«La nova feina del Pare Noel», un relat humorístic amb rerefons social

Un llibre sobre aquest personatge ens porta a pensar que va de festa, nadal, regals i màgia, però el que ens presenta és una realitat laboral que fa anys que s’arrossega, perquè són temps complicats per a tothom i també per al Pare Noel.

La crisi l’obliga a buscar una segona feina perquè l’Oficina Internacional de Correus està en números vermells i ha deixat de pagar-li el salari durant tres anys.

Trobar una feina li serà complicat per a algú que està acostumat a estar de vacances de gener a novembre, onze mesos que passa llegint llibres, mirant la televisió i passejant els rens.

Trobar una feina és urgent però no sap quina pot ser la millor opció. Potser per a algú a qui li agrada menjar, fer-se cuiner pot ser una bona idea. Fer-se animador de festes infantils també resulta senzill per a ell, perquè sap com tractar els més petits.

No li serà fàcil perquè els empresaris no confien en les seves capacitats, fins que un anunci apareix en el seu camí i tot sembla anar bé. El contracta l’Ajuntament per a fer d’escombriaire, una bona feina ja que recollir les escombraries i reciclar-les és un servei a la comunitat.

Final feliç.

A la promo de laGalera podem llegir:

«Una novel·la que parla de reinventar-se en temps de crisi, on es tracten temes com la crisi ambiental, l’economia circular o el món laboral, vistos sempre des de l’optimisme i l’humor.»

ODS para pequeños activistas

Aquest que hem presentat és un dels cinquanta-un llibres que analitzem i sobre el que fem propostes de treball a l’escola a l’assaig “ODS para pequeños activistas”.

El relat «La nova feina del Pare Noel» està inclòs en la tria del capítol dedicat a l’ODS 8 que ens parla de «treball decent». Això vol dir que tothom hauria d’aconseguir una feina que li proporcioni uns ingressos dignes, mesures de seguretat, prestacions socials per a la família, perspectives de desenvolupament personal i, en definitiva, el dret a compartir el progrés.

Per entendre com funciona l’economia global, és convenient que a l’escola s’hi introdueixin conceptes com “economia solidària” que aporten una mirada més ecològica i feminista.
Una bona manera és a través de la literatura actual i la clàssica oferint exemples que ajuden a entendre els conceptes i a extrapolar-los a la realitat que vivim. Un exemple el tenim recordant “El lazarillo de Tormes”, relat anònim que ens explica les aventures d’un nen orfe al servei de diferents amos (un cec, un gentilhome arruïnat, un clergue avariciós, etc.)
També Charles Dickens va ser un nen a qui li va tocar treballar. A les seves novel·les —Oliver Twist, per exemple— queda reflectit el món inhòspit en què es movien els infants treballadors com ell.

L’ODS 8 en aporta unes reflexions sobre com el sistema en que vivim potencia el pensament individual i ens impulsa a competir, fomentant el consumisme i l’acumulació de diners per sentir-nos bé.
Acompanyen la descripció del llibre «La nova feina del Pare Noel» tres propostes de treball, en aquest cas per a cicle superior.

La primera convida els infants a inferir el contingut del relat.
Abans de llegir el llibre, es mostra la portada, es llegeix el títol i tot seguit es llegeixen en veu alta els dos primers capítols que situen l’acció i plantegen el dilema. S’atura el relat i es pregunta als alumnes quina creuen que podria ser una bona feina per al Pare Noel, tenint en compte els seus condicionants (barba llarga, més de 100 quilos de pes i ser bona persona i generosa).

S’anoten i es redacten breument els motius de l’elecció. Es llegeixen i es discuteixen els pros i els contres. En acabar la lectura, es recuperaran les prediccions i es compararan per veure quin s’ha aproximat més i si s’està d’acord amb la proposta de l’autor.

Es valora, també, el missatge relatiu a no perdre mai l’esperança, no sucumbir al pessimisme i actuar amb determinació, implicació i imaginació.

La segona està relaciona amb l’escriptura:

En primer lloc, es comenten les guardes del llibre que presenten un Pare Noel convertit en músic, mariner, paleta, cuiner, futbolista, pintor, soldador, pallasso, metge, etc.

