Institut

by

«Quan el cor et va de pressa» i l’ansietat d’una jove de 17 anys

De vegades, diem que hem començat a llegir un llibre i no hem pogut parar fins que hem arribat al final. És el que m’ha passat amb «Quan el cor et va de pressa».

Quan he arribat a la darrera pàgina (Després de les vacances d’estiu, però… qui ho sap? Hi ha altres instituts. Altres opcions) he tingut la sensació de sortir canviat perquè el tema m’ha colpit. També estic agraït per com l’escriptora ens presenta un camí que marca una nova vida a la protagonista.

El relat està escrit en primera persona per la Pi Maria Simonsen, que es diu així perquè va néixer el dia 14 de març a les quatre de la tarda, que llegit en danès és 3 (març) 14 (dia) i 16 (hora) i el pare va pensar que era un senyal i li van posar de nom Pi.

La novel·la comença el dia que la Pi cau desplomada enmig de l’aula, quan ha de sortir a fer una presentació davant dels companys. La porten a l’hospital i li detecten ansietat, un estrès que li fa anar el cor massa de pressa i l’obligarà a estar de baixa unes quantes setmanes.

La Pi ens va explicant les seves experiències i ens fem una idea de com paralitza l’ansietat. És una realitat que afecta a molts joves que se senten pressionats i incòmodes. Tenen una agenda molt plena, estan connectats a les xarxes socials, a tota hora, pendents del que diuen d’ells, sense temps per aturar-se a respirar i esperar que l’aire arribi a l’estómac.

Sortosament, la noia té uns pares comprensius i convençuts que aviat es tornarà a posar bé, sobretot la mare perquè el pare, un pare arquetípic que té una implicació a llarga distància, treballa com a responsable d’una obra a Polònia i para poc per casa. Els companys de l’Institut i els professor també son comprensius i li envien missatges amb desitjos de recuperació ràpida.

Hi ha uns personatges que tindran una incidència positiva en la recuperació de la noia: les veïnes de la casa on viu, tres dones molt properes i amables que li faran costat: La Vicky, una noia amb discapacitat del desenvolupament, la seva mare, la Bianca, i la Gillian, de 84 anys, totes tres amb maneres diferents d’anar avançant per la vida. De tota manera, aquest no és el tema del relat, però aporten una dosi d’humor necessària i s’agraeixen els petits detalls i les sensacions que ens provoquen, per exemple, els sons i les olors que es descriuen.

La novel·la té capítols breus i està escrita amb un estil senzill i que ens arriba directament. Algunes pàgines tenen poc més de quatre línies però el missatge és potent i valuós.

Lectura recomanada per a joves a partir de 12 anys. També pot ser una bona activitat per fer lectura guiada amb els nois i noies de sisè de primària.

Podeu llegir les primeres pàgines, clicant a:
https://www.pageseditors.cat/media/docs/9788413035796_L33_23.pdf

LES DADES:
Títol: Quan el cor et va de pressa
Autora: Mette Vedsø
Il·lustradora: Lorena Rivega
Traductora: Meritxell Salvany
Editorial: Pagès
Col·lecció: Nandibú Jove, 13
Pàgines: 174
Lleida, 2024

by

«Trucada perduda» a L’Ofici d’Educar

Ahir, als “Llibres per somiar” vam presentar aquesta novel·la gràfica, basada en uns fets reals que van passar l’estiu del 2011, quan es va produir una massacre on van morir 77 persones, la majoria joves i adolescents. Potser recordareu els fets perquè queden en la nostra memòria com ho van ser els atemptats de Nova York o la Rambla de Barcelona. Són fets que no s’entenen i creen un trauma col·lectiu però sobretot fan aflorar molta por a l’entorn del lloc on han succeïts els fets.

La novel·la se centra en dues noies, la Rebekka i la Fariba, quan un mes després del dia dels assassinats comencen l’Institut. És un encert haver triat aquests personatges adolescents perquè de sobte, com els va passar a la resta de joves noruecs, es van adonar que l’amenaça era real, tenia nom i cognoms i, a més, era un dels seus. La seva vida tranquil·la i segura va quedar esmicolada i cadascú va començar a veure la realitat de forma diferent.

«Trucada perduda» va de por, de malestar, de veure com els esdeveniments socials i globals ens poden bloquejar (com la pandèmia, per exemple) i ens fan entomar la vida amb sentiments contradictoris. El títol fa referència a les trucades sense resposta que van enviar els familiars als nois que estaven de campaments, en el moment del tiroteig.

Una gran novel·la recomanada a partir dels 15 anys.

A la contracoberta llegim:
Un mes després del 22 de juliol, la Rebekka i la Fariba comencen l’institut. La Fariba s’apunta a la Lliga de Joves Laboristes i la Rebekka intenta participar en la revista, conèixer millor en Daniel, el dels cabells arrissats, anar a les festes i seguir el ritme dels estudis i dels amics. Però̀ el problema és que la Rebekka no pot deixar de pensar mai en el que ha passat.

