Insectes

by

«Observologia», el món que tenim sota la punta del nas

Una de les accions que he usat en nombroses ocasions amb els infants és la del barret foradat. Es tracta de sortir al pati de l’escola amb un o diversos barrets de palla foradats per la part de dalt i llançar-los lluny. Allà on caiguin, s’envia l’expedició d’infants (tres o quatre a cada barret) i s’estiren al terra, en silenci, observant durant cinc o deu minuts tot el que es veu a través del forat. Després, a l’aula, expliquen als companys tot el que han vist en aquell microcosmos. Resulta increïble la de detalls que expliquen (la forma de les pedres, un bri d’herba, potser una formiga, una aranya, una caca de colom, etc.) Són veritables observòlegs: pacients, curiosos, científics, exploradors. Sempre troben coses. Recorden als personatges de la sèrie televisiva “Detectoristes” que s’evadeixen de l’estrès de la vida real anant al camp a la recerca d’algun tresor.

Acaba de publicar-se un llibre sobre aquesta ciència de la mirada que és una joia. L’ha escrit i l’ha il·lustrat la Giselle Clarckson, que explica com li fascinen els detalls de la natura, especialment els petits invertebrats que troba al seu jardí una mica salvatge. En alguna entrevista que he pogut llegir, comenta que qualsevol de nosaltres pot ser observòleg i només es traca de fer petites expedicions científiques pels voltants del lloc on vivim i, de mica en mica, mentre anem caminant, trobarem coses inusuals. Ella guarda els tresors més petits en capses de llumins i els col·lecciona. Té per exemple una col·lecció de petites fustes amb forma de caps d’ocell.

El llibre té molt d’humor i les il·lustracions estan fetes a partir de fotografies que l’autora ha anat fent en les seves expedicions. És genial la idea d’incorporar petits insectes que parlen (com el cuc de la coberta) i ens expliquen tota mena de detalls curiosos.

Es tracta d’un manual per organitzar expedicions científiques molt curtes que ens explica com ser un bon observòleg trobant detalls interessants al nostre voltant i així ser experts en trobar diminuts animalons, plantes o fongs, i també sabrem que els cargols d’aigua llisquen cap per avall pel fons de l’aigua, que no totes les mosques tenen ales i que les papallones perceben el sabor amb les potes.

El llibre és un antídot contra l’avorriment, una invitació a sortir del món digital i del temps que ocupem davant les pantalles i observar a ull nu el nostre entorn amb atenció i curiositat.

Al web de l’editorial “Libros del zorro rojo” ho expliquen així:

El món que ens envolta és ple d’éssers vius molt petits, autèntiques meravelles de la natura que tan sols podem conèixer quan dediquem el temps necessari a contemplar-les amb atenció.

Aquest llibre, que és també un manifest a favor de la contemplació silenciosa, ensenya a mirar de prop les petites criatures amb qui compartim l’espai vital —papallones, cucs, cargols, abelles, formigues, mosques…— i a conèixer altres formes de vida i elements naturals —fongs, femta d’aus…— amb els quals convivim distretament, menystenint la seva capacitat de meravellar-nos.

Escrit de manera accessible i amena, i il·lustrat amb rigor científic i creativitat en el traç, juntament amb una imaginativa compaginació, Observologia col·loca sota un microscopi imaginari un centenar d’espècies animals i vegetals del món natural i ens ofereix les dades més interessants de cadascuna d’elles.

Però abans, com a bon manual, introdueix el petit aprenent d’observòleg en els principis teòrics de l’activitat, li explica quin és el millor moment per exercitar-la i descriu l’instrumental bàsic necessari (lupa, quadern de notes, càmera de fotos…) per treure profit de les expedicions quotidianes.

Lectura recomanada per al cicle superior.

LES DADES:

Títol: Observologia. Un manual per emprendre minúscules expedicions científiques.
Autora: Giselle Clarckson
Il·lustradora: Giselle Clarckson
Traductora: Joana Castells
Editorial: Libros del zorro rojo
Pàgines: 176
Barcelona, 2025

by

“El grill silenciós “ a l’Ofici d’Educar

Ahir, a “L’ofici d’educar” vam presentar «El grill silenciós» un àlbum que es va publicar el 1990 al Canadà i els EEUU no i no s’havia publicat mai en català fins ara. Ho celebrem, especialment els fans de l’Eric Carle, conegut especialment per «L’Erugueta goluda».

L’Eric Carle va tenir una infantesa i joventut força complicades amb viatges des d’Alemanya a Nova York, tornada i novament cap a Amèrica, sempre fugint de les guerres.

A Massachussets (EUA) hi ha un museu dedicat a la seva obra. Eric Carle i la seva dona, Barbara, el van fundar el 2002 i és un dels pocs museus dedicats a un autor de LIJ.

«El grill silenciós» ens conta que un dia neix un grill petit i es troba amb un gran grill que li fa un xiulet de benvinguda. El petit grill intenta respondre fregant les ales, però no emet cap so.

Després, el grill silenciós començar a caminar i explorar el món, trobant-se un insecte rere l’altre, cadascun dels quals saluda el petit grill amb una alegre salutació: el brunzit d’una abella, el xiuxiueig d’una libèl·lula, el xiuxiueig d’una mantis religiosa. El grill es frega les ales cada cop, però no passa res, ni un so.

Els grills produeixen el seu carrisqueig fregant una contra l’altra les seves ales anteriors. Les dues ales s’obren i es tanquen simultàniament, però el so es produeix quan es toquen en tancar-se. L’ala del grill té una part endurida i dentada contra la qual frega una part de l’altra ala, també endurida, que funciona com a arquet o plectre. Això fa vibrar una part de l’ala i la vibració emet el característic so del grill, el carrisqueig.Els grills mascles són els únics que emeten sons. Ho fan per atreure les femelles i per marcar el territori.

però arriba un dia que coneix un altre grill, una femella, i passa alguna cosa diferent.

El conte de “El grill silenciós” té un text repetitiu, suau, que convida a llegir-lo en veu alta i que ens parla del temps, el ritme, el creixement i la paciència. També sobre la descoberta de l’entorn natural.

Com a cada programa sortegem el llibre que presentem. En aquest cas és una gentilesa de l’Editorial Beascoa. Per participar cal contestar una pregunta. Sobre el llibre “El grill silenciós” és:

Amb quina part del cos fan el seu cric-cric particular els grills?

Envieu les respostes a loficideducar@3cat.cat Teniu temps fins diumenge 13 d’octubre.

El guanyador de l’anterior llibre, «Salvatges i homes», és en Xavier González. L’enhorabona!

…………………………………………..

En el mateix programa, el grup d’experts han debatut sobre si s’ha de parlar o no del que passa al món, perquè hi ha certa por de parlar de segons quins temes a l’aula, fruit del que va passar amb el procés, apunten els docents.

Però l’escola ha de posar context al que passa al món, i s’ha de parlar també del que passa a Palestina, dels desnonaments i de la guerra d’Ucraïna; de tot allò que afecta la societat, asseguren els mestres de la tertúlia de savis docents de “L’ofici d’educar”: Jaume Cela, mestre i escriptor de més d’un centenar de llibres, com “Apunts d’un aprenent de mestre greument jubilat”; Agnès Barba, mestra d’infantil i directora durant 10 d’anys de l’escola dels Encants; el psicopedagog Efrèn Carbonell, referent de l’educació inclusiva, autor d'”Aprenent a veus, un segle d’educació diferenciada”; Joan Maria Girona, mestre i escriptor, autor de “Vaig començar a anar a l’escola als sis anys, memòries d’un mestre” i Coral Regí, biòloga i mestra, directora durant anys de l’escola Virolai, i membre del grup d’experts per la millora educativa.

