granja

by

«Fora de lloc», a l’Ofici d’Educar

Ahir a l’Ofici d’Educar vam presentar «Fora de lloc», una aventura gràfica basada en una història real on ens parla d’una nena, la Jen, que ha de deixar la ciutat, els amics, els companys d’escola i marxar a viure amb la seva mare a un lloc nou.

Aquest lloc és una granja i allà haurà de fer feines com tenir cura d’un grapat de pollets i acompanyar la mare al mercat setmanal on patirà amb els problemes que té per calcular el canvi de les vendes i altres feines que li treuen el temps que vol dedicar a la seva veritable passió que és dibuixar.

El relat ens narra la relació de la Jen amb les dues filles d’en Walter, el nòvio de la seva mare i totes les peripècies que viuen durant l’estiu.

És una novel·la que enganxa molt als nois i noies d’entre nou i onze anys, al menys amb els que conec.
El tema central gira al voltant de la frustració que es genera en els infants quan veuen que no tenen control sobre la seva vida.

El llibre està editat per Barcanova i té 224 pàgines.

I la pregunta per participar el concurs dels “Llibres per somiar” sobre el llibre “Fora de lloc” és:

Quina és la veritable passió de la Jen, la protagonista d’aquesta història?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat fins al diumenge 21 de gener.

Com a cada programa, fem un sorteig amb les respostes rebudes del programa anterior i, gràcies a la col·laboració de les editorials, a la persona guanyadora li enviem el llibre en qüestió. En aquest cas, s’endú las novel·la «Patina» la Marta Fossas. L’ Enhorabona!

El podcast de la secció el podeu sentir clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/fora-de-lloc-de-lucy-knisley/audio/1194105/

…………………………………………..
El temps de la promesa

Al mateix programa hem comptat amb una conversa amb la Marina Garcés, filòsofa, que ens parla del seu darrer llibre “El temps de la promesa” que comença amb una pregunta: “Quina és la darrera promesa important que heu fet o que us han fet? i on lamenta la banalització de la promesa, perquè prometre de debò implica un vincle, compromís i acció. Es pot viure sense promeses? Quin és el preu de ser fidel o de trair una promesa? Quina és la força d’una promesa incomplerta?

Podeu sentir tot el programa a:
https://www.ccma.cat/3cat/els-10-pilars-de-la-promesa-segons-marina-garces/audio/1194108/

by

«la vida íntima de la Laura», una història de gallines

El mes de febrer es va publicar en català aquest conte de la Clarice Lispector, autora de novel·les potents per a adults, exigents i que sempre suposen un repte per al lector. És una autora que m’agrada perquè defuig de la literatura fàcil.

No és la primera escriptora que fa incursions en la literatura infantil i, sovint, el resultat no és l’esperat. Quan es va publicar “La vida íntima de laura” en castellà, allà pels finals dels anys setanta no va tenir gaire ressò, al menys a casa nostra. De manera semblant, no han passat al grup dels clàssics imprescindibles altres obres d’autors reconeguts com José Saramago (La flor más grande del mundo), Camilo José Cela (Las orejas del niño Raúl) i altres que teníem a la biblioteca escolar i no eren gaire sol·licitats.

Ara, Club Editor, ens posa a les mans aquest relat en català i amb il·lustracions de la Mariann Máray.

El relat ens narra la vida d’una gallina, la Laura, la millor gallina ponedora del corral. Està casada amb en Luís, un gall força vantat de si mateix que es creu fins i tot que és ell qui fa sortir rel sol cada matí. Durant la història van passant coses diverses com la nit que un lladre arriba al corral amb la intenció de robar la Laura, o el final del relat amb els nens de la casa a taula amb una safata que conté el que era la Zeferina, la cosina de la Laura, tallada a rodelles, a punt de ser cruspida, o l’aparició d’en Xext, un habitant del planeta Júpiter, etc.

Destaca la manera com està redactat. Una veu que narra i també s’adreça al lector (de manera simpàtica i amigable) creant llaços afectius, empatitzant i fent-nos gaudir de la narració.

Una nit la Laura va sentir que l’ou estava a punt de néixer. Com és que ho va sentir? Perdona’m, no ho sé pas. No he sigut mai una gallina.

Les il·lustracions no m’han acabat de fer el pes. Però això és cosa de gustos (i mitjos gustos)
Lectura recomanada a partir de sis anys.

Me n’adono de la quantitat de contes on les gallines en són protagonistes i em balla pel cap fer-ne un recull.

Al web de l’editorial trobareu molta informació dels autors i algues frases que expliquen molt bé de què va el conte, com aquestes:

Aquest conte respon al dilema que tenim els humans enfront dels animals: quina bona companyia, però quin bon estofat! I ho fa amb l’afectuosa crueltat que la natura gasta amb tots els éssers vius: narra sense vel, i amb molt d’humor i tendresa, les aventures d’una gallina conscient que se la podrien menjar qualsevol dia.
Lispector escriu com si pensés en veu alta i la màgia d’aquest conte té a veure amb l’oralitat: és un diàleg, amb totes les digressions d’una bona conversa. S’espera del petit lector que interrompi tantes vegades com vulgui.


LES DADES:
Títol: la vida íntima de la Laura
Autora: Clarice Lispector
Il·lustradora: Mariann Máray
Traductor: Josep Domènech
Editorial: Club editor
Pàgines: 56
Barcelona, 2023

by

Dolent, un llibre sobre els límits de les bromes

De tant en tant passen per les nostres mans libres que són autèntiques joies. Aquest «Dolent» m’ho va semblar des que el vaig veure (o potser em va veure ell a mi, que això mai se sap) en una llibreria. El vaig fullejar i m’hi vaig enamorar. Per diversos motius, és clar, però sobretot per les imatges tan expressives i per la maquetació tan original.

