La mare se’n va de viatge (Mariana Ruiz Johnson)

la-mare-sen-va-de-viatge-CatDe camí a la Fira de Bolonia, la Mariana Ruiz Johnson va fer una breu escala a Barcelona i de la mà de la Cristina Concellón va presentar el seu nou treball a la llibreria Abracadabra.
El llibre en qüestió es diu “La mare se’n va de viatge” i explica les angoixes inicials d’una mare que per motius laborals ha de deixar la casa per uns dies i pateix per com s’ho pendrà el seu fill.
Va ser una bona oportunitat per conversar amb l’autora sobre com il·lustra, quines són les seves motivacions personals, quins temes l’interessen i quins projectes futurs té al cap.DSC04647

Al web de l’editorial Kalandraka podem llegir aquestes paraules:
Tras el éxito de “Mamá” (VI Premio Internacional Compostela de Álbum Ilustrado), Mariana Ruiz Johnson nos presenta en este nuevo álbum la experiencia de una madre que tiene que ausentarse del hogar por motivos laborales durante un tiempo. “El viaje de mamá” abarca todo el proceso: la preparación del equipaje, la despedida en el aeropuerto, los cambios en la rutina doméstica, la comunicación a distancia gracias a los avances de la tecnología y el regreso a casa. A través de un sencillo relato en primera persona, asistimos a la evolución en las emociones del hijo pequeño, que pasa de extrañar la presencia, la voz e incluso el aroma de su madre, a descubrir el día a día en compañía de su padre.
Los personajes de esta historia son animales humanizados que se mueven en escenarios próximos a los lectores, representándolos con tonos cromáticos suaves y cálidos. Más allá del texto, las ilustraciones también permiten apreciar los sentimientos de los miembros de la familia, pasando de la preocupación y la inseguridad inicial, a la normalidad, lo que finalmente depara una vivencia enriquecedora para todos. En suma, un álbum con el que muchas familias se sentirán identificadas, por la empatía con sus protagonistas.

Lectura recomanada per a cicle infantil.
Algunes imatges de la trobada:

DSC04646 DSC04651 DSC04654

 

Einar Turkowski, l’il·lustrador del mes (abril 2016)

cartell casa anitaEl proper dia 23 d’abril, diada de Sant Jordi, se celebrarà la 9a trobada d’il·lustradors que organitza la llibreria Casa Anita. Enguany tindrem la sort de comptar amb l’Einar Turkowski, un il·lustrador realment espectacular per com tracta els dibuixos, per com es dedica, per com cuida tots els detalls —des del llapis fins al paper— per aconseguir uns resultats brillants, bonics i misteriosos.
No té molts llibres publicats perquè s’ho pren amb dedicació. Per exemple,  el seu primer llibre Era fosc i sospitosament tranquil, amb el que li va arribar el reconeixement i va ser mereixedor de nombrosos premis, li va ocupar tres anys. D’aquesta “opera prima” es va dir:
Einar Turkowski, a més de demostrar una vasta professionalitat en el seu treball com a il·lustrador gràcies a la seva especial manera d’explicar històries, obre nous camins en la literatura. Les seves il·lustracions són una invitació a que el lector s’endinsi en els originals mons que ell crea, plens de màgia i poesia. Els seus magistrals dibuixos en blanc i negre destil·len humor, sensibilitat, enginy i fins i tot “color”. I, encara que per concedir aquest guardó atenem tan sols als originals que rebem, hem quedat profundament complaguts en constatar que a la perfecció del seu art s’afegia una immillorable qualitat d’impressió.

einarturkowski.de_portrait1Encara que el vostre coneixement de l’alemany sigui nul, val la pena fer una visita al web d’aquest autor http://einarturkowski.de i acompanyeu-vos del traductor google (poc fiable, però una mica d’esforç per part nostra, ajuda) per veure com treballa, quins materials fa servir i la minuciositat dels seus dibuixos. Val la pena.

Els llibres que podem trobar d’aquest autor són:

era fosc

Era fosc i sospitosament tranquil
Una nit, de cop, un vaixell amarra en una platja de dunes i el seu únic tripulant s’instal·la en una casa abandonada que hi ha allà, a la vora del mar. El pescador desperta el recel dels habitants del poble a causa dels objectes que apareixen al voltant de la casa (peixos penjats en cordills o mig enfonsats a la sorra, contenidors buits al jardí). Encegats per una curiositat més aviat malsana i provocant tota mena d’especulacions estrafolàries, l’espiaran i tafanejaran el seu dia a dia per comprendre què hi fa, aquell home, al seu estimat poble. Finalment descobreixen com aconsegueix aquells fantàstics peixos… és un pescador de núvols!

Una llum diminuta sorgí del no-res
En una antiga i solitària casa, el meticulós senyor Ribblestone dedica els seus dies a la jardineria. La seva vida tranquil·la es veurà trastocada quan certa estranya planta comenci a créixer en un racó dels seus dominis, posant a prova la paciència i l’enginy del seu guardià.

La-montañaLa montaña
En un país llunyà, una muntanya porta tota classe de desgràcies als que s’atreveixen a escalar-la. Però malgrat la terrible fama que l’acompanya, un home decideix aventurar-se en els seus paratges. Múltiples meravelles i dificultats s’obriran al seu pas amb una única finalitat: ensenyar-li a mirar.

El pastor, les ovelles, el llop i el marel pastor les ovelles...
Un pastor irlandès té un ramat amb moltes ovelles. Les ovelles li alegren la vida però, al mateix temps, sempre està temorós que alguna cosa dolenta els passi. Un dia, quan la seva por es torna insuportable, decideix vendre-les. Amb els diners adquireix una barca, es transforma en pescador i els seus temors desapareixen. Ara, quan la tempesta eleva el seu vaixell i pot albirar la seva casa sobre les ones, se sent completament feliç. Una història poètica sobre aquelles coses sobre les quals hem de reflexionar si volem trobar la felicitat.

casasCuando las casas regresaron flotando
Deu dibuixos-conte que es presenten plens de misteri i enigmes, en el blanc i negre habitual de l’autor. Un llibre sense text en el qual cada doble pàgina narra una història que crearà el mateix lector, sense més instruccions que les de seguir els camins de la seva imaginació. Una excusa per tal d’explorar totes les possibilitats que poden obrir-se amb aquesta fascinant obra. Un llibre que mai serà el mateix, ja que cada vegada que es visitin les seves pàgines explica alguna cosa diferent, i en tancar-se, el joc torna a començar.

Ttos els llibres de l’Einar Turkowski estan editats en català o castellà per l’editorial Libros del Zorro Rojo que és d’on hem extret les imatges.

Montaña-1

2 d’abril, Dia Internacional del Llibre Infantil

dili_catAvui se celebra tot el món el Dia Internacional del Llibre Infantil.
Es va triar el 2 d’abril perquè es el dia que se celebra l’aniversari de Hans Christian Andersen, autor de nombrosos contes infantils molt coneguts com la Sireneta, la venedora de llumins o l’aneguet lleig, per exemple.
Aquesta jornada l’organitza l’IBBY, l’Organització Internacional per al Llibre Juvenil i el seu objectiu és promoure el llibre i la lectura entre els infants i joves. L’IBBY es va fundar a Zuric, Suïssa, el 1953 i en l’actualitat hi ha 70 Seccions Nacionals escampades arreu del món.
En moltes poblacions, avui hi haurà una sèrie d’esdeveniments com concursos d’escriptura i xerrades amb autors i il·lustradors i és un bon dia per atansar-nos a la llibreria més propera i descobrir que hi ha tot un seguit de llibres infantils meravellosos esperant a ser descoberts!

Cada any, una secció nacional té l’oportunitat de ser la patrocinadora internacional del Dia del Llibre Infantil i selecciona dos reconeguts autors del seu país, un escriptor i un il·lustrador, perquè elaborin el missatge adreçat a tots els infants, el cartell que es distribueix per tot el món i se’n promogui la celebració a les biblioteques, centres escolars, llibreries, etc. Enguany el país triat ha estat Brasil. El text l’ha escrit Luciana Sandroni i el cartell és obra de Ziraldo.

La traducció al català l’ha fet en Jordi Ferré Ibarz i el text és el següent:

HI HAVIA UNA VEGADA…
Hi havia una vegada una… princesa? No.
Hi havia una vegada una biblioteca. I hi havia també una vegada la Lluïsa, que va anar a la biblioteca per primer cop. La nena caminava a poc a poc, estirant una motxilla de rodetes enoooorme. Ho observava tot amb admiració: prestatges i més prestatges plens a vessar de llibres. Taules, cadires, coixins de colors, dibuixos i cartells a les parets.
—He portat la foto —va dir tímidament a la bibliotecària.
—Molt bé, Lluïsa! Ara t’inscriuré. Mentrestant, pots anar escollint el llibre. Saps que te’n pots emportar un a casa?
—Només un? —va preguntar decebuda.
En aquest mateix instant va sonar el telèfon i la bibliotecària va deixar la nena amb la tan difícil tasca de triar un únic llibre en la infinitat de prestatges. La Lluïsa va estirar la seva motxilla i va buscar, va buscar fins que va trobar el seu llibre preferit: la Blancaneus. Era una edició de tapa dura, amb unes il·lustracions molt boniques. Amb el llibre a la mà, va empènyer la motxilla una altra vegada i, quan ja anava a sortir, algú li va tocar l’espatlla. La nena es va girar i gairebé cau enrere de l’esglai: era ni més ni menys que el Gat amb Botes amb el seu llibre a la mà, vull dir, entre les potes!
—Bon dia, com està la seva tia? —li va dir fent una reverència.DSC04512
—Lluïsa, tu no te les saps de memòria, totes aquestes històries de princeses? Per què no t’emportes meu llibre, El Gat amb Botes, que és molt més divertit?
La Lluïsa, bocabadada, no sabia què dir.
—Què et passa? Se t’ha menjat la llengua el gat? —va fer broma.
—Ets el Gat amb Botes de bo de bo?
—Sí, en persona, vull dir, en pell i ossos! Emporta-te’m a casa i ho sabràs tot de la meva història i la del marquès de Carabàs.
La nena, de tan perplexa, només aconseguia assentir amb el cap. El Gat amb Botes, en un pas de màgia, va tornar al seu llibre, i quan la Lluïsa estava a punt de sortir de la biblioteca va tornar a sentir un toc a l’espatlla. Era ella: «Blanca com la neu, vermella com la sang i amb els cabells negres com l’eben.» Ho endevineu?
—Blancaneus!? —va dir la Lluïsa esbalaïda.
—Lluïsa, emporta-te’m amb tu, també. Aquesta edició —va dir ensenyant-li el seu propi llibre— és una adaptació autèntica del conte dels germans Grimm.
Quan la nena estava a punt d’agafar el llibre, el Gat amb Botes va aparèixer, molest:
—Blanca, la Lluïsa ja ha triat. Vés-te’n amb els teus sis nans.
—Són set i no sis! I encara no ha triat! —li va dir la Blancaneus vermella de còlera.
Tots dos es miraven la nena esperant una resposta:
—No sé quin endur-me… Voldria emportar-me’ls tots…
Tot d’una, de sobte, va passar una cosa increïble: van anar sortint dels llibres… la Ventafocs, la Caputxeta Vermella, Rapunzel. Un equip sencer de princeses de veritat:
—Lluïsa, emporta-te’m cap a casa —li suplicaven totes.
—Jo només necessito un llit per dormir una estona —va dir la Bella Dorment mentre badallava.
—Només cent anys —va dir el Gat burlant-se’n.
—Et puc netejar la casa, però a la nit tinc una festa al castell del…
—Príncep! —van cridar tots.
—A la cistella porto coca i vi. Qui en vol? —va oferir la Caputxeta.
I van continuar apareixent més personatges: l’Aneguet Lleig, la Venedora de Llumins, el Soldadet de Plom i la Ballarina.
—Lluïsa, podem venir amb tu? Som els personatges d’Andersen —va demanar l’Aneguet Lleig, que tan lleig… no era.
—Casa teva està calenteta? —va preguntar la Venedora de Llumins.
De sobte, davant de tots, va aparèixer un llop enorme, pelut, molt pelut, amb les dents afilades: el llop dolent.
—Llop, per què tens aquesta boca tan grossa? —li va preguntar la Capu txeta per costum.
—Jo us protegeixo —va dir valent el Soldadet de Plom.
El Llop va obrir la boca i… se’ls va menjar a tots? No. Només va badallar de tanta son i els va dir amb calma:
—Tranquils. Només volia donar-vos una idea: la Lluïsa s’emporta el llibre de la Blancaneus i nosaltres entrem a la seva motxilla, que és molt gran.
A tots els va agradar la proposta.
—Lluïsa, ens deixes venir amb tu?
—És clar que sí! —va dir la Lluïsa obrint la motxilla.
Els personatges es van posar en fila i van anar entrant d’un en un:
—Primer les princeses! —va dir la Ventafocs.
Al final també van aparèixer els personatges brasilers: el Sací, el Caipora, una nina de tela que no para de parlar, un nen molt esbojarradet, una nena amb una cartera groga, una altra amb la foto de la seva besàvia enganxada al cos, un petit rei manaire. Tots van entrar.
La motxilla pesava més que mai. Com pesen els personatges! La Lluïsa es va emportar el llibre de la Blancaneus i la bibliotecària ho va apuntar tot a la seva fitxa.
Al cap de poc, la nena va arribar a casa feliç. La seva mare li va preguntar des de la cuina:
—Filla, has arribat?
—Síííí, mama, hem arribat.