Podeu sentir tot el programa clicant a:

https://www.3cat.cat/3cat/lescola-ha-de-parlar-del-que-passa-a-palestina/audio/1219777/

by

De vacances amb l’escarabat, les tres formigues, el grill, el centpeus, la papallona i la llagosta

Arriben les vacances i és un bon moment d’anar de viatge amb l’escarabat i tota la seva troupe.
Fa un parell d’anys vam referenciar “Escarabajo en compañía”. Ara volem comentar el segon títol de la sèrie d’aquests insectes entranyables que en Pep Bruno i la Rocío Martínez situen de camí a casa de la llagosta que els espera per gaudir de les vacances, més o menys com estem esperant molts de nosaltres aquests dies.
“Escarabajo de vacaciones” situa l’escenari en un viatge que ha de fer l’escarabat amb els seus amics fins a la casa de la llagosta. Amb el grill, el centpeus i les tres formigues inicien un periple des de casa de l’escarabat fins a l’hort que hi ha al final de la vall, a tocar d’un petit rierol. Pel camí trobaran a la papallona, un nou insecte que s’ajuntarà a l’expedició i amb el que compartiran diferents aventures.
El relat està estructurat en cinc capítols que convé llegir seguint l’ordre natural per fer-lo més entenedor. Segueix l’estil “arnoldlobelià” de l’anterior i resulta delicat i entranyable en les converses dels insectes.


Les il·lustracions de la Rocío, molt acolorides, combinen plans panoràmics que ens fan veure la menudesa d’aquestes bestioletes, amb primers plans que ens acosten als detalls que convé mirar i remirar. Hi ha també una mena de joc “buscant a Wally” que consisteix en trobar qui fa les fotografies de l’àlbum. Les veiem a la darrera pàgina i ens obliga a tornar a mirar les il·lustracions.
Un bon relat per als infants de cicle inicial, poètic i que ens convida a conèixer la fauna que tenim al nostre voltant.
Per saber-ne més, podeu entrar al blog d’en Pep Bruno. Hi trobareu anècdotes de com es va gestar aquest llibre.

LES DADES:
Títol: Escarabajo de vacaciones
Autor: Pep Bruno
Il·lustradora: Rocío Martínez
Editorial: Ekaré
Pàgines: 80
Barcelona, 2019
Podeu veure l’issuu que ha preparat l’editorial AQUÍ

by

El fantàstic món dels insectes

Arriba el temps de les vacances i comencem a pensar en els llibres que llegirem. Si anem a alguna zona on hi hagi biblioteca a prop, ho tenim resolt, però si fem ruta o anem pels móns de Déu, llavors hem de pensar en quines lectures carregarem a l’ebook o a la maleta.
Un llibre que pot anar molt bé si teniu fills d’entre set i deu anys és «El petit cuidador d’insectes», on podreu gaudir d’un món màgic al voltant dels insectes de tota mena i que serveix també com a guia de camp i per encetar un treball estiuenc al voltant de la biodiversitat que trobem als boscos.
El llibre, de mida petita (hi cap a la butxaca) i amb un cos de lletra generós que facilita molt la lectura, ens explica en poc més de setanta pàgines una història de pors, d’estima als insectes, d’igualtat, de família i d’altres aspectes que us poden ser útils per encetar múltiples converses.
Acompanyen al text les il·lustracions senzilles i delicades de la Charline Collette.
Ep! I per a les mestres que ja estan pensant en el curs vinent, aquesta pot ser una molt bona lectura i l’inici d’un projecte sobre els insectes del pati de l’escola, per exemple, però primer caldrà que cada infant es proveeixi d’una capa i d’una vareta màgica com les que apareixen en aquesta delicadíssima novel·la. Amb la capa posada es llegeix millor, això ja ho sabem.


A la contraportada podem llegir:
Si una mosca o un escarabat tenen una ala o una pota trencada, necessiten urgentment el Cuidador d’Insectes. El Cuidador fa meravelles amb la seva Agulla Guaridora, però s’apropa el moment de la seva jubilació i necessita passar el relleu al seu fill Noc. Al cap i a la fi, és una feina que es transmet de pares a fills. Sempre ha estat així.
El problema és que en Noc tem als insectes i a més a més l’Agulla no sembla respondre davant la seva inseguretat. Per contra, la seva germana gran, la Lulu, estaria encantada de continuar amb la tradició.


Si voleu llegir les primeres pàgines, l’editorial les han pujat en castellà. Cliqueu AQUÍ

LES DADES:
Títol: El petit cuidador d’insectes
Autora: Nastasia Rugani
Il·Lustradora: Charline Colette
Traductor: Oriol Sánchez
Editorial: Nórdica
12,5 x 18 cm.
Pàgines: 72
ISBN: 978-84-17281-24-3
Madrid, 2018