«La noguera» a L’ofici d’educar

Als “Llibres per somiar” hem presentat “La noguera”, una història d’amor i de vida. És un conte escrit en primera persona per una petita noguera a qui una família aconsegueix salvar d’una mort gairebé segura.

Aquesta història real que va tenir lloc en un poble d’Astúries ens recorda que la vida sempre pot tornar a brotar. Ens ho explica l’autor en un apèndix que val la pena llegir perquè sabrem com va sorgir la idea del relat.

Lectura recomanada per a infants a partir de sis anys.

Com a cada programa, fem una pregunta relacionada amb el llibre i entre els participants el sortegem, en aquest cas gentilesa de l’editorial Akiara Books.

La pregunta del concurs dels “Llibres per somiar” és:

Com es diu la nena que salva la noguera del foc?

Respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 29 de juny.

La guanyadora de l’anterior concurs del llibre L’intercanvi és la Sara Gómez. L’enhorabona!

Podeu sentir el pòdcast, clicant a:
https://www.3cat.cat/3cat/la-noguera-de-gonzalo-moure/audio/1247979/

«La cucurutxu» a l’Ofici d’Educar

Ahir, a l’Ofici d’educar vam parlar del llibre “la Cucurutxu” dins la secció «Llibres per somiar». Ens explica la història d’una gelateria de Barcelona que fa els gelats més bons del món, pel seu gust i especialment perquè contenen un ingredient singular que fa viatjar. Tothom ho sap.

Un dia es presenta a la gelateria una àvia que vol un gelat que la faci viatjar. La Irene, la gelatera, li pregunta quina mena de viatge vol fer i l’àvia li respon que en vol fer un al passat. Com que ningú no li havia dement de fer un viatge en el temps, la gelatera es passa tota la nit preparant aquell gelat tan especial: Un gelat de cucurutxo de color ataronjat, amb olor de xocolata blanca i de forma caragolada.

I quan l’avia el tasta, passa una cosa fascinant però no tan sorprenent com el final del relat.

Com a cada programa, fem un sorteig amb les respostes rebudes del programa anterior i, gràcies a la col·laboració de les editorials, a la persona guanyadora li enviem el llibre en qüestió. En aquest cas, s’endú l’àlbum «Trucada perduda» en Carlos Alberto Ruiz. L’ Enhorabona!

I la pregunta per participar el concurs dels “Llibres per somiar” sobre el llibre “La Cucurutxu” és:

Com es diu la gelatera?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins al proper diumenge 24 de desembre.

El podcast el podeu sentir clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/la-cucurutxu-deva-ferrer-paniagua/audio/1191541/

«Trucada perduda» a L’Ofici d’Educar

Ahir, als “Llibres per somiar” vam presentar aquesta novel·la gràfica, basada en uns fets reals que van passar l’estiu del 2011, quan es va produir una massacre on van morir 77 persones, la majoria joves i adolescents. Potser recordareu els fets perquè queden en la nostra memòria com ho van ser els atemptats de Nova York o la Rambla de Barcelona. Són fets que no s’entenen i creen un trauma col·lectiu però sobretot fan aflorar molta por a l’entorn del lloc on han succeïts els fets.

La novel·la se centra en dues noies, la Rebekka i la Fariba, quan un mes després del dia dels assassinats comencen l’Institut. És un encert haver triat aquests personatges adolescents perquè de sobte, com els va passar a la resta de joves noruecs, es van adonar que l’amenaça era real, tenia nom i cognoms i, a més, era un dels seus. La seva vida tranquil·la i segura va quedar esmicolada i cadascú va començar a veure la realitat de forma diferent.

«Trucada perduda» va de por, de malestar, de veure com els esdeveniments socials i globals ens poden bloquejar (com la pandèmia, per exemple) i ens fan entomar la vida amb sentiments contradictoris. El títol fa referència a les trucades sense resposta que van enviar els familiars als nois que estaven de campaments, en el moment del tiroteig.

Una gran novel·la recomanada a partir dels 15 anys.

A la contracoberta llegim:
Un mes després del 22 de juliol, la Rebekka i la Fariba comencen l’institut. La Fariba s’apunta a la Lliga de Joves Laboristes i la Rebekka intenta participar en la revista, conèixer millor en Daniel, el dels cabells arrissats, anar a les festes i seguir el ritme dels estudis i dels amics. Però̀ el problema és que la Rebekka no pot deixar de pensar mai en el que ha passat.

Coma cada programa, fem un sorteig amb les respostes rebudes del programa anterior i, gràcies a la col·laboració de les editorials, a la persona guanyadora li enviem el llibre en qüestió. En aquest cas, s’endú l’àlbum «A la vora» la Maite Rillo. L’ Enhorabona!

