Fa un parell de mesos vaig comprar aquest llibre en la seva versió francesa (ce livre a mangé mon chien!) i des del primer moment em va enganxar. Passa poques vegades però alguns llibres tenen aquesta capacitat de seducció instantània.
I cada cop que el llegeixo somric i cada cop que el comparteixo amb un infant les rialles són inevitables.
La història ens explica una passejada que fa una nena amb el seu gos que és engolit pel llibre (per la costura que hi ha al centre de les dues planes) i aquí comencen els intents de recuperar-lo. La nena demana ajuda a diversos personatges que també acaben engolits pel llibre.
A mesura que el llibre salvatge avança, la situació es torna més i més increïble i caldrà una mica d’imaginació i la col·laboració de lector per fer que tornin a aparèixer els personatges perduts. Pura diversió, imaginació, enginy, metalectura si voleu.
No desvelem el final…
Ara, l’editorial Bruño l’ha editat en castellà. No l’he pogut veure físicament però confio que estarà ben traduït.
Molt recomanable per als infants de tres (i quatre) anys.
Al web de Bruño trobem les dades tècniques: ¡Este álbum se ha comido a mi perro! Richard Byrne
Formato: Papel
Tamaño: 25 x 25,5
Páginas: 32
Octubre 2014
Precio: 12,00€
Vaig anar a la presentació de les dues darreres novetats de l’editorial A buen paso. L’acte es va celebrar a la llibreria infantil Abracadabra on de la mà d’en Ricardo Rendón s’entesten en presentar aquella literatura que té més dificultats en entrar en les escoles.
Els llibres en qüestió són els àlbum “El intruso” i “Rasabadú”, ambdós il·lustrats per la Cristina Sitja Rubio, una il·lustradora veneçolana que viu a cavall de Barcelona i Berlín.
A les parets de la petita sala d’exposicions hi han els originals de les dues obres, tal com els va acabar la Cristina, amb les notes al marge i indicacions per a la edició. Molt interessant.
La presentació va anar a càrrec de l’editora Arianna Squilloni, que ens va fer una explicació molt passional del que li suggerien els dibuixos i les històries. Ho va anar farcint amb anècdotes personals i aquell ímpetu de les persones que disfruten amb la seva feina. El intruso tal com podem llegir a la pàgina web de A buen paso narra la història d’una pilota que… “A partir del dia en què una pilota entra per la finestra de la seva habitació, el jove protagonista d’aquesta història no tindrà tranquil·litat … Què vol aquesta pilota? Voldrà ocupar el seu espai?
El protagonista observa com la pilota va ocupant la seva habitació, fent amistat amb les altres joguines. Les seves intencions no poden ser bones.
Obsessionat, el noi prendrà mesures contra la intrusa i, potser, d’aquesta manera el que farà serà complicar la seva situació.
El conte té un punt de claustrofòbic al voltant d’una obsessió. La seva prosa nítida, concisa i calibrada contrasta amb el color de les imatges que presenten un món fantàstic i alegre.
Un conte per a comentar i conversar. Un conte per reflexionar sobre les dinàmiques de grup, els nouvinguts, els canvis, el lloc que cada un acaba ocupant en el món ”
Rasabadú és la història d’un drac de paper. Diu la Ressenya que han preparat: “Rasabadú és un drac de paper que viu en un celler juntament amb famílies de taràntules, mosques, rates i altres bestioles. En Rasabadú escolta la ràdio, llegeix el paper de diari amb el qual està fet, repeteix les notícies que hi té escrites sense saber ben bé què està dient, passeja pel celler, saluda els altres. Però un dia es constipa. A partir de llavors viurà angoixat amb el dubte: ¿esternudarà foc destruint-se a si mateix i als seus amics perquè és un drac? O, com que és de paper, esternudarà tan sols confeti?
La taràntula ho té clar: l’esternut d’en Rasabadú acabarà amb el celler, els altres dubten, en Rasabadú es consumeix en la incertesa.
La Cristina Sitja Rubio, ha creat un univers ple de vida i afectes, donant cos a aquest tendre drac que l’Edgar Omar Avilés ha retratat en el moment més delicat, el moment en què un es troba tot sol amb si mateix i descobreix qui és en realitat. Un llibre intens per comentar, discutir, llegir junts. Un llibre per reflexionar sobre la identitat de cadascú de nosaltres.”
