les arrugues de l’àvia (Simona Ciraolo)

les-arrugues-de-laviaLlibres que parlen dels avis i les àvies n’hi ha un bon grapat. Alguns tracten la malaltia de l’Alzheimer i d’altres sobre la mort i el dol que suposa per a la família. Són llibres necessaris que ens ajuden a plantejar situacions delicades. En canvi, llibres que parlin de la saviesa que suposa l’edat, de les experiències i/o dels amors viscuts durant tota la vida, no n’hi ha tants.
«Les arrugues de l’àvia» explora aquesta idea partint de la conversa d’una nena que sent curiositat per les arrugues de la cara i li pregunta si li molesten. És l’inici d’un diàleg en que la nena descobrirà que cada arruga és un record: n’hi ha que recorden dies feliços, altres dies tristos, però totes i cadascuna representen com és de bonica la vida.
Aquest llibre és commovedor i ens vol recordar que la vellesa pot ser quelcom molt valuós.
Pintat amb suaus tons pastels es mostra un viatge per temps en que a cada pàgina trobem un emotiu record.

Les imatges (les dels records) van sense text i és d’agrair perquè no es necessita. Són memòries d’un dia de primavera, d’un picnic a la platja, de la nit que l’àvia va conèixer l’avi, etc. Són preguntes que aboquen a la darrera:
—Àvia, et recordes de la primera vegada que em vas veure?
I en la imatge veiem l’avia com somriu i com se li entén tot.
Un llibre molt bonic, des de la portada, passant per les guardes i un llom increïble, fins a la qualitat del paper. Segur que us podrà servir per encetar altres històries relacionades amb les vostres arrugues o les dels vostres familiars, arrugues que també amaguen misteris, somriures i alguna que altra tristor.

arrugues2
Les dades:
Títol: Les arrugues de l’àvia
Autora: Simona Ciraolo
Traductora: Anna Llisterri
Editorial: Andana
Edat recomanada: A partir de 5 anys
Pàgines: 40
Primera edició: novembre 2016

arrugues2

arrugues3

guardes

Premis Fundación Cuatrogatos 2017

premiosS’acaba de publicar el llistat dels 20 títols guanyadors del Premi Fundació Cuatrogatos 2017 que inclou llibres d’imatges, llibres-àlbum, poemaris, contes i novel·les destinats des de nadons fins als joves.
Les obres premiades formen part dels catàlegs de segells editorials amb seu a Argentina, Brasil, Xile, Colòmbia, Espanya i Mèxic. Aquest premi es basa en els llibres que les editorials els fan arribar i, per tant, no abasta tot el catàleg. No és l’únic premi de prestigi que ho fa. Els White Ravens, per exemple, també tenen aquesta forma d’actuar i, per tant, hem d’entendre que hi ha llibres que podrien estar al llistat però com que no els han arribat ni els contemplen. Coses que passen.
Segons podem llegir a les bases del Premi, els integrants del jurat són un equip de professionals de formació multidisciplinària: filologia, educació, periodisme, sociologia, biblioteconomia, teatre, arts plàstiques, etc. que busquen qualitat, propostes intel·ligents, que diverteixin, que commoguin, que inquietin, que facin pensar: destaquen llibres que els agradaria que moltes altres persones poguessin conèixer i llegir.
La seu de Cuatrogatos és a Miami i només contemplen l’oferta editorial en castellà. Si voleu saber quins han estat els 20 llibres premiats i els seleccionats, ho podeu fer clicant AQUÍ

el-mas-rapaido

IMG_2654

Mundinovi

Bon Nadal

Amics i amigues, us desitjo un bon Nadal i unes bones festes!

Tant de bo el proper any vingui carregat de bones lectures que ens ajudin a ser millors persones.

