Infància

by

«Educar a la intempèrie» 61 articles sobre educació, família i escola

Mestres! Aquest recull de petites píndoles amb les reflexions d’en Vicenç Arnaiz, és una bona lectura que cal fer amb el llapis al costat per anar subratllant les frases i els pensaments encertats d’un col·laborador habitual de les revistes que publica Graó.

Arnaiz és membre del Moviment de Renovació Pedagògica de Menorca i ha publicat més de 600 articles en diferents revistes i sobretot un llibre que recomano i que va ser escrit abans de la pandèmia: “Infàncies: educar i educar-se”, on trobem articles seus i de la gran Carmen Díez Navarro, una mestra amb majúscules.

Educar a la intempèrie té un subtítol que ens acota per on poden anar les reflexions: Una brúixola per escoltar, pensar i cuidar els infants petits, encara que en realitat no és només del cicle 0-6 que ens parla, sinó que trobem pensaments i reflexions de situacions que es viuen en família. M’ha agradat molt quan ens ofereix les converses amb infants més grans.

Com que els capítols són breus, en un parell d’estones els tindreu llegits i subratllats. Segur que us carregaran d’energia per al proper curs.

El pròleg de Sílvia Blanch comença així:
Aquest llibre és molt més que un recull d’articles: és una guia vital, un acompanyament honest, un cant a la infància i ala responsabilitat adulta. Ens recorda que cada infant és únic, digne i portador de sentit. I que la manera com el mirem, l’acollim i l’acompanyen pot transformar la seva vida… i també la nostra.

I al web de Graó llegim:
Aquest llibre és com una abraçada per a qui educa: ens recorda que la veu, amb la seva dolcesa, pot arribar al cor dels infants.
A través de reflexions curtes però profundes, ens ajuda a mirar la criança i l’educació amb nous ulls, plens de respecte i amor. Ens inspira a ser més conscients de la nostra manera d’acompanyar-los, i ens dona eines per fer-ho millor. Llegir-lo és sentir-se acompanyat en aquesta gran aventura de fer créixer. Un llibre que transforma la mirada… i el cor.

Una bona lectura per aquest estiu (i per a tot l’any).

Crec que és un bon recurs per començar els claustres de mestres. Es llegeix un capítol i segur que el diàleg posterior serà molt ric i generarà reflexions sobre el nostre dia a dia i les coses que ens passen al centre.

LES DADES:

Títol: Educar a la intempèrie
Autor: Vicenç Arnaiz
Editorial: Graó
Col·lecció: Micro-macro referències, 24
Pàgines: 182
Barcelona, 2025

by

Tertúlia clandestina #17 «L’ofici d’explicar les coses»

«L’ofici d’explicar les coses» és el títol de la propera tertúlia clandestina. La frase l’emprava un periodista, en Joan Barril, que també era pare de cinc fills. Segurament el recordareu pel programa “El cafè de la República” que s’emetia cada dia de 9 a 10 del vespre, a Catalunya Ràdio. Hi havia un espai dins del programa anomenat La Pissarra, on mestres de moltes escoles explicaven les seves reflexions i experiències al voltant de la seva feina.

En Barril, també va fer alguns llibres. Un, “Condició de pare”, el va presentar el juny de 1987 a l’Auditori Barradas, a la rambla Just Oliveres. Va parlar de criança, d’educació i de lectures. Una de les seves idees tenia a veure amb la bicicleta. Deia:

“Ens agradaria tenir els fills sempre a prop en constant equilibri, però al mateix temps els empenyem perquè vagin més lluny amb l’esforç de la seva pròpia velocitat, que ja mai més no serà la nostra. Fins ara anàvem al seu costat. Sabíem que una gambada adulta podia arribar més lluny que les seves petites passes. Però la bicicleta són les ales dels nens, és el giny de conquesta de camins desconeguts i de soledat en moviment. Ensenyar a anar amb bicicleta és ofici de pares. Els donem un món perquè l’explorin a condició que mai no s’aturin perquè puguin tornar i explicar-nos totes les meravelles que han descobert…”

En aquesta clandestina parlarem d’educació, de joves, de lectures, de pares, mares, mestres i de com està la situació dels centres educatius actualment. Ho farem de la mà d’una persona sàvia que ha llegit gairebé tots els llibres que puguem imaginar sobre el tema i que coneix a persones com Francesco Tonucci, David Bueno, Marina Garcés o Pep Guardiola, per citar-ne alguns.

També aprofitarem per fer una celebració, que sempre ve de gust i ajuda a teixir aliances entre nosaltres.
Estarem encantats de compartir amb vosaltres la tertúlia clandestina número 17.