 

 

El conte del llop carregat de mocs

coberta llopHe llegit aquest conte escrit per l’Eva Mor amb il·lustracions de la Violeta Crespo “Viuleta”.
M’ha vingut al cap una reflexió que em faig sovint quan remeno els llibres infantils que es publiquen a França i on la figura del llop és molt apreciada (estimada o temuda, vés a saber!) pel infants i on podem trobar centenars de versions dels clàssics i recreacions amb aquests personatges. Recordeu per exemple la sèrie d’en Mario Ramos, la d’en Geoffroy de Pennart o la d’Orianne Lallemand, per citar-ne tres de les més conegudes.

Le_loup_de_Mario_Ramos

Mario Ramos

Geoffroy de Pennart

Aquest “llop carregat de mocs” segueix amb la mateixa idea de presentar-nos el llop d’es d’una altra perspectiva. Aquí fa molta gràcia perquè tal com podem llegir a la contraportada:

El llop més temut de la contrada s’ha posat malalt i no pot sortir de casa per terroritzar les criatures i els animalons del bosc. Els seus intents per a treballar des del llit no fan cap efecte així que, per fi, la caputxeta, les set cabretes i els tres porquets poden viure tranquils i sense por de res. Sembla que aquesta vegada el llop s’ha de donar per vençut i demanar una baixa indefinida…

La tipologia del text està pensada per ser llegida en parella i per això recomanen aquesta lectura per als infants de cicle inicial que poden llegir amb els seus padrins de lectura o amb els seus pares. Una part està en lletra d’impremta i una part en lletra lligada (fàcil!).

llop2Es tracta d’una història amb moltes picades d’ullet a la nostra realitat com quan el llop crea un grup de Whatsapp o quan dissenya el primer llop-robot amb comandament a distància, per exemple.

dracAquest és el segon llibre de la col·lecció. El primer va ser La llegenda del drac que dormia i roncava.

Les dades:
El conte del llop carregat de mocs
Autora: Eva Mor
Il·lustracions de “Viuleta”.
Editorial Cruïlla
Col·lecció: Contes per fer la mona, núm. 2
Març 2016
32 pàgines.
7,50 €