Velocirepte (12 mesos, 12 llibres)

Els qui vivim a prop d’una biblioteca som afortunats. Ahir vaig anar a tornar un parell de llibres i tres revistes i em vaig apuntar al Velocirepte. Havia vist les banderoles pels carrers i vaig pensar que era una bona iniciativa, molt semblant als cromocontes que fem a les escoles.
Al web del servei de Biblioteques he trobat la informació que ho explica. Pel que sembla la idea va néixer a la Biblioteca Sagrada Família quan el 2016 van decidir promocionar la lectura entre els seus usuaris a través de reptes mensuals, i per això es van inventar la figura del Velocirepte. Destinat tant a usuaris lectors com a no lectors, el programa va ajudar a descobrir obres que potser no haguessin escollit mai.

Ara la iniciativa s’ha escampat per tota Barcelona. M’agrada molt.  Potser no calia la despesa de banderoles, bossetes o punt de lectura, potser, però la proposta de participació i dinamització lectora és genial. L’objectiu és aconseguir llegir una gran varietat de llibres i descobrir autors i gèneres que d’una altra manera no triaríem. El repte és llegir dotze títols durant un any, de temàtiques diverses.
Em vaig inscriure i em van lliurar un passaport amb dotze caselles per segellar —quan llegeixi els llibres proposats en el repte— a la casella corresponent.


Com que el primer repte és «Àfrica no és un país» vaig agafar Bajo la jaima, un recull de contes populars del Sahara. Crec que m’agradarà.
El febrer, els protagonistes seran els monstres, mentre que el mes de març estarà dedicat a les dones pioneres. El mes d’abril, el repte continuarà amb una lectura d’una obra que tingui un llibre com a protagonista; el maig serà sobre un poeta contemporani; el juny la lectura serà sobre literatura i música, i el mes d’agost la temàtica serà París. Barcelona serà la protagonista de setembre, el cinema el mes d’octubre, els animals domèstics el novembre i, finalment, la gastronomia serà la protagonista del mes de desembre.
Si aconsegueixo llegir els dotze llibres proposats entraré en el sorteig de tres viatges que es donaran a conèixer per Sant Jordi.
A la web velocirepte.cat trobareu tota la informació.
Si esteu a altres poblacions i voleu fer quelcom semblant, ja ho sabeu, no és difícil, animeu-vos, segur que anirà bé.

Més informació AQUÍ

La nena dels pardals, al SAT

Hi ha històries que són tan bones que s’adapten a diferents maneres de ser contades. Una d’aquestes és «La nena dels pardals», un conte que manté l’emoció quan el narrem de viva veu i també quan el gaudim en forma d’àlbum il·lustrat amb les magnifiques il·lustracions de la Yoko Tanaka.
La nena dels pardals està basada en una història real que va passar a la Xina quan es va ordenar exterminar tots els pardals perquè es menjaven gran part de les collites. En aquella època, una nena, la Ming-Li, va decidir salvar-ne tants com pogués amb un gest valerós que va ser una lliçó per als qui no van saber veure la importància de cada espècie en el cicle de la vida.
El conte ens explica com les persones poden fer grans coses i també com, de vegades, anar contracorrent està justificat.

Com que està basat en fets reals, a la xarxa hi ha moltes evidències del que es narra. Per exemple al bloc ornitològic d’Abel Julien
http://abeljulien.blogspot.com.es/2016/10/matem-tots-els-pardals.html

podem veure imatges de l’època amb tota la gent sortint en massa a espantar pardals (a partir del minut 3:45):
https://www.youtube.com/watch?v=ehqmmIef6_w

És molt didàctic també el Bloc de l’Associació d’història veterinària de Catalunya:
https://achv.wordpress.com/2016/10/01/els-pardals-a-la-xina-a-lepoca-de-la-gran-fam/

Les dades del llibre
Títol: La nena dels pardals
Autora: Sara Pennypacker
Il·lustradora: Yoko Tanaka
Editorial: Joventut
Barcelona, 2010
33 pàgines

Aquests propers dies tenim l’oportunitat de veure el conte en format teatral. Serà els dies 13, 14, 20 i 21 de gener al SAT (Sant Andreu Teatre) on la Cia. Teatre al detall el presenta en català. Podeu trobar tota la informació entrant a
http://www.sat-teatre.cat/CA/event/la-nena-dels-pardals/
on hi ha tots els horaris de les funcions, preus, etc.