Després, en llegir-lo amb deteniment he vist que, a més, té un missatge potent i fàcilment extrapolable a la nostra realitat habitual. Ah! ¿Quantes vegades no ens hem trobat amb nens a l’aula fent entremaliadures aparentment innocents i que després han resultat molestes i ofensives pels companys (o pel mestre)? Unes quantes, diríem. I sí, els nens bons fan entremaliadures en un moment donat per riure o per fer riure als altres perquè resulta divertit fer bromes… Fins que la broma passa de la ratlla i llavors la cosa no funciona com havíem previst. D’això va aquest magnífic àlbum il·lustrat.


«Dolent» és un bon exemple de com funciona la complementarietat narrativa text/imatge. En aquest cas, el text té el seu propi ritme però s’alia de forma espectacular amb unes imatges que t’atrapen i fan que et capbussis en la història.
Llegit en veu alta pot funcionar de meravella.

La història comença amb un grup d’animals de granja (porcs, un gat, una cabra, un gos, un cavall) que estan en conversa animada explicant cadascun d’ells una malifeta. Així, el gos explica com una vegada va espantar el gall, la cabra com es va menjar les flors de l’hort, el porc com va enganyar els altres dient que s’havia cruspit tot el que hi havia a la menjadora, etc., però en aquell moment apareix el ratolí i el gat diu que va a fer una dolenteria. Tots se’l mirem i s’espanten perquè el coneixen i saben quina en porta de cap:

El gos mira el gat.
El gall mira el gat.
La cabra mira el gat.
El gart s’acosta al ratolí.
Els porcs mirem el gat.
El colom mira el gat.
El gat s’apropa cada cop més al ratolí.

En aquell moment, el cavall té una reacció inesperada…

Un final sorpresa que ens fa pensar sobre el bé i el mal i sobre com les aparences enganyen.

Recomanat a partir de 5 anys.
Al web de Takatuka trobareu més informació.
Pàgina web de la il·lustradora: http://kathrinschaerer.ch/

LES DADES
Títol: Dolent
Autor: Lorenz Pauli
Il·lustradora: Kathrin Schärer
Traducció: Anna Soler Horta
Editorial: Takatuka
Pàgines: 32
Barcelona, 2018

by

Què bé que ens ho hem passat!, una novel·la de Michael Morpugo, inspirada en fets reals

Acabo de llegir un llibre que es basa en fets succeïts a la granja “Farms for City Children”. L’ha publicat Bambú i es titula Qué bé que ens ho hem passat!
El llibre narra les vivències d’un grup escolar que va a fer una estada d’una setmana a la granja i es centra en un nen, en Ho, un vietnamita que va ser adoptat per una família anglesa i que no parla ni es relaciona amb ningú.
Al web de l’editorial podem llegir:
La setmana que passen a la granja de Nethercott és la més esperada per la mestra i els alumnes d’una escola de Londres. Allà hi fan feina de grangers de debò: alleten els vedells, pasturen les ovelles, planten arbres, arrenquen patates, cullen ous, pomes, móres… Cada any tornen a la ciutat carregats d’anècdotes per explicar, però l’any que hi va anar en Ho, un noi orfe i refugiat, fou certament extraordinari.
El tema és seriós i ens remunta a infants que fugien de la guerra del Vietnam. Refugiats que van perdre tota la seva família a la guerra i que no tenien altre remei que fugir a un país estranger i intentar sobreviure.
El relat ens recorda, malauradament, el que vivim ja fa massa temps al Mediterrani. Històries que sovint escoltem a les notícies: històries de nens que han arribat a un altre país, esperant als seus pares i que no volen acceptar que els seus pares mai no vindran…
La nostra resposta als refugiats, als infants que fugen de la mort, de vegades no és l’adequada i sovint no entenem que hi ha una raó per la qual aquests refugiats estan fugint dels seus propis països. Venen perquè no tenen altra opció. Venen perquè estan desesperats.
Per això he dit que el tema és seriós, perquè en acabar de llegir el llibre tens una sensació de tristesa, malgrat la bellesa de les paraules i l’emoció que sempre ens produeix llegir a Morpugo (recordeu El regne de Kensuke o Cavall de guerra, per exemple) presentant-nos a en Ho no com a un en refugiat sinó com algú que té dificultats i com entre tots els qui l’acompanyen estableixen uns límits que no traspassen per no fer-li mal.


El llibre es llegeix ràpidament, només té 40 pàgines, però pot donar molt de joc per a posteriors converses.

Les dades:

Títol: Que bé que ens ho hem passat!
Autor: Michael Morpurgo
Il·lustrador: Quentin Blake
Traductor: Yannick Garcia
Editorial Bambú
Col·lecció Joves lectors
A partir de 8 anys

En Michael Morpugo i la seva esposa Clare van fundar unes granges per a nens de ciutat a Nethercott House (Devon) l’any 1976, que és on situen la novel·la. En aquestes granges ofereixen als nens de les ciutats angleses una oportunitat única per viure i treballar junts durant una setmana en una granja real, vivint una experiència intensa, “aprenent a través de l’experiència” d’una vida diferent. Diuen: Per als nens que no saben d’on procedeixen els seus aliments i tenen poques oportunitats d’explorar el món exterior.
En l’actualitat ja disposen de tres granges de treball on acullen uns 3.200 nens i 400 professors cada l’any.

Podeu fer un tastet del llibre, clicant AQUÍ
Ah! Les il·lustracions són d’en Quentin Blake.
En el vídeo següent podeu conèixer el projecte de les Farms for City Children: