Monogràfic sobre biblioteques escolars a la revista Platero


Fa gairebé 40 anys que en Juan José Lage, una de les persones que més sap de literatura i infantil i juvenil, va iniciar la publicació de la revista Platero, juntament amb un grup de mestres i professors d’Astúries.

Platero edita set números cada any i en fan una tirada de 2500 exemplars, una part dels quals es distribueixen gratuïtament a les escoles i biblioteques de la regió i la resta són per a la venda.
La revista va ser mereixedora del Premio Nacional al Fomento de la lectura del Ministerio de Cultura atorgat l’any 2007.

Ara acaben de publicar un monogràfic sobre biblioteques escolars amb articles que parlen de la biblioteca escolar ideal, la perspectiva actual, reglament intern, suggeriments, actuacions amb les famílies, bibliografia bàsica, i altres articles força interessants relacionats amb la biblioteca escolar.
A les pàgines centrals han mantingut el Dossier amb les ressenyes dels millors libres que s’han publicat darrerament.
Si voleu llegir la revista i/o conèixer una mica més del projecte podeu anar a
http://blogdelarevistaplatero.blogspot.com/

També la podeu descarregar clicant AQUÍ

Setmana de l’Àlbum Il·lustrat


Del 5 a l’11 de novembre de 2018 a Barcelona i comarques se celebrarà la Setmana de l’Àlbum 2018, la segona.
Hi haurà un munt d’activitats al voltant del gènere àlbum en llibreries, escoles i biblioteques. Les activitats consisteixen en trobades amb autors, tallers, exposicions, xerrades sobre el gènere i activitats lúdiques com gimcanes literàries, destinades tant a nens com a joves, pares i formadors.
L’objectiu de la Setmana de l’àlbum és apropar el gènere tant a les famílies com al sector educatiu.
Podeu consultar la programació clicant AQUÍ

 

 

13a Jornada de Biblioteques Escolars de Girona – Fem xarxa, sumem recursos

biblioteca Salvador Allende de Girona

L’ajuntament de Girona organitza cada inici de curs una Jornada de Biblioteques Escolars que es extensiva a tots els centres educatius i entitats interessats en la biblioteca escolar. Enguany es celebrarà el dia 23 d’octubre, de 9 a 14 h a la biblioteca Salvador Allende de Girona.
A aquesta convocatòria, es convida especialment a les persones responsables de les biblioteques escolars i als representants dels equips directius dels centres educatius de la ciutat de Girona, els serveis municipals implicats en el projecte i els representants del Centre de Recursos Pedagògics del Gironès i d’entitats interessades en la biblioteca escolar.
L’objectiu és oferir un espai de formació i intercanvi on, a més es presentin noves estratègies comunes de treball.
Aquest any, la jornada està pensada per promoure la creació d’una xarxa de biblioteques escolars de ciutat. Sota el títol Fem xarxa, sumem recursos, volen que aquesta jornada sigui un espai de treball que afavoreixi el treball cooperatiu, la col·laboració, l’intercanvi i la comunicació.

Hi participa l’Àlex Cosials, director de la biblioteca de l’Ateneu Barcelonès i antic coordinador del programa Lecxit i del projecte Biblio(r)evolució de la Fundació Bofill. Garantia d’èxit assegurat.

Podeu consultar el programa del dia clicant AQUÍ

Jornades de Biblioteques escolars d’Elx

M’uneixen a Elx lligams invisibles. Els uns provenen de la meva infantesa i de la infantesa dels nens del barri de Sant Josep de l’Hospitalet que anàvem a escola amb un mestre que ens explicava coses d’Elx, la seva ciutat natal. El senyor Martínez, així es feia dir però nosaltres li dèiem “el Martin” amb accent a la a com si fos anglès. D’ell vam aprendre a fer rodolins, entre altres coses.
Els altres lligams tenen a veure amb els companys i companyes mestres del «cCol·lectiu Pep Sempere», un referent per als qui estimem la literatura infantil. El col·lectiu va néixer a Elx i des d’allà arriba arreu gràcies a una publicació magnífica que ens va servir d’inspiració a molts de nosaltres. Confio en saludar-los i aprendre molt d’ells en la propera visita que faré els dies 17 i 18 d’octubre amb motiu de les Primeres Jornades de Biblioteques escolars que organitza el CEFIRE d’Elx i a les que m’han convidat.