Coma cada programa, fem un sorteig amb les respostes rebudes del programa anterior i, gràcies a la col·laboració de les editorials, a la persona guanyadora li enviem el llibre en qüestió. En aquest cas, s’endú l’àlbum «A la vora» la Maite Rillo. L’ Enhorabona!

Per a participar al concurs de “Llibres per somiar” sobre el llibre “TRUCADA PERDUDA” cal contestar la pregunta següent:

A QUIN PAÍS VAN PASSAR ELS FETS QUE S’EXPLIQUEN EN AQUESTA NOVEL·LA GRÀFICA?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins al proper diumenge 10 de desembre.

………………………………………….

En el mateix programa s’ha parlat de les emocions que activen l’aprenentatge i combaten l’abandonament escolar i s’han explicat les claus per entendre com funcionen les emocions en l’etapa formativa.
Són les emocions epistèmiques. Són essencials, sobretot les positives, perquè asseguren l’aprenentatge i són una arma contra la desafecció escolar, les drogues i la delinqüència.

Fins a quin punt sentir-se estimat o meravellat activa l’aprenentatge? I el bullying o l’avorriment desactiven les ganes d’aprendre?

A “L’ofici d’educar” hem tingut com a convidats i experts en el tema a Rafael Bisquerra, catedràtic d’Orientació Psicopedagògica i president de la Xarxa Internacional d’Educació Emocional i Benestar, l’Anna Carpena, referent en educació emocional, mestra i autora de “La empatía es possible. Educación emocional para una sociedad empàtica”, l’Anna Comas, mestra que ha estat directora de l’escola La Maquinista, i la doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació Anna Forés. Tots ells han parlat amb saviesa i el resultat és un programa que val molt la pena.

Podeu sentir-lo tot sencer, entrant al web de l’Ofici d’Educar o clicant a:
https://www.ccma.cat/3cat/les-emocions-que-activen-laprenentatge-i-combaten-labandonament-escolar/audio/1190128/

by

«Trucada perduda», una novel·la gràfica sobre la por col·lectiva

Fa dotze anys hi ha haver una massacre a Noruega, la més sagnant des de la Segona Guerra Mundial. Van ser assassinades 77 persones, la majoria joves i adolescents. Potser recordareu els fets perquè queden en la nostra memòria com ho van ser els atemptats de Nova York o la Rambla de Barcelona. Són fets que no s’entenen i creen un trauma col·lectiu però sobretot fan aflorar molta por a l’entorn del lloc on han succeïts els fets.

S’ha publicat una novel·la que recorda els dies posteriors i se centra en dues noies, la Rebekka i la Fariba, quan un mes després de 22 de juliol comencen l’Institut. És un encert haver triat aquests personatges adolescents perquè de sobte, com els va passar a la resta de joves noruecs, es van adonar que l’amenaça era real, tenia nom i cognoms i, a més, era un dels seus. La seva vida tranquil·la i segura va quedar esmicolada i cadascú va començar a veure la realitat de forma diferent.

«Trucada perduda» va de por, de malestar, de veure com els esdeveniments socials i globals ens poden bloquejar (com la pandèmia, per exemple) i ens fan entomar la vida amb sentiments contradictoris. El títol fa referència a les trucades sense resposta que van enviar els familiars als nois que estaven de campaments a l’illa, en el moment del tiroteig.

La protagonista del relat és la Rebekka, una noia que intenta entendre els motius i els pensaments del terrorista i busca paraules que expliquin la seva por. La noia viu amb mare que és policia i es passa el dia enganxada a la tele escoltant les noticies i un germà que s’ha quedat bloquejar davant de l’ordinador, sense sortir de l’habitació.

Un més després dels atemptats ella i la seva amiga Fariba comencen les classes a l’Institut i la seva vida va canviant amb el coneixement de nous amics i companys. Intenten recuperar la vida quotidiana, però no és fàcil.

«Trucada perduda» es llegeix molt bé perquè l’autora ha trobat els recursos per fer-nos fàcil i entenedor el relat. El colors, per exemple, ens ajuden a situar-nos en els diferents moments: El present dibuixat amb traços senzills, amb pocs diàlegs, imatges emmarcades i acolorides en tons blaus i grisos, els moments dels atemptats en tons vermells que tenen molta força, els moments dels malsons quan ella dorm sobre fons negre i marcs blancs. El llenguatge visual és genial, està molt ben pensat i és bàsic per entendre i seguir la narració.

Pel que fa al text, hi ha diversos registres. Hi ha un llenguatge que simula els missatges de mòbil, un altre, emmarcat en caixa, que reprodueix els discursos que el president del país adreça a la població, les paraules en argot dels joves de la època. Tot plegat ben triat perquè les paraules que s’usen ens situen de manera honesta i directa en la tensió del moment.

