17 Setembre 2013 by jcentell

Seminari de biblioteques escolars de l’Hospitalet

Aquest curs continuarem amb les trobades de mestres de la ciutat de l’Hospitalet que tenen interès en millorar les biblioteques escolars i tot el que té a veure amb la lectura. Serà en forma de seminari i confio que ens hi apuntem moltes persones, perquè és la millor manera d’aprendre i d’estar al dia del que es cou arreu.

De la mà de la Pilar Domínguez, que és qui coordina, condueix i prepara la logística del seminari farem cinc trobades en diferents escoles de la ciutat.

Una de les idees que es van apuntar el curs anterior era la de tractar amb una mica més de profunditat el fenomen dels àlbums il·lustrats perquè entenem que són una bona eina per fomentar el gust de la lectura a les aules. Crec que serà un bon tema. Per la meva part aportaré un parell de documents prou interessants i que ens poden donar llum.

El primer document és VER PARA LEER. Acercándonos al libro àlbum.

Forma part del Pla nacional de foment de la lectura del govern xilé i és una obra que tracta d’analitzar i apropar als mestres els elements essencials del llibre àlbum i conèixer-lo en profunditat, per tal de ser utilitzat a les aules. Inclou una sèrie d’articles, entrevistes, testimonis i textos teòrics que tenen com a objectiu final donar noves eines per fomentar la lectura. Aquesta bona guia proposa alhora deu activitats per aplicar amb els nens de diferents edats, utilitzant l’àlbum il•lustrat com a base.

Si el voleu veure el podeu descarregar clicant sobre l’enllaç següent: VER PARA LEER

Un altre document força bo és el llibre CRUCES DE CAMINOS (álbumes ilustrados: construcción y lectura) de Fernando Zaparaín i Luís Daniel González. Està editat per la Universidad de Valladolid.

A la solapa del llibre es pot llegir:

Los álbumes ilustrados son una clase particular de libro que ha llegado a ser una forma narrativa propia de nuestra época. En ellos se da una singular integración entre texto e ilustraciones que ha sido posible gracias a distintas influencias artísticas y a progresos sociales de toda clase.

Además, si siempre habían sido co nsiderados unos instrumentos especialmente aptos para la formación lectora y estética de los niños y los jóvenes, la madurez que han alcanzado en las últimas décadas los ha convertido en un tipo de libros apreciados por lectores de cualquier edad.

En este marco, Cruces de caminos desea explicar las conexiones de los álbumes ilustrados con otros medios narrativos y estudiar los instrumentos que articulan sus procesos de construcción y de lectura.

El primer capítulo se centra en explicar qué rasgos los caracterizan y en qué se distinguen de otros relatos visuales que también combinan texto e imágenes.

El segundo aborda la construcción narrativa y estructural de los álbumes. En su primera parte se intenta dar cuenta del proceso de confección de sus tramas. En la segunda se observa el particular sistema de comunicación entre autor y lector que se da en ellos.

El tercero es un análisis de su construcción gráfica. En la primera parte se ven los mecanismos que convierten una historia en una secuencia de imágenes, los que permiten expresar una realidad continua mediante una serie discontinua de ilustraciones. En la segunda se analiza el espacio no sólo como marco de referencia para el desarrollo de lo que se cuenta, sino como elemento narrativo, pues en los álbumes el espacio también construye la historia.

El cuarto habla sobre las grandes opciones formales en que se podrían agrupar los álbumes. Intenta dar idea de la riqueza de este género, de su valor como instrumento para desarrollar la sensibilidad artística y de las posibilidades de conjugar armoniosamente contenidos y realización gráfica.

El quinto contiene una reseña de los ciento cuarenta y cuatro álbumes ilustrados y de cómic citados y manejados en el libro: datos editoriales de las ediciones usadas, argumento y breve comentario.

13 Setembre 2013 by jcentell

El bloc de la BiblioteVa de l’escola SANT JOSEP – EL PI

Finalment, aquest curs que comença tindrem a punt el bloc de la biblioteca de l’escola Sant Josep – El Pi.

Ens ha costat unes quantes hores posar-lo en marxa, sobretot pel desconeixement del funcionament del programa SITES (recomanació del Departament d’Ensenyament) que és bastant diferent al WordPress amb el qual hem treballat aquests darrers anys.

Gràcies a la col·laboració de la Pilar Domínguez del CRP de l’Hospitalet i a les companyes Susanna López i Andrea Pozo, crec que podrem donar-li una bona utilitat i presència a la vida escolar.