El trailer de la obra és aquest:

Inauguració de la biblioteca escolar Àngela Bransuela (Mataró)

Que l’espai on vivim ens condiciona, ho sabem. Que una escola ordenada i tranquil·la ajuda a tenir unes bones relacions personals entre els alumnes, és obvi. I que una biblioteca endreçada, amb llibres ben col·locats, llum natural, neta i alegre fa que puji el nivel lector també és evident. Així ho va entendre la comunitat educativa de l’escola Àngela Bransuela de Mataró i fa un any aproximadament van decidir modernitzar l’espai biblioteca.

Els mestres de la Bransuela entenen que la biblioteca escolar és un espai de convivència que pot oferir un ambient relaxat, de reflexió i d’aprenentatge. L’ha dissenyat bonic i és un bon lloc per practicar la cooperació, on els infants poden compartir treballs, temps, esforços i lectures. Les taules adaptables, les cadires ergonòmiques, els prestatges nous, tot fet amb materials mobles ben trobats i que segur ajudaran a pensar, a créixer, a estimar el món que ens envolta, a comprendre les persones, a saber de la diversitat, a fer la vida millor, a trobar autoestima, comprensió, seguretat i atenció. En aquest espai magnífic que han habilitat, els infants poden escoltar històries, llegir tranquil·lament i cultivar la llibertat de pensament.
Els mestres saben que la biblioteca escolar és un dret elemental dels infants.

Vaig tenir l’oportunitat de compartir amb ells tot el procés de reforma, Primer fent una xerradeta a tot el claustre sobre models de biblioteques escolars, organització i activitats a fer amb l’alumnat. Després unes trobades amb la comissió de biblioteca per distribuir i reorganitzar l’espai. Han estat uns mesos intensos però el resultat és magnífic. Podeu veure les fotografies d’abans i d’ara tot seguit:

Imatges d‘abans de la reforma:

 

I aquestes de després:

 

No volien acabar el trimestre sense un acte formal d’inauguració i així ho van fer el dia 20 de desembre a la tarda. Van aplegar a tot l’alumnat i alguns pares i mares al pati de l’escola per llegir frases, idees i pensaments al voltant de la lectura. Em van convidar, també a dir unes paraules però em vaig estimar més contar un conte, que sempre ve més de gust.

Després tothom va poder fer una passejadeta pel nou espai i recollir un punt de lectura commemoratiu.

Ara han començat el segon trimestre i segur, segur, que el volum de llibres en préstec i les accions de lectura augmenten.
Val la pena comentar que ha estat possible gràcies a la implicació del claustre de mestres i la dedicació de l’equip directiu i de les mestres que gestionen el servei dedicant-hi hores i més hores voluntàriament. Només em queda el dubte de pensar què es podria aconseguir si hi hagués la implicació i el suport actiu de l’Administració educativa, Uff! ni m’ho imagino.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Algunes dades de l’Informe sobre el llibre infantil i juvenil 2017

Ara fa tres mesos, El Observatorio de la lectura y el libro va publicar l’informe que periòdicament dedica al llibre infantil i juvenil. Val la pena fer-li una llegida, encara que sigui en diagonal, per saber com està la situació. Hi ha un munt de dades, gràfiques, taules i frases que indiquen per on mou el sector.

El podeu obrir clicant AQUÍ.

Diu, per exemple, que l’any 2015 es van publicar 7919 llibres infantils o juvenils a Espanya —un increment del 5,5% respecte a l’any anterior— però amb un descens del 5,3% en el nombre d’exemplars editats.
El volum de llibres que s’editen adreçats als infants i joves és, actualment, gairebé d’un de cada quatre i, per tant, el volum de negoci que l’envolta és considerable.
El 2015 van publicar 592 editorials, les més importants de les quals van ser Susaeta, SM, estrella Polar, la Galera i Brúixola.
A prop del 70% dels llibres infantils i juvenils publicats el 2015 estava escrit en castellà. El 22,8% dels llibres es va publicar en català, el 6,3% en basc, el 3,1% en gallec i l’1,9% en anglès.
El 2015 es van vendre 26,6 milions d’exemplars de llibres infantils i juvenils, fet que suposa un descens respecte a l’any anterior.
La majoria de llibres van ser comprats en llibreries (41,3%) o cadenes de llibreries (23,5%).

