11 Març 2015 by jcentell

El projecte JUNTS de l’escola Drassanes (Barcelona)

La lectura pot jugar amb diverses funcions. Buscar un país en un mapa, adquirir coneixements sobre una ciutat, escoltar música d’una cultura diferent, llegir contes populars d’un altre lloc són diversos tipus de lectura que ens enriqueixen com a persones i ens connecten amb el món.
A l’escola Drassanes participen des de fa molts anys d’un projecte intercultural anomenat JUNTS en el que, entre altres objectius es plantegen escriure un conte conjuntament amb alumnes d’altres països.

La Susana López, mestra responsable de la biblioteca escolar, ens ho explica:

Aquest pla de treball funciona des de fa més de 8 anys i s’ofereix a aquelles escoles de Barcelona interessades en intercanviar experiències amb escoles d’altres continents. I quan diem intercanviar experiències ens referim a intercanviar aprenentatges, coneixements culturals, cartes, fotos, treballs manuals, contes i cançons.

I és aquí on entra la biblioteca escolar ja que aquesta pot donar recolzament al grup de nens i nenes que hi participen durant tot el procés d‘intercanvi. A més a més, com a cloenda del projecte Junts s’edita un llibre amb el recull dels contes o cançons intercanviats en els diferents idiomes i com ja podeu imaginar, ¿Quin millor lloc per guardar aquests llibres que a la biblioteca de l’escola?

Cada curs escolar el projecte s‘associa amb l’escola d’un país diferent: Romania, Marroc, Equador, Senegal, etc. Aquest curs les escoles que hi participen treballen conjuntament amb una escola de la Xina.

Si voleu més informació sobre el projecte la podeu veure AQUÍ

L’article on s’explica aquesta eXperiència el podeu llegir a la revista GUIX del mes de març, o també clicant AQUÍ

9 Març 2015 by jcentell

Certamen Literari Francesc Candel 2015

Comparteixo la següent informació:

Francesc Candel

Torna el Certamen Literari Francesc Candel. En aquesta edició, les bases del certamen contemplen tres modalitats: Relat curt (juvenil i adult), reportatge periodístic i poesia. El tema és lliure en les tres modalitats.

Els treballs poden estar escrits en català o en castellà, i s’han de fer arribar del 9 al 28 de març a qualsevol de les tres biblioteques del districte:
Biblioteca Vapor Vell (c. de Joan Güell 14-22)
Biblioteca Francesc Candel (c. d’Amnistia Internacional 8-10)
Biblioteca Poble-sec Francesc Boix (c. de Blai, 34).

Tota la informació AQUÍ.

19 Desembre 2014 by jcentell

Elogi de la llibreta enquadernada

El meu amic Pere Sacot, enquadernador de llibres, és un enamorat dels quaderns. A mi també m’agraden, especialment els Moleskine. Els uso com a agenda i també amb fulls blancs per fer anotacions, escriure pensaments i gargotejar dibuixos d’aquells obsessius que fem quan parlem per telèfon o ens avorrim en alguna reunió.
En Pere m’ha passat la referència d’un capítol (anatomia del cuaderno) del llibre del poeta mexicà Vicente Quirarte que es troba dins del seu llibre “Enseres para sobrevivir en la ciudad” 1994 Ed. Conaculta.
Al llibre s’ofereix una mirada poètica dels objectes (com el llapis, per exemple) situacions i persones que viuen a les ciutats. Es una lloança a la bellesa que s’amaga darrera de la quotidianitat.
M’agrada compartir aquests elogis del quadern amb vosaltres.

