapes secrets i… pirates, molts pirates!
La Boni i en Paf salpen junts a la recerca del seu vaixell però quan el troben, cauen en mans d’en Klaus un altre pirata, antic adversar i d’en Paf i que no sembla témer a ningú excepte al seu lloro xerraire.

Sort que la Boni se les empescarà per treure el seu amic de la bodega on l’han tancat, i junts aconseguiran vèncer el malvat pirata Klaus.

Veient les imatges que ha fet la Màriam, entenc que el llibre hagi estat premiat a Alemanya, el país d’origen del relat.

M’ha agradat la manera com resol l’inici de l’aventura amb el pirata, i que els infants a partir de sis anys ja poden entendre. Ve a ser com el “hi havia una vegada…” però amb imatges perquè en un primer moment la Boni es troba enmig de la nit buscant un gat perdut i a la pàgina següent es troba a ple dia, a la platja, i troba el pirata Paf. Per tornar a la realitat, cap al final, també empra un bon truc visual.

També, és de destacar l’estructura de la pàgina, o de moltes pàgines, que tenen una similitud amb els “manga”.

Penseu que els Tintin, Asteríx, Lucky Luke, etc. europeus, divideixen la pàgina en quatre franges, així:

En canvi, a Paf! les franges són tres, com els “manga”. Mireu:

El ritme narratiu s’accelera, evidentment. Aquí es nota, imagino, els viatges al Japó de la Màriam, que segurament l’han influït a l’hora de triar el disseny.

Les il·lustracions tenen un bon grapat de detalls gràfics que si llegiu el llibre amb els vostres infants, eatureu-vos a compartir els enfocaments que presenta la Màriam per agilitzar el relat. Feu-los notar l’ús dels picats, contrapicats, plans generals, primers plans, contraplans, etc., així com l’ús del color.


També voldria destacar el treball de la Mònica Estruch, la traductora i especialment la manera com les onomatopeies ajuden a seguir el relat.

LES DADES:

Títol: Paf!
Autor: Volker Schmitt
Il·lustradora: Màriam Ben-Arab
Traductora: Mònica Estruch
Editorial: Bindi Books
Pàgines: 98
Barcelona, 2023

by

«L’any de les abelles», a l’Ofici d’Educar

Ahir a vam presentar “L’any de les abelles”, de Petra Postert, publicat per Takatuka. Una novel·la fascinant que agradarà molt als infants a partir de deu anys i també als adults.

Al web de l’editorial, llegim aquest breu resum:

En morir l’avi, el testament revela que deixa un rusc d’abelles a la seva neta, la Josy. La nena, que viu en una gran ciutat i d’abelles no en sap res de res, decideix quedar-se-les i, per primera vegada a la vida, entén què vol dir sentir passió per alguna cosa. Un dia de juny, però, la situació es complica. Una part de l’eixam s’escapa, la Josy es troba envoltada d’un núvol d’abelles i han de venir els bombers. La seva mare té clar que ha arribat el moment de desfer-se de l’eixam, però la Josy lluitarà per conservar-lo i acabarà descobrint la importància de les abelles en la història familiar.

La novel·la està ben pensada perquè ens parla d’una aventura de superació i ho amaneix amb una pila de coneixements sobre les abelles. I, es clar, això pot resultar complicat quan estem parlant de literatura per a infants perquè s’ensumen que els estàs portant per un camí que no els interessa. En canvi, l’autora del relat, la Petra Postert usa un truc força intel·ligent perquè situa l’acció en un període d’un any i cada capítol és un mes. D’aquesta manera, a cada capítol mentre explica la història de la protagonista, una nena de nom Josy, paral·lelament descriu què està passant al rusc d’abelles, aturant-se en el moment més rellevant.

M’ha agradat, també, que l’estil narratiu sigui descriptiu, evitant la humanització de les abelles, com sol passar en altres relats (penseu en Disney, per exemple, o en la coneguda abella Maia).

Pels qui no tenim gaire idea d’apicultura resulta extremadament didàctic descobrir aquest món tan curiós, amb paraules molt entenedores que s’allunyen del vocabulari especialitzat i ens acosten a unes descripcions ben pensades perquè les puguin entendre els infants, sense deixar de ser del tot correctes. Un llenguatge clar, un vocabulari adequat a l’edat i una lectura molt entretinguda.