Una vintena de persones vam poder gaudir i comprar aquestes dues obres i vam acabar prenent una copeta, que sempre és d’agrair, i demanant-li a la il·lustradora una dedicatòria per a nosaltres o per a les persones que estimem.
De tornada a casa reflexionava sobre les meves lectures, que són variades i diverses, gairebé com a tota la gent que m’envolta. Llegeixo llibre infantils però també novel·la policíaca, llibres d’història, novetats, tot el que em passa per les mans. De vegades no els acabo, altres faig una lectura en diagonal d’aquells fragments que no m’interessen, però de mica en mica vaig construint el meu propi itinerari. Sovint subratllo frases amb retolador marcador o enganxo post-it.
Ara mateix he acabat de llegir “Vida privada” de Josep M. De Sagarra, una lectura que he compartit amb la gent del club de lectura de la biblioteca Vapor Vell. També he xalat de valent amb “Intemperie” de Jesús Carrasco, una novel·la colpidora que és una joia, “L’altra” de la Marta Rojals no m’ha acabat de fer el pes, malgrat que té un inici potent es va fent massa evident el seu desenllaç, “Neuroeducación” de Francisco Mora que s’ha de llegir amb una llibreta al costat, i altres. Entre mans tinc “Segui vora el foc” de Jair Domínguez i “El siglo de las luces” d’Alejo Carpentier, un llibre màgic que ens explica una part de la història de la revolució francesa i la vida a les illes del Carib en aquella època convulsa.
Com a molts de vosaltres, m’encanta llegir, el tacte del paper, la seva olor… assegut a la terrassa de casa, al sillonet de llegir, amb un cafè a la vora, ah!
Els llibres viuen amb nosaltres i com deia C.S. Lewis (crec) “ens recorden que no estem sols” i en acabar notem com ja no som els mateixos. M’atreviria a dir que el llibre també ha canviat, perquè sabem que els llibres estan vius, tenen ànima i sentiments.
No pareu de llegir… i si em voleu dir què esteu llegir ara mateix, estaré encantat de la vida!
La balena és un àlbum il·lustrat que explica una història senzilla però potent sobre la soledat i l’amor entre un pare i un fill que no passen gaire temps junts.
En Noè es un nen que viu en una illa amb el seu pare pescador i sis gats. Un dia, després d’una tempesta, en Noè va a explorar l’illa i troba una petita balena varada a la sorra. El nen sap que una balena necessita aigua, així que carrega la balena al seu carretó, se l’emporta cap a casa i la posa a la banyera. Després, per tal que la balena estigui tranquil·la, el nen li explica històries “sobre la vida a l’illa.”
Al vespre, el seu pare torna a casa. En Noè pensa que s’enfadarà quan vegi la balena però s’equivoca perquè l’home és comprensiu i li explica que el millor que poden fer és tornar la balena al mar.
Es posen uns impermeables grocs, carreguen la balena a la barca i remant, remant, la deixen de retorn al mar.
La balena és un àlbum il·lustrat amb una forta càrrega emocional. Amb unes imatges molt boniques, l’autor és capaç de copsar la soledat del nen. Al conte no hi apareix cap mare ni cap altra persona del poble de
pescadors, un poble força desmanegat i tronat.
El món del nen es limita al mar, als seus sis gats de diferents tonalitats i al seu pare, un home gras, rodanxó i amb una barba grisa i un barret marró.
En Benji Davies, l’autor, afegeix un munt de detalls visuals, els trets de les cares dels protagonistes són minimalistes (dos punts negres per als ulls i unes línies per al nas i la boca), però l’expressivitat dels gestos i dels moviments està molt aconseguida, només cal fixar-se en l’abraçada del pare, al costat de la banyera, mentre embolcalla el nen amb els seus forts braços.
El final és molt optimista.
M’ha agradat aquest àlbum que acaba d’editar Andana editorial. Crec que és una molt bona història per parlar de la solitud i també de l’amistat. Algunes imatges són molt emotives. Potser, al meu entendre, algunes frases es podrien haver suprimit, per òbvies, i potser alguna paraula hauria necessitat una traducció més amable.
El recomano per a cicle infantil.
Al web d’en Benji Davies (www.benjidavies.com) podeu trobar més informació d’aquest jove autor i de les seves obres.