ANATOMIA DEL CUADERNO
El Cuaderno supone por parte del usuario una periodicidad obligada, un proyecto preconcebido, una fidelidad sin condiciones. Para la escritura no exigente de fluidez o continuidad existen las hojas sueltas, la servilleta de café o cualquier otra superficie determinada por la urgencia. Cuando se escribe un libro, hacerlo en un cuaderno constituye la mitad de la victoria: desde el instante en que lo ocupamos, el texto no parece más un conjunto de hojas dispersas, sino un cuerpo unificado por la espiral, la grapa o la costura. De la múltiple fauna de los cuadernos, la tercera categoría es quizá la más exigente porque no admite mutilaciones impunes. En un cuaderno de espiral arrancamos sin mayor problema la hoja traicionera; en el de grapa, con un poco más de maña; pero la libreta encuadernada a la vieja usanza, objeto ya a punto de extinción, no es posible arrancar una hoja sin sufrir consecuencias funestas.
Si el lugar común del sabio Baudelaire señala que el artista es quien mantiene intacto al niño interno, el escritor, al igual que el pintor o arquitecto, prolonga los fetiches infantiles de los juguetes con que enfrenta su educación elemental. Solo el escritor continúa haciendo tareas –a veces no pedidas- con los mismos instrumentos de la niñez; sólo él persiste en explorar papelerías con la febril ilusión de la nueva entrada a clases; privilegio exclusivo del escritor es estrenar cuaderno, la sensación de libertad y miedo ante un territorio ilimitado donde las traiciones e infidelidades aún lo asechan.
Quien no recuerda los famosos cuadernos de Paul Valéry, donde alternaban los dibujos, poemas y operaciones matemáticas del maestro contemporáneo del “rigor obstinado”. De los posibles lugares sobre los cuales escribir la palabra Libertad, en el poema que la Resistencia hizo suyo, Paul Éluard no duda desde el primer verso: “Sur mes cahiers d´ecolier, j´écriston nom”. Basta examinar algunos títulos de nuestros escritores recientes para confirmar la vigencia del cuaderno: Los Cuadernos de Marsias, de Carlos Illescas; Cuaderno de Escritura, de Salvador Elizondo, cuya hermosa portada reproduce, precisamente, la cubierta jaspeada de las libretas clásicas; Cuaderno de Noviembre, de David Huerta; El Cuaderno de Blas Coll, de Eugenio Montejo. ¿Qué significa en ellos incluir la palabra cuaderno desde el título? Subrayar al lector que tal escritura es fruto de una constancia determinada por la propia estructura del cuaderno. Llamamos cuaderno de bitácora al diario de navegación que lleva el capitán del barco. El cuaderno del escritor es lo más semejante a este diario de pasiones calculadas: sólo el marino autentico puede descifrarlo, mientras el escritor, en el propio, se limpia de demonios y ofrece el producto terminado. Naturalmente, y por fortuna, no existent fórmulas para el cuaderno del escritor, aunque haya quien cae en la aberración de patentar una Agenda del Escritor. Para escribir, todo cuaderno sirve, desde los humildes cuadernos de portada de manila azul hasta las ostentosas libretas Il Papiro, cuya belleza es solo igual a la del Duomo y las italianas. Otro problema es que mientras más bello es el cuaderno, mayor miedo nos da usarlo. Lo más conveniente, como descubrió el José García de la inolvidable Josefina Vicens, es tener dos cuadernos: uno donde las tachaduras y señalamientos, trasposiciones y flechas que despertaron el odio de los tipógrafos a Balzac y Dostoievski, den testimonio de nuestras más oscuras pasiones, de nuestros continuos fracasos. Y otro donde la escritura fluya con toda libertad. Que corra como un pura sangre sin que se vea la sangre; que salte con pureza sin que la pureza estorbe; que nazca con la naturalidad con la cual se abre una mazorca. Y entonces, cuando nadie nos mire, hay que tomar amorosamente a nuestro cuaderno y decirle aquellas palabras de Luis Cernuda: “Tu no conocerás cómo domo mi miedo/ para hacer de mi voz mi valentía.”

3 Desembre 2014 by jcentell

Novetat editorial: Com triomfar amb les TIC en la promoció lectora

En aquests moments en què potser caldria una revisió seriosa sobre què ens ha aportat i ens aporta l’Impuls de la lectura (ILEC) i en un temps de certa desorientació (per dir-ho suaument) i preocupació sobre si el camí que ens ha de portar a l’èxit lector és l’adequat, cal felicitar als mestres i professors que no defalleixen i investiguen, innoven i troben maneres noves, curioses i reeixides, vinculades a la realitat dels alumnes (sobretot de secundària).