A la capçalera, hem posat una foto del vehicle que fa servir en Raul Lemesoff pels carrers de Buenos Aires. Ell l’anomena Arma de Instrucción Masiva (ADIM) i amb aquesta mena de tanc va pels carres i zones més desfavorides de la capital argentina regalant llibre a qui els vulgui acceptar.

És una bona metàfora d’allò que entenem per lectura, educació i la possibilitat de canviar una mica el món.

De moment hem començat a penjar alguns documents però tenim la intenció de fer-lo participatiu i que els alumnes puguin fer les seves recomanacions, comentaris, etc.

Si voleu fer-li una primera ullada només cal que aneu al web de l’escola (www.esjep.cat) i busqueu l’apartat biblioteca. No és complicat.

9 Setembre 2013 by jcentell

Paperman

Paperman és un curt d’animació que ens narra la història de George, un jove home de negocis del Manhattan dels anys 1950, que té una trobada casual amb la dona dels seus somnis en una estació de tren.

Aquell mateix dia, a la feina, la torna a veure a l’edifici del davant i fa tot el possible per cridar la seva atenció. Intenta fer-li arribar un avió de paper però és en va. Finalment, la sort s’alia amb ell i aquí és on comença la veritable màgia d’aquest conte de fades modern i urbà.

Ara que som a punt de començar un nou curs escolar està bé recordar que la nostra feina requereix un punt de màgia i que hem d’aconseguir que els nostres alumnes s’apassionin amb la feina que fan, que sentin quelcom que els captivi i que aquesta mateixa passió els faci entrar a les aules esperant que passi alguna cosa especial, cada dia.

Una bona manera de començar el curs és passant aquest film d’animació (és breu, poc més de sis minuts) i observar les seves reaccions.

En acabar els feu dir una paraula que expressi el que han vist i les aneu anotant a la pissarra o en un full continu. Després ja podeu iniciar el diàleg sobre el que els ha transmès la pel·lícula, sobre el seu missatge, etc.

Si són de cicle mitjà o superior ja els podeu demanar si són capaços d’escriure la història de la pel·lícula. Bé, també podeu aprendre a fer avions de paper, escriure-hi els desitjos del curs i llençar-los per la finestra de l’aula.

Paperman va guanyar un dels premis Óscar en la darrera edició del 2013.

Bon curs a tothom!

5 Setembre 2013 by jcentell

La XVIII Marató de contes de l’Hospitalet

El proper divendres 13 DE SETEMBRE arriba una nova edició de la MARATÓ DE CONTES DE L’HOSPITALET. És la divuitena edició.
Les narracions per als més petits comencen a les 18h. als Jardins de la Biblioteca de Can Sumarro, on hi haurà diversos espais de contes.
A les 8 del vespre, al bar que s’instal·la als jardins la Mara del Alar farà una sessió de contes al bar.
I a partir de les 9 del vespre un gran escenari amb contes per a joves i adults. Enguany seran presentats per Panettone Brothers.
Com a novetat, durant tota la tarda hi haurà Contes solidaris a la carpa de la Creu Roja, per a la recollida d’aliments bàsics.

El conte que explicaré enguany serà “Josa i el violí màgic”, una història que va escriure Janosch fa molts i molts anys i que ja vaig contar a l’escola el curs passat, amb motiu de l’exposició sobre literatura infantil i música.

Si algú s’anima a explicar un conte encara hi és a temps. Només cal omplir la butlleta d’inscripció que està al web de l’Ajuntament de l’Hospitalet (a Cultura).

També podeu posar-vos en contacte amb l’organització al correu electrònic maratodeconteslh@gmail.com

LES DADES:
Data inici: 13/09/2013
Hora: 18 hores
Duració aprox.: 7 hores
Tipus d’entrada: Lliure
Lloc: Biblioteca Can Sumarro
C. Riera de l’Escorxador 2 (L’Hospitalet de Llobregat)

1 Setembre 2013 by jcentell

El Museu Jules Verne a Nantes (França)

“Resulta que vaig néixer a Nantes, on vaig passar la meva infantesa…!” va escriure Jules Verne, un dels escriptors que van acompanyar les meves lectures d’adolescent. Recordo que anava al mercat de Sant Antoni, els diumenges al matí, amb el meu pare, i compràvem les novel·les que després llegia amb fruïció. Les d’en Verne eren de les més buscades. Vaig llegir moltes vegades Miguel Strogoff (en aquells anys les obres de Verne que podia trobar estaven en castellà que és com les vaig llegir i per això les veuràs referenciades així) i també La vuelta al mundo en ochenta días, 20.000 leguas de viaje submarino, De la Tierra a la Luna, Cinco semanas en globo i algunes més de la seva col·lecció “Viajes extraordinarios”.

