A la darrera trobada de mestres de l’Hospitalet celebrada el mes de juliol, la Cecília Lladó ens va presentar un tastet del que ara ja podem llegir (i disfrutar). Ella i la Mònica Badia han elaborat un document molt directe i aclaridor sobre aquests món fascinant dels àlbums il·lustrats. És un regal.
L’han titulat “Els il·lustrats: una descoberta, diverses veus” i forma part de la campanya El gust per la lectura 2013-14 que promou la Subdirecció General de Llengua i Plurilingüisme (Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics) del departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Tal com vaig apuntar fa uns dies, i si tot va com ha d’anar, els mestres de l’Hospitalet que participem del seminari de biblioteques escolars aprofundirem sobre els àlbums il·lustrats, la seva forma, contingut i valors ètics i estètics. Crec que aquest document ens podrà ser molt útil. Potser fins i tot, podrem abusar la generositat de la Mònica i la Cecília i intentarem que vinguin a presentar-lo.
A mi m’ha agradat molt la segona part on expliquen vuit exemples de com treballar en els diferents cicles educatius, des d’infantil a l’ESO.
El podeu descarregar en format pdf perquè val la pena. Només cal clicar el document: Àlbums_illustrats
La pel·lícula Philadelphia, va ser dirigida per Jonathan Demme, l’any 1993. Planteja, de forma honesta, commovedora i lúcida una reflexió sobre la tolerància i sobre la decència. Es tracta d’un drama social ben narrat, amb passió i valentia.
El protagonista és Andrew Beckett -interpretat per Tom Hanks- un jove i prometedor advocat que treballa en un prestigiós bufet. Està en un moment molt bo de la seva carrera i els seus caps li encarreguen un cas que li pot reportar una gran reputació.
Però el mateix dia que li ofereixen el cas, apareix una taca al seu front i les sospites que pot ser la SIDA es fan presents. Els seus caps, ignorants fins a aquest moment de la condició d’homosexual d’Andrew, comencen a mirar-lo amb reserves. Un fet estrany canviarà les coses: Mentre hi treballa en el cas desapareix un arxiu i, encara que finalment es recupera, provoca que l’acomiadin per “incompetent”.
Andrew creu que el veritable motiu del seu acomiadament són els prejudicis per la seva condició d’homosexual afectat per la SIDA, una malaltia que en aquella època estava associada a la drogoaddicció i de la qual es desconeixia pràcticament tot. Ell creu que la seva malaltia i la seva orientació sexual estan en l’arrel de l’acomiadament i decideix emprendre accions legals contra la seva empresa, amb la idea de defensar el seu honor i el seu prestigi professional.
Andrew busca infructuosament qui el representi però només rep negatives, excepte d’en Joe Miller -interpretat per Denzel Washington- un advocat que s’anuncia a la televisió, oportunista i homofòbic, qui després de rebutjar l’oferta en una primera trobada, acaba comprometent-se en la causa, precisament en una escena magnífica que es desenvolupa a la biblioteca jurídica de Filadèlfia.
La pel·lícula Philadelphia té seqüències memorables, com la dels dos protagonistes escoltant una òpera de la Callas, o les escenes en què apareix Miguel -Antonio Banderas- el nòvio d’Andrew, amb unes mirades magistralment recollides per la càmera.
La seqüència que dóna un gir a la pel·lícula, la que comentem succeeix a la biblioteca. És la Biblioteca de Dret de la ciutat. No se’ns mostra el seu exterior, com sol ser habitual en les pel·lícules americanes i s’inicia amb uns plànols baixos combinats amb primeríssims plans dels ulls i preses properes a les cares dels personatges -tècnica cinematogràfica molt eficaç per transmetre tensió i vulnerabilitat- i una música que acompanya tot el dramatisme del moment.
El moviment de la càmera, fantàstic, ens arrossega a entendre el dilema moral de l’advocat Joe Miller sobre si ha o no ajudar a Andrew, ens fa sentir simpatia pel personatge i els seus dubtes. És el punt d’inflexió de la pel·lícula, indubtablement.
