En alguna ocasió he parlat amb alguna mare preocupada perquè el seu fill no avança prou amb la lectura. Normalment comenten que “el meu nen no aprèn a llegir i això que ens passem moltes estones a casa practicant. No ho entenc i em preocupa”. També solen acabar la frase amb un “i en canvi, el fill del veí que té la mateixa edat, ja és capaç de llegir prou bé” (entremig deixen caure un “que va a una escola privada”).

En aquesta situació sempre els expliquem que cada infant té el seu propi ritme, que és qüestió de paciència i que tots els nois, quan acaben l’escolaritat llegeixen perfectament.

També, en alguna reunió de pares i mares, hem fet l’explicació del procés lector i els comentem les bases neurocientífiques de la maduració del cervell. Els parlem de l’Àrea de Brocca i de l’àrea de Wernicke i els mostrem el camí que segueix la paraula escrita abans no és processada per ser compresa.

Una de les primeres qüestions que abordem és la de la mielinització.
Els diem que el cervell està format per 250.000.000 milions de neurones en néixer però que aquestes neurones no estan actives en la seva totalitat i que aquesta activació es produeix quan es connecten entre si. Per tal que aquesta connexió sigui possible cal que es recobreixin d’un substància blanca anomenada mielina. Cada infant té la seva pròpia evolució.

Les neurones que regeixen la lectura es troben a l’hemisferi esquerre en zones relativament allunyades unes de les altres. Per connectar-les, cal que els axons es recobreixin d’aquesta substància blanca (la mielina) que és la que activarà els impulsos elèctrics que obriran el camí a la comprensió lectora.

Per entendre correctament què passa cal tenir en compte com es produeix el desenvolupament de la matèria blanca al cervell. Al llarg de la infància i l’adolescència, les capes de mielina es van dipositant al voltant d’aquests axons, i com a conseqüència d’això, s’activa la transmissió d’impulsos nerviosos. Aquest procés depèn tant d’informació genètica com de factors educatius i ambientals, és un procés plàstic, en què el nivell d’activitat elèctrica dels axons també influeix en la mielinització.

L’aprenentatge de la lectura s’ha de realitzar quan els sistemes implicats ja s’han desenvolupat en una mesura suficient, sinó l’únic que fem és perdre el temps. No serveix de res intentar que els infants de tres anys llegeixin paraules o comptin fins a deu, per exemple, perquè el seu cervell encara no està preparat per comprendre aquests conceptes.

Per sort, als EEUU estan invertint diners i esforços en investigacions per ajudar els infants amb dificultats lectores. En una de les darreres investigacions de la Universitat de Stanford (Califòrnia) han pogut identificar les diferències neuronals entre nens competents i nens amb dificultat lectora. Han fet escànners cerebrals durant tres anys a un grup de 55 nens i han anotat els resultats de ressonàncies magnètiques dels seus cervell per visualitzar el creixement de les fibres nervioses que connecten les regions del cervell. Aquest i altres estudis podran preveure una alerta primerenca per als estudiants amb dificultats. Les troballes de l’estudi podrien eventualment influir en les classes de lectura per a nens de preescolar, adaptant la planificació de lliçons a les necessitats individuals.

Una de les idees que fa anys que em volten pel cap és la possibilitat de treballar conjuntament els mestres amb els neuròlegs per establir un protocol d’actuació a l’escola respecte a la lectura. He vist veritables pèrdues de temps a les classe de cicle infantil, amb mestres entestats en fer entendre allò que és impossible que un infant pugui entendre (amb la conseqüent frustració).

Més endavant intentaré explicar la relació entre les zones que influeixen per tal que la lectura sigui un procés reeixint. En la propera entrega parlarem de l’Àrea de Brocca i de l’Àrea de Wernicke.