M’ha impactat, cap al final, el diàleg dels germans, quan el gran recorda el mar de flors que es va produir. Són unes pàgines sense text on només es veuen els carrers plens de flors, els dies següents a la massacre i la marxa de les roses. Recordeu? Una imatge d’aquell dia:

«Trucada perduda» se situa a Noruega però la por dels adolescents és compartida, malauradament, per la dels nois i noies que viuen a tot arreu, a molts llocs del món com els qui pateixen la guerra d’Ucraïna, els estudiants dels USA que han viscut atemptats similars al seu centre educatiu, els nois amenaçats a Colòmbia, a Mèxic, a Veneçuela, a l’Afganistan, als afores de París, a Brasil, a Síria, al Sudan, etc.
També hi ha una història d’amor, commovedora. I pensaments profunds i sobretot preguntes.

Potser, de canviar alguna cosa, hagués triat una coberta diferents perquè la que hi ha no em transmet la potència de la història.

No podem més que felicitar a l’editorial per la traducció d’aquesta obra que va ser mereixedora del Premi de Literatura infantil i Juvenil del Consell Nòrdic, el 2022.

Recomanada a partir de quinze anys.

Al web de l’editorial, llegim:
Oslo, tardor del 2011
Un mes després del 22 de juliol, la Rebekka i la Fariba comencen l’institut. La Fariba s’apunta a la Lliga de Joves Laboristes i la Rebekka intenta participar en la revista, conèixer millor en Daniel, el dels cabells arrissats, anar a les festes i seguir el ritme dels estudis i dels amics. Però̀ el problema és que la Rebekka no pot deixar de pensar mai en el que ha passat.

LES DADES:
Títol: Trucada perduda
Autora: Nora Dasnes
Il·lustradora: Nora Dasnes
Traductora: Blanca Busquets
Editorial: Meraki
Pàgines: 285
La Seu d’Urgell, 2023

by

Adolescents i lectura: Un oximoron?

Hi ha una cantarella recurrent i repetida que ens diu que els joves no llegeixen. De tant sentir-la arribes a pensar que potser és veritat. Llavors consultes les llistes de llibres venuts i te n’adones que la indústria de llibres per a joves mou una pila immensa de diners i que a Iberlibro o Amazon, per citar un parell d’empreses de venda online prou conegudes, els llibres per a joves tenen forta presència.
No he treballat amb alumnes de l’ESO però conec joves que han gaudit força llegint “Els jocs de la fam”, les aventures d’en Harry Potter o “Divergent” i tota la saga que el segueix. Són joves afeccionats a les històries de vampirs, a la fantasia, a les aventures de supervivència, a les distòpies futuristes i a la ciència ficció. No són majoria, d’acord, però llegeixen. També en conec d’altres que s’estimen més les pantalles i defugen els llibres. Aquesta actitud em fa dubtar si els ajuda a pensar críticament, si tenen prou criteri per entendre i analitzar els fets que ens envolten.

Aquests dies he llegit l’assaig d’en Joan Portell i la Gisela Ruiz sobre «Adolescents i lectura: el binomi fantàstic». El llibre es llegeix prou bé. La Gisela i en Joan no estan per floritures i van al gra, amb un to positiu i confiant, de totes totes, en els joves. Fixeu-vos que el títol juga amb l’optimisme rodarià quan assenyala que els nois i els llibres són un binomi fantàstic. Bé, però quan cal tocar el crostó a qui correspongui ho fan, tot i que sempre buscant la crítica constructiva.
M’ha agradat comprovar que entremig dels capítols recomanen una pila de bons llibres en una selecció pensada i que no hauria de faltar a les biblioteques dels instituts.
He trobat a faltar més experiències d’altres països, sobretot del que han vist i viscut els autors als USA i al Japó, però potser aquest serà un bon motiu per a una segona part.

El llibre està estructurat en set capítols dels que en destaco el segon (lectura i adolescents), el quart (Adolescents, lectura i institut) i el cinquè (lectura adolescent i biblioteques).

A la contraportada podem llegir:
Des de fa dècades s’ha escrit, i molt, a l’entorn de com acostar la lectura als més petits. Tot i això, l’autèntica pedra a la sabata de la pèrdua de l’hàbit lector s’esdevé quan aquests lectors, amb un hàbit prou consolidat, arriben a l’adolescència. Aquest llibre afronta, de forma clara i precisa, el problema de la lectura durant l’adolescència. Estructurat en capítols precisos i sense concessions, aquest volum ofereix una mirada completa de què és i què suposa l’adolescència, tant des d’un punt de vista fisiològic com social. A més, proposa solucions al voltant de la lectura als instituts, en el si de la família i la societat, i ofereix experiències comprovades pels mateixos autors de com afronten el tema amb garantia d’èxit altres països del nostre entorn. El llibre es complementa amb una sèrie de títols bàsics que han reeixit entre els adolescents. Una publicació necessària d’un tema de punyent actualitat.

Lectura indispensable per al professorat d’institut.

LES DADES:
Títol: Adolescents i lectura: El binomi fantàstic
Autors: Joan Portell i Gisela Ruiz
Editorial: Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Pàgines: 144
Barcelona, 2019

Vídeo promocional: