El gat «Moixeró» ens convida a viatjar pel mon

Tinc un amic afeccionat a caminar pels boscos i pels camps, escodrinyant els llocs secrets on es troben els bolets. És un especialista en reconèixer i anomenar tots els tipus diferents de bolets, els comestibles i els verinosos.

L’he acompanyat en alguna ocasió a caçar bolets però no sabria tornar al lloc on vam trobar-los. Són coses dels boletaires que van, com a la cançó d’en Sisa, perseguint, dalt el cel, a sota els pins, amanita, rovellons i fredolics.

A la literatura infantil i juvenil, tenim personatges amb nom de bolet. Potser el més conegut és un petit gos anomenat Rovelló, creació d’en Josep Vallverdú. Al País Valencià és força popular en Fredolic, el caragolet que sempre té fred i passa mil aventures per a trobar l’escalforeta del sol. El va escriure en Joan Pla.

Ara, s’afegeix a la saga dels animals amb nom de bolet un gat que té unes taques al cos i es diu Moixeró, com el bolet. El gat Moixeró, de la mà del seu creador, en Ramon Besora, viurà mil peripècies fent un viatge per tot el món.

El relat, explicat en primera persona pel gat, transcorre per tota mena d’indrets, alguns propers i altres misteriosos, desconeguts i llunyans.

L’aventura d’aquest gat que volia conèixer animals del mon comença a l’escola:

Un dia vaig sentir que el meu avi deia que els gats tenim set vides i jo no sé pas si en tenim set, de vides, o una vida que val per set. Sigui com sigui, vaig decidir dedicar la primera de les set vides a aprendre a llegir, a escriure i a moltes, moltes coses.

I, tot seguit, a les següents vint pàgines, se’ns mostren activitats, endevinalles, embarbussaments, contes, informació d’espècies relacionades amb els gats, referències a poemes rodarians i altres llaminadures. Per exemple, aquesta endevinalla:

El ruquet la té
I no la sap pronunciar.
No la té la vaca
i la diu sense parar.

El segon capítol ens mostra el gat Moixeró començant el seu viatge. La primera parada és la granja. Amb les seves paraules ens va mostrant com son les gallines, els sons que fan els ànecs, les ovelles, els pollets, etc. També hi trobarem embarbussaments, endevinalles i un conte sobre una gallina que va enganyar la guineu.


Un embarbussament comença així:
Una ovella banyuga,
banyega,
bedega,
llanuda,
llanada,
mena un anell banyuc,
banyec,
sedec,
bedec,
llanut,
llanat.


La següent parada és el bosc. Aquí, en Moixeró coneixerà insectes, llops, serps, mussols, caderneres, esquirols, senglars, papallones, formigues, etc.

És el capítol més llarg (32 pàgines) i, al meu entendre, el que aporta més informacions interessants per als infants quan vagin d’excursió als boscos del nostre voltant, amb el grup escolar o amb la família.

Del capítol de la visita al bosc he gaudit intentant contestar les enganyifes. Per sort, en Besora s’ha preocupat d’ajudar-nos per si no les sabem. Només cal girar el llibre i trobarem el solucionari.

Per què les cigonyes amaguen una pota a l’hora de dormir?
Què fan dotze gats en una teulada?

El viatge continua per la selva, la sabana i la mar. Acaba amb el poema Don Gatu, una versió semblant a la que canta (o cantava) la mainada al pati de l’escola en la versió castellana. Molt divertit.

Destaquen les il·lustracions de la Natasha Domanova, divertides, precises, amb molts detalls, pintades amb tinta i aquarel·les, ben maquetades i que ajuden a seguir el text, oferint molts espais que permeten al text respirar bé.

Moixeró, el gat que volia conèixer animals del món, combina de manera perfecta els dos mons: el de la imaginació i el del medi natural. Les bibliotecàries tindran feina per saber si el classifiquen com a ficció o com a coneixement.

M’agradaria destacar un parell d’aspectes més: la maquetació i la guia didàctica.