A continuació, es proposa un exercici d’imaginació sobre com es veuen ells mateixos d’aquí a quaranta anys, en quina feina, juntament amb qui, fent què.

Es demana un escrit que serà llegit (voluntàriament) i comentat. La sorpresa està assegurada.

La tercera proposta invita a fer un treball plàstic col·lectiu: Crear una prestatgeria amb caixes de fruita

Al capítol vintè del relat, el Pare Noel té una gran idea: transformar els objectes que recull en joguines per repartir-los com a regals i així, tornar a la seva veritable feina. Amb la seva amiga Befana, la bruixa, recullen paper, cartró, vidre, alumini i el transformen en joguines.

Proposem al grup que, entre tots, fabriquin una prestatgeria partint de les caixes de fruita que arriben al menjador escolar o que puguin aconseguir en alguna fruiteria del mercat municipal o similar.

Es reparteixen les feines (netejar les caixes, pintar-les, decorar-les, acoblar-les, etc.) i es transformen en una biblioteca d’aula que podran lluir amb orgull perquè l’hauran construït ells mateixos.

Per comentar aquest i alguns dels altres cinquanta llibres, us convidem a la presentació que farem el dia 15 de gener a la biblioteca Josep Janés, al barri de Collblanc de l’Hospitalet.

Seguirem informant.

Relats sobre Pau i Justícia

Fa uns dies vaig tenir l’oportunitat d’assistir a la presentació del llibre “El disturbio eterno” de Joe Sacco, un periodista que també publica uns còmics que són reportatges de les zones de guerra que visita. Les seves vinyetes en blanc i negre van acompanyades d’un text que relata les condicions de vida i els punts de vista dels conflictes més actuals i ens aporten una mirada diferent del que succeeix al món.

Vaig sortir esperançant de comprovar que hi ha gent extraordinària, com en Joe Sacco, que ens fa mirar el futur amb un cert optimisme. De tornada a casa, conversava amb dues mestres que m’acompanyaven sobre com l’escoles i els instituts són llocs ideals on parlar dels conflictes perquè a l’aula, al pati o al menjador també ens els trobem. Comentàvem que una manera de resoldre’ls amb equitat, pacíficament, atenent els drets i els deures de cada alumne és amb la lectura.

Hi ha molts relats que ens aporten una mirada crítica i ens ajuden facilitant la relació amb els altres, amb empatia i respecte, sense prejutjar, criticar o atacar, i ens conviden a actuar davant d’accions d’injustícia o vulneració dels drets humans.

Ho veiem contínuament. Per exemple, quan als partits de futbol es produeixen jugades confuses, a la graderia s’escolten tot tipus de comentaris. Uns que si ha estat falta, altres que si el jugador s’ha llençat a terra, hi ha qui demana la targeta vermella per al defensor, altres que ha estat una jugada neta. Al final, àrbitre determina què ha passat. Uns contents i els altres no.

Aquest exemple em recorda com de difícil és, de vegades, posar-se d’acord. Però no ho hauria de ser si el que és pretén és el be comú, el benefici de tothom i no només d’uns quants (els de sempre, d’altra banda).

Hi ha un Objectiu de Desenvolupament Sostenible, el 16è, que ens recorda que totes les persones tenim els mateixos drets: dret a l’educació, a l’atenció sanitària, a l’accés a l’habitatge, a viure en pau, sense maltractaments, tractant-nos amb respecte i tenint cura dels béns comuns i la natura.

Al llibre “ODS para pequeños activistas” presentem tres llibres, un per a cada cicle d’Educació Primària i la manera de com treballar-los a l’aula. Són: “Dos ratones, una rata y un queso” per a l’inicial, “D’aquí no passa ningú!” per al mitjà i “El autobús de Rosa” per al superior.

També trobareu un llistat amb altres vint-i-un libres que us poden inspirar i ajudar si us animeu a reflexionar sobre pau, justícia i institucions sòlides amb els vostres alumnes.

Presentarem el llibre el 15 de gener a la biblioteca Josep Janés de l’Hospitalet i el 6 de febrer a la llibreria “Lectors, al tren!” de Rubí. Ens agradarà veure-us! Anirem informant.