També al web d’Andana Editorial trobareu més referències (www.andana.net)
Us deixo un vídeo dels que graven habitualment a la biblioteca de Fox Creek (Alberta, Canadà) presentant llibres. Al final del vídeo veureu com la bibliotecària, Margaret de Boer, explica com fer una petita balena, un bon treball per fer amb els infants després d’explicar el conte.
L’Ernest i la Célestine són uns personatges que van formar part dels contes que explicavem a les acaballes de la dècada dels vuitanta i als anys noranta. Ara, amb un guió elaborat per Daniel Pennac, s’ha fet una pel·lícula de dibuixos animats que recrea les seves aventures. L’he pogut veure aquests dies, m’ha produït una sensació de “revival” vintage molt agradable i m’ha fet pensar que potser l’hauríem d’incloure en allò que anomenem “els clàssics” de la literatura infantil, al costat de la Beatrix Potter, en Maurice Sendak o en Tomi Ungerer, per exemple.
L’autora d’aquesta sèrie de llibres sobre l’ós i la rateta es deia Monique Martin, però signava els llibres com a Gabrielle Vincent (nom que va triar pensant en els noms dels seus avis). Va ser escriptora i il•lustradora de les seves obres. Va néixer a Brussel·les el 1928 i allà mateix va morir l’any 2000.
Els àlbums de l’Ernest i la Célestine estan pintats amb aquarel·les, i les imatges són molt dolces.
Si no coneixeu els llibres us en faig cinc cèntims: Els llibres d’Ernest i Célestine van ser editats entre 1981 i 2000. Es representa la vida quotidiana de l’Ernest, un ós i la Célestine, una rateta, dos animals que viuen junts. Hi ha gairebé trenta àlbums d’aquesta simpàtica parella.
La pel·lícula que comentem explica la vida d’un ós que sempre ha somiat en ser músic i poeta de prestigi, però que es dedica a fer el músic i pallasso ambulant pels carrers, per sobreviure. Un dia troba en un contenidor a la Célestine i l’acaba convertint en la seva gran amiga. Però la Célestine és una rateta orfe, i en el món dels óssos no es veu bé aquesta amistat . Els dos protagonistes han de portar la seva amistat d’una forma clandestina i perseguida que els durà a viure nombroses aventures.
A banda de l’Ernest i la Celestina, la Monique Martin va fer el llibre que probablement és la seva obra mestra, una joia anomenana “Un dia, un gos” on ens mostra la història d’un gos abandonat a la carretera pel seu amo.
Si voleu saber més coses d’aquesta autora podeu entrar al web de l’associació belga “Fundation Monique Martin” que té com a objectiu promoure el seu treball a tot el món.
Adreça: http://www.fondation-monique-martin.be/
També podeu seguir les aventis de la Celestine i l’Ernest entrant al seu FACEBOOK:
Aquest curs continuarem amb les trobades de mestres de la ciutat de l’Hospitalet que tenen interès en millorar les biblioteques escolars i tot el que té a veure amb la lectura. Serà en forma de seminari i confio que ens hi apuntem moltes persones, perquè és la millor manera d’aprendre i d’estar al dia del que es cou arreu.
De la mà de la Pilar Domínguez, que és qui coordina, condueix i prepara la logística del seminari farem cinc trobades en diferents escoles de la ciutat.
Una de les idees que es van apuntar el curs anterior era la de tractar amb una mica més de profunditat el fenomen dels àlbums il·lustrats perquè entenem que són una bona eina per fomentar el gust de la lectura a les aules. Crec que serà un bon tema. Per la meva part aportaré un parell de documents prou interessants i que ens poden donar llum.
El primer document és VER PARA LEER. Acercándonos al libro àlbum.
Forma part del Pla nacional de foment de la lectura del govern xilé i és una obra que tracta d’analitzar i apropar als mestres els elements essencials del llibre àlbum i conèixer-lo en profunditat, per tal de ser utilitzat a les aules. Inclou una sèrie d’articles, entrevistes, testimonis i textos teòrics que tenen com a objectiu final donar noves eines per fomentar la lectura. Aquesta bona guia proposa alhora deu activitats per aplicar amb els nens de diferents edats, utilitzant l’àlbum il•lustrat com a base.
