Al Museu d’Història de Catalunya situat a la plaça de Pau Vila, 3 (Palau de Mar) de Barcelona, aquest estiu, del 6 de juny al 29 de setembre de 2013 els tintinaires tenim una cita amb el nostre heroi, en Tintin, el periodista que no va escriure mai un article.
A la presentació de l’exposició podem llegir: “Hergé, creador del personatge de Tintín, era un gran perfeccionista i es documentava exhaustivament per crear les seves aventures. En aquesta exposició veureu fins a quin punt tot el seu món està extret de la realitat. Hem descobert exactament aquelles fotos de revista, postals, fotogrames, anuncis, il·lustracions de llibres i les imatges que ell va copiar per ambientar les seves aventures. Fins i tot personatges: Tornassol és el doble exacte de l’inventor del batiscaf, Auguste Piccard; el multimilionari Carreidas és el fabricant aeronàutic Marcel Dassault, i Bianca Castafiore està inspirada en la soprano Maria Callas. De la mateixa manera, el castell de Molins de Dalt és el Château de Cheverny, el Temple del Sol és el Machu Pichu, l’amagatall de l’emir Ben Kalish Ezab és la Petra de Jordània, el whisky Loch Lomond encara és una marca actual i l’Hotel Cornavin de Ginebra existeix realment. La reproducció fidel de la realitat era per a Hergé una autèntica obsessió. L’exposició presenta els 24 àlbums de la col·lecció Tintín, acompanyats de les imatges originals que el seu autor va copiar per dibuixar cada vehicle, avió, aparell, edifici, animal, selva, muntanya, carrer, tribu o secta. Hergé té l’estranya habilitat de fabricar personatges i objectes que s’inscriuen en l’imaginari col·lectiu. El seu escenari és el planeta sencer, i les aventures es basen en fenòmens reals de cada època. Gaudiu-ne.”
És agradable retrobar-se amb els àlbums de sempre. La darrera vegada que el vaig disfrutar, va ser a prop de París, a Lovaine-la.Neuve, al Musée Hergé, l’estiu del 2012. A la foto del costat em teniu acompanyant de l’inefable Milú.
Si podeu, feu una visita al Museu d’Història de Catalunya perquè segur que no us decepciona.
Una bona manera d’ajudar els infants en la seva adquisició de la llengua anglesa és disposar d’una biblioteca a l’aula d’anglès, sobretot d’àlbums il·lustrats. La presència i el contacte amb bells llibres té un doble efecte. D’una banda, ajudarà a l’aprenentatge de l’anglès i de l’altra – i aquí és on convé insistir- aconseguirà que els infants adquireixin el gust per la lectura mitjançant textos literaris autèntics, enriquint el seu vocabulari, consolidant la gramàtica, i coneixent millor la cultura anglesa.
A l’escola practiquem la lectura dels àlbums il·lustrats en parelles per anar una mica més enllà del que poden interpretar si ho fan individualment observant les imatges i desxifrant la grafia de les paraules. També va bé fer una lectura guiada pel mestre, en petit grup, permetent la interrelació entre els alumnes, l’intercanvi d’opinions i el reeiximent personal que condueix a l’educació integral que volem.
A l’article de la secció “Viure la lectura” de la revista Guix corresponent al número 395 del mes de juny fem unes observacions sobre com la literatura infantil i juvenil entra a l’aula d’anglès. Per redactar l’article he tingut l’ajut de la Mila, companya mestra d’anglès a l’escola Sant Josep-El Pi.
Podeu llegir l’article clicant AQUÍ o anant a la secció Publicacions on, a més, trobareu la resta d’articles que des del gener de dos mil deu venim escrivint mensualment. Aquest és número 32 de la sèrie.
Ja estan obertes les inscripcions (del 3 al 18 de juny) per la II Jornada de Biblioteques escolars a la Catalunya Central que es faran el dia 26 de juny a l’Institut Lacetània (Av. Bases de Manresa, 51-59), de Manresa, de 9h a 14h.
Aquesta segona jornada està organitzada pel CRP de l’Anoia, CRP del Bages, CRP del Berguedà, CRP d’Osona i CRP del Solsonès.