Recordeu les dades:
Dia: Dijous 13 de març de 2025
Hora d’inici: 18:00 h.
Hora d’acabament: 19:30 h.
Lloc: Espai Llamps i Centelles
Carrer Rosalía de Castro, 80
08901 L’Hospitalet
Parada de metro més propera: Torrassa (línia 1, la vermella)
Contrasenya per accedir-hi: Carxofa

Us hi esperem!

by

«U i set», contra les diferències i per la pau

Als «Contes per telèfon» n’hi ha un bon grapat d’històries ideals per narrar. Una que m’ha acompanyat en moltes sessions és «Un que n’eren set». La coneixia de la versió que cantava en Xesco Boix i que estava també a “L’arbre generós”, amb il·lustracions de la Pilarin Bayés.

Els “contes per telèfon” són un dels llibres on podem trobar molta inspiració. Està publicat per l’editorial Joventut amb una excel·lent traducció de la Teresa Duran.

L’any 2001, l’editorial SM el va publicar en castellà en format àlbum amb unes imatges generoses a tot color i a tota plana. Les il·lustracions són de la Beatrice Alemagna. El conservo com un tresor perquè costa de trobar.

Aquest mes de juny s’ha tornat a editar per la editorial Kalandraka i en català. Bona feina. El format, les imatges, tot és tal com ho va dissenyar la Beatrice Alemagna fa 31 anys i podem tornar a disfrutar amb l’estampat de les guardes que són com la camisa del noi i de l’home de la darrera imatge, a viatjar mentalment per ciutats de tot el món i sobretot a pensar que un mon en pau és possible.

Quan l’explico construeixo una mena de titelles senzillets que després regalo entre els assistents. Els faig amb cartolines de colors variats i em serveixen pare posar-hi la mà al seu interior i fer-los parlar.

Els podeu veure en aquestes dues imatges. Em va ajudar la Valèria, en una sessió de canta contes, a la biblioteca Pare Miquel d’Esplugues.

Etern Rodari! El relat el va escriure l’any 1962 però si l’escrivís ara segur que afegiria infants d’Ucraïna, de Palestina, etc.

LES DADES:
Títol: U i set
Autor: Gianni Rodari
Il·lustradora: Beatrice Alemagna
Traductora: Teresa Duran
Editorial: Kalandraka Catalunya
Pàgines: 32
Barcelona, 2024

by

Poesia i tardor

He estat llegint la revista “In-fan-ci-a” núm. 248 del passat setembre i m’ha agradat comprovar la presència d’un parell d’articles sobre poesia. Un és d’en Ramon Besora i ens diu que “La poesia és el llenguatge de comunicació essencial per als infants: convida a la cançó, al ritme, al joc, desvetlla nous estímuls, causa plaer i potencia la capacitat de meravellar-se.”

L’altre és de la Roser Ros, l’Elisenda Llansana i l‘Equip Tantàgora que canvien la secció dedicada als contes per la poesia. Diuen que “Posem la mel a la boca, com a incentiu perquè la poesia ressoni per les escoles, aprofitant que els infants ja l’han tastada, que en porten molta de casa, en forma de cançons de bressol, moixaines, jocs de falda…”

Les editorials també han entès que la poesia és una bona eina de comunicació i publiquen llibres únics o en col·leccions que abasten totes les edats lectores. Us en presento quatre que han aparegut en els darrers mesos i que tenen com a eix temàtic la tardor.

Temps de haikus. Un poemari que, com el seu títol indica, ens presenta haikus, poemes breus, de només tres versos curts.

Vents de tardor.
Tots els camins van plens
de fulles mortes.

Es tracta d’un llibre ben editat per Akiara books, en format vertical, paper bo i amb la curiositat que el llom va amb fil vist. Serà l’inici d’una col·lecció que tindrà força recorregut.

Les il·lustracions d’en Luciano Lozano són boniques i molt ben casades amb els poemes d’en J. N. Santaeulàlia.

Les veus del bosc. Tot el que trobem aquests dies si vagareu pels boscos ho podeu reconèixer en aquests versos que expliquen el viatge que fa la Martina cada matí a la recerca dels secrets i les veus que s’amaguen a prop de la clariana on ella s’estira damunt l’herba, abans d’anar a escola, i escolta, veu, olora, sent tot el que l’envolta.

Són poemes que relacionen animals amb arbres i aporten molts coneixements naturalistes.

L’autora és la María José Domènech, companya mestra que participa enguany, també, de l’activitat “autors a les aules”. El llibre, de mida gran, està il·lustrat per la Isabel Fabregat. Editat per Lletra Impresa Edicions.

Versos de calendario. Poemes sobre el pas del temps a través de les estacions, la memòria, els llibres i la literatura. L’editorial Kalandraka ja fa uns quants anys que va començar una col·lecció sobre poesia que val molt la pena. Hi ha alguns en català i altres en castellà. A

quest poemari, escrit pèr Juan Carlos Martín, està il·lustrat per la Teresa Novoa. Val molt la pena.

Poemes de vent i fulles. Editat per El cep i la Nansa. Són sis poemes de la Núria Albertí i il·lustrats per la Mercè Galí que fan un recorregut per les sensacions que ens envolten aquests dies de tardor. En format de pàgines de cartró i cantons arrodonits.