M’ha semblat curiós comprovar que els deu títols més venuts el 2016 van ser els següents:

1. Harry Potter y el legado maldito
J. K Rowling (Salamandra)
2. El principito
A. Saint-Exupéry (Salamandra)
3. Emocionario
Rafael Romero Valcárcel / Cristina Núñez Pereira (Palabras Aladas)
4. El monstruo de los colores
Anna Llenas (Ed. Flamboyant)
5. Un monstruo viene a verme
Patrick Ness (Nube de tinta)
6. Diario de Greg 11 ¡A por todas!
Jeff Kinney (Ed. Molino)
7. Diario de Greg 10 Vieja escuela
Jeff Kinney (Ed. Molino)
8. El misterio de los árbitros dormidos
Roberto Santiago (SM)
9. Diario de Greg 1
Jeff Kinney (Ed. Molino)
10. El monstruo de los colores. Un libro pop-up
Anna Llenas (Ed. Flamboyant)

L’informe té un índex on podem veure com estan distribuïdes les 87 pàgines de que consta. És aquest:
Evolución histórica
La producción de los libros infantiles y juveniles
Producción editorial
Perfil de la empresa editorial
La edición del libro infantil y juvenil por CCAA
La traducción y la edición de libros infantiles y juveniles según las lenguas
La venta de libros infantiles y juveniles
La venta de libros infantiles y juveniles en el mercado interior
La venta en el mercado exterior
Características de la oferta
El libro infantil y juvenil en otros medios
El libro infantil y juvenil en la Red
Revistas digitales especializadas
Algunas instituciones de referencia
El libro infantil y juvenil y los medios audiovisuales
La lectura infantil y juvenil en España
La lectura y compra de libros infantiles y juveniles en España
La comprensión lectora
La promoción de la lectura infantil y juvenil en España
La promoción de la lectura infantil y juvenil en España
Otras iniciativas de promoción impulsadas por la Secretaría de Estado de Cultura
El libro infantil y juvenil y la revolución digital

 

El poder de les històries: narrativa literària i audiovisual

Comparteixo la informació que ha enviat el COBDC:

El proper dilluns, 11 de desembre de 2017 a les 18:00 h. a l’Aula Jordi Rubió i Balaguer es farà la presentació de l’Anuari de l’Observatori de Biblioteques, Llibres i Lectura 2018 del Centre de Recerca Informació, Comunicació i Cultura (CRICC-UB), a càrrec de Maite Comalat, editora de l’Anuari i després hi haurà una interessant taula de debat amb el títol: «El poder de les històries: narrativa literària i audiovisual»

Una història és quelcom que no existeix fins que algú l’explica i, d’aquesta manera, la transmet, la regala a una comunitat. Les històries –parlades, cantades, escrites, il·lustrades o filmades– ens acompanyen al llarg de tota la vida, des del bressol i del mateix úter matern fins a la vellesa, i constitueixen un instrument essencial tant per al desenvolupament social i emocional dels nens com per al creixement personal en qualsevol etapa de la vida.
Amb aquesta jornada es pretén contrastar i alhora agermanar la literatura i les narratives audiovisuals, com les pel·lícules o les sèries de televisió, centrant-se en les seves aportacions al lector-espectador, així com en tot allò que fa que una obra ens arribi i ens influeixi.
A la taula intervindran:
Esther Suriñach, bibliotecària i conductora de grups de lectura [http://www.bibgirona.cat/blogs/llibresicompanyia/about]
Marta Grau Rafel, guionista, analista de guions i novel·lista [martagraurafel.com/]
Sergi Pàmies, escriptor i periodista [lletra.uoc.edu/ca/autor/sergi-pamies/]
Moderarà: Constança Espelt, coordinadora de l’Aula Jordi Rubió i Balaguer

Lloc: Facultat de Biblioteconomia i Documentació, c. Melcior de Palau 140, aula Jordi Rubió i Balaguer
L’entrada és lliure però ens preguen que confirmem l’assistència prèviament a Mercè Garcia (mercegarciab@ub.edu)

 