La maquetació és bonica de veres, amb un format adequat, dobles pàgines a sang, primers plans plens de detalles i que distingeix els animals que són part del relat de ficció humanitzant-los amb detalls de vestimenta, per exemple, dels que són apunts de la fauna i la flora dels llocs per on passa el gat.
En resum, un llibre que es llegeix de manera tranquil·la, amb un ritme que manté la musicalitat llegit en veu alta, i un text que acompanya i facilita la seva comprensió, sense perdre el punt d’exigència recomanable.

Si entreu al web de l’editorial Meraki podeu descarregar-vos gratuïtament la guia didàctica elaborada por la Margarida Prats Ripoll, professora honorífica de la Universitat de Barcelona. Val la pena i ens ofereix alguns recursos que podem usar a casa o a l’aula. A més, n’hi ha per a tots els cicles. Entreu a:
https://editorialmeraki.com/wp-content/uploads/2025/08/Moixero-guia-didactica-digital.pdf

El viatge continuarà, segur. El gat Moixeró és curiós i no podrà estar-se de recórrer altres indrets fantàstics i, fins i tot, és possible que pel camí es trobi amb el Rovelló i el Fredolic. Mai se sap!

Lectura recomanada a partir de cicle inicial.

LES DADES:
Títol: Moixeró, el gat que volia conèixer animals del món
Autor: Ramon Besora
Il·lustradora: Natasha Domanova
Editorial: Meraki
Pàgines: 127
La Seu D’Urgell, 2025

Un elefant amb ulleres ha caigut i…

«El búfalo y el pájaro», «Frederick» o «La fugida del pintor Notxa» són exemple de lectures que posen l’accent en aquells personatges que ens fan la vida més agradable. Un ocell que canta, un ratolí poeta o un pintor extraordinari, ens fan evident que hi ha treball, feines o vocacions que són imprescindibles. Està bé que els infants, a casa o a l’escola, els coneguin i els valorin.

S’acaba de publicar “L’elefant amb ulleres”, un àlbum per a infants menuts, dins la col·lecció Petit Nandibú i va d’això, precisament. Ho podem llegir a la contracoberta:

Un elefant no és res extraordinari.
Però si l’elefant porta ulleres el conte es posa interessant, oi?

La història ens parla d’un elefant amb ulleres que cau panxa enlaire i demana ajuda perquè té dificultats per tornar-se a posar dret. Van arribant diferents animals com la girafa, el paó, la serp, la tortuga i altres però cap d’ells és capaç de donar-li la solució per posar-se dempeus. Finalment apareix un ratolí (qui, sinó?) i ell ho aconseguirà. Serà el moment de preguntar-li a l’elefant què sap fer si no tan sols es pot posar dret.

«L’elefant amb ulleres» és un àlbum amb una seqüència repetitiva que ajuda a entendre el relat. Els diferents animals que van apareixent només són capaços de donar-li consells a l’elefant i menysprear la seva poca traça, però l’elefant, ja ho podeu imaginar, disposa d’un poder que cap altre bèstia té (mireu bé la coberta i ho comprendreu).

Les il·lustracions de la Natasha Domanova són prou explicites i sintètiques perquè els infants les puguin entendre.

M’ha agradat i, pel que sé, aquest serà l’inici d’una sèrie que tindrà l’elefant com a protagonista. Tan de bo sigui així.

Lectura recomanada a partir de tres anys

LES DADES:
Títol: L’elefant amb ulleres
Autora i il·lustradora: Natasha Domanova
Editorial: Pagès
Col·lecció: Petit Nandibú, núm 18
Pàgines: 32
Lleida, 2023

«Els comences a comptar?», un llibre per mirar del dret i del revés

Coincideixo amb en Ramon Besora en que la poesia transmet coneixements gràcies a la seva rima, musicalitat, joc, respiració, oïda, metàfores, etc. que fan possible que amb paraules puguem intuir —la intuïció és una eina poderosa que ens obre camins— coses que s’assemblin a la realitat.

I per altra banda, coincideixo amb ell en la idea que la poesia és per a ser viscuda, no explicada i, en aquest sentit, caldria desescolaritzar-la una mica més.