Si us ve de gust, podeu llegir un dels contes de Nadal que més m’agraden. Es titula L’hoste nadalenc i el va escriure Selma Lagerlöf, escriptora sueca coneguda per El meravellós viatge de Nils Holgersson. El conte explica la història del petit Ruster, un vell music borratxo, i d’en Liliecrona, un violinista de prestigi, i la seva família durant els dies previs al Nadal. Només cal que cliqueu AQUÍ per poder-lo llegir.

dsc05081-2

… i ‘s’allarguin els contes fabulosos
per a l’infant que al llit en té costum
i al darrera de vidres ploricosos
balli la gent entre un esclat de llum.
                                    Josep Carner

L’Hoste nadalenc va ser publicat en català dins del recull Els Ingmarsson, editat per Editorial Catalana i amb traducció de Joan Sitjar.

La comunidad lectora

11160626_10205437269383503_6860431263908527999_oBorges diferenciaba entre «leedores» y «lectores» y si de verdad queremos que nuestros hijos o nuestros alumnos se conviertan en auténticos lectores, que no «leedores», es necesaria la implicación de toda la tribu. Es por este motivo que en a partir del presente mes de diciembre en las revistas GUIX y AULA iniciamos una serie de artículos, inseridos en la sección Viure la lectura en el que diferentes estamentos o personas explican como colaboran para conseguir el objetivo común. Escribiran una bloguera influyente, una concejala de educación, una editora, una librera, una Fundación, una autora, una ilustradora, un representante de un centro de profesores y representantes de las Asociaciones de padres y madres. Cada uno desde su punto de vista explicará una práctica concreta. Cada uno desde un lugar distinto, con realidades sociales diversas, explicará su experiencia.
Es un equipo de lujo que inician las madres del C.R.A. Entreviñas, una escuela rural de Fuensaldaña (Valladolid), quienes nos cuentan, en palabras de Erica Zeigt, presidenta del AMPA, lo siguiente:

En las escuelas rurales, por su tamaño, la comunicación entre padres y maestros es más directa, más cercana, y eso facilita la puesta en marcha de proyectos como el de la organización y funcionamiento de la biblioteca escolar (préstamo, conferencias, sesiones de cuentos, etc.) de manera efectiva.
Se suele considerar la lectura como un acto personal aunque, paradójicamente, también es una actividad compartida. Leer nos ayuda a entender el mundo que nos rodea, aumenta el autoconocimiento, activa la memoria, desarrolla el pensamiento y moviliza multitud de sentimientos.
Vivir la lectura es una elección personal y enriquecedora y eso lo saben muy bien los maestros que ayudan a sus alumnos a descodificar los símbolos gráficos y a enseñar habilidades que permitan comprender, pero también lo saben los padres y las madres que quieren que sus hijos estén conectados al mundo y apuestan por impulsar acciones de lectura como actos esenciales para fortalecer los vínculos de la comunidad familiar, escolar y global.2-entrevinas
En el C.R.A. Entreviñas así lo entendemos. Se trata de un Colegio Rural Agrupado formado por tres pueblos: Fuensaldaña (3 unidades de Infantil y 4 de primaria), Mucientes (1 unidad de infantil y 2 de primaria) y Trigueros del Valle (una unidad de infantil y primaria), situados al norte de Valladolid. En Fuensaldaña está la cabecera del C.R.A. y allí se encuentra la biblioteca del centro.
La biblioteca llamada “El castillo de los cuentos” funciona con la intención de que todos los alumnos del mismo, ya sean de Mucientes, Fuensaldaña o Trigueros del Valle puedan acceder a ella. Sabemos que la distancia física puede ser un impedimento. Por eso el horario de la biblioteca se ha puesto por la tarde, para poder facilitar el acceso a los alumnos que no tienen sus aulas en Fuensaldaña. La apertura del servicio de préstamo de la biblioteca funciona gracias a la colaboración de un buen número de padres y madres que dedican algunas horas, desinteresadamente.
img-20151030-wa0047En el C.R.A. Entreviñas creemos que una comunidad, entendida como un grupo de personas que conviven en el mismo lugar, puede convertirse en una “comunidad lectora” y por eso trabajamos en la línea de afianzar un proyecto en el que los padres y las madres participen activamente en la formación literaria de los niños.