«Assortiment poètic» una delicatessen literària

El dimecres 4 de desembre vam gaudir d’una conferència inoblidable, d’aquelles que et fan veure com ha de ser la relació amb els infants per encomanar-los el gust per la lectura i, sobretot, les ganes d’escriure.

Amb el títol «Assortiment poètic», en Ramon Besora volia enllaminar-nos amb els sabors que amaguen les paraules. I ho va aconseguir, contaminant-nos del poder de la paraula dita amb ritme, amb color, amb mètrica i sonoritat.

Agraeixo a en Ramon per oferir-me la possibilitat de conduir l’acte. Va ser un honor per a mi fer-ho a la sala de l’Associació de Mestres Rosa Sensat on he viscut, igual que molts dels que hi érem presents, reunions amb persones que ens han il·luminat amb les seves paraules sàvies i ens han fet comprendre el valor de la nostra feina.

L’acte va tenir dues parts.

La primera va començar amb els agraïments protocol·laris. Es va triar la data del 4 de desembre perquè arreu del món se celebra el Dia Internacional de la Galeta i ens va semblar una data ideal pel seu simbolisme, perquè serà fàcil de recordar i perquè té quelcom de poètic també.

Abans de la intervenció del Ramon van parlar representats d’entitats que han col·laborar en fer realitat l’esdeveniment. Van parlar de poesia i d’escola perquè saben que els infants també són poetes, tenen imaginació per crear imatges i jugar amb les paraules. També tenen memòria per conservar-les, relacionar-les i ensinistrar-les. Els infants poden il·luminar la nit quan somien desperts.

Primer va parlar la Mar Hurtado, Presidenta de l’Associació de Mestres Rosa Sensat, a qui agraïm les facilitats per obrir-nos les portes d’aquest espai.

Després va prendre la paraula en Xavier Coromina, representat de la casa BIRBA que ens va fer riure explicant com va anar la visita d’en Besora a la seva empresa per presentar-los el prototip que usava a les trobades amb infants i joves. D’aquelles trobades va sortir la proposta de fer una edició única, singular i limitada.
També es va recordar com algunes grans empreses han emprat la poesia en els seus anuncis com a element que commou i ens fa arribar directament el missatge a través de la poesia. Per exemple, l’empresa de begudes Cocacola es va valdre del poema “Llamado por los malos poetas” de Rodolfo Fogwill, per promocionar la beguda a l’Argentina. També, la cervesa Cruzcampo va usar el poema de Lorca “Cancioncilla del primer beso”, i Birba en va fer un, rapejant uns versos, que es va veure a TV3 el 2018.

A continuació, en Dani Espresate, coordinador del grup transVersant la poesia, va explicar els objectius i les motivacions del grup per fer arribar la poesia a les escoles i instituts.

Va parlar, tot seguit, la Marta Roig, representant de l’IBBY CAT, la marca del Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil, una federació d’organismes que representa i aglutina tots els sectors de la LIJ en llengua catalana i que aposta clarament per la poesia.

I va acabar la roda de col·laboracions, la Montse Caralt, directora de la Fundació Miquel Martí i Pol, que va recordar els lligams d’en Ramon Besora amb la FMMP i també les accions i activitats que tenen en marxa.

La segona part va estar dedicada a presentar l’Assortiment poètic.

Es va enumerar la trajectòria d’en Besora com a mestre a l’escola El Puig d’Esparreguera, com a editor a Barcanova i a Aura Comunicació, com a creador de llibres-objecte, i els darrers anys com a escriptor de poesia, la seva gran passió, amb llibres per a infants, que promouen i activen les ganes de llegir i els ajuden a millorar l’expressió, la seva capacitat per jugar amb les lletres, amb les paraules, en definitiva, de jugar amb el llenguatge.