En aquest sentit, diu en Ramon Besora que «l’escola ha de facilitar que els infants vegin en la poesia una expressió lliure, no el fruit d’una rigidesa normativa i s’adonin que un poema no és de cap manera una assonància o un nombre de síl·labes, sinó l’expressió d’un sentiment, d’una vivència, d’un pensament: és allò que l’autor veu, sent, experimenta quan acluca els ulls, quan vol escoltar els reflexos misteriosos del món»

En els seus poemes adreçats a infants petits, en Ramon demostra una precisió i una manera de fer sincera i emotiva que és de molt agrair.

Ara acaba d’aparèixer el seu darrer poemari que ve a ser la continuació de «Què veus, eriçó?». L’ha titular «Els comences a comptar?» i en realitat són dos llibres en un, units de manera enginyosa per un joc matemàtic que ens obliga a girar el llibre quan arribem a la meitat.

El poemari l’ha il·lustrat la Natasha Domanova que ja va col·laborar a “Què veus eriçó?” i està adreçat a infants de cicle infantil. Les rimes són fàcils de recordar i giren al voltant dels números. Per exemple, mireu aquesta pàgina:

Recomanat per a infants de cicle infantil.
Us rapejo la primera part…

LES DADES:
Títol: Els comences a comptar?
Autor: Ramon Besora
Il·lustradora: Natasha Domanova
Editorial: Pagès
Col·lecció: Petit Nandibú Nº 16
Pàgines: 36
Lleida, 2022

En Ramon Besora visita l’Espai

Una de les primeres visites a l’«Espai Llamps i Centelles» ha estat la d’en Ramon Besora, escriptor i poeta, encara que ell no s’està mai de recordar que, sobretot, es considera mestre.

En Ramon arriba puntual i carregat d’una bossa de llibres, d’aquells que són els tresors que va editar a l’època en que va dirigir Barcanova, Aura Comunicacions i Aliorna.

Ens asseiem i comencem a parlar com ho fan els amics, en conversa distesa i anant d’un tema a un altre. En Ramon és home cultivat, viatjat, amb una memòria increïble per recordar llocs, noms i anècdotes personals. Els que estem escoltant les seves vivències i, sobretot, els seus projectes futurs, ens sorprèn i ens meravella com ha anat ideant, gestionant i duent a terme les propostes més inversemblants, des de les exposicions —com la dels objectes impossibles— fins al darrer itinerari poètic que segueix el camí de les Fonts a Peramola.

Estic molt content perquè ha comptat amb mi per acompanyar-lo en un parell de projectes (encara secrets) que em farà il·lusió compartir en aquest blog més endavant.

Ara, perquè us en feu una idea de les coses que fa, només tres exemples de les accions properes durant el mes de novembre.    

El dia 5 de novembre a les 19:00 hores, a l’Hospitalet, a l’Auditori Barradas, inaugura l’exposició, inclosa en el Festival Acròbates, ABECEDARI Solidari, un homenatge a Miquel Martí i Pol per part de diferents artistes i escriptors que s’han inspirat en els haikus escrits pel poeta en un llibre ideat, maquetat i editat per en Ramon. Allà hi serem, per fer-li costat. Podeu veure la informació a:

http://www.auditoribarradas.cat/detallAgenda.aspx?101ly2qazAfSavi6vUMcDOwZCVDMhQJFodXUTnrLs1ppzQ0yPxwEMkwv2AjBFimpR3Qx

El 20, a les 11 del matí, a Roda de Ter, amb motiu de les Jornades Miquel Martí Pol, al teatre Eliseu, la companyia Cacauet Teatre presenta un espectacle de petit format amb titelles i música en directe sobre el conte «El conillet que volia pa de pessic» i altres textos d’en Ramon Besora. Per a públic familiar. Ho podeu veure a

Espectacle «El conillet que volia pa de pessic». Amb la presència de l’autor Ramon Besora

I encara el dissabte 27 a Peramola, una visita guiada pel mateix Ramon a la Passejada literària pel camí de les Fonts. Es tracta d’una activitat adreçada als mestres de l’Alt Urgell. N’informarem en el seu moment perquè és molt probable que també estiguem allà.