Obrir una llibreria és apostar pel futur

«Decidir vendre llibres, decidir-se a obrir una botiga de llibres ha de ser tingut per una considerable heroïcitat. […]
»Una llibreria és un germen infecciós, un magatzem d’idees relligades, que amaga deu mil suggeriments […] Obrir una llibreria és apostar pel futur. I si això és ser boig… però potser, potser, ruminant-ho una mica, això de fer llibres, això de vendre llibres, no sigui cap cosa de ximples, ben pensat»
Les frases anteriors són fragments del pregó d’en Joan Casas a l’inauguració de la llibreria Perutxo el 29 de febrer de 1992 i que ara ha recuperat en Carles Ferrer en un magnífic escrit als Quaderns d’estudi 31 presentat a la biblioteca Tecla Sala. En aquest estudi en Carles fa un recorregut per tres llibreries que hi va haver a l’Hospitalet als anys 70 i que ja no existeixen (la Llibreria de la Florida, la Catalunya i la Tres Pins).
L’atzar ha volgut que aquests dies, mentre recordàvem el tancament de les llibreries, una altra ha obert les portes, a tocar de casa. La Glòria i l’Anun, les cares visibles del projecte han habilitat un espai molt bonic al carrer Galileu 78, al barri de Sants, i l’han batejat com a «La Inexplicable».

El local està ben situat i els qui passem habitualment pel davant comprovem amb alegria com l’antiga fruiteria continua nodrint d’aliment (ara, cultural) als veïns.
Les prestatgeries encara fan olor de fusta nova, una fusta especial on s’apleguen ben arrenglerats i ordenats els llibres. Hi ha també alguns raconets entranyables com el dedicat als autors de Sants, a la novel·la gràfica que pretenen potenciar o el corpus literari.
Tenen molts projectes i la idea que, a més a més de vendre llibres, l’activitat principal, intentaran fer “barri” amb presentacions de novetats, clubs de lectura, sessions de contacontes, tallers d’escriptura, etc.
Molta sort, inexplicables, i felicitats a l’Albert Carrera per l’encert de la imatge corporativa tan lluïda.

Les dades:
La inexplicable
Adreça: Galileu 78, 08028 BCN
http://www.lainexplicable.cat
tel. 931378112

Un primer maó a la biblioteca de l’escola Gras i Soler

No descobrim res quan diem que la col·laboració entre l’escola, la família i la comunitat és un factor essencial per a l’èxit acadèmic. Hi ha nombrosos estudis que així ho confirmen i fa més de trenta anys que el consens en aquest sentit és ampli. Si hi ha una bona connexió entre l’escola i la família el desenvolupament de l’infant ho agraeix i es nota. No em refereixo a les entrevistes personals, ni al butlletí de notes que signen i retornen, ni a la presència dels pares en esdeveniments puntuals, no. El repte real és fomentar i aconseguir la participació activa i integrada dels pares i mares en el bon funcionament de l’escola.
Exemples en tenim a cabassos però això no exclou que quan ho veiem amb els propis ulls, no deixi de sorprendre’ns (positivament, esclar).
I si parlem de projectes de biblioteca, resulta inversemblant comprovar com comencen a moure’s (arreu i de manera autònoma) iniciatives que aposten per dinamitzar la lectura a través de la biblioteca. No sé si és fruit de la eufòria renovadora que estem vivint però és un goig rebre notícies com la que m’ha arribat aquest cap de setmana i que fan veure el futur amb optimisme.

M’explico: A l’escola Gras i Soler d’Esplugues de Llobregat vam tenir fa un parell de mesos la primera trobada amb l’equip de coordinació de la biblioteca escolar. Es tracta d’un espai que s’ha quedat obsolet i que cal tornar a impulsar. Vam fer un primer pla de xoc per a aquest curs amb l’objectiu de tenir l’espai a punt per al mes d’abril i fer coincidir la inauguració amb Sant Jordi. Les accions primeres que vam preveure eren canviar el terra (posar-hi parquet), que les prestatgeries respiressin (obrir-les) i reordenar l’espai.
Doncs la sorpresa és que van convocar a un grup de pares i mares dissabte passat i en un plisplàs ja ho tenen gairebé enllestit. No puc estar-me de compartir les fotos del moment (avís: són fotos fetes amb el telèfon mòbil, poc nítides, però allò que importa és el testimoni).

