Ahir, a “L’ofici d’educar” vam presentar «El grill silenciós» un àlbum que es va publicar el 1990 al Canadà i els EEUU no i no s’havia publicat mai en català fins ara. Ho celebrem, especialment els fans de l’Eric Carle, conegut especialment per «L’Erugueta goluda».

L’Eric Carle va tenir una infantesa i joventut força complicades amb viatges des d’Alemanya a Nova York, tornada i novament cap a Amèrica, sempre fugint de les guerres.

A Massachussets (EUA) hi ha un museu dedicat a la seva obra. Eric Carle i la seva dona, Barbara, el van fundar el 2002 i és un dels pocs museus dedicats a un autor de LIJ.

«El grill silenciós» ens conta que un dia neix un grill petit i es troba amb un gran grill que li fa un xiulet de benvinguda. El petit grill intenta respondre fregant les ales, però no emet cap so.

Després, el grill silenciós començar a caminar i explorar el món, trobant-se un insecte rere l’altre, cadascun dels quals saluda el petit grill amb una alegre salutació: el brunzit d’una abella, el xiuxiueig d’una libèl·lula, el xiuxiueig d’una mantis religiosa. El grill es frega les ales cada cop, però no passa res, ni un so.

Els grills produeixen el seu carrisqueig fregant una contra l’altra les seves ales anteriors. Les dues ales s’obren i es tanquen simultàniament, però el so es produeix quan es toquen en tancar-se. L’ala del grill té una part endurida i dentada contra la qual frega una part de l’altra ala, també endurida, que funciona com a arquet o plectre. Això fa vibrar una part de l’ala i la vibració emet el característic so del grill, el carrisqueig.Els grills mascles són els únics que emeten sons. Ho fan per atreure les femelles i per marcar el territori.

però arriba un dia que coneix un altre grill, una femella, i passa alguna cosa diferent.

El conte de “El grill silenciós” té un text repetitiu, suau, que convida a llegir-lo en veu alta i que ens parla del temps, el ritme, el creixement i la paciència. També sobre la descoberta de l’entorn natural.

Com a cada programa sortegem el llibre que presentem. En aquest cas és una gentilesa de l’Editorial Beascoa. Per participar cal contestar una pregunta. Sobre el llibre “El grill silenciós” és:

Amb quina part del cos fan el seu cric-cric particular els grills?

Envieu les respostes a loficideducar@3cat.cat Teniu temps fins diumenge 13 d’octubre.

El guanyador de l’anterior llibre, «Salvatges i homes», és en Xavier González. L’enhorabona!

…………………………………………..

En el mateix programa, el grup d’experts han debatut sobre si s’ha de parlar o no del que passa al món, perquè hi ha certa por de parlar de segons quins temes a l’aula, fruit del que va passar amb el procés, apunten els docents.

Però l’escola ha de posar context al que passa al món, i s’ha de parlar també del que passa a Palestina, dels desnonaments i de la guerra d’Ucraïna; de tot allò que afecta la societat, asseguren els mestres de la tertúlia de savis docents de “L’ofici d’educar”: Jaume Cela, mestre i escriptor de més d’un centenar de llibres, com “Apunts d’un aprenent de mestre greument jubilat”; Agnès Barba, mestra d’infantil i directora durant 10 d’anys de l’escola dels Encants; el psicopedagog Efrèn Carbonell, referent de l’educació inclusiva, autor d'”Aprenent a veus, un segle d’educació diferenciada”; Joan Maria Girona, mestre i escriptor, autor de “Vaig començar a anar a l’escola als sis anys, memòries d’un mestre” i Coral Regí, biòloga i mestra, directora durant anys de l’escola Virolai, i membre del grup d’experts per la millora educativa.

Podeu sentir tot el programa clicant a:

https://www.3cat.cat/3cat/lescola-ha-de-parlar-del-que-passa-a-palestina/audio/1219777/