El programa de les jornades el podeu trobar clicant AQUÍ

El dia 17 comença amb una ponència de la Mònica Baró que ha titulat «La Biblioteca, agent de canvi i de millora de l’escola» i després es presentaran experiències de diverses escoles i instituts de la zona.
El dia 18, pel matí farem una sessió de narració de contes amb alumne de cicle inicial de diverses escoles i a la tarda, per als mestres presentaré «L’hospitalitat de la Biblioteca Escolar de Qualitat (BEQ). La creació de contextos d’invitació a la lectura» i després gaudiré amb la ponència de la companya de la revista Mi Biblioteca, la Maria Antonia Moreno que ens parlarà de «La vertiente de apoyo a la docència de la biblioteca escolar. El Punto» i després hi tornarà a haver un intercanvi d’experiències d’escoles i instituts.
Un programa prou complet, ja ho veieu. Si us animeu, us podeu inscriure entrant a:
http://cefire.edu.gva.es/sfp/index.php?usuario=elx

Elx, que venim!

 

Kalandraka televisió i la difusió de la LIJ

L’editorial Kalandraka gairebé sempre ens sorprèn. Ara, ens torna a obrir els ulls amb un nou projecte que tant de bo sigui un exemple per altres editorials i mitjans informatius. S’han embarcat en una «Kalandraka tv», un canal de televisió digital sobre literatura infantil i juvenil on hi haurà entrevistes, reportatges, recomanacions, experiències escolars, etc.
De moment, podem veure el vídeo promocional entrant al seu web 

La presentació serà aquest dijous 27 de setembre a Pontevedra, a les 20:00 a l’Espazo Nemonon.

Molta sort i llarga vida!

Torna LA SETMANA DEL LLIBRE EN CATALÀ


Del 7 al 16 de setembre, la Setmana del Llibre en Català celebra la seva 36a edició. La Setmana, un dels esdeveniments culturals més importants del país, s’ha convertit en l’oferta més gran de la història dels llibres en català, afavorint sempre el contacte directe, la relació entre llibreters, editors i lectors, que podran trobar novetats, però també llibres de fons i les col·leccions de cada segell.

La Setmana del Llibre en Català és la fira de les editorials que editen en català i de les llibreries que apropen al lector les seves publicacions, tot donant visibilitat al llibre i les revistes i oferint eines per a fomentar la prescripció de la lectura.
La Setmana fomenta la trobada entre lectors, llibreries, editorials i revistes que editen en català. Una oportunitat per trobar novetats, per recuperar antics fons editorials i alhora gaudir de lectures en veu alta amb reconeguts autors, actors i periodistes, sopars literaris, taules rodones, nits de música i cinema i espectacles familiars.

Consulteu el llistat d’activitats. N’hi ha per a tots els gustos. No us les acabareu. La proposta d’activitats de tot tipus (presentacions, recitals, itineraris literaris, xerrades, contacontes…) per a infants i adults és enorme i variada. Cliqueu a:
http://www.lasetmana.cat/llistat-activitats/

 

De totes les activitats que podem seguir en cito tres que intentaré no perdre’m:

L’itinerari literari número 12 sobre el llibre El sembrador d’estrelles. Serà el divendres 14 de setembre.

La presentació del llibre de poemes (amor a la brega) de la Blanca Llum Vidal el diumenge 9 de setembre.

L’espectacle familiar Contes, cançons i musiquetes a càrrec d’en Cesc Serrat el dijous 13 de setembre.

