La il·lustradora Rosa Osuna és llicenciada en Belles Arts, en l’especialitat de Disseny. Actualment, compagina diverses facetes artístiques: el disseny gràfic, el dibuix publicitari, la creació de ninots per animació amb plastilina i la il·lustració de llibres i publicacions diverses.

Els seus primers treballs en el món de la literatura infantil i juvenil ens van arribar a partir de  l’any 2003, amb tres fantàstics àlbums que va publicar l’editorial Kalandraka.

Segons diu ella mateixa:

De los trabajos que podría desempeñar para ganarme las lentejas disfrutando, dibujar es mi favorito. Me gusta sorprenderme a mi misma de lo que sale de los lápices, y me gusta imaginar las caras de mis sobrinos viéndolo después. Igualmente me alegra pensar que gente que no conozco vibra en la misma onda y se conmueve con las mismas cosas que yo, si es que esto puede ocurrir contemplando una ilustración (y a pesar de que uno ilustra el trabajo de otro). Yo, desde luego, no podría vivir en un mundo sin dibujos.
En cuanto a la técnica, me da un poco igual, siempre que el resultado sea un ser “vivo”. La acuarela es muy delicada y permite muchos matices y pocas correcciones (por eso la uso), pero tampoco me asusta una gran brocha pringada de acrílico o incluso el ordenador. Lo que no quisiera es acabar dibujando sólo para profesionales. La habilidad y el “estilo” para mí no tienen valor en sí mismos si no comunican emociones, así que si un día descubro que me miro demasiado el ombligo, me tendré que buscar otro oficio.

La vaig conèixer amb l’àlbum Avis, el text del qual és d’en Chema Heras, però allò que realmente em va impresionar va ser No és fácil, petit esquirol i també em va agradar molt Un regal diferent. Anys després em va sorprendre amb els dos àlbums que ha fet amb  personatges de plastilina Historia de l’U i Ese otro (ambdues històries a Thule ediciones).

Us els presento a continuación:

No es fàcil, petit esquirol  parla d’un esquirol que perd la seva mare. El sentiment que l’acompanya i el procés per superar-ho està molt ben explicat i, sobretot, l’ús del color és extraordinari. Les primeres pàgines en tons freds (fins i tot plou) i hi ha un dibuix que marca el canvi  (del dolor a l’acceptació) amb l’ombra d’un arbre. És genial. Hi ha també el record, la presencia de la mare absent que està dibuixada amb unes espirals molt suggerents.

La història explica el procés de dol i les fases per les quals tothom hi passa: el dol, la destrucció, l’acceptació i el record , que apareixen perfectament marcades en el text.  L’esquirol experimenta una evolució, un creixement emocional o psicològic.

És un àlbum que obre les portes a la possibilitat de conversa amb els infants.

Quan a l’escola tenim noticia de la mort d’algun ésser estimat (normalment els avis) fem arribar a les famílies alguns llibres que expliquen què ha passat. Aquest és un d’ells, perquè és un manual de psicologia perfecte.

 Un regal diferent és la historia de dos amics, un dels quals, en Marcel, celebra el seu aniversari. L’altre, en Tristán, li porta un regal, que és un tros de roba. Tot i que el desig d’en Marcel és rebre una baldufa, acaba agraint aquest regal perquè s’adona de la quantitat de utilitats que pot tenir un simple drap: per netejar-se, protegir-se del sol, travessar un riu, abrigar-se del vent, escapar dels perills…

El conte ens parla de valorar els objectes, per molt insignificants que semblin: cartró, pinces, xapes, suros, cordes, un mitjó o una pedra poden convertir-se en una joguina meravellosa, una fascinant capsa de sorpreses.

A banda del text, la Rosa Osuna aporta unas altres elements que no es citen, com la presència d’un misteriós personatge que segueix al Tristán i al Marcel en les seves peripècies. La seva tècnica combina els pastels amb col·lages de roba.

Amb els infants els fema donar de les línies que dibuixa la Rosa per indicar cap on van i d’on venen. En acabar  el conte, sempre els regalem un trosset de roba igual al del conte perquè hi juguin. Curiosament la reacció dels nostres alumnes és fer-la servir de capa o de mocador per al cap.

Avis, explica la historia de dos vellets, el Manuel i la Manuela, que accepten amb naturalitat el pas dels anys. La Manuela és presumida i al Manuel li encanta ballar amb ella. A través d’una estructura acumulativa i d’ un text poètic, Avis ens invita  trobar la bellesa a través dels ulls de l’amor, ens mostra tot l’afecte que pot existir quan el cos es marceix i ens descobreix els avantatges de viure amb un somriure als llavis.

Les aquarel·les de Rosa Osuna destaquen el sentit líric del text, amb colors suaus, que insinuen la dolçor continguda en els personatges.

Aquest àlbum va ser guardonat amb el Premi Llibreter l’any 2003

 Història de l’U suposa un canvi de registre en l’estil de la Rosa Osuna. Aquí es val de la plastilina per mostrar-nos el personatge de l’U.

l’U té forma d’u, però no és un u qualsevol. L’U és així, de plastilina i es pregunta per què ell és com és, i pensa com li agradaria ser. Es qüestiona qui és i per a què serveix. És un superheroi, un artista, un músic o un científic? és part d’un conte o només és un inútil ninot de plastilina? Però, al cap i a la fi, el que cadascú sigui només depèn d’ell mateix.

Ese otro segueix la idea de Historia de l’U. Ens explica que un dia a casa de Yo, una altra ninot de plastilina, molt ordenada i puntual, a qui no agraden les sorpreses i gairebé no té amics, un dia, arriba un parent amb el seu gos i alteren tota la seva ordenada vida amb els seus malabars, la seva música i la seva afició a jugar, a passejar, a divertir-se.

Un àlbum que ens convida a compartir amb els altres, encara que no ens agradin les mateixes coses, ens ensenya a entendre altres formes de ser.