Tota la informació (programa, inscripcions, etc) la podeu trobar al bloc següent: http://jornada-biblioteca.blogspot.com/
Amb aquesta Jornada, com a la primera que es va celebrar l’any passat, es volen presentar recursos i estratègies per dinamitzar i millorar les nostres biblioteques de centre.
M’han convidat a fer la primera conferència i estic il·lusionat.
Si vens a compartir el matí amb nosaltres, estigues preparat/da perquè pot passar qualsevol cosa. Estàs avisat/da.
L’editorial OQO s’ha fet gran. De mica en mica, publicant un parell de llibres cada més i ampliant el seu mercat a d’altres països com França o Itàlia, han pogut continuar oferint-nos llibres que són al prestatge preferent de l’escola. Tots els que publiquen de la col·lecció O passen a formar part de la vida de l’escola: els comentem, els presentem i ens els passem com si fossin tresors. Fa tres setmanes que l’Àlex de quart em va al darrera insistentment demanant-me si ja han tornat Pulga i gigante perquè diu que és l’únic que ha llegit no-sé-quantes vegades (ell no ho sap, però quan acabi el curs li regalarem). Una cosa semblant passa amb els il·lustrats per Mikel Mardones (Como pollo sin cabeza, las manoplas de Caperucita o La higuera de Pelostuertos). Aquest mes hem tingut com a llibre estimadíssim ¡Tengo miedo! d’en Tim Bowley. I així tot l’any.
A l’escola som fans d’OQO, tot i que de vegades no sabem què fer amb alguns dels seus llibres. Ens està passant recentement amb l’extraordinari Montañas en la cama que, de moment, el tenim a la recàmera esperant la inspiració a veure com el presentem perquè és un llibre únic i extraordinari.
Però de tots els llibres d’OQO hem triat per a la secció de l’il·lustrador del mes a en Roger Olmos, potser l’autor més innovador dels darrers anys. Combinant els olis amb els retocs per ordinador aconsegueix fer de cada il•lustració una obra d’art. Els alumnes se’ls miren i se’ls remiren embadalits, de vegades amb sorpresa perquè algunes escenes resulten realment inquietants com passa amb Mosquito o El rompecabezas, per exemple.
Us presentem alguns dels seus treballs, apostes fetes per OQO Edicions que valen molt la pena.
La cosa que fa més mal del món, una història de Paco Liván, en la que s’explica que la mentida és la cosa que fa més mal de totes.
Les il·lustracions de Roger Olmos presenten personatges expressius, hiperbòlics, carregats d’humor. Amb traç precís i agut, aporta la seva visió personal d’una història que, a través d’un divertit exercici d’escriptura, ens acosta a la paraula, al pensament i a l’herència cultural africana de Costa d’Ivori.
La cabra ximpleta, amb text d’en Pep Bruno ens narra una història rural en la que després de buscar-la per tot el poble, en Miquel troba la seva cabra pujada a dalt d’una teulada. “Es creurà que és un penell? O una xemeneia? O potser un gat? ” es pregunta en Miquel. Amb l’ajuda d’unes flors, un llibre de contes i un grapat de sal -la sal els agrada a les cabres més que als nens els gelats), la cabra ximpleta torna al seu lloc.
En aquest llibre, en Roger Olmos presenta imatges amb perspectives molt eficaçes per a guiar l’acció i assimilar conceptes espacials que marquen el ritme de la narració. Els dibuixos, dinàmics i caricaturescs, destil·len detalls còmics i informació estimulant per la imaginació, que converteixen La cabra ximpleta en un llibre que connecta igualment amb lectors d’altres edats.
¡Sígueme! (una historia de amor que no tiene nada de raro), d’en José Campanari, excel·lent narrador argentí, que explica com un elefant gris amb pigues morades, que viu en una selva, s’enamora d’una formiga negra amb cintura de vespa. El seu amor és correspost, però per estar junts hauran de recórrer un llarg camí. La formiga convida l’elefant a que la segueixi i l’elefant, sense pensar-s’ho dues vegades, passa per un caminoi estret, envoltat d’arbres, es fica fins al fons d’una cistella de costura, neda dins d’una ampolla d’aigua … Després de molt caminar, l’elefant i la formiga es troben i gaudeixen del seu amor. Un amor amb cintura de vespa i pigues morades… que no té res d’estrany!