Acabo de llegir Com triomfar amb les TIC en la promoció lectora, un llibre que ha coordinat la Maite Monar i que ha publicar Andana editorial. M’ha agradat perquè he vist bones pràctiques docents que relacionen la lectura (i l’escriptura!) amb les noves tecnologies. He pogut conèixer experiències amb la plataforma wix, com s’ho fan per llegir en 24 hores, l’ús del twitter, apritament dels blocs, les wikis, vídeos, l’alfabetització visual, els ideolits, etc… conceptes, paraules que anem sentint, i que aquí es veuen concretades amb pràctiques reals que han pogut experimentar les diferents persones que hi ha participat.

A la contraportada del llibre podem llegir:

[…] Adreçat tant als professors veterans com als futurs, a qui s’arrisca a innovar i a qui té por al canvi, a qui està motivat i a qui no ho està, als docents que treballen les possibilitats educatives de la lectura i als qui encara en desconeixen la riquesa, als que fan servir les TIC i als no han tingut l’opció de fer-ho i no s’hi han atrevit.
[…] L’ús de maneres noves de lectura i d’escriptura inclou tant la manera tradicional com la que aporten els mitjans digitals; no és una qüestió d’eliminar tot el que s’ha aconseguit i substituir-ho, més aviat cal entendre-ho com una expansió que s’adequa al temps en què vivim.

presentació del llibre

Les primeres planes són de justificació i presentació dels projectes però la segona part és interessantíssima, amb nou experiències brillants que tenen la particularitat que estan esmicolades i detalladísssimes i qui vulgui adaptar-les a la realitat pròpia del seu centre, ho té fàcil. Són, per ordre:

La lectura augmentada (Maite Monar)
Els reptes de la lectura (Gemma Lluch)
El relat digital (Antoni de la Torre)
La poesia oral improvisada (Alícia Martí)
Els videoresums de la lectura (Oreto Doménech)
La dinamització de la lectura amb blog, (Teresa Sáez Cuenca)
L’alfabetització visual mitjançant l’àlbum il·lustrat (Margarida Castellano)
La lectura com a experiència: la lectura a Twitter (Ignasi Moral)
Els videolits (Maite Boscà)

El primer capítol, que manllevo del web d’Andana, el pots llegir complet a continuació. No cal afegir més. Es titula Per què has de llegir aquest llibre? i l’ha escrit la Maite Monar, coordinadora del recull. Diu:

Imatge extreta de: http://themetapicture.com/reading-books-within-books/

Imatge extreta de: all-about-psychology.com

Actualment els que ens dediquem al món de l’ensenyament ens trobem inserits en una societat de la informació totalment digitalitzada, on el nostre alumnat conviu amb (i moltes vegades, per) les tecnologies. A més, la lectura ha augmentat gràcies a la xarxa, malgrat l’opinió de molts detractors que s’entesten a pensar que la lectura i les TIC són conceptes excloents i enfrontats, mentre que els adolescents funcionen sistemàticament amb l’ús d’eines 2.0.
Aquest panorama implica que l’escola s’ha de posar al seu nivell (i evitar que es considere una institució desfasada, inútil, desmotivadora i poc atraient) i necessita d’un canvi ideològic i metodològic, la qual cosa implica la recerca d’un equilibri entre aquells que intenten ensenyar i qui busca aprendre. Aquest canvi pot donar-se gràcies als mitjans tecnològics ja que arriben a ser integradors fent-ne un ús adequat, atenen millor la diversitat i posen en joc totes les competències bàsiques, les quals han adquirit especial protagonisme arran de la implantació de la LOE (2006).
No hem d’entendre l’accés a Internet com un obstacle que perjudica i dificulta el dia a dia de l’aula, sinó com un benefici dirigit, especialment, a aquells alumnes amb menys possibilitats; un assoliment a l’atenció a la diversitat. El professorat necessita un bon coneixement dels continguts propis de la disciplina impartida i uns sabers sobre didàctica de la llengua i la literatura perquè es produïsca el canvi metodològic esmentat, però, també, necessita endinsar-se sense temor en el món de les tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement.
L’obra que ara et presentem parteix d’aquesta realitat educativa i va adreçada fonamentalment al col•lectiu docent; tant als professors veterans com als futurs, als que s’arrisquen a innovar com als que tenen por al canvi, als motivats com als desmotivats, als que treballen les possibilitats educatives de la lectura com als que encara en desconeixen la riquesa, als que fan servir les TIC com als que no n’han tingut l’opció i no s’hi han atrevit.
I ens adrecem a ells amb un doble propòsit: d’una banda, mostrar-los tot un ventall de pràctiques lectores que s’han vist afavorides per l’ús de les tecnologies així com pel treball conjunt entre educadors i educands i, de l’altra, ajudar-los a dissenyar seqüències didàctiques perquè el treball a l’aula esdevinga més enriquidor i motivador per a tots els implicats.
No obstant això, la nostra pretensió no és la d’oferir un manual magistral que decidisca allò que està bé i allò que no. Simplement, suposa una espenta per donar a conèixer als interessats una tasca que ha sigut possible i s’ha desenvolupat gràcies a les iniciatives individuals en l’àmbit privat d’una part d’aquest mateix col·lectiu que malgrat no disposar del suport institucional, està convençut de la necessitat d’ampliar l’ús dels recursos tecnològics i digitals en el procés d’aprenentatge.
Com assenyala Jenkins, hauríem d’ensenyar lectura i escriptura utilitzant els mitjans tecnològics sense por. Per què? Doncs perquè l’ús de maneres noves de lectura i d’escriptura inclou tant la manera tradicional com la que aporten els mitjans digitals; no és una qüestió d’eliminar tot allò aconseguit i substituir-ho, més aviat cal entendre-ho com una expansió que s’adequa als nous temps.
La utilització de diversos formats (electrònics) per a la realització d’una mateixa activitat s’ha d’entendre en clau molt positiva ja que fer servir únicament el llibre de text obliga que tots els estudiants hagen de llegir el mateix i limita les oportunitats dels alumnes d’incorporar-se a la cultura compartida i escrita del segle XXI.
Amb aquest projecte que plantegem, continuem i defensem el paper que els docents tenim en aquesta aventura anomenada educació (i que realment és el que sabem i volem fer): el paper de guia, cosa significativa pel que fa a un canvi de mentalitat en l’àmbit educatiu, on el professor passa de ser una figura relativament impositiva i font dels sabers a tindre una funció orientadora integrada en el grup. Considerem que aquesta disposició per part del professorat té un paper important en les iniciatives dirigides a la reducció del fracàs escolar.

Aquesta obra planteja reptes nous; per a alguns, suposa tirar-se des d’un avió pensant (únicament pensant) que van sense paracaigudes, per a altres, l’intent de millorar la pràctica docent ajudant-se de noves eines i coneixent i aprofitant recursos nous. Però, per a tots, sigues qui sigues, realment paga la pena intentar-ho, n’estem convençuts.

Imatge extreta de: all-about-psychology.com

16 Octubre 2014 by jcentell

VI Concurs Internacional de Literatura Ràpida 2014 – L’Exprés

Diuen que perquè un projecte estigui més o menys consolidat s’han de fer, com a mínim, quatre accions. Sense pensar-ho gaire el Concurs de literatura ràpida l’Exprés arriba d’ací un dies a la sisena convocatòria. Amb la saviesa d’en Ricardo i el savoir fair d’en Julian tornem a engrescar els veïns de la ciutat que vulguin compartir una jornada genial escrivint literatura de la bona, en que tant la proposta del tema de redacció del concurs, com l’elaboració dels textos i el veredicte final es faran al llarg del mateix dia.

Les BASES del concurs són les de cada any, amb algUna petita millora. Les podeu llegir a continuació:

Hi pot participar qualsevol persona que tingui, com a mínim, 16 anys.
Les consignes a partir de les quals s’haurà d’escriure el text no es donaran a conèixer fins al moment de començar el concurs.
L’activitat es durà a terme en una única sessió a la Biblioteca Vapor Vell (passatge del Vapor Vell, s/n), el dissabte 8 de novembre a partir de les 10.30 h del matí. Es concediran 90 minuts de temps per a la redacció dels textos i al final d’aquest temps els participants hauran d’haver lliurat els treballs.
Els textos hauran de ser en català o en castellà, i hauran d’ocupar un màxim de dos fulls de 30 línies escrits per una sola cara (uns 3.000 espais). Els treballs s’escriuran en fulls pautats que facilitarà la biblioteca.
Els concursants que vulguin optar als premis hauran de lliurar els originals al jurat.
La il·legibilitat cal·ligràfica (contrastada pel jurat) pot ser motiu d’exclusió.
El mateix dia, a les 17 h, a la biblioteca, es farà públic el veredicte final i es lliuraran els premis.
Després de l’activitat els textos originals es retornaran a aquells participants que ho sol•licitin. La biblioteca se’n quedarà una còpia per a la seva col•lecció local. El treball guanyador i els finalistes es penjaran a la web de la biblioteca o es reproduiran en publicacions gratuïtes del propi centre.
El jurat estarà format per 3 persones vinculades al món de la literatura.
El veredicte del jurat serà inapel·lable. El premi podrà ser declarat desert.
Els premis consistiran en: 200 € i una cafetera per a la persona guanyadora, i 100 € i una cafetera per al finalista
Els imports dels premis ja tenen aplicada la retenció del 21% i es pagaran mitjançant transferència bancària, sempre que no es tingui cap deute amb la hisenda municipal.
Les dues persones premiades rebran un diploma acreditatiu
Per participar-hi cal inscriure’s a la biblioteca, i el termini és fins a 15 minuts abans del començament del concurs. La inscripció és gratuïta i s’ha de fer a la Biblioteca Vapor Vell (Ptge. del Vapor Vell, s/n), o bé per telèfon al 934 097 231. El període d’inscripció és des del 15 d’octubre, fins a les 10.15 h del 8 de novembre.
Les places són limitades, fins a un màxim de 55 persones.
La formalització de la inscripció suposa l’acceptació d’aquestes bases. Qualsevol incidència no prevista serà resolta pel jurat des del moment de la seva constitució.

Us esperem!

4 Octubre 2014 by jcentell

La guerra i la literatura infantil i juvenil

Si mai us heu preocupat de fullejar els manga que circulen entre els alumnes de cicle superior, potser us haurà sorprès la quantitat d’imatges violentes, de conflictes entre colles, lluites interestelars, batalles i assassinats que es presenten de forma banal, sense cap mena de reflexió sobre la seva naturalesa ni les seves causes.

Malauradament, les imatges dels horrors de les guerres que es produeixen arreu formen part de les nostres vides. Les veiem als manga pero tambè a la televisió i als videojocs. A més, la violència sovint és present als jocs del pati de manera verbal o física, els catàlegs de joguines van plens de “superherois” que usen la força i de tota mena d’artilugis bèlics, etc.

Fer entendre i involucrar els alumnes amb les emocions que experimenten les persones que han patit una guerra i adonar-se de les conseqüències dels diferents conflictes, són alguns dels aspectes que es persegueixen en llegir determinats àlbums il.lustrats.
Si els nois i noies es poden familiaritzar amb la naturalesa dels conflictes, ja hem fet el primer pas cap a l’educació per a la pau.

El mestre que vulgui fer conscients els seus alumnes de la necessitat de la pau, de què signifiquen els conflictes bèlics, què o qui els provoca, etc. pot trobar en la literatura contemporània un ampli ventall d’àlbums i novel.les per entendre i per abordar el tema de la guerra des d’una perspectiva educativa i així ajudar els infants que pateixen quan veuen les imatges sagnants que ens acompanyen cada dia.

A la revista Guix núm. 408 i a AULA núm. 233 presentem una experiència basada en alguns àlbums il.lustrats. Podeu llegir l’article complet AQUÍ o entrant a l’apartat Publicacions/Revistes/Guix d’aquest mateix bloc.

27 Mai 2014 by jcentell

Joc Florals Escolars

El dia 23 de maig vaig participar en l’acte de lliurament dels premis dels XXV Jocs Florals Escolars de Sants-Montjuïc. Va ser un acte molt lluït i solemne, celebrat a la Regidoria del Districte, al carrer de la Creu Coberta.

El CRP de Sants-Montjuïc és qui s’encarrega de la organització i la Júlia Casanovas la persona que està al darrera de tot el procés, vetllant per tots els detalls.
El nivell de les obres presentades va ser força alt i això ens va suposar una sessió maratoniana el dia que vam fer les deliberacions. Ara, els escrits dels alumnes premiats passaran a la fase final dels Jocs Florals escolars de Catalunya.
Vaig tenir l’honor de dirigir unes paraules als assistents i vaig centrar la meva intervenció en la relació que s’estableix entre l’escriptor i el lector, animant els infants i joves a continuar escrivint perquè estem convençuts que un escriptor sempre serà un lector, un lector que es llegeix a si mateix com a mínim.
Agraeixo el detall que va tenir l’organització de permetre que compartís aquesta experiència. A més, a mi, que visc molt a la vora, em va suposar un doble motiu de felicitat, compartir aquella estona amb mestre conegudes i mestres que havíen estat tutores dels mesus fills.
Us deixo les imatges del PICASA que han penjat al web del CRP de Sants-Montjuïc.

Cliqueu AQUÍ.

4 Març 2014 by jcentell

No conec el company de taula. La literatura infantil i els nouvinguts

L’escola és un lloc privilegiat on els infants poden viure experiències que els ajudin a modelar la seva personalitat. L’escola és una mena de societat, una petita societat, on trobar significat a la construcció de les normes i valors que li expliquin com és, com funciona el món.

Aquesta socialització, aquesta construcció de normes o acceptació de les regles de convivència (aixecar la mà per poder parar, evita el soroll) demana una lògica de la cooperació que és una bona manera de créixer junts.

A l’escola emprem la literatura infantil i juvenil com un suport, com un mitjà, per anar inculcant els valors. I ho fem emprant aquelles obres que tenen una intenció, que serveixen per iniciar els alumnes en la descoberta dels problemes que han d’afrontar els protagonistes, tot confrontant-los amb les actituds i els pensaments dels destinataris lectors. Bé, també emprem la literatura com a eina d’evasió perquè no hem d’oblidar que el gust de llegir hi és present en les indicacions curriculars.

Ara mateix hi ha un ventall de lectures amb textos polisèmics que ens interroguen sobre la societat actual i que parlen de racisme, d’integració i de nouvinguts. I ho fan seguint l’esquema dels contes clàssics en els que els dolents són castigats i els bons son recompensats. Normalment el protagonista viu un conflicte que es resol amb la força de l’amistat i de l’amor, amb un fort sentiment de justícia social que fa que el lector es pugui projectar en el personatge.

Un dels temes que apareix darrerament en les converses de classe és la figura del nouvingut, de l’estranger, d’aquests alumnes que hi ha a totes les classes. Ens preguntem què vol dir sentir-se estranger, amb quines barreres lingüístiques, culturals, físiques i socials es troben, quines reaccions d’intolerància, prejudicis, pors, exclusió o racisme generen i com podem acollir, integrar o comprendre aquests companys de taula. La literatura ens ajuda mostrant-nos pautes de comportament, mitjançant llibres com La isla, El nen nou i diferent o El meu carrer, per exemple.

Precisament d’aquest darrer, hem fet la proposta que podeu llegir a la revista GUIX del mes de març.
El meu carrer explica la història d’una mestra de l’escola del poble de La Garriga que proposa un treball de recerca al grup classe. Hauran d’investigar sobre la història del carrer on viuen. És un treball en grup i cadascú s’ha d’ajuntar amb els companys que hi viuen al mateix carrer. Això implica que la Mònica i en Luka, que viuen al carrer Ripoll, s’han de posar d’acord per treballar plegats en el projecte.
En Luka és un noi que ha arribat fa poc al poble, ve d’un país de la zona dels Balcans i la Mònica és una noia la família de la qual és del poble de tota la vida. Junts viuran una aventura que els portarà a evocar la guerra civil espanyola i els fets que van ocórrer en el poble.
El llibre està escrit en primera persona pels dos infants protagonistes, un capítol cadascú, alternativament. D’aquesta manera el lector té dues visions diferents dels mateix fets, dels mateixos llocs.