El leitmotiv de la presentació era l’Assortiment poètic, que alguns han pogut llegir i gaudir, com l’escriptor Gabriel Janer Manila, el qual en una carta adreçada a en Ramon va dir:

Estimat amic Ramon:
Avui he rebut una de les joies més preuades de l’any. Quina sort que tinc de tenir amics com tu. Gràcies, gràcies pel teu assortiment poètic. Quina idea més gran!
Cada galeta és un tast breu, un tast meravellós de poesia. Quin prodigi i quin enginy: “El ball de les formigues”, “El Sol”, la Lluna, “la Tortuga”… i totes les altres. Me les he empassat tres o quatre vegades.
Aconsegueixes que aquestes galetes es multipliquin en la imaginació de qui té la sort de degustar-les.
M’agrada cada un dels poemes per la seva delicadesa, per la seva simplicitat, per les paraules tan ben escollides, pel ritme com un joc.
Em recorden Sarpingàlia, aquell projecte que vas dur a terme fa tants anys. Llavors ja ens vas demostrar que sempre t’has plantejat la poesia com un joc: amb les paraules que n’atrauen unes altres i la imaginació que no sap estar quieta.
Enhorabona, Ramon, per aquest assortiment poètic, objecte meravellós sorgit de les mans d’un mag.
Una abraçada gran

Abans d’arribar a l’Assortiment, en Ramon va explicar d’on ve tot plegat i va fer referència als seus inicis com a mestre, ara fa més o menys 45 anys, quan estava a l’Escola El Puig, a Esparreguera, i va començar a interessar-se per l’obra d’en Marti i Pol i a inculcar als seus alumnes l’estimació per les paraules, per les metàfores, per la mètrica i la rima. Va passar unes imatges dels treballs dels infants, de l’exposició Sarpingàlia, dels llibres obra dels alumnes que van ser publicats i que van deixar màcula en molts d’ells.

Després es va posar el vestit de poeta, ens va convidar a transformar-nos en alumnes de cinquè i, com qui no vol la cosa, ens va anar embolicant amb propostes per estimar i viure la poesia. Accions amb llibres seus com “La lletra que tot ho canvia”, “Els comences a comptar?”, “Poesia tot l’any” i altres, li van servir per recordar-nos el poder i la necessitat de viure amb entusiasme cada moment. Mentre en Besora feia la masterclass (que, en definitiva, això va ser) em van venir al cap uns versos de Celaya al seu poema “La poesia es un arma cargada de futuro” (Maldigo la poesía concebida como un lujo cultural por los neutrales que, lavándose las manos, se desentienden y evaden. Maldigo la poesía de quien no toma partido hasta mancharse) i vaig admirar el seu compromís amb l’educació i vaig sentir-me afortunat de poder gaudir de la seva amistat.

El final de la presentació va ser espectacular perquè vam poder gaudir del procés de creació i degustació de l’Assortiment poètic. Una festa.

Pel matí es va fer una trobada amb la premsa i TV3. Podeu obrir els enllaços següents i tindreu més informació.
Ara Cat
Cookies y poesía para acercar la literatura catalana a los ninos
https://es.ara.cat/misc/cookies-poesia-acercar-literatura-catalana-ninos_130_5221102.html
Regio7
Ramon Besora i Galetes Birba converteixen les galetes en poesia per apropar la literatura catalana als més petits
https://www.regio7.cat/sentits-i-plaers/2024/12/04/ramon-besora-galetes-birba-converteixen-112332596.html
elPeriódico.com
Galletas Birba transforma sus productos en poesía para acercar la literatura catalana a los más pequeños
https://www.elperiodico.com/es/catalunya/20241204/galletas-birba-ramon-besora-poesia-112327445

«Tot plegat semblava una broma», una novel·la valenta i ben construïda.

A les escoles usem diverses estratègies per intentar combatre l’assetjament però algunes s’han mostrat clarament insuficients o, directament, contraproduents. Per exemple, és habitual organitzar assemblees de classe on l’únic que s’aconsegueix és enviar un mossatge als alumnes que interpreten que el problema no és gaire rellevant.
Una altra tàctica habitual és animar a l’assetjat i la víctima a parlar del problema, cara a cara, o amb un mediador. Sembla una bona idea, però tampoc funciona i, fins i tot, hi ha psicòlegs que apunten que fa augmentar l’assetjament escolar.
Les dades que de tant en tant apareixen als mitjans escrits parlen de que, almenys un de cada quatre estudiants han estat assetjats. Són molts, i ens fa pensar què estem fent malament i com ho podem aturar.
Una de les activitats que sembla que funciona bé és promoure classes anti-assetjament i fer lectures que plantegen situacions on tothom es pot veure emmirallat.
En aquest sentit, el llibre de l’Anna Vilar resulta una bona eina. La narració està adreçada als infants a partir dels 12 anys i explica la història de l’Àlex, una noia que ha estat víctima dels insults i assetjaments d’alguns companys de classe perquè és grassa. També planteja l’altra mirada, la d’un dels nois que li han fet mal. I encara una tercera veu narrativa ens mostra una situació dura per la que passa una altra noia.
La novel·la té un al·licient afegit i és la manera com està escrita. Són 28 capítols, no gaire llargs, escrits amb una prosa valenta i una mica exigent. Les paraules estan ben triades i la construcció del relat recorda aquell moment del dia quan comença a clarejar. No és com fer clic! i ja està, no! Les ombres de la foscor va donant forma, a poc a poc, com quan la boira s’esvaeix. Així, funciona aquest relat. A poc a poc, anem ajuntant les peces d’un trencaclosques que culminen en una descoberta que ens deixa glaçats.

Lectura recomanable per als nois i noies de l’ESO.

L’obra va ser mereixedora del «PREMI CIUTAT DE BADALONA DE NARRATIVA JUVENIL 2019»

LES DADES:
Títol: Tot plegat semblava una broma
Autora: Anna Vilar
Editorial: Animallibres
Pàgines: 160
Barcelona, 2019

El proper dijous 12 de desembre, a l’Espai Betúlia de Badalona es farà la presentació. Estic feliç perquè l’Anna m’ha demanat que li faci els compliments. Si us animeu, les dades de l’acte són aquestes:


I si voleu llegir les primeres pàgines, cliqueu AQUÍ

Març, el mes més poètic

La Unesco va declarar el dia 21 de març Dia Mundial de la Poesia. Per commemorar aquesta diada, arreu es celebren lectures de poemes i altres activitats relacionades.
A casa nostra l’ILC fa la tria d’un autor/a a qui se li encarrega un poema que és traduït a nombroses llengües, mostrant la riquesa de la poesia en un joc de tornaveu poètic de gran extensió territorial amb celebracions d’Alacant a L’Alguer i des de la Franja a Puigcerdà.
Es pot consultar tota la informació referent al Dia Mundial de la Poesia en aquest enllaç http://www.lletrescatalanes.cat/ca/programes/dia-mundial-de-la-poesia.
Enguany l’autor és en Marc Granell (València, 1953) un poeta i traductor consagrat i que ens ha regalat un poema titulat «La poesia»

Hi ha altres accions que no tenen tanta ressonància mediàtica i, en canvi, resulten emotives i imaginatives. És el cas de les propostes de la ciutat d’Abrera que organitza una PRIMAVRERA centrada en tres moments:

DIUMENGE 18 DE MARÇ. RUTA BOTÀNICA I LITERÀRIA
Hora: de 10 a 12h
Ruta botànica i literària. Vine a fer una passejada i a conèixer els arbres d’Abrera sota el guiatge d’un expert en botànica i escoltant poesia a l’aire lliure. La ruta acabarà amb un concert vermut. A càrrec d’Alfred Bellés (naturalista), Josep Pedrals (poeta), Alba Hinojosa (violinista) i Antonia Parapar (violoncel·lista).
Punt de trobada a l’Estació dels Ferrocarrils Catalans de la Generalitat.
** En cas de pluja, se suspendrà i es farà un altre dia que anunciarem en diferents mitjans.
Organitza: Regidoria d’Acció Cultural i Patrimoni i Associació Naturalista d’Abrera (ANDA)

DIJOUS 22 DE MARÇ “PIZZA VIVALDI
Hora: 18h
“Pizza Vivaldi”. Un concert espectacle per a tota la família, els més petits riuran i descobriran el plaer de la música clàssica en directe i els mitjans aprendran sense adornar-se’n qui era Antonio Vivaldi, com es crea una obra mestra i gaudiran amb el so i color de cada nota…i els grans, els grans tornaran a ser nens.
Lloc: A l’Auditori del Centre Polivalent (Plaça del Rebato, 1).
Organitza: Regidoria d’Acció Cultural i Patrimoni, Ajuntament d’Abrera i Fundació Persona, Societat i Cultura

DIVENDRES 23 DE MARÇ
Hora: 18h
Ruta literària. Ruta comentada per escriptors d’Abrera, on t’explicaran per què han triat el poema de l’aparador.
Punt de trobada a la Biblioteca Josep Roca i Bros.
Organitza: Regidoria d’Acció Cultural i Patrimoni. Biblioteca Josep Roca i Bros Associació d’Empresaris i Comerciants d’Abrera.

I no em vull oblidar d’una presentació que es farà als locals de l’Associació de Mestres Rosa Sensat

L’educació en vers
Cent poemes sobre ensenyar i aprendre
Un llibre que ens ofereix una mostra de com la poesia s’ha referit a l’escola i a l’educació. Molts poetes, catalans i estrangers, han dedicat versos al temps passat a les aules, als jocs amb els companys de classe, al record que ha deixat un bon mestre, a l’aprenentatge, al fet de créixer…
L’autor de la tria, l’Antoni Tort — llicenciat en Ciències de l’Educació i Doctor en Pedagogia. Ha treballat de mestre, d’animador sociocultural i de pedagog. Va ser degà de la Facultat d’Educació de la UVic-UCC, on continua treballant com a professor i exerceix de director del l’Escola de Doctorat— ens els presenta des de la seva perspectiva de pedagog i gran lector.
L’educació en vers és una evocació del temps dels pupitres, que es mou entre la tendresa i la rebel·lió, entre la nostàlgia i el dolor, entre la felicitat i el sofriment. Perquè el pas per l’escola és una de les experiències que més ens marquen i ens defineixen com a persones.
La selecció reuneix poemes d’Anglada, Brossa, Comadira, Espriu, Foix, Goytisolo, Marçal, Margarit, Sampere, Vinyoli, Verdaguer, etc. i traduccions de textos d’Akhmàtova, Brecht, Hardy, Pessoa, Prévert, entre altres.
Serà el proper dia 14 de març (DIMECRES!) i estic content que m’hagin convidat a llegir i comentar un poema.

Neix ESCRIVIM, una (necessària) Associació d’Autors i Autores de Literatura Infantil i Juvenil

La Setmana del Llibre en Català s’acaba aquest diumenge. Han estat uns dies de molta activitat  amb presentacions de novetats, conferències, lectura de poemes, contacontes, etc. Una festa a l’alçada d’un país lector.
He passat en diferents moments i he tornat amb la motxilla carregada de bones lectures.

Ahir, vaig assistir al a presentació d’una nova Associació Professional d’Escriptores i Escriptors de Literatura Infantil i Juvenil. L’han anomenat ESCRIVIM i és hereva de la desapareguda APE (Autors en Perill d’Extinció). De moment hi ha una trentena d’autors fundadors entre els quals hi ha en Jordi Sierra i Fabra, en Jaume Cela, la Gemma Lienas, la Meritxell Martí, etc. Molts d’ells hi eren presenta a l’acte de la Setmana on es va llegir el Manifest fundacional que han escrit.


En Martí Piñol, la Maite Carranza, en Pere Martí, l’Àngel Burgas i l’Anna Manso van explicar la situació dels autors i els motius de la precarització un col·lectiu que veu com els afecta la crisi econòmica, la socialització de llibres a les escoles, la manca de polítiques culturals que protegeixin la creació, el poc valor que se li dóna al llibre actualment, etc.


Va acabar l’acte l’Elisenda Roca fent lectura del Manifest. Val la pena reflexionar sobre el que diuen. El podeu llegir clicant a MANIFEST ESCRIVIM

 