Y a continuación nos explican su experiencia «Cuentos en otras lenguas» en el que algunas madres cuentan a los alumnos cuentos en otras lenguas propias de España, narrando en catalán, eusquera, astur, inglés, etc. Las fotos que acompañan esta entrada corresponden a esos momentos de narración.

El artículo completo lo podéis leer en las revista GUIX (catalán) y AULA (castellano), en el número de diciembre.

Sobre reedicions de clàssics de la literatura infantil

M’agrada trobar a les llibreries aquells contes clàssics que pensava que mai veuria reeditats. Les dues darreres sorpreses han estat “Un regal diferent” i “els tres porquets”. Les comento.

Un regal diferent portada REGALO catalan
Marta Azcona

El dia del seu aniversari, en Marcel va convidar en Tristany a berenar a casa seva.
—Per molts anys! —li va dir en Tristany al seu amic i li va donar un paquet petit.
En Marcel va obrir el regal i…

Així comença aquest conte que l’editorial Kalandraka ja fa uns quants anys que va editar en català en versió minillibre. Ara el podem disfrutar en format àlbum il·lustrat.
Un regal diferent ens explica que en Tristany li fa un regal al seu amic Marcel: un tros roba que li va sobrar de les cortines. A en Marcel li hauria agradat més una baldufa, però acaba agraint el regal perquè se n’adona de la quantitat d’utilitats que pot arribar a tenir un tros de roba: serveix per netejar-se, per protegir-se del sol, per creuar un riu, per abrigar-se, per fugir dels perills…

Els protagonistes d’aquest conte pertanyen a un món on es valoren els objectes més insignificants i on les xapes, els suros, les cordes i fins i tot una pedra pot esdevenir la joguina més meravellosa o una fascinant capsa de sorpreses.
Un regal diferent és una reflexió sobre la decepció, aborda la capacitat innata dels infants per imaginar i gaudir amb allò que tinguin a mà, encara que sigui una cosa ben senzilla.

84-9638-809-3i3Convé destacar les il·lustracions magnífiques de la Rosa Osuna que, entre molts detalls, fa aparèixer un personatge misteriós que segueix als protagonistes.
A l’escola hem explicat aquest conte moltíssimes vegades i en acabar regalem als infants un sobre que conté un trosset de roba com la del conte. Resulta curiós veure com alguns infants se’l pengen de capa de Superman i, en canvi, d’altres se’l posen com a davantal…

Els tres porquets

3556_els-tres-porquetsUns altres contes que finalment podem llegir en català són la sèrie de contes que fa quaranta anys corrien per les escoles italianes i que alguns vam tenir de la sort d’aconseguir-los per als nostres alumnes. Són els contes i les faules tradicionals però explicades amb unes imatges que es van ajuntat fins a formar el mosaic final que resum tota la narració.

Recordo que els hi enganxàvem una mica de velcro al darrera de cada il·lustració i els explicàvem en una mena de pissarra que es deia franel·lògraf.
Ara l’editorial Pagès, en la col·lecció Nandibú els està rescatant i editant. Valen molt la pena i segur que a l’escola tindran molt d’èxit, però també a casa tenen el seu espai.
Esl contes estan formats de targetes: d’una banda les il·lustracions, de l’altra el text. Venen en un paquet compacte, fàcil de transportar.
Les targetes es presten a ser utilitzades de moltes maneres. Recordo que alguna vegada les repartia entre els alumnes i entre tots anàvem construint la història, partint de les pistes que la targeta anterior tenia i/o comentant-ho entre tots. De fet, tots érem els narradors i cadascú només sabia, en començar, una part de la història.