Roger Olmos aprofita el to surrealista de la història per idear espais impossibles, plens d’humor i tendresa, però que l’il·lustrador converteix en versemblants. A més, enriqueix amb tot de detalls els diferents escenaris. Però l’empatia no s’aconsegueix només a través de les imatges, sinó que, en cada nova lectura, som sorpresos amb notes d’humor que estimularan la nostra curiositat i imaginació.
Mosquito. Un mosquit ofereix la seva ajuda a un ancià que vol descobrir quina és la carn més saborosa, i lliurar-se així d’una terrible serp que se’l vol menjar. A canvi, el vell li dóna una dentadura de ferro perquè cap víctima se li resisteixi, però l’agut insecte la utilitzarà per satisfer la seva voracitat desmesurada.
En clau humorística, amb aquest conte tradicional xinès, de caràcter etiològic, descobrirem que el mosquit té un crit de guerra: el seu brunzit, i també quina és la raó que fa que a les serps els agradin tant els ratolins.
Les deformacions volumètriques que realitza en Roger Olmos proporcionen una perspectiva curiosa dels personatges humans (vell, ferrer, nens…) i animals (serp, mosquit, ocell, oreneta, ratolí…); dos grups diferenciats que serveixen per oposar realitat i fantasia.
Andrés cabeza abajo
En Andrés cap per avall el protagonista és engolit per un ogre. A partir d’aquesta fatalitat, el pessimisme s’apodera del petit: Amb la mala sort que tinc, segur que a la panxa de l’ogre em trobo un drac terrible que em vol devorar! I tal dit, tal fet. Com si fos la llei de Murphi, el que pot sortir malament sortirà malament.
Novament l’estil inconfusible d’en Roger Olmos: impactants imatges amb perspectives molt eficaçes per a guiar l’acció i assimilar conceptes espacials que marquen el ritme del relat. A més, el seu humor irreverent encaixa amb la lectura divertida que pretén aquest àlbum.
Com sol ser també habitual en Roger Olmos, les il·lustracions són plenes de referències al lector que l’obliguen a no perdre ni un sol detall. Així, l’àlbum té la capacitat de sorprendre en una segona, tercera, quarta lectura i connectar amb totes les edats.
Un cuento lleno de lobos d’en Roberto Aliaga ens presenta en aquest relat un original univers on els llops de tots els contes conviuen junts, a l’espera de ser cridats per al seu pròxim esdeveniment literari. En aquest mena d’espai eteri, en què cadascú s’entreté a la seva manera, l’avís del Llop golafre sobre la manca de menjar els mobilitza per un mateix objectiu i una necessitat compartida: saciar la gana.
Ritme i frescor en aquest plantejament original en la recreació que realitza Roger Olmos d’un món fictici alegre i esbojarrat.
Per aquest motiu, l’entrada a aquest món de llops de conte s’assembla a la d’un parc d’atraccions. L’il·lustrador pretén que “espanti una mica” al lector que es troba a punt de submergir-se en aquest univers de plataformes, cases, ponts, escultures que encaixen com un puzzle i que s’assemblen a escenaris cinematogràfics futuristes.
El rompecabezas
Els germans Txabi i Manu Arnal ens submergeixen en la realitat asfixiant d’un poble atemorit on els habitants estan a expenses del caprici de l’home del trencaclosques, un ésser tirà i mesquí que endureix el seu cor esmorzant diàriament un bol de cafè amb una cullerada de fel.
Per donar vida a aquest ésser roí i traslladar imatges el desassossec vital d’un poble sotmès i atemorit, les il·lustracions d’en Roger Olmos no podien ser més encertades, tot i l’escassa informació de partida de què va disposar: no comptava amb cap descripció física del personatge.
Aquest àlbum és de la col·lecció Q, per a infants més grans de vuit anys.
Roger Olmos també ha il·lustrat altres llibres magnífics com El príncep dels embolics , La llegenda de Sant Jordi o L’orquestra de la Clara, entre molts d’altres.
Una de les accions que estem pensant per al curs vinent és dedicar l’exposició creativas a aquest autor. S’ho mereix.
Vull agrair el suport i l’ajuda de les companyes d’OQO per redactar aquesta entrada al meu bloc.
Si voleu veure tota la seva producció i conèixer-lo una mica més podeu entrar al seu bloc.