La propera acció serà emparquetar tot l’espai. L’AMPA farà l’aportació econòmica i és un detall que cal valorar moltíssim (i que hauria de fer pensar a les administracions locals i nacionals sobre el paper galdós que tenen envers les biblioteques escolars pel que fa a dotació pressupostària).
Bé, seguirem informant. Ara toca felicitar aquesta comunitat i treure’s el barret: Chapeau!

Jornada literatura infantil i creixement emocional

El proper dissabte 25 de novembre, a Sant Cugat, se celebra una nova Jornada al voltant de la literatura infantil i les emocions.
La organitza l’Institut de la Infància, una associació sense ànim de lucre, creada el 2002, per millorar l’atenció dels infants i adolescents a través de la formació i el suport dels adults amb els quals es vinculen.
La Jornada ocupa tot el dia i va dirigida a educadors, professionals del món de la infància i amants de la literatura infantil en general i és un bon moment per descobrir diverses formes d’apropar-nos al món dels contes.
En aquesta ocasió el personatge estrella és en Talpet Terratrèmol, l’última creació de la gran Anna Llenas, de qui ja vaig comentar en aquest blog com n’és d’habitual quan visites escoles d’arreu d’Espanya trobar-te els seus monstres de colors presidint les biblioteques d’aula.
he tingut sort i m’ha fet feliç que em convidessin per a parlar dels afectes i efectes dels contes.

Les persones que organitzen la Jornada i en formen part de l’Institut de la Infància provenen del món de l’educació però també hi ha altres professionals i un potent equip de voluntaris. Al seu web llegim la seva filosofia. Val la pena recordar-la. Diuen:
Entenem que cada nen és un subjecte amb un univers propi i circumstàncies específiques que han de ser escoltades i ateses.
Ens agrada generar iniciatives, desenvolupar idees, innovar, crear, intercanviar punts de vista, reflexionar i dialogar per aportar respostes a les necessitats dels nens i dels adults que els acompanyen en el seu creixement.
Creiem en la formació dels agents socials i la prevenció, com a instruments per millorar la qualitat de vida i les oportunitats que la societat ofereix als nens i adolescents.
Treballem tant amb institucions públiques com a privades per aconseguir una participació social més àmplia.
Abordem cada projecte d’una manera transversal i interdisciplinària per enriquir cada intervenció.

il·lustració de Talpet Terratrèmol

Potser alguns heu assistit a un altre dels potents esdeveniments que organitzen, el Petits!Grans!Llibres!, una proposta única en la que durant cinc dies famílies, mestres i professionals assisteixen a jornades, formacions i conferències i que també rep la visita de nens durant el cap de setmana.
Si us animeu, ens veiem a SantCu!
Si entreu al web de l’Institut de la infància trobareu tota la informació de la jornada a:
http://institutdelainfancia.org/index.php?mod=page&id=236
També podeu visitar el seu blog
http://loslibrosdelinstitutdelainfancia.blogspot.com.es/

Sopar literari. Una iniciativa de Tres Quarts per Cinc Quarts i la Xarxa de Biblioteques de L’H