4018_flyer-conte-joc-catala
gat

Han arribat les vacances…

6è aniversariAmigues i amics, moltes gràcies per acompanyar-me aquests mesos. Aquest dies he rebut la notificació de wordpress que ja fa sis anys que vam començar a penjar notetes (post, en diuen) i així, de mica en mica, n’hem anat deixant gairebé cinc-cents.
Ara toca desconnectar una mica i per això aquest blog també marxa de vacances.

Durant l’agost pujaré poques informacions i, potser, només potser, endreçaré una mica els enllaços.
Us desitjo un bon estiu! Ens retrobem al setembre!

 

tancat-per-vacances-2014

Nit d’estiu
(Joana Raspall)
Nit d’estiu, nit de calor.
L’herba s’asseca, però jo, no.
Com més calor fa,
més bé jo estic;
ella rondina, i jo, ric…, ric!…

La biblioteca de la Ciudad de la Cultura

DSC04988He tingut ocasió de visitar un espai situat a Santiago de Compostel·la del qual n’havia sentit a parlar. Pensava que eren exageracions però no. És la imatge més clara del que ha estat el malbaratament dels darrers temps en la construcció d’obres faraòniques, trens de luxe i aeroports sense avions.
M’explico. A la part alta de la muntanya compostel·lana de Gaiás, han edificat una “Ciutat de la Cultura”, a gairebé dos quilòmetres del nucli urbà. A més a més de la Biblioteca, hi ha edificat un teatre de la òpera, un edifici de noves tecnologies, un altre de serveis centrals i el museu d’Història de Galícia.

La biblioteca es va construir en principi només per a llibres editats a Galícia o que tracten sobre Galícia. Té una capacitat de fins a un milió però, és clar, els prestatges ara mateix estan buits o gairebé buits. ¿A qui se li va ocórrer construir una biblioteca més gran que qualsevol altra Biblioteca Nacional? DSC04983
El mateix passa amb l’hemeroteca i el disseny d’un Palau de l’Òpera amb tres ascensors a l’escenari, amb capacitat per muntar tres òperes en un mateix dia…
I si investigueu el que s’han gastat, la reflexió és clara: Calia gastar més de quatre-cents milions d’euros?
Si ho comparem amb quan demanem una “almoina” per a les biblioteques escolars i sembla qui-sap-lo-què, que estem demanant la Lluna, resulta ridícul. Aquests dies he tingut ocasió de parlar amb les companyes de Bibliomèdia i elles han fet el càlcul del que costaria un mestre bibliotecari a totes les escoles de Catalunya i us puc assegurar que és la xocolata del lloro. No us ho dic per vergonya, però només es qüestió de voluntat política i de creure-hi en les biblioteques escolars, no es tracta de diners…
Bé, si aquest estiu passeu per Galícia i voleu veure aquesta biblioteca i els voltants, sapigueu que la visita val la pena perquè és edificant veure el que no s’ha de fer. A més, estareu ben tranquils i fresquets.