Per a participar al concurs de “Llibres per somiar” sobre el llibre “TRUCADA PERDUDA” cal contestar la pregunta següent:

A QUIN PAÍS VAN PASSAR ELS FETS QUE S’EXPLIQUEN EN AQUESTA NOVEL·LA GRÀFICA?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins al proper diumenge 10 de desembre.

………………………………………….

En el mateix programa s’ha parlat de les emocions que activen l’aprenentatge i combaten l’abandonament escolar i s’han explicat les claus per entendre com funcionen les emocions en l’etapa formativa.
Són les emocions epistèmiques. Són essencials, sobretot les positives, perquè asseguren l’aprenentatge i són una arma contra la desafecció escolar, les drogues i la delinqüència.

Fins a quin punt sentir-se estimat o meravellat activa l’aprenentatge? I el bullying o l’avorriment desactiven les ganes d’aprendre?

A “L’ofici d’educar” hem tingut com a convidats i experts en el tema a Rafael Bisquerra, catedràtic d’Orientació Psicopedagògica i president de la Xarxa Internacional d’Educació Emocional i Benestar, l’Anna Carpena, referent en educació emocional, mestra i autora de “La empatía es possible. Educación emocional para una sociedad empàtica”, l’Anna Comas, mestra que ha estat directora de l’escola La Maquinista, i la doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació Anna Forés. Tots ells han parlat amb saviesa i el resultat és un programa que val molt la pena.

Podeu sentir-lo tot sencer, entrant al web de l’Ofici d’Educar o clicant a:
https://www.ccma.cat/3cat/les-emocions-que-activen-laprenentatge-i-combaten-labandonament-escolar/audio/1190128/

“El cant del cigne” a L’Ofici d’educar


Diumenge vam presentar aquesta novel·la policíaca per a joves de 12 a 16 anys.
Parteix de la mort d’una noia i és una història molt ben escrita, presentada com una obra de teatre. L’acció se situa principalment a Barcelona i la portada ja ens indica de què va la cosa. Veiem a una noia jove d’esquena davant d’una pantalla encesa. Sembla de nit i el cafè sobre la taula ens indica que serà llarga. A l’altre costat de la taula hi ha un mòbil que tindrà un paper principal en el relat. La finestra del davant, tenyida de vermell, ens fa pensar que el relat va de novel·la de misteri i l’ombra d’una persona encaputxada ens avisa que el mal ens vigila (potser a través de la pantalla?).

«El cant del cigne» fa referència a una frase que és una mena de metàfora del que fem abans de morir. És la última cosa que val la pena, l’últim gest, el que deixem en el record dels coneguts. Diuen que els cignes canten una cançó ben bonica abans de morir. Diuen.

L’obra no és gaire llarga i té bon ritme narratiu amb anades i vingudes en temps, però es pot seguir bé perquè a l’inici de cada capítol, com si fos una obra de teatre ens assenyala la data, l’hora, el lloc, i els personatges que hi apareixeran. Els capítols son breus i tenen diàlegs que permeten avançar de pressa en la trama.

Com a les novel·les d’Agatha Christie, sabrem de seguida qui ha mort i acompanyarem als protagonistes en la investigació. Bé, de fet són dues investigacions paral·leles. La de la policia i la de la noia amiga de la noia assassinada.

A banda de la trama, hi ha una advertència de l’ús de les xares socials i de com podem ser d’influenciables i manipulables. També ens fa pensar en el mal que algunes ments perverses poden infligir a la bona gent.

La pregunta que fem per al concurs dels “Llibres per somiar” és:

Quin és el nom de la protagonista d'”El cant del cigne”?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins al proper diumenge 121 de juny.
Al darrer concurs va resultar guanyadora la Núria, que s’emporta la novel·la gràfica “Cuando brillan las estrellas”. L’enhorabona!

Podeu sentir el podcast, clicant a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/el-cant-del-cigne-de-nuria-pradas/audio/1137100/

Al mateix programa es va parlar de les «Escoles del poble», les anomenades “folkehojskoler” que van néixer a Dinamarca a finals del segle XIX per oferir una escola als camperols i als treballadors del camp, i el model es va estendre a altres països nòrdics i fins a l’actualitat. Només a Noruega n’hi ha 84, i les trien entre un 10 i un 15% dels joves. És un sistema educatiu pensat per a després del batxillerat, quan no tothom té clar què fer, a partir del que agrada i interessa als joves, per aprendre oficis i a conviure.
Unes entrevistes que ens il·luminen i ens mostren altres maneres de fer. Les podeu sentir a:
https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/escoles-del-poble-un-model-dels-paisos-nordics-unic-al-mon/noticia/3167601/