La cursa de barques

 

presentacio

El 10 de gener al Claustre del Centre d’Art Santa Mònica (Barcelona) la Federació Catalana d’Entitats de Paràlisi Cerebral i etiologies similars (FEPCCAT) presenta el conte La cursa de barques, un obra que vol afavorir la integració social dels infants amb discapacitat. La novetat d’aquest conte és que és accessible a molts infants ja que està escrit en català, castellà, anglès i francès i, a més, incorpora il·lustracions, pictogrames, transcripció al braille i un DVD amb l’audioconte en quatre idiomes i també una versió de la història en llengua de signes.
La literatura infantil ha de servir com a eina d’integració social dels nens i nenes amb discapacitat. Aquesta és la filosofia de la Federació Catalana d’Entitats de Paràlisi Cerebral i etiologies similars (FEPCCAT) a l’hora d’editar La cursa de barques. L’ha escrit  la mestra Neus Verdaguer i l’han il·lustrat  la Sònia Alins i en Juanjo Barco.

fepccatLa idea del llibre és trencadora perquè esdevé plenament accessible per a tothom i permet que nens i nenes puguin compartir una mateixa lectura i puguin gaudir, conjuntament, de l’experiència literària.
La cursa de barques és fruit del projecte “Per fi un conte per a tots” que la FEPCCAT va iniciar el 2015 amb la realització del seu 1r Concurs de Contes i l’edició, llavors, de la història Jo també vull ser artista de Joana Pons. En el 2n Concurs de Contes de FEPCCAT, el nombre de participants amb i sense discapacitat va augmentar notablement. D’entre tots els relats, el jurat va considerar que el millor era La cursa de barques.
El projecte “Per fi un conte per a tots” te com a objectiu la sensibilització sobre la discapacitat i la promoció de la plena inclusió social dels infants. Es busca promoure la plena convivència i que els infants amb i sense discapacitat puguin compartir l’experiència literària.

Ens veiem el dia 10 fent costat a la FEPCCAT! Valdrà la pena!

cursa-barques2

 

Una peculiar trobada amb l’autor

bradford2Em comenta el meu amic Daniel que a l’escola internacional on treballa (a Xangai, Xina) estan negociant la presència d’en Chris Bradford, un autor angles. Farà una sessió amb els alumnes de 8-9 anys. Fins aquí tot normal, però després m’explica en que consistirà la peculiar sessió i se m’obren els ulls com a plats…
En Bradford és l’autor d’una sèrie de llibres sobre arts marcials (ninges, samurais, karatekes, judokes, etc. ) molt populars a Anglaterra i arreu del món, també a la Xina i al Japó. En castellà només tenim els tres que va traduir Edicions B i que anoto més endavant. També té una sèrie de llibres sobre guardaespatlles i escortes.
Ha escrit 18 llibres de ficció que s’han publicat en més de 20 idiomes, tots de temàtica similar. Diu : “Escric el tipus de llibres que m’agradaria llegir, plens d’acció incessant, personatges creïbles i una trama que t’atrapa”
Chris Bradford va néixer el 1974 a Aylesbury, Anglaterra, és escriptor i expert en arts marcials i, és clar, les presentacions a les escoles les fa vestit de samurai i amb una espasa de debò. Explica les habilitats que has de tenir per esdevenir un jove samurai, fa una exhibició d’espasa, comenta els seus viatges pel Japó i també signa els seus llibres.

bradford1

En el vídeo següent hi ha algunes imatges del tour que va fer per les escoles dels Estats Units presentant els seus llibres. No té desperdici; els qui defensem la cultura de la pau i la no-violència ho flipem. No sé si els alumnes s’enganxaran a la lectura però l’experiència segur que serà inoblidable…

Confeso que no he llegit cap dels llibres d’en Bradford, no m’interessa el tema però ara m’ha picat la curiositat i crec que començaré pel primer (El camino del guerrero), perquè segons les crítiques està a l’alçada de L’illa del tresor o Robin Hood (¿?) Explica que un vaixell anglès del segle XVIII naufraga a les costes del Japó i bradford6l’únic tripulant que sobreviu a l’atac d’uns guerrers ninja és el jove Jack, el qual abans de desmaiar-se presencia la mort del seu pare a mans d’un d’ells.

A la pàgina web d’aquest autor trobareu més informació: http://www.chrisbradford.co.uk/

Els altres dos llibres que Ediciones B ha traduït al castellà són:
El joven samurai. El camino de la espada
El jove samurai. El camino del dragón

Pels qui no conegueu el meu amic Daniel, el podeu veure en acció clicant a
https://goo.gl/photos/BgkXcgrKSoDSQ3Vn9