ciudad-de-la-cultura_santiago-de-compostela_1

DSC05002

DSC04986

Programa R.E.A.D. de Lectura amb Gossos

Logo-Perros-Y-LetrasEl Programa R.E.A.D. de Lectura amb Gossos (Reading Education Assistance Dogs) va néixer als EEUU l’any 1999, creat per la Intermountain Therapy Animals (ITA) una organització amb força experiència en millorar la vida de les persones mitjançant la interacció amb animals. Es tracta d’un programa estructurat per a la millora de les habilitats de lectura mitjançant la intervenció de gossos ensinistrats.
Hi ha moltíssims equips R.E.A.D. (uns 5.000 aproximadament) treballant per tot el món en diferents cultures i entorns. A més a més dels EEUU estan treballant a Canadà, Portugal, Alemanya, Gran Bretanya, França, Suècia, Noruega, Islàndia, Finlàndia, Eslovènia, Holanda, Croàcia, Itàlia, Austràlia i Sud-àfrica. A Espanya, també: Actualment hi ha equips a Madrid, Alacant, Albacete, La Corunya, Las Palmas, la Rioja, Múrcia i Saragossa.
El Programa R.E.A.D. de Lectura amb Gossos millora les habilitats de lectura dels nens mitjançant la intervenció de gossos especialment ensinistrats per llegir amb ells. L’èxit del Programa rau en la connexió emocional que s’estableix entre el gos i el nen que llegeix per a l’animal, que es relaciona amb el lector segons les seves necessitats.READ1
Són uns objectius terapèutics (dirigits a la millora d’aspectes concrets dels lectors) i també d’animació i foment de l’hàbit lector. Els àmbits d’acció poden anar des de les escoles i gabinets de psicologia fins a biblioteques, llibreries o espais similars.
Si voleu saber si a prop de la vostra ciutat hi ha algun equip R.E.A.D., esteu interessats en els seus serveis o voleu formar part i/o col·laborar amb aquesta entitat podeu fer-ho entrant al seu web http://www.perrosyletras.com/ i allà hi trobareu tota la informació i més.perro-de-lectura

21 de març, Dia Mundial de la Poesia

DSC04608La Unesco va declarar el dia 21 de març, Dia Mundial de la Poesia i per celebrar-ho, el passat cap de setmana, aprofitant l’estada a Brussel·les vaig atansar-me amb la petita Nora a la place Flagey on, en un raconet, hi ha un bust de Fernando Pessoa, qui un dia em va fer emocionar i em va fer plorar en el cafè Martinho da Arcada, a Lisboa, recordant un dels seus poemes meravellosos sobre els camins de la vida…

Primer vam comprar una planteta amb flors grogues  i després vam recitar un dels seus poemes: Las pompas de jabón

original
Las pomas de jabón que este chiquillo
se entretiene en soltar por la pajita
son, traslúcidamente, toda una filosofía.
Claras, inútiles y pasajeras como la Naturaleza,
amigas de los ojos como las cosas,
son lo que son
con una precisión redondita y aérea,
y nadie, ni aun el niño que las suelta,
pretende que sean más que lo que parecen ser.

Algunas apenas se ven en el aire lúcido.
Son como la brisa, que apenas roza las flores al pasar
y de la que tan sólo sabemos que pasa
porque algo se aligera en nosotros
y todo lo acepta más nítidamente.

 

Com que demà és el darrer dia de trimestre escolar a Catalunya, crec que pot ser una manera fantàstica d’acabar-lo recordant algunes poesies de Joana Raspall, d’Olga Xirinacs, de Joan Brossa, de Miquel Martí Pol, etc.

arton164502.jpgpoesia-1

The Library: un cortometraje sobre las maravillas de la biblioteca

Comparteixo, amb molt de gust, aquesta entrada que m’ha arribat a través de les companyes bibliotecàries de l’Hospitalet.

Julio Alonso Arévalo's avatarUniverso Abierto

 
 

Cuando era niño a Jason Motte, el director de este cortó, le impresionó muy positivamente la biblioteca de su barrio en Houston, Texas, y este sentimiento mágico le inspiro su nueva película “La Biblioteca”. Según Jason:

“Aún puedo recordar la disposición,incluso donde estaban ciertas secciones de los libros, los olores y los sonidos. El recuerdo de la biblioteca de mi barrio, aún tiene un sentimiento mágico para mí, este tipo especial de santuario lleno de conocimiento, lleno de historias, todo cubierto de una sensación de tranquila respeto y ensueño.”

The Library from Jason LaMotte on Vimeo.

La Biblioteca es la historia de Emily (interpretada por Missy Keating),  una niña de 13 años de edad,  que acude con su bici a la biblioteca todos los días después de la escuela. Un día comienza a recibir notas de un admirador secreto, piensa que puede ser uno de los dos…

View original post 79 more words