A l’Hospitalet hi ha un espai de reflexió que s’anomena L’H ESPAI DE DEBAT. L’impulsen diverses entitats, una de les quals —potser la més activa i potent—és la «Tres Quarts per Cinc Quarts», un grup que es basa en el respecte cap a les opinions i sensibilitats de cadascú i que fomenta accions des de la societat civil. El nom té relació amb la referència que feien servir els antics pagesos per anomenar la distància que es trigava en travessar, amb carro, tot el terme municipal, d’est a oest, de la Riera Blanca a la Remonta, i de sud a nord, de la Marina (actual Zona Franca) a Sant Pere Màrtir: Tres Quarts per Cinc Quarts. Darrerament han entrat a formar part de la Federació Catalana d’Associacions i Clubs Unesco (FCACU), com a Associació Unesco de L’Hospitalet, cosa que mostra el seu compromís.
Des de fa cinc anys, a més, s’hi ha afegit el servei de Biblioteques de la ciutat potenciant les tertúlies al voltant de la lectura. També hi col·labora la llibreria Perutxo i tenen el recolzament del Casino del centre que ofereix el seu espai.
Per un dels espais de debat, l’anomenat  «Tertúlies literàries» hi han passat escriptors i escriptores de prestigi com la Sílvia Soler, en Rafel Nadal, la Care Santos, en Xavier Bosch, en Pep Coll, la Laura Borràs, en Vicenç Villatoro, l’Almudena Grandes, etc. i altres no tant coneguts però amb obres interessants.
Aquest proper divendres està dedicat a la literatura infantil i juvenil i han tingut la generositat de convidar-me, cosa que agraeixo moltíssim perquè a molts d’ells els conec de sempre, de quan fa gairebé quaranta anys ens trobàvem al centre d’estudis de la ciutat un grup que ens vam batejar com a «Sopa de lletres» i que estava format per persones del món de les biblioteques, un llibreter i alguns mestres. Recordo amb molt de sentiment aquells migdies compartint idees i projectes. Recordo a la Nelly, a l’Anna Riera, al Joan Font, a la Laura i al José Luís, a la Núria Vila, a la Dolors, al Cristóbal Urbano, etc., persones increïbles que han fet de l’Hospitalet un referent dins del món de la lectura i les biblioteques.
Agraeixo també les paraules tan generoses que m’han dedicat a la presentació: (http://lhespaidebat.com/sopar-literari-amb-jaume-centelles-divendres-17-de-novembre/)

Si voleu venir, us passo les dades.
El sopar tindrà lloc al Casino del Centre (C/ d’Enric Prat de la Riba, 337-339), el divendres 17 de novembre de 2017 a les 20:30h.
Preu del sopar: 22 € (Socis de Tres Quarts per Cinc Quarts, 20 €).
Caldrà fer la reserva abans del dia 15 de novembre, enviant un correu electrònic a espaidebat@gmail.com o bé trucant al telèfon 93 338 89 25.
I si voleu veure en què consisteixen els sopars literaris, us passo un vídeo de L’H DIGITAL que es va gravar el mes de febrer amb motiu del 5è aniversari Sopars Literaris de l’Espai de Lletres. Cliqueu a:
http://lhdigital.cat/web/digital-h/televisio/veure-video/-/journal_content/56_INSTANCE_ZrP3/11023/11185671

 

La profesión más arriesgada del mundo, según Paco Abril

imagen extraida de la revista Biblioasturias.com

En la revista digital Biblioasturias, el incombustible Paco Abril acaba de publicar unas reflexiones sobre el oficio de bibliotecario que, como siempre, dan en clavo. Tengo su permiso para reproducir y difundir el escrito y con mucho gusto lo comparto a continuación.

La profesión más arriesgada del mundo

Existe una profesión realmente arriesgada, quizá sea la más peligrosa de todas. Me estoy refiriendo a la profesión bibliotecaria. Esta afirmación provocará más de un asombro. ¿Arriesgada por qué? ¿Acaso quienes la practican trepan por imposibles rocas, como los alpinistas? ¿Acuden a la primera línea de fuego de cualquier guerra, como los reporteros? ¿Descienden a las profundidades de la tierra para extraer sus minerales, como los mineros? ¿O se enfrentan a mares embravecidos, como los marinos y los pescadores? No, claro que no realizan ninguna de las actividades descritas. Entonces, ¿por qué esa exageración? ¿A qué viene hablar de riesgo bibliotecario?

Es cierto que a un observador superficial podría parecerle una profesión no sólo sedentaria, sino tranquila, relajada y alejada de cualquier amenaza. Ni siquiera se les exige el uso de casco protector ni de ninguna otra precaución. Sin embargo, las apariencias engañan, y mucho. Estos profesionales trabajan con dos de los elementos más inflamables que existen: libros y lectores.

Los bibliotecarios saben, mejor que nadie, que un libro, puesto en contacto con un lector, produce una reacción impredecible e imprevisible.

Si juntamos un átomo de oxígeno con dos de hidrógeno, sabemos que obtendremos agua. Pero si unimos un lector con un libro, jamás podremos adivinar lo que va a ocurrir, dado que el mismo libro causará efectos distintos en diferentes lectores. Será una reacción química de efectos insospechados, esto es, no controlables.