Si el voleu veure el podeu descarregar clicant sobre l’enllaç següent: VER PARA LEER
Un altre document força bo és el llibre CRUCES DE CAMINOS (álbumes ilustrados: construcción y lectura) de Fernando Zaparaín i Luís Daniel González. Està editat per la Universidad de Valladolid.
A la solapa del llibre es pot llegir:
Los álbumes ilustrados son una clase particular de libro que ha llegado a ser una forma narrativa propia de nuestra época. En ellos se da una singular integración entre texto e ilustraciones que ha sido posible gracias a distintas influencias artísticas y a progresos sociales de toda clase.
Además, si siempre habían sido co nsiderados unos instrumentos especialmente aptos para la formación lectora y estética de los niños y los jóvenes, la madurez que han alcanzado en las últimas décadas los ha convertido en un tipo de libros apreciados por lectores de cualquier edad.
En este marco, Cruces de caminos desea explicar las conexiones de los álbumes ilustrados con otros medios narrativos y estudiar los instrumentos que articulan sus procesos de construcción y de lectura.
El primer capítulo se centra en explicar qué rasgos los caracterizan y en qué se distinguen de otros relatos visuales que también combinan texto e imágenes.
El segundo aborda la construcción narrativa y estructural de los álbumes. En su primera parte se intenta dar cuenta del proceso de confección de sus tramas. En la segunda se observa el particular sistema de comunicación entre autor y lector que se da en ellos.
El tercero es un análisis de su construcción gráfica. En la primera parte se ven los mecanismos que convierten una historia en una secuencia de imágenes, los que permiten expresar una realidad continua mediante una serie discontinua de ilustraciones. En la segunda se analiza el espacio no sólo como marco de referencia para el desarrollo de lo que se cuenta, sino como elemento narrativo, pues en los álbumes el espacio también construye la historia.
El cuarto habla sobre las grandes opciones formales en que se podrían agrupar los álbumes. Intenta dar idea de la riqueza de este género, de su valor como instrumento para desarrollar la sensibilidad artística y de las posibilidades de conjugar armoniosamente contenidos y realización gráfica.
El quinto contiene una reseña de los ciento cuarenta y cuatro álbumes ilustrados y de cómic citados y manejados en el libro: datos editoriales de las ediciones usadas, argumento y breve comentario.
Acaba de publicar-se un altre àlbum d’OQO. Es titula TONINO i narra l’aventura d’un petit pingüí, en Tonino, que somia en ser un beduí del desert i fa un viatge des de casa seva fins a l’Alger.
Un cop allà, per travessar el desert, es comprar un camell, però és una mica especial perquè quan camina, coixeja i ensopega.
Estem davant d’una aventura iniciàtica, d’un viatge que canviarà la manera de veure el món del pingüí i el farà madura.
Segons l’autor del text, Miguel Sales Díaz, Tonino és un conte sobre el “difícil equilibri entre el desig de viure emocionants aventures i la necessitat de la calor familiar“.
L’il·lustrador, Paolo Domeniconi, també va tenir clar que aquest era el principal missatge del conte i el va plasmar, jugant sobretot amb el color, representant les nits al desert il·luminades i amb tons apagats.
Paolo Domeniconi explica que, en les seves il·lustracions, buscava transmetre que l’origen de la marxa de Tonino està en la seva curiositat insaciable i en les ganes de conèixer altres llocs i d’aquí els seus ulls “grans i expressius”. Aquesta és el primer llibre que il·lustra per a OQO.
Com que acaba de sortir aquest mes de juny, encara no l’hem pogut posar en mans dels nens, però ja imagino que serà un dels llibres estrella del proper curs.
Us passo un vídeo promocional, el making of de Tonino, que m’ha fet arribar la meva amiga Pilar Férriz.
Estem contents quan es reediten els bons llibres que en algun moment ens han fet gaudir. L’editorial Kalandraka de tant en tant fa aquesta aposta i ara acaba de reeditar el mític “Silly Billy” de l’Anthony Browne.
Hem tingut la sort de col·laborar en la traducció catalana i aquest Nadal serà un dels regals estrella, sens dubte.
Si li vols fer ullada a l’original anglès, només has de clicar aquí.
Fa un parell de mesos vaig comprar aquest llibre en la seva versió francesa (ce livre a mangé mon chien!) i des del primer moment em va enganxar. Passa poques vegades però alguns llibres tenen aquesta capacitat de seducció instantània.
La invitació a la lectura 