Deu bones lectures que s’han publicat en els darrers mesos, adreçades als infants de sis i set anys.

Stína. La nena de gel
Lani Yamamoto. Babulinka

Stína era una nena que sempre tenia fred. A l’estiu, vestia mitges i mitjons i no podia ni apropar-se a una piscina. A l’hivern encara era pitjor, no sortia mai, mai, mai, de casa. Com podien la resta de nens jugar a fora? Que no es morien de fred? Fins que un dia, la visita d’uns nens escalfarà el seu cor i canviarà la
seva vida per sempre.

Això era un alfabet
Oliver Jeffers. Andana

Sota la pretesa idea de fer el típic alfabet per als infants més menuts ens sorprèn amb un enfilall d’imatges i d’idees genials que es podrien desenvolupar una mica més i fer-ne una aventura perquè les propostes són molt imaginatives.
El llibre està molt ben editat. Té més de cent planes (paper gruixut, format gran, coberta color carbassa molt cridanera) i a cada lletra se li assigna la seva peculiar història. La majoria d’històries són força originals. Oliver
Jeffers fa una barreja d’elements visuals (com si fossin dibuixos animats) i contes senzills que obren camins inversemblants. Els temes que es poden trobar són els que preocupen a l’autor i que ja hem pogut seguir en altres dels seus àlbums il·lustrats: La solitud, l’amistat, la vida.

Una llegenda de Sant Jordi
Joan Portell. Andana

Una variació sobre la coneguda llegenda. Comença amb la trobada d’una nena amb un nen que sembla trist i que s’està en una platja, a la vora del mar.
La nena el convida a jugar. Al fons s’albira un penyal que recorda molt, per la forma, al de Gibraltar. Tots dos infants comencen un joc molt especial. Amb les seves mans construiran un castell de sorra enorme, amb un rei… i així s’inicia la llegenda:
Vet aquí que una vegada en una terra molt llunyana, a l’altra banda del mar, hi havia un país molt ric amb un castell enorme. Un dia un drac va arribar al castell i va atemorir tota la gent de la comarca…
La història segueix pels viaranys de la coneguda llegenda però amb una aportació gràfica en forma de fotografies mesclades amb collage i il·lustracions que combinades amb una segona lectura la fan força interessant.
En Joan Portell ha escrit un final sorprenent i que ens porta a la reflexió i a la comparació i que lliga perfectament amb la (crua) realitat actual.

El conte del llop carregat de mocs
Eva Mor. Cruïlla

Aquest llibre ens presenta el llop d’es d’una altra perspectiva. Aquí fa molta gràcia perquè tal com podem llegir a la contraportada:
El llop més temut de la contrada s’ha posat malalt i no pot sortir de casa per terroritzar les criatures i els animalons del bosc. Els seus intents per a treballar des del llit no fan cap efecte així que, per fi, la caputxeta, les set cabretes i els tres porquets poden viure tranquils i sense por de res. Sembla que aquesta vegada el llop s’ha de donar per vençut i demanar una baixa indefinida…
El río de los cocodrilos
Gustavo Roldán. A buen paso

L’home amb un vestit vermell mai havia sentit parlar d’aquell filòsof grec que va dir que no et pots banyar dues vegades en el mateix riu. Un dia, l’home arriba al riu dels cocodrils esgrimint un contracte i dient que acabava de comprar el riu. El cocodril més gran no hi està d’acord…
Gustavo Roldán proposa una història senzilla que ens recorda que hi ha coses que no es poden vendre ni comprar, donant-li forma amb diàlegs vius i amb les seves il·lustracions minimalistes, contundents, dinàmiques i expressives.

Àlbum per a dies de pluja
Dani Torrent. Cal·lígraf

El text ens parla d’un infant, un nen, que explica en primera persona:
Hi ha gent a qui no li agrada quan s’acaben els vacances però jo sempre dic que l’últim dia d’estiu és el meu preferit. De vegades no em creuen, però és clar, jo tinc les meves raons.
I comença a explicar que aquell dia és el seu aniversari és motiu de reunió de tota la família. Aquest any l’oncle Ramón li ha regalat una màquina de fer fotos i aquesta és l’excusa de la que es val en Dani per anar presentant tota la família del noi amb uns dibuixos aquarel·lats molt emocionants, sobre un paper que li dona un aspecte vintage, molt antics.
Crec que la idea del conte és la d’estimar el moment present i de recordar les
estones bones compartides amb les persones estimades.

La gran nevada
John Rocco. Tramuntana

Va nevar durant dos dies i tot va quedar cobert per un gruix de més d’un metre de neu. Vuit vegades l’alçada d’aquest llibre! El vent bufava a més de 80 kilòmetres per hora. Les màquines llevaneus van trigar més d’una setmana en arribar. Aquesta història està basada en l’experiència viscuda per l’autor del llibre quan tenia deu anys i explica com s’ho va fer per anar al supermercat , a un kilòmetre i mig de casa seva, i després tornar amb el que havia comprat per la seva família i alguns veïns.

Cuida’m
Lorenz Pauli. Takatuka

El món a l’inrevés: l’adult pregunta al nen com s’han de cuidar les criatures; i el nen renya l’adult perquè les propostes de joc que fa són, suposadament, massa perilloses o nocives. Alguna cosa no rutlla quan la mainada adopta un paper d’adult supercontrolador, però, sortosament el senyor Bocí no està gens familiaritzat amb les normes i les prohibicions de la cura infantil, i acaba organitzant una cursa amb carretó.
En aquest llibre no només es capgiren els rols generacionals, sinó que el llibre mateix també ens atrapa, i el joc i les aventures s’apoderen del text i de les imatges.
No apte per a mares i pares superprotectors.

La filla del grúfal
Julia Donaldson. Bruíxola

El grúfal va advertir la seva filla que no havia d’ endinsar-se mai al bosc, perquè, si ho feia, el Gran Ratolí Malvat la perseguiria. Però vet aquí que una nit de neu i vent, la filla del grúfal no va fer cas de l’ avís del seu pare i va sortir de la seva cova. Al cap i a la fi, el Gran Ratolí Malvat no existeix…, o potser sí?

La cançó de les balances
Alba Salvador Llopis. Takatuka

Hi havia una vegada un rei que cada matí comptava i recomptava totes les seves possessions des de la finestra del castell. Tot el que es veia era seu: terres, pous, arbres i cases. A ell només l’importava el preu de les coses, però no la felicitat de la gent.
Quan el jove Ovidi es presenta al castell per fer-li una petició en nom del poble, el monarca l’ignora sobiranament. Necessiten un pont per travessar el riu i arribar a l’escola sense recórrer la llarga distància que hi havia fins al pont següent. El jove, malgrat el rebuig reial, decideix tornar dies més tard al castell per cantar-li una cançó que el faci canviar d’actitud.