«Papelucho», un clàssic de la literatura infantil xilena

L’any 1954 és l’any que vaig néixer i, és clar, els llibres que van veure la llum aquell any tenen especial significació per a mi, com El senyor dels anells o Hem caminat damunt la lluna. Per això, quan m’ha arribat el primer Papelucho l’alegria ha estat gran. Bé, en realitat m’han regalat la edició completa (dotze llibres) i el nino que també va a l’estoig. He acabat de llegir la primera aventura i tinc feina per anar llegint la saga completa. A poc a poc i gaudint-la.

Papelucho és el protagonista d’una sèrie de llibres infantils, escrits per la xilena Marcela Paz, que narren les aventures d’un nen de vuit anys.

Els llibres estan escrits en forma de diari pel nen Papelucho, el personatge principal. Les seves aventures són molt conegudes i molt llegides a les escoles de Xile. De fet, alguns dels llibres formen part del pla de lectura.

M’ha agradat comprovar que el relat no adopta el to moralista que pensava trobar, donada l’època en que va ser escrit. M’ha costat, això si, llegir alguns fragments pel llenguatge peculiar del text i els girs idiomàtics, però entenent el context es pot endevinar què vol dir tal o tal altra expressió.

Les aventures de Papelucho són idees que succeeixen principalment dins del seu cap. El nen és enginyós i imaginatiu, sempre intenta solucionar els problemes i, com es pot imaginar, les coses acaben pitjor del que estaven.

En aquests temps que veiem com l’allau de novetats (moltes prescindibles) ens aclapara i el temps passa sense poder llegir ni la desena part del que es publica, m’ha fet pensar que es podria posar el fre i reduir el nombre de novetats i recuperar aventures extraordinàries que ens van fet passar molt bons moment i uns mesos després van desaparèixer del mercat.

És un pensament que em volta pel cap i no és només cosa meva. Recentment he parlat amb una companya que fa una feina extraordinària llegint amb els nois i noies Les aventures de Tom Sawyer. També m’han arribat comentaris de persones que es dediquen a la prescripció i recolzen la idea de la poca qualitat literària d’alguns dels llibres que es publiquen. Potser és el mercat, el negoci.

LES DADES:

Títol: Papelucho
Autora: Marcela Paz
Il·lustradora: Rommy Rivera
Editorial: SM Chile
Pàgines: 144
Santiago de Xile, 2023

«U i set», contra les diferències i per la pau

Als «Contes per telèfon» n’hi ha un bon grapat d’històries ideals per narrar. Una que m’ha acompanyat en moltes sessions és «Un que n’eren set». La coneixia de la versió que cantava en Xesco Boix i que estava també a “L’arbre generós”, amb il·lustracions de la Pilarin Bayés.

Els “contes per telèfon” són un dels llibres on podem trobar molta inspiració. Està publicat per l’editorial Joventut amb una excel·lent traducció de la Teresa Duran.

L’any 2001, l’editorial SM el va publicar en castellà en format àlbum amb unes imatges generoses a tot color i a tota plana. Les il·lustracions són de la Beatrice Alemagna. El conservo com un tresor perquè costa de trobar.

Aquest mes de juny s’ha tornat a editar per la editorial Kalandraka i en català. Bona feina. El format, les imatges, tot és tal com ho va dissenyar la Beatrice Alemagna fa 31 anys i podem tornar a disfrutar amb l’estampat de les guardes que són com la camisa del noi i de l’home de la darrera imatge, a viatjar mentalment per ciutats de tot el món i sobretot a pensar que un mon en pau és possible.

Quan l’explico construeixo una mena de titelles senzillets que després regalo entre els assistents. Els faig amb cartolines de colors variats i em serveixen pare posar-hi la mà al seu interior i fer-los parlar.

Els podeu veure en aquestes dues imatges. Em va ajudar la Valèria, en una sessió de canta contes, a la biblioteca Pare Miquel d’Esplugues.

Etern Rodari! El relat el va escriure l’any 1962 però si l’escrivís ara segur que afegiria infants d’Ucraïna, de Palestina, etc.

LES DADES:
Títol: U i set
Autor: Gianni Rodari
Il·lustradora: Beatrice Alemagna
Traductora: Teresa Duran
Editorial: Kalandraka Catalunya
Pàgines: 32
Barcelona, 2024

Projecte RIALLES

rialles1 Fa un any i mig vam començar a treballar en el nou projecte “Rialles” de l’editorial Cruïlla, adreçat als alumnes de cicle infantil. Han estat uns mesos intensos i plens de bons moments. Avui, satisfets, però també amb una mica de pena, hem tancat la barraca.
N’estic content del resultat i d’haver pogut compartir estones de treball amb l’Andrea Pozo, la Màriam Ben-Arab, la Núria Hervada i la Mireia Pedrol però també per les atencions rebudes de tota la gent de Cruïlla, especialment d’en Lluís, la Carme, la Margarida, la Carol, la Paca, la Maria Antònia i l’Enric… i segur que m’oblido d’algú.

una casa per a dos 1
Ara els contes i les propostes didàctiques queden en mans de les mestres que les vulguin aprofitar. Tant de bo els sigui útil!
Podeu consultar una part del projecte entrant al web
http://www.rialles.cruilla.cat/

També podeu obrir el dossier clicant AQUÍ

DSC05072 (2)

Amb la Núria i l’Andrea, avui 13 de juny de 2016

 

Més enllà de la lectura

Al diari LA VANGUARDIA es va publicar un article sobre la biblioteca de l’escola SANT JOSEP – EL PI sota el titól “més enllà de la lectura”. Va ser a l’edició del dissabte 31 de març, dins la secció Cum laude que apareix al suplement.
Si el vols llegir només has de clicar aquí o anar a la secció de premis on també el podràs trobar.