Us deixo amb un parell de vídeos de les seves obres:
Un dels llibres que més m’han impactat darrerament és El gran show de las pequeñas cosas, de l’artista francès Gilbert Legrand, editat per Ediciones Jaguar.
En la línia de Christian Voltz (millor, fins i tot), és un llibre d’imatges que comença amb la porta entreoberta d’un armari per on s’escapen un darrera l’altre els petits objectes que ens acompanyen en la nostra vida diària però transformats en personatges increïbles. Així, podem trobar un ganivet, un llevataps, una aixeta, un xiulet, un pinzell… però pintats amb cares i vestits. A mesura que anem passant les planes desfilen davant dels nostres ulls tots els personatges com si es moguessin.
Estem davant d’una obra d’un humor poètic espatarrant perquè l’autor aconsegueix crear un món propi on els objectes més senzills esdevenen un superheroi, un monjo o un gos.
Gilbert Legrand va néixer a París però viu i treballa a Tolosa des de fa 20 anys. Graduat en Arts Plàstiques i Disseny, després de cinc anys de treball en diverses agències va passar, a partir dels 80, a ser il•lustrador independent per a la indústria editorial i publicitària. L’artista és un autèntic geni disfressant objectes que podem trobar a les escombraries i que en les seves mans es converteixen en escultures tendres i divertides.
Cada vegada que el torno a fullejar em fa descobrir nous detalls sorprenents. A l’escola pot ser motiu d’investigacions i imitacions imaginatives perquè en mans dels infants és com l’espurna que fa esclatar el volcà de la imaginació.
Si heu de regalar un llibre i voleu quedar superbé, no ho dubteu, aquest és el regal.
De l’1 al 4 de juliol se celebrarà la Segona Escola d’Estiu per a mestres organtizada per l’Associació ARAE. Es farà a Vic, a l’Escola Andersen.
Segons diu el programa “les persones que treballem en Educació tenim el repte d’oferir el millor de nosaltres mateixos dia rere dia. Els temps difícils que vivim, sens dubte ens conviden a reflexionar i a depurar la nostra pràctica, a optimitzar els nostres recursos professionals i personals, i a mantenir-nos fidels a la idea que l’Educació, quan és de qualitat, pot fer del nostre món un lloc millor”.
Hi haurà un curs anomenat “Contes per a la Vida (Educació Emocional, Creixement Personal)” que serà impartit per la Mercè Escardó, en Pep Duran i l’Eva Martínez.
Un altre curs sobre “Matemàtiques, geometria i càlcul”, el farà l’incombustible Maria Antònia Canals.
També “Aprendre d’Art” amb la Roser Caritx
I un final de festa espectacular amb la conferència oberta de Joan Domènech, mestre i autor del llibre “Elogi de l’Educació Lenta”, Ed. Graó.
Han tingut la gosadia de convidar-me per parlar de lectura. No he pogut negar-m’hi perquè compartir el curs amb l’Artur Noguerol no passa tots els dies. L’Artur Noguerol ha estat un dels referents de molts mestres, sempre molt vinculat a la renovació pedagògica.
Pel qui no el coneixeu us deixo unes reflexions seves en un vídeo que conté un conjunt de sketch per fomentar la discussió sobre certs prejudicis al voltant del plurilingüisme.
Podeu accedir al programa complet de les jornades clicant AQUÍ
Fa uns pocs dies es va presentar el document “La lectura en un centre educatiu. Saber llegir, llegir per aprendre i gust per llegir. El pla de lectura de centre” que ve a ser el referent de totes les actuacions que fa el Departament d’Ensenyament al voltant de la lectura a les escoles i instituts, tant les que estan vinculades pròpiament a l’Impuls de la Lectura, com a les relacionades amb la potenciació de les biblioteques escolars, i també les propostes que es facin des del currículum per desenvolupar les competències bàsiques de l’àmbit lingüístic.
El document s’articula, com el títol indica, al voltant de tres eixos Saber llegir. Llegir per aprendre i Gust per llegir i també s’hi poden trobar unes orientacions de com elaborar un Pla de Lectura adequat a les necessitats de cada centre educatiu, on se’n fa la definició, es descriuen els objectius i els continguts bàsics, es fa una proposta d’elaboració i d’aplicació, s’estableix la relació entre el document i el currículum, la biblioteca escolar, les tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement, i l’entorn.