LES DATES:
La Setmana del Llibre en Català es celebrará a l’Avinguda de la Catedral de Barcelona
Horari:
Divendres 7 de setembre de 17h a 21h
Del dissabte 8 al dissabte 15 de setembre 10.30h a 21h
Diumenge 16 de setembre 10.30h a 14h

El carrito de los libros (la biblioteca del paciente en Granada)

En Juan Zívico és un artista plàstic que va estar hospitalitzat a l’Hospital Universitario Virgen de las Nieves de Granada durant una llarga temporada i va ser en aquell període de la seva vida quan es va adonar de la necessitat dels pacients de pal·liar el pas del temps, la solitud, l’ansietat i el buit que produeix l’estar hospitalitzat.

Explica que per a ell, la lectura va ser la seva altra medicina, i durant els mesos d’hospital va llegir més que mai i la lectura li va donar la calma que necessitava, el va ajudar a que el temps passés més depressa, i a que la soledat se li fes més suportable amb les històries que li explicaven els llibres.

Aquest va ser l’inici del seu projecte personal. Ara en Juan Zívico és el promotor del “Carrito de la lectura” que porta llibres a tots els pacients del centre hospitalari. Ens ho explica en un article a la revista MiBiblioteca, al número d’estiu del 2018.
Si voleu saber més de la seva experiència, cliqueu AQUÍ

I si voleu consultar el sumari de la revista, cliqueu AQUÍ

Amics de la talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap

Que «la tapeta que volia saber qui li havia fet allò al cap» és un conte que té l’èxit assegurat amb els infants, ja ho sabia.
Que al seu darrera hi ha un ensenyament, també. Alguns hi veuen tenacitat, d’altres curiositat, d’altres venjança, etc.
Que en Wolf Erlbruch és un gran il·lustrador també ho coneixem (n’havíem parlat a la secció l’Il·lustrador del mes, el juny del 2014)
Però que l’amic Carles Ferrer té uns quants exemplars en diferents idiomes, això ja no és tan sabut. En Carles Ferrer, lletraferit amant de l’Hospitalet i de la seva gent i la seva història, és un dels impulsors d’accions literàries singulars com la llibreria Perutxo, les tertúlies que organitza el col·lectiu tres quarts per cinc quarts o el club de lectura en veu alta per a gent gran i normalment el podeu trobar a la primera planta de la biblioteca Tecla Sala envoltat de fulletons, post-its i llibres de tota mena.

Conec en Carles des de fa més de trenta anys i sovint hem anat coincidint en diversos esdeveniments hospitalencs i crec que puc entendre perquè aquesta dèria per la tapeta, però això ho deixo per a un altre dia, no fos cas…

Ara, que els exemplars dels que disposa ja són una veritable col·lecció (en calen més de setze per ser considerada com a tal) ens comparteix tot el que la talpeta li ha aportat i ho fa en petites pinzellades que periòdicament anirà publicant al web que ha creat.
Estaré atent al que explica i segur que, més d’un, acabarem fent-nos “fans” de la tapeta.

Si voleu fer una ullada al que explica, entreu a https://amicsdelatalpeta.wordpress.com/

 

 

El pastisser de Torregrossa, quart títol del projecte “Cap nen/a sense conte”

Antoni Argent i Núria Ramon.

Torno a parlar d’una iniciativa dels professors Toni Agent i Núria Ramon que el curs 2013-14 va iniciar al Vallès Oriental el projecte literari “CAP NEN/A SENSE CONTE” mitjançant l’edició del conte El gat Romeu i el bosc màgic. Amb la bona acollida d’aquell primer conte han continuat editant-ne més. Primer va ser La girafa Popota i l’arbre savi, després La llegenda del drac Dragui i ara acaben de publicar el quart que porta per títol «El pastisser de Torregrossa»
El cost d’impressió s’ha finançat gràcies a la col·laboració de nombroses empreses i entitats de la zona del Vallès.
Amb aquest quart conte han continuat la iniciativa “PER SANT JORDI, CAP NEN/A HOSPITALITZAT SENSE CONTE”, que consisteix a portar exemplars a més de 30 hospitals de Catalunya que disposen de servei de pediatria. El projecte, doncs, s’ha obert a tot el territori català perquè els contes arribin al màxim nombre de nens i nenes.
Els quatre contes els podeu sol·licitar a l’adreça electrònica:
antoniargent@gmail.com
També podeu descarregar-vos el conte El pastisser de Torregrossa clicant AQUÍ

Les dades del Pastissser:
Nombre d’exemplars impresos: 20.000
Presentació del conte a la biblioteca Maria Mercè-Marçal de Torregrossa el passat 14 d’abril de 2018. Assistents a l’acte: aprox. 100 persones. El mateix dia de la presentació es van regalar prop de 150 exemplars als assistents.