Com a cada programa fem una pregunta relacionada i entre els participants triarem un a qui li regalarem el llibre del dia, gentilesa de l’editorial.

La pregunta del concurs és:

Com s’anomenen les cases que els apicultors fan per a les abelles?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 12 de març.

Al darrer concurs va resultar guanyadora la Katia Maier, que s’emporta el llibre “Mites al cel”. L’enhorabona!

by

Dades del mercat del llibre a Espanya

Fa uns dies es van presentar al complex cultural del matadero de Madrid, concretament a la Casa del Lector, on hi ha la seu de la Fundació Germán Sánchez Ruipérez, les dades corresponents a l’informe sobre el mercat del llibre a Espanya, l’any 2022.

Es van analitzar les tendències dels diferents segments (ficció, no ficció, infantil i juvenil, etc), les principals corrents predominants en el mercat editorial, l’evolució dels canals de venda, la comparativa entre el mercat de novetats i el fons, i les perspectives que s’obren de cara al present 2023.

Va la pena entretenir-se a conèixer com està el tema i saber quines són les tendències. Com que l’informe té molts gràfics, resulta senzill de llegir i no es fa pesat. Bé, potser la segona part on se centra només en Madrid ens queda una mica lluny. L’informe remarca, per exemple, un lleu creixement respecte al 2021 i un de més gran si ens atenem al 2019. També hi ha una dada que anem veient des de fa uns mesos que apunta als còmics com un dels gèneres que més creix.

Entre totes les dades, m’ha agradat comprovar com les llibreries estan a l’alça (un 5% respecte al 2021).

Podeu llegir l’informe, a continuació:

mercado-del-libro-en-espana-durante-2022Baixa

L’acte de presentació al vídeo de youtube següent:

https://www.youtube.com/watch?v=8H22ABliyJs

Si no coneixíeu el web de la Fundación Germán Sánchez Ruipérez, feu-li una ullada perquè està ben fet i hi ha molta informació:
https://fundaciongsr.org/

by

«Cartes d’amor de 0 a 10», en format còmic

Fa uns vuit anys a la col·lecció Nandibú (editorial Pagès) es va publicar “Cartes d’amor de 0 a 10” i va ser un encert perquè la novel·la va tenir força èxit entre els nois i noies. Ara estem de sort perquè una altra editorial, Blackie Books, ha tornat a editar aquest relat però en format còmic, amb unes il·lustracions amables, senzilles però efectives. Un altre encert que ajudarà a passar bons moments de lectura als infants i joves.

Conec una llibretera que em va dir en certa ocasió que aquest és un relat que l’ha recomanat manta vegades (a nois i adults) i que té l’èxit assegurat, pel seu humor i la seva sensibilitat. Hi estic d’acord.

La història que ens explica la Susie Morgenstern es centra en un noi, l’Ernest, que té deu anys i una vida força ensopida i trista. Viu amb la seva àvia Nina de 80 anys i la Herminia, una institutriu que es cuida de la casa. La mare de l’Ernest va morir en néixer ell i el pare està desaparegut.

Amb aquest panorama, la vida del noi no sembla tenir cap al·licient. La casa sembla del segle XIX, no tenen televisió, ni telèfon ni surten mai a passejar o a dinar fora. Aixó sí, l’Ernest és un noi força guapot i va sempre molt ben vestit. De fet, a les imatges del còmic el veiem amb corbata i ben vestit. Té un encant especial.

Un dia, arriba una noia, la Victòria, a la seva classe i aquí el relat fa un gir espectacular perquè la noia és un terratrèmol, xerraire, divertida i optimista. Es farà amiga de l’Ernest i el traurà del seu ensopiment.

I les cartes? No les veiem fins a les darreres pàgines i serviran per emplenar el buit, l’absència dels pares, que ha tingut el noi durant deu anys.

Un còmic molt recomanable sobre la joie de vivre que ens fa somriure i ens fa venir ganes de viure com si no hi hagués un demà. Amb happy end, naturalment.

Les il·lustracions de Thomas Baas estan molt ben fetes, de línia clara.

LES DADES:
Títol: Cartes d’amor de 0 a 10
Autora: Susie Morgenstern
Il·lustrador: Thomas Baas
Traductora: Marina Espasa
Editorial: Blackie Books
Pagines: 86
Barcelona, 2023