Hi podem llegir frases com aquesta:
Al carrer on visc, també hi viu una nena de la classe, la Mònica. Hauré de fer el treball amb ella. Hi ha viscut tota la vida, ella, i els seus pares, els seus avis i seus besavis. Segur que sap moltes coses del carrer i del poble, i si no les sap ho farà veure, perquè és molt creguda i es pensa que ho sap tot.
Es passa el dia xerrant amb les amigues i llegint llibrers sense dibuixos. No em saluda mai, ni a classe ni al carrer. En tot el curs només hem intercanviat dues frases. Em va dir: “Et pots apartar que no veig la pissarra?” I jo li vaig respondre: “Jako mi je zao”. Es va quedar igual, és clar.

A la foto, l’autor en una visita a l’Escola Sant Josep – El Pi per comentar El meu carrer.

L’article complet el podeu llegir clicant AQUÍ o anant a la secció publicacions, a la apartat GUIX.

Amistades peligrosas cantava aquesta cançó tan bonica: “Africanos en Madrid”

1 Desembre 2013 by jcentell

Llegir amb el cos. Sobre la relació de la lectura amb la psicomotricitat i l’educació física.

A partir dels anys 70 del segle passat es va començar a entendre que els aprenentatges escolars no només s’havien de centrar en els aspectes intel·lectuals maduratius sinó que calia connectar-los amb l’entorn, amb el món. La psicomotricitat i l’educació física van canviar l’enfocament tradicional i ara són un suport bàsic en les activitats de lectura i escriptura.

A l’escola dediquem les sessions de psicomotricitat i/o educació física a preparar activitats específiques que connectin o activin les imatges mentals que portem inscrites en el nostre cos. Abans de ser verbalitzades, raonades o intel•lectualitzades cal viure-les, compartir-les. En aquest sentit, el mestre d’educació física, que col•labora en la preparació de les accions de lectoescriptura, és peça clau perquè prepara situacions de joc que ajuden a evidenciar les emocions i genera contextos afavoridors que permeten activar l’imaginari i fer aflorar els raonaments crítics. L’especialista d’educació física està implicat i ajuda a viure la lectura, també.
La idea que subjau és comprendre que els contextos d’invitació a la lectura no estan només a la biblioteca o a la classe de llengua, sinó que qualsevol activitat té lligams estrets amb la lectura.

De la relació de la lectura amb les classes d’educació física en parlem al número de desembre de la revista GUIX. Ho exemplifiquem amb l’activitat Bang, bang, Lucky Luke! inspirada en el llibre L’ombra del maputxe.

Podeu llegir l’article clicant AQUÍ o anant a l’apartat Publicacions d’aquest matex web.

13 Novembre 2013 by jcentell

V Concurs Internacional DE LITERATURA RÀPIDA 2013 L’EXPRÉS

El dissabte 30 de novembre torna una nova edició de l’EXPRÉS. La cinquena. Vam començar com un divertimento literari i ja s’ha convertit en una trobada clàssica dels veïns del barri (i de la ciutat).

La idea és ben senzilla:

El mateix dia, a les 17 h, es farà públic el veredicte final.
Després de l’activitat els textos originals seran retornats a aquells participants que
ho sol·licitin. La biblioteca se’n quedarà una còpia per a la seva col·lecció local. El
treball guanyador i el finalista es penjaran a la web de la biblioteca o es reproduiran
en publicacions gratuïtes del propi centre.
El jurat estarà format per 3 persones vinculades al món de la literatura.
El veredicte del jurat serà inapel·lable. El premi podrà ser declarat desert.
Els premis consistiran en:
a. 200 € i una cafetera per a la persona guanyadora
b. 100 € i una cafetera per al finalista
Els imports dels premis ja tenen aplicada la retenció del 21%.
Les dues persones premiades rebran un diploma acreditatiu.
La inscripció és gratuïta i s’ha de fer a la Biblioteca Vapor Vell (ptge. del Vapor Vell, s/n), o bé per telèfon al 934 097 231. El període d’inscripció és des de l’11 de novembre, fins a les 10.15 h del 30 de novembre.
Les places són limitades, fins a un màxim de 55 persones.
La formalització de la inscripció suposa l’acceptació d’aquestes bases. Qualsevol
incidència no prevista serà resolta pel jurat.