Desembre de 2023 – Pàgina 2 – La invitació a la lectura

Ahir, als “Llibres per somiar” vam presentar aquesta novel·la gràfica, basada en uns fets reals que van passar l’estiu del 2011, quan es va produir una massacre on van morir 77 persones, la majoria joves i adolescents. Potser recordareu els fets perquè queden en la nostra memòria com ho van ser els atemptats de Nova York o la Rambla de Barcelona. Són fets que no s’entenen i creen un trauma col·lectiu però sobretot fan aflorar molta por a l’entorn del lloc on han succeïts els fets.

La novel·la se centra en dues noies, la Rebekka i la Fariba, quan un mes després del dia dels assassinats comencen l’Institut. És un encert haver triat aquests personatges adolescents perquè de sobte, com els va passar a la resta de joves noruecs, es van adonar que l’amenaça era real, tenia nom i cognoms i, a més, era un dels seus. La seva vida tranquil·la i segura va quedar esmicolada i cadascú va començar a veure la realitat de forma diferent.

«Trucada perduda» va de por, de malestar, de veure com els esdeveniments socials i globals ens poden bloquejar (com la pandèmia, per exemple) i ens fan entomar la vida amb sentiments contradictoris. El títol fa referència a les trucades sense resposta que van enviar els familiars als nois que estaven de campaments, en el moment del tiroteig.

Una gran novel·la recomanada a partir dels 15 anys.

A la contracoberta llegim:
Un mes després del 22 de juliol, la Rebekka i la Fariba comencen l’institut. La Fariba s’apunta a la Lliga de Joves Laboristes i la Rebekka intenta participar en la revista, conèixer millor en Daniel, el dels cabells arrissats, anar a les festes i seguir el ritme dels estudis i dels amics. Però̀ el problema és que la Rebekka no pot deixar de pensar mai en el que ha passat.

Coma cada programa, fem un sorteig amb les respostes rebudes del programa anterior i, gràcies a la col·laboració de les editorials, a la persona guanyadora li enviem el llibre en qüestió. En aquest cas, s’endú l’àlbum «A la vora» la Maite Rillo. L’ Enhorabona!

Per a participar al concurs de “Llibres per somiar” sobre el llibre “TRUCADA PERDUDA” cal contestar la pregunta següent:

A QUIN PAÍS VAN PASSAR ELS FETS QUE S’EXPLIQUEN EN AQUESTA NOVEL·LA GRÀFICA?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins al proper diumenge 10 de desembre.

………………………………………….

En el mateix programa s’ha parlat de les emocions que activen l’aprenentatge i combaten l’abandonament escolar i s’han explicat les claus per entendre com funcionen les emocions en l’etapa formativa.
Són les emocions epistèmiques. Són essencials, sobretot les positives, perquè asseguren l’aprenentatge i són una arma contra la desafecció escolar, les drogues i la delinqüència.

Fins a quin punt sentir-se estimat o meravellat activa l’aprenentatge? I el bullying o l’avorriment desactiven les ganes d’aprendre?

A “L’ofici d’educar” hem tingut com a convidats i experts en el tema a Rafael Bisquerra, catedràtic d’Orientació Psicopedagògica i president de la Xarxa Internacional d’Educació Emocional i Benestar, l’Anna Carpena, referent en educació emocional, mestra i autora de “La empatía es possible. Educación emocional para una sociedad empàtica”, l’Anna Comas, mestra que ha estat directora de l’escola La Maquinista, i la doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació Anna Forés. Tots ells han parlat amb saviesa i el resultat és un programa que val molt la pena.

Podeu sentir-lo tot sencer, entrant al web de l’Ofici d’Educar o clicant a:
https://www.ccma.cat/3cat/les-emocions-que-activen-laprenentatge-i-combaten-labandonament-escolar/audio/1190128/

Recordeu “El banc blau”? Segur que sí, perquè és un llibre que ens explica la vida vista des d’un banc situat en un parc (que s’assembla molt al Central Parc de NY). Doncs, acaba de publicar-se un altre llibre que podria ser la segona part d’aquell banc blau, però en aquest cas el protagonista és un os que s’ha escapat d’un circ i busca, afanyosament, algú que l’ajudi a ser poeta.

No li serà fàcil perquè la poesia costa de definir, és misteriosa, difícil de penetrar, presenta incògnites i no sabem ben bé a què respon. La poesia és subjectivitat i no ens importa què ens vol transmetre sinó què provoca en nosaltres (emocions, sensacions, intensitats, interaccions amb la paraula) i sobretot, la poesia és intuïció, una eina poderosa que ens obre camins. A més, la poesia no és racional, no s’acaba d’entendre però no ens importa perquè a la vida hi ha moltes coses que no entenem. Allò que compta és que ens aporta una visió del món diferent. És com si estiguéssim a la teulada d’un edifici molt alt i veiéssim la ciutat. És molt millor que anar pel carrer on només podem veure els edificis des de baix i poca cosa més.

Per sort, l’os troba una nena, l’Ona, que l’ajudarà a esdevenir poeta perquè els infants tenen imaginació per crear imatges i jugar amb les paraules, tenen memòria per conservar-les, relacionar-les i poden il·luminar la nit quan somien desperts.

L’os i l’Ona buscaran la manera de fer un poema i en el seu viatge recorreran llibreries, biblioteques meravelloses, coneixeran poetes, passejaran per camps i muntanyes fins que un dia arribaran al mar…

L’àlbum que ha escrit i il·lustrat l’Albert Asensio és, tot ell, un cant a la vida, una oda a viure i veure la bellesa del mon. Ens recorda al gran Goethe quan deia que hauríem de fer cada dia quatre coses: mirar un quadre bonic, escoltar una música que ens emocioni, llegir un poema i ser capaços de dir unes paraules raonables. Aquest “En que somiava l’ós?” és tot ell un quadre bonic, ens emociona, ens fa llegir poemes i les paraules que hi trobem escrites són més que raonables.

És un àlbum recomanat per a infants a partir dels vuit anys.

Si teniu oportunitat, aneu a la llibreria “Lectors al tren!” a Rubí perquè hi trobareu els originals d’aquesta obra i la Montse Marcet, la llibretera, us podrà explicar un munt de detalls del relat. I si busqueu un regal bonic, els originals estan a la venda. Les il·lustracions estan exposades fins al dia 8 de desembre.