Ah! I entretant va publicant llibres de poesia per a infants. El darrer es diu «Les oques van descalces» i va acompanyat d’unes boniques il·lustracions de la Natasha Domanova. La gracia d’aquest poemari, a banda dels textos, és que al final hi ha uns codis QR amb els poemes cantats per diverses veus i també hi ha les partitures per si us animeu a cantar amb els vostres fills o alumnes. El llibre conté 13 poemes i 9 endevinalles.

Un poema, per exemple, és aquest:

I una endevinalla:

LES DADES:

Títol: Les oques van descalces

Autor: Ramon Besora

Il·lustadora: Natasha Domanova

Editorial: Edebé

Pàgines 48

Recomanat per a cicle infantil

A les set, dos conills amb un barret

Quan recomanem llibres per a infants més petits de cinc anys, estem atents a les característiques que han de tenir, especialment pel que fa al seu contingut. Ens fixem en si les il·lustracions són predominants, si són boniques i innovadores. És convenient que el decorat, el fons, no sigui distorsionador i així el nen o la nena que llegeix centra la seva mirada en els personatges.
Encara que aquest infant encara no sap llegir, té la seu costat el pare o la mare que sí en sap i li pot anar llegint les paraules, resseguint-les amb el dit. És convenient que el text sigui bonic, poètic, entenedor. La «lectura de falda» és una manera molt propera de transmetre sensacions i benestar.
També recomanem que es triï un moment del dia per mirar o llegir els llibres junts. Convé mostrar històries protagonitzades per animals, humanitzats o no. Amb repeticions i rimes senzilles.
Pel que fa a l’aspecte físic, l’aparença, van bé els libres que els hi càpiguen a les seves mans. També que tinguin les pàgines de cartró i els cantons arrodonits (això no és imprescindible).
Bé, el sentit comú també ajuda i allà on estem perduts sempre podem anar a la llibreria més propera, a la biblioteca del barri o a la mestra del vostre fill o filla i segur, segur, que us podrà aconsellar sobre si tal conte o tal altre és adequat.

Un dels darrers bonics libres per a infants de tres anys que he vist és «Què veus, eriçó?».

Es tracta d’un enfilall de rimes senzilles, consonàntiques, que van acumulant les hores del dia, de la una fins a les dotze. Sota la mirada curiosa d’un eriçó, acompanyem el que ell veu. A la banda esquerra, a les pàgines parells, sempre es situa l’eriçó en actitud observadora i a la dreta, la que primer veiem en passar pàgina, trobem el que està veien.
Per exemple, els primers versets fan:

A LA UNA,
MIRO EL CEL I VEIG LA LLUNA

I les imatges que acompanyen són aquestes:

I així fins arribar a les dotze.

Les imatges estan ben aconseguides, són divertides i amb força detalls.

Una bona lectura per intentar recordar els rodolins. És relativament fàcil de cantar i es pot acompanyar amb algun instrument casolà que marqui el ritme.

L’autor, en Ramon Besora, ens proposa algunes petites accions a fer, després de la lectura. Diu:

Si després d’observar atentament cada doble pàgina convidem l’infant a tancar els ulls i li demanem que intenti recordar el que ha vist, potenciarem les habilitats de memòria i la seva capacitat d’observació. I un infant observador és, per regla general, aquell que té interès d’aprendre, d’assimilar tot allò que l’envolta.

Podeu:
– Llegir el text i observar atentament què veu l’eriçó.
– Ampliar la mirada: I tu, què hi veus?
– Tancar el ulls i intentar recordar tot el que s’ha vist.
– Descriure l’escena compartint el que s’ha observat.

LES DADES:
Títol: Què veus, eriçó?
Autor: Ramon Besora
Il·lustradora: Natasha Domanova
Editorial: Nandibú
Col·lecció: Petit Nandibú, 13
Pàgines: 24
Lleida, 2021