Fa uns cinc anys vaig saber de l’obertura del Museu que la ciutat de Nantes obria a la seva memòria i, des de llavors, he estat esperant el moment de retre-li el meu homenatge particular.

Aquest estiu hem pogut anar a visitar el Musée Jules Verne i recórrer els llocs per on l’autor es va moure els vint primers anys de la seva vida, abans que marxés a París.

Tota la ciutat respira un aire julesvernià i a molts racons pots veure la seva empremta. Vam podem passar per la casa on va néixer, al número 4 de la Cours de Clisson (foto), vam entrar a l’església on el van batejar (Saint Croix) i vam visitar el cementiri on estan enterrats els seus pares. També vam estar a l’escola on va estudiar (Licée Clemenceau, també a la foto) on hi ha una inscripció curiosa en llatí que diu “Favet neptunus eunti” (Neptú protegeix els qui viatgen) i que és la divisa d’aquesta ciutat que va tenir el seu moment d’esplendor mariner i va ser port d‘arribada i sortida de nombrosos vaixell que al jove Verne li deurien inspirar algunes de les seves primeres novel·les.

El moment més emotiu va ser la visita al Museu Jules Verne. Vaig entrar amb les cames tremoloses perquè l’espai et transporta a una altra època i a altres mons.

Passejant per la ciutat pots veure algunes escultures dedicades a l’escriptor. La més antiga es troba al Jardin des Plantes (any 1910) i la més moderna és a prop del Museu i es tracta de dues peces que representen al nen Verne i al capità Nemo (2005). Precisament la foto que em vaig fer amb el Jove Verne és la que substitueix la capçalera anterior (feta a la Filigranes de Brussel·les) i la que mantindré durant aquest curs.

A prop de la biblioteca també hi ha una altra representació del viatge de personatge Miguel Ardan (de la Tierra a la Luna) que data de l’any 1986. A més per tota la ciutat, a qualsevol raconet, pots trobar el record d’en Jules Verne.

Hi ha una altra Nantes moderna on s’està construint un complex d’oci i on pots veure l’elefant inspirat en Cinco semanas en globo. Amb una mica de sort i si arribes d’hora pots comprar una de les poques entrades que et permeten pujar als seus lloms i fer un tomet per l’illa. És impressionant.

Si teniu oportunitat i aneu a la Bretanya francesa no podeu deixar de passar l’oportunitat de visitar Nantes. Val la pena!

Algunes adreçes interessants:

Nantes turisme

Ajuntament de Nantes

19 Juliol 2013 by jcentell

Llibreria L’espai dels Somnis (Barcelona)

El gran Chico Ocaña, màrtir del compàs, en una de les cançons de “canciones de mesa camilla” fa un lloança del president bolivià, Evo Morales (Evo Morales, Evo Morales, me gustan tus jerseys y me gustan tus modales).

Precisament fa uns dies aquest president va admetre públicament que no li agradava llegir i que davant d’un llibre com a molt llegia el títol, algun capítol, algunes pàgines o alguns paràgrafs, però que no l’acabava de llegir sencer. Va reconèixer amb una gran sinceritat que “Jo tinc un problema. No m’agrada llegir”, i explicava que no sabia com enamorar-se de la lectura.

Hi ha dos comentaris a fer:

Un. Aquestes paraules les va dir en un acte en què promulgava una llei que eliminava dos impostos per al comerç dels llibres: l’impost al valor agregat del 13% i l’impost a les transaccions del 3%, fet que abaratirà els llibres en un 16% cent, situació que necessàriament afavorirà el comerç de llibres a Bolívia i un impuls important de la lectura al país andí.

Dos. El president demostra consciència quan comenta que si no t’agrada llegir, tens un problema, i afegeix que no voldria per al seu poble aquesta mancança i per això assumeix, com una de les mesures per impulsar la lectura, la promulgació de la llei assenyalada.

No recordo cap altre dirigent que fos tan sincer… em va al cap aquella lamentable imatge del president americà George Bush llegint als nens (fent veure que llegia) i caçat amb el llibre al revés.

Si ho comparem amb casa nostra, el comentari d’Evo Morales i la seva llei ens sembla que és un bon camí per normalitzar una situació que, per moments, ens està abocant a un empobriment cultural que costarà de recuperar. Pujar els impostos que graven els llibres, reduir fins a la desaparició les partides pressupostaries de les biblioteques, només fan que confirmar el que sospitem i si sumem la impossibilitat d’assumir els impostos que ajuntaments i governs carreguen als establiments o les dificultats econòmiques de les famílies, tenim una espiral que, com un desguàs, es va engolint llibres i lectors.