Més enllà de si presenta o no aspectes novedosos, crec que és un molt bon document per ser comentat als claustres. Tinc la sensació, compartida, que encara no s’acaba de tenir clar com cal treballar la lectura a l’escola.
M’agradaria saber qui en són els autors d’aquest document per poder-los felicitar personalment…
L’escola Lledoner de Granollers és una Comunitat d’Aprenentatge, és a dir, un projecte de transformació sociocultural del centre educatiu i del seu entorn per aconseguir una escola de qualitat i d’excel·lència per a tots els nens i nenes i les seves famílies. Com la resta de comunitats d’aprenentatge impulsen aquests processos de transformació social i educativa, a través de la participació democràtica de tota la comunitat del barri: famílies, professorat, voluntaris, entitats de l’entorn, etc.
Les comunitats d’aprenentatge són un model de centre participatiu obert i inclusiu. Es defineixen per tenir unes bases teòriques contrastades i unes pràctiques d’èxit compartit que, entre d’altres objectius, pretenen:
Apostar per una igualtat educativa en la societat de la informació
Proporcionar a totes les persones una educació de qualitat que respongui a les necessitats actuals.
Proporcionar la capacitat de diàleg i crítica per tal de construir una societat igualitària, intercultural i solidària.
Garantir que el centre educatiu estigui obert al territori.
Dins de les seves actuacions, convoquen actes on hi participen els mestres, els pares, els alumnes i el personal voluntari per fer balanç i consensuar línies d’actuació sobre temes concrets.
Aquests proper dijous, 23 de maig, tenen un plenari que tractarà sobre l’ensenyament/aprenentatge de la lectura.
M’han convidat a participar i tindré la sort de veure/viure un acte pedagògic de primer ordre. N’estic content i il·lusionat.
Qualsevol activitat que relacioni música i lectura té un component social fort. Comporta treball en equip, desinhibició i creativitat i, per això estem contents del treball que hem fet enguany sobre literatura infantil i música. Hem potenciat la música com potenciem el raonament, el treball cooperatiu, el viure el dia a dia amb l’alegria que ens caracteritza, i no ens hem preocupat gaire per allò que el ministre Wert defensa quan escriu al preàmbul de la LOMCE “L’educació és el motor que promou la competitivitat de l’economia i el nivell de prosperitat de un país. El nivell educatiu d’un país determina la seva capacitat de competir amb èxit en l’arena internacional i d’afrontar els desafiaments que es plantegen en el futur”. Competitivitat i economia són conceptes que, a alguns, ens plantegen dubtes, essent com som persones que apostem per una formació humanista que s’aliï amb la felicitat que ens atorga el coneixement de la cultura, l’art, la música, etc.
Del 23 d’abril al 10 de maig hem tingut muntada l’exposició “Cançons, contes i cacauets” a la biblioteca de l’escola. Ha estat el recull d’algunes activitats que durant el curs hem anat fent al voltant de la literatura infantil que té la música com a part principal de la narració. Hem fet una classificació en la que hem inclòs un primer grup que compren aquelles històries en les quals la música fa de fil conductor de l’aventura vital. L’hem anomenat La música a la vida de les persones i hem explicat i llegit històries tan genials com La fuga, Les sirenes de Belpeixao, El pájaro y el búfalo, Els cinc horribles, L’orquestra de la Clara i altres. Un segon grup recull aquelles narracions que giren al voltant del món de l’òpera com Bravo, Rosina! o L’Adelaida va a l’òpera.
El món de la dansa i el ballet ha estat representat per quatre narracions: Flora y el flamenco, Oliver Button es un nena, El meu gosset vol fer ballet i Billy Elliot.
Amb els nens de cicle infantil, hem vist els àlbums il·lustrats que relacionen sons, sorolls i silencis com El señor G, Sons, Los sonidos de la noche o El ruido que hace alguien que no quiere hacer ruido, entre d’altres.
Les músiques del món han estat presents amb la magnífica col·lecció de l’editorial Kókinos i els diferents estils musicals els hem pogut conèixer amb llibres com Nora i el jazz, Olivia y su banda, Elvis, No és possible, la Ruby balla un blues, etc.
De tot plegat han sortit tallers d’instruments i algunes creacions plàstiques i literàries que comentem breument a continuació. Els alumnes de P3 han fet un taller de maraques i un llibre col·lectiu que han anomenat Musicanimalari on es recullen els dibuixos d’algunes cançons d’animals que han aprés durant el curs.
Els de P4 han investigat sobre el món dels dracs i han aprés les cançons de “Paf el drac màgic”, “el monstre de l’estany” i “tinc un drac que canta”. Han il·lustrat un preciós llibre col·lectiu sobre una narració que han anomenat “el drac cantaire” Els de P5 van ballar la “tarantel·la” i van aprendre quà va ser el tarantul·lisme a partir de la narració “El baile de la Taràntula”. Com que el seu ritme és de 6/8 han aprofitat aquesta tornada per relacionar-la amb el seu llibre col”lectiu “Jo vull tocar”
A Primer de primària han treballat sobre “les cinc horribles” i “el meu gosset vol fer ballet” creant uns diorames a partir dels contes.
A segon de primària van xalar d’allò més amb les històries de l’Olivia i, en concret amb “Olivia y su banda” de la que van fer un petit mural. El cicle mitjà va investigar sobre els instruments musicals i va fer un musicalari amb instruments de tot el món. També uns pictogrames amb poemes del llibre d’en Desclot “música, mestre” i una maqueta a partir de la narració ”la melodia en la ciudad” d’en Benjamín Lacombe. A cicle superior van relacionar música amb totes les narracions que tenen els ocells i els seus cants com a protagonistes i van elaborar un diorama enorme basat en La primavera de Vivaldi.
La col·laboració de les famílies va consistir en fer uns petits treballs que tenien com a consigna “cacauets i música”. Va quedar genial.
A continuació us passo un muntatge amb algunes de les fotografies de l’exposició.
En els propers dies anirem entrant a l’apartat Propostes didàctiques les propostes dels llibres que hem anat treballant durant el curs.
Cinta anglesa rodada per George Pollock l’any 1961.
Al cinema, com a la vida real, la visió d’un bibliotecari home és poc freqüent. La proporció és d’un a cinc, respecte a les bibliotecàries dones. La majoria de les vegades sol tenir una imatge poc agraciada i es presenta com una persona despistada, malhumorada i lluny del que es pot considerar un heroi. Només cal recordar el bibliotecari anodí d’Indiana Jones i l’última croada.
Una de les poques pel·lícules en que el bibliotecari presenta un aspecte diferent és El tren de les 4:50. Aquí ens trobem amb un anglès elegantment vestit, gran lector de novel·les de detectius i que s’implica en la resolució d’un cas.
El tren de les 4:50 està basat en una novel·la d’Agatha Christie – Paddington 4,50 – i és una pel·lícula de misteri protagonitzada per la senyoreta Marple, la soltera que resol assassinats.
L’acció s’inicia quan la senyoreta Marple viatja en tren i, per una via paral·lela, veu com en el compartiment d’un dels vagons del tren adjacent es produeix l’estrangulament d’una dona jove.
El tren de les 4:50 és una pel·lícula feta amb afecte, una petita joia amb una fotografia en blanc i negre excel·lent i uns plànols panoràmics realment imaginatius.
L’article on comentem l’escena que se situa a la biblioteca del poble de la pel·lícula “el tren de las 4.50” forma part de la sèrie d’articles sobre biblioteques de pel·lícula que venim escrivint per a la revista MiBiblioteca. Aquest correspon al número 33 (primavera 2013). El podeu llegir entrant a la secció “de pel·lícula” o clicant AQUÍ
Al Museu d’Història de Catalunya situat a la plaça de Pau Vila, 3 (Palau de Mar) de Barcelona, aquest estiu, del 6 de juny al 29 de setembre de 2013 els tintinaires tenim una cita amb el nostre heroi, en Tintin, el periodista que no va escriure mai un article.
És agradable retrobar-se amb els àlbums de sempre. La darrera vegada que el vaig disfrutar, va ser a prop de París, a Lovaine-la.Neuve, al Musée Hergé, l’estiu del 2012. A la foto del costat em teniu acompanyant de l’inefable Milú.
La invitació a la lectura 