No es de extrañar que la primera medida que suelen tomar las dictaduras es intervenir en las bibliotecas, bien para clausurarlas, bien para permitir sólo los libros que a ellos les interesan. Es el caso, entre tantos, de Corea del Norte. Ninguna dictadura va a consentir que se les cuele literatura subversiva ni tampoco degenerada, como así tildaban los nazis a libros como La metamorfosis, de Kafka.

Qué duda cabe de que quienes mejor han entendido el poder de los libros son los dictadores. Por eso los prohibieron nada más alzarse con el poder. Stalin acabó, sin temblarle el pulso, tanto con los libros como con los autores que le molestaban, que eran casi todos. Él aplicaba ese viejo refrán de muerto el perro se acabó la rabia, aunque murió sin saber que la rabia era él.

En las democracias estas instituciones inflamables que son las bibliotecas peligran también, porque hay muchos dirigentes políticos con tentaciones totalitarias que miran los libros con recelo. Se les nota enseguida, primero porque hablan de autores y títulos que no han leído, segundo, porque ponen todo tipo de trabas y cortapisas para su potenciación, aún proclamando que las apoyan. Y tercero, y sobre todo, porque quienes rigen los destinos de los ciudadanos, saben, o intuyen, que aunque las bibliotecas públicas dependen de los poderes políticos, quienes las frecuentan tienen la posibilidad de aprender en ellas a desconfiar de cualquier poder, de cualquier imposición, de cualquier manipulación. Saben, o intuyen, que son instituciones extrañas que se nutren de pensamiento concentrado. Y saben, o intuyen, que pensar siempre resulta subversivo. Ya hay quien las considera, aunque no se atreva a decirlo en público, un peligro mayor que el de un polvorín a punto de estallar.

Comprenderá ahora, quien haya leído hasta aquí, que la actividad bibliotecaria exija delicadeza, prudencia, valor, atención y conocimiento para afrontar con éxito los altos riesgos que supone. Quienes se dediquen a esta profesión, deberán estar alerta ante lo que pueda ocurrir.

En la mítica película de 1951 La mujer pirata, dirigida por Jacques Tourneur, la capitana, después de expoliar un navío, ordena amontonar en la cubierta de su barco todo el botín conseguido, y les pide a sus subordinados que cojan el objeto que más les apetezca. La mujer transmite esta petición al médico del barco.

–Elegid, doctor.

El médico observa por encima aquel tesoro, en el que destacan joyas y vestidos lujosos, sin darle importancia.

–Dudo que haya algo aquí que me guste. ¡Ah, sí! –dice tomando un pequeño libro.

La mujer pirata lo contempla sorprendida.

–¿Un libro? ¿Eso es todo?

–Los libros tienen un poder mágico –responde el médico.

La mujer pirata replica con indignada rapidez.

–¡Más poder tiene una andanada de cañón! ¿Puede un libro hundir un barco?

–Los libros han hundido los barcos más poderosos, destruido ejércitos y derrumbado imperios –concluye el médico alejándose con su peligroso trofeo.

Los tiranos de cualquier especie, incluidos los que llevan la piel de demócratas, saben que los libros, y quienes los cuidan, son un peligro real.

Por eso esta es la profesión más insegura del mundo.

Cuando se reconozcan de verdad los riesgos que corren los bibliotecarios, seguro que se les añadirá, a su merecido sueldo, un incremento o plus de peligrosidad, y es más que probable que se les exija también, a estos sufridos profesionales, el uso de casco y otras necesarias medidas preventivas.

Sobre Paco Abril: Escritor y polifacético activista en la promoción de la lectura, ha impartido cursos y conferencias, realizado numerosos artículos, y ha contado cuentos en los más diversos lugares de España, y en París, Casablanca, Lisboa, Nueva York y México. Trabajó como coordinador de bibliotecas, promoción de la lectura y área de infancia de la Fundación Municipal de Cultura de Gijón desde 1983 hasta 1993. En la actualidad es director de programas educativos en dicha institución. Fue guionista, director y presentador del programa de televisión regional El Hórreo del Trasgu. Desde 1989 dirige el suplemento infantil La Oreja Verde -del diario La Nueva España-, y es autor de obras como Jovellanos, la aventura de la razón (1995), La niña de la nube (1998), La pregunta del cuco (2000), Colores que se aman (2004) y El espejo de los monstruos (2006).