De l’altra banda, hi ha persones que mantenen el seu compromís, el seu entusiasme, i fins i tot gosen obrir espais, cases on viuen els llibres.

He visitat un d’aquests llocs. Es diu “l’espai dels somnis” i és una petita llibreria al carrer de Sant Antoni Maria Claret de Barcelona que funciona des de fa un any, aproximadament. Allà, en Toño, m’ha atès cordialment, m’ha mostrat els racons i m’ha explicat els seus projectes. El cap li bull d’idees i tant de bo se’n surti. M’ha explicat que són un grup de gent que volen fer un treball de proximitat, amb els veïns dels barri, amb els infants de les escoles properes. Hem conversat de llibres i d’autors, de narradors de contes, de xarxes de llibreries, etc. El tracte cordial, les recomanacions, el sentir-te acollit, tot plegat en un ambient distés, tranquil, m’ha agradat.

També tenen un espai de papereria. Mentre xerraven ha entrat un jove a buscar un “loctite” i en Toño li ha donat mentre li preguntava per a què el necessitava. El client li ha dit i ell ràpidament li ha recomanat que millor anés a la ferreteria a buscar un altre producte millor. Però el client volia “loctite” i se l’ha quedat.

Podeu veure imatges d’aquest Espai de Somnis si entreu al seu web www.lespaidelsomnis.es

L´Espai dels Somnis
Sant Antoni Maria Claret Núm. 81 bis
08025 Barcelona
Teléfono: 931069018
a/e: lespaidelsomnis@hotmail.es

13 Juliol 2013 by jcentell

Concurs MOMENTOS DE LECTURA

La Fundación Alonso Quijano, que organitza des de fa sis anys el Concurs de Fotografia MOMENTOS DE LECTURA ja té els guanyadors d’aquesta edició.

Aquest concurs intenta fomentar la creativitat plàstica i artística en el món de la lectura. Podeu veure les quaranta fotos seleccionades si entreu al web de la Fundación Alonso Quijano (www.alonsoquijano.org) que són els qui editen la revista MIBiblioteca.

Les tretze fotografies guanyadores que formaran part del calendari de lectura de l’any 2014 les podeu veure clicant AQUÍ. Val la pena.

11 Juliol 2013 by jcentell

Cinc novel·les

A punt d’acabar les escoles d’estiu i encetar unes vacances merescudes, és moment de passar per la biblioteca del barri o per la llibreria a buscar unes bones novel·les, d’aquelles llargues, que s’han de llegir amb moltes hores per endavant i que ens trasporten a llocs inimaginats o ens recorden com és de meravellosa la vida.

A la meva maleta n’he encabit cinc. Una ja l’he començat i les altres són recomanacions de gent de confiança. Són aquestes:

Wiesenthal, Mauricio. “Siguiendo mi camino”.

Acantilado 2013

Si vau disfrutar amb Libro de Réquiems, Luz de Vísperas i El esnobismo de las golondrinas, la genial trilogía europea, ara teniu una altra oportunitat de disfrutar de la sabiduría d’en Maurició Wiesenthal, aquest humanista savi, que ens explica vivències i mil anècdotes més, relacionades, en aquest cas, amb les músiques que l’han acompanyat durant el segle XX.

Montero, Rosa. “La ridícula idea de no volver a verte”

Seix Barral 2013.

La ridícula idea de no volver a verte és una obra que està escrita amb la força narrativa d’aquesta autora. Alegre, apassionat i original, el llibre inclou fotografies, records, reflexions sobre la superació del dol o sobre la manera d’afrontar la literatura. Un homenatge a les dones que com Marie Curie s’han enfrontat al seu entorn per dur endavant allò en el que creien, en una societat que les ignorava per la seva condició femenina.

Stevenson, D.E. “El libro de la señorita Buncle”

Alba 2012.

Una novel·la deliciosa, lleugera, còmica, enginyosa i una mica malvada, de la mà d’una autora inèdita a Espanya. Un argument senzill però ple d’embolics: Barbara Buncle, una jove soltera que viu en un petit poble anglès, decideix escriure una novel·la per augmentar els seus ingressos. Com es considera una persona sense imaginació es dedica a explicar la vida dels seus veïns sota un nom fals. El llibre es publica i quan comença a circular pel poble els veïns es veuen reflectits i tramen una venjança sobre qui ells creuen autor de la novel·la.