ACTUACIONS REALITZADES:
-S’han fet arribar aprox. 5.000 exemplars a les escoles de les comarques del Vallès Oriental
-S’han fet arribar exemplars a les biblioteques de la comarca del Vallès Oriental.
-S’han destinat aprox. 4.000 exemplars a les empreses i institucions que donen suport econòmic al projecte literari.
-S’han enviat 5000 exemplars a 31 hospital de Catalunya, continuant el subprojecte “Per Sant Jordi, cap nen/a hospitalitzat sense conte”.

Llistat des 31 hospitals que han rebut exemplars:
HOSPITAL DE GRANOLLERS
HOSPITAL DEL MAR (Parc de Salut MAR)
HOSPITAL UNIVERSITARI VALL D’HEBRON
HOSPITAL GERMANS TRIAS I PUJOL
HOSPITAL SANT BERNABÉ
HOSPITAL SANT JOAN DE DÉU
HOSPITAL UNIVERSITARI DE VIC
Hospital de Mollet
HOSPITAL D’IGUALADA
Hospital Comarcal Sant Jaume de Calella
Fundació Sant Hospital de La Seu d’Urgell
HOSPITAL COMARCAL DEL PALLARS
CENTRE SANITARI DEL SOLSONÈS
Fundació Salut Empordà
HOSPITAL DE PALAMÓS
HOSPITAL SANTA CATERINA
HOSPITAL DE LA CERDANYA
Hospital Universitari Sant Joan de Reus
PIUS HOSPITAL DE VALLS
Consorci Sanitari del Maresme
HOSPITAL DE NENS DE BARCELONA
Consorsi Corporació Sanitària Parc Taulí
Hospital de Terrassa
Hospital Universitari Joan XXIII Tarragona
H DE SANT PAU I SANTA TECLA
Hospital de Tortosa Verge de la Cinta
Associació de Cardiopaties Congènites
Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa
FUNDACIÓ ONCOLOGIA INFANTIL ENRIQUETA VILLAVECHIA
HOSPITAL UNIVERSITARI ARNAU DE VILANOVA DE LLEIDA
HOSPITAL UNIVERSITARI DR. JOSEP TRUETA DE GIRONA

Amor pels llibres a Finlàndia

Un dels projectes dels quals en sentirem a parlar els propers mesos és la Biblioteca Central d’Hèlsinki, construïda per celebrar els 100 anys de la independència de Finlàndia.

Imatge: ALA Architects

Finlàndia, país mític per als mestres, anomenat aquest 2018 com el més feliç de la Terra per l’ONU, destaca pel seu elevat nivell de serveis públics i sembla que les biblioteques es troben entre les comoditats que els finesos millor valoren. Els 5,5 milions d’habitants de Finlàndia agafen en préstec cada any més de 68 milions de llibres.
La Biblioteca Central d’Hèlsinki està programada per obrir les seves portes el desembre de 2018 i, a més a més de llibres, l’edifici també comptarà amb un cinema, un estudi d’enregistrament i un supermercat.
Degut a la seva ubicació esdevindrà el cor de la comunitat, de la cultura local i nacional perquè el concepte de biblioteca que tenen és que siguin centres d’esdeveniments públics, com ara concerts, xerrades literàries i espectacles de cinema.
Per a bibliòfils, estudiants, investigadors, la mateixa idea d’aquesta biblioteca sembla un paradís i contrasta amb altres països com els USA o Anglaterra on el préstec decau, el nombre de visitants minva i el fons comença a estar obsolet.
Expliquen a Finlàndia que la idea d’aquesta nova biblioteca és tornar a l’origen, a fer de l’espai un lloc on la gent es pot conèixer i aprendre, un lloc on la comunitat es troba, parla i connecta.