Santos, Care. “El aire que respiras”

Planeta, 2013

El aire que respires ens explica la història de la Virginia, quan acaba d’heretar el negoci familiar: la llibreria Palinuro. Entre el munt d’exemplars, pols i papers que el seu pare va acumular, apareix la història de Carlota Guillot i la recerca d’un llibre, esmunyedís i capritxós, que va formar part d’una de les biblioteques particulars més particulars de la Barcelona napoleònica. Una història perllongada al llarg de les dècades més convulses del segle XIX en què la ciutat va assistir, incrèdula, a la seva major transformació: l’enderrocament de les muralles i la urbanització de la Rambla.

Keret, Etgar. “De sobte truquen a la porta”

Proa, 2013

La fantasia desbordant, l’enginy subversiu i l’humor negre d’Etgar Keret, un jove autor israelià, ens recorda a Pere Calders, un dels escriptors més estimats a casa nostra.

Un narrador obligat a explicar un conte a punta de pistola, un mentider compulsiu que descobreix que tot el que explica s’acaba fent realitat, un peix geni capaç de concedir tres desigs, un home que anticipa el que passarà al cap de tres segons, la confessió forassenyada d’un assassí a punt de ser executat… Una quarantena de contes breus protagonitzats per persones poc convencionals, una mica neuròtiques però entranyables, que viuen situacions al límit de l’absurd.

10 Juliol 2013 by jcentell

Tonino

Acaba de publicar-se un altre àlbum d’OQO. Es titula TONINO i narra l’aventura d’un petit pingüí, en Tonino, que somia en ser un beduí del desert i fa un viatge des de casa seva fins a l’Alger.

Un cop allà, per travessar el desert, es comprar un camell, però és una mica especial perquè quan camina, coixeja i ensopega.

Estem davant d’una aventura iniciàtica, d’un viatge que canviarà la manera de veure el món del pingüí i el farà madura.

Segons l’autor del text, Miguel Sales Díaz, Tonino és un conte sobre el “difícil equilibri entre el desig de viure emocionants aventures i la necessitat de la calor familiar“.

L’il·lustrador, Paolo Domeniconi, també va tenir clar que aquest era el principal missatge del conte i el va plasmar, jugant sobretot amb el color, representant les nits al desert il·luminades i amb tons apagats.

Paolo Domeniconi explica que, en les seves il·lustracions, buscava transmetre que l’origen de la marxa de Tonino està en la seva curiositat insaciable i en les ganes de conèixer altres llocs i d’aquí els seus ulls “grans i expressius”. Aquesta és el primer llibre que il·lustra per a OQO.

Com que acaba de sortir aquest mes de juny, encara no l’hem pogut posar en mans dels nens, però ja imagino que serà un dels llibres estrella del proper curs.

Us passo un vídeo promocional, el making of de Tonino, que m’ha fet arribar la meva amiga Pilar Férriz.

TONINO

Miguel Salas & Paolo Domeniconi

40 pàg. | cartoné | 25×23 cm |

juny 2013

9 Juliol 2013 by jcentell

Do you want to read whit me? Una aventura a Montserrat

El passat dia 3 juliol vaig tenir la sort de compartir una aventura literària única amb motiu de la IV Escola d’estiu de Literatura infantil i juvenil que organitza la Universitat de Vic i se celebra al Monestir de Montserrat.

Amb la companyia de l’Albert Correa, company de l’escola Sant Andreu de Badalona i la Susanna López, mestra de l’escola Drassanes de Barcelona, vam preparar una xerrada anomenada “lectura rima amb aventura”.

Hi havia al voltant de quaranta mestres i altres lletraferits/des als que vam intentar explicar que allò que és essencial per tal que un projecte de biblioteca escolar funcioni és l’entusiasme i les ganes de tirar-ho endavant.

Crec que ens en vam sortir prou bé. La idea era fer un viatge imaginari pel món de les lectures i dels llibres que emprem per dinamitzar les sessions de biblioteca a les respectives escoles. Ho vam fer inventant una empresa de viatges anomenada Ryanleer, que pertany al grup Reading Airlines. Convenientment disfressats de tripulació del avió que ens havia de conduir en aquesta aventura vam anar presentant algunes de les activitats que ens han funcionat bé a l’escola.

https://www.dropbox.com/s/j0eiov2mha5hgjj/Ryanleer.mp4

L’Albert es va centrar en dues activitats: la ràdio escolar com a mitjà per difondre les novetats i les accions al voltant dels llibres i el butlletí o revista digital (BiblioTIC) que els alumnes del cicle superior de primària elaboren. Ho va exemplificar de manera pràctica fent-nos enlairar en l’inici d’aquest viatge.

La Susanna es va centrar en el magnífic projecte JUNTS que relaciona els alumnes de la seva escola amb escoles del continent africà per compartir llegendes i contes. També ens va presentar unes motxilles familiars amb llibres en diferents llengües que circulen per les cases.