L’article on comentem l’escena que se situa a la biblioteca de Philadelphia forma part de la sèrie d’articles sobre biblioteques de pel·lícula que venim escrivint per a la revista MiBiblioteca. Aquest correspon al número 34 (estiu 2013). El podeu llegir entrant a la secció “de pel·lícula” o clicant AQUÍ.
L’escena que comentem la podeu veure a continuació:
El proper article serà sobre el drama carcelari “Cadena perpetua” interpretat per Tim Robbins i Morgan Freeman.
La nova col·lecció TRENCADÍS de l’editorial Andana comença molt potent. El primer llibre és una novel·la per a joves que es titula El meu nom no és Irina. L’autor és Xavier Aliaga.
La novel·la (179 pàgines) presenta una etapa de la vida d’en Nèstor, un noi que viu en un poble, Vila-roglet, va a l’institut, es relaciona amb els companys i companyes, juga a futbol i sobretot, sobretot, escriu. Li agrada escriure i inventar-se històries.
El llibre, escrit en primera persona, es llegeix amb interès perquè els personatges són reconeixibles, l’autor es val d’un vocabulari fluid i sembla com si t’estigués explicant una aventi de viva veu.
La trama es centra en la vida del noi i dels seus pensaments. S’intercalen alguns dels contes que escriu i ens va explicant (metaliteratura) com va dissenyant els personatges, l’acció i els finals. Una de les històries és de ciència ficció (a l’estil Blade Runner, com li comenta un autor amic) i l’altra està centrada en l’època medieval (cavallers, princeses, etc.).
També es va seguint amb interès les peripècies de la família d’en Nèstor, els encontres i desencontres amb els pares i la germana, però la més potent de les històries és la de l’Irina, la noia russa que arriba al seu l’institut i exerceix sobre el xicot una extraordinària fascinació. T’enganxa fins al final.
Crec que és una molt bona lectura per ser llegida a l’Institut. Primer perquè obre un ventall de possibilitats de conversa (les referències a Anna Karènina segur que ens porten a pensar en l’elegància de l’eriçó) i d’accions d’escriptura i segon, perquè segur que s’ho passaran bé llegint (i al final, és del que es tracta).
Una menció al bon gust i la presentació física d’aquesta obra. Tot està molt cuidat, des de la portada, passant pel booktrailer, la tipografia i sobretot la sorpresa final que hi ha a la guarda posterior (convé fer cas a la recomanació de no obrir fins que s’hagi acabat de llegir el llibre).
Molt recomanable. Us deixo el booktrailer a continuació.
Aprofito per adjuntar les recomanacions de lectures per a l’estiu que ha fet l’equip de bibliotecaris i bibliotecàries de l’Hospitalet.
No tindràs un altre com aquest? és una pregunta que sentim alguna vegada a la biblioteca escolar. És produeix quan un alumne i un llibre s’han trobat i aquest encontre ha provocat un esclat d’emocions úniques. Solen ser llibres amb els que els lectors s’identifiquen amb el protagonista pels seus valors (desig de justícia, de veritat, d’amor a la vida) però també s’escolta de tant en tant No l’he pogut acabar! referint-se a aquelles novel·les que provoquen bulímia lectora i que tenen conseqüències dramàtiques perquè augmenten els nombre d’alumnes que, tristos i deprimits, fugen dels llibres.
L’acompanyament del mestre és bàsic perquè no es produeixi la deserció lectora. Als alumnes de cicle inicial és relativament senzill engrescar-los, encara no he trobat cap infant que no disfruti llegint els llibres que els hi proposem. Però amb els nois i noies de cicle mitjà i, sobretot, de cicle superior, hem de filar més prim.
A la revista GUIX de juliol-agost de 2103 parlem dels llibres fetitxe, aquells que representen una aposta gairebé segura i a La pràctica expliquem què és el “diari de lectura”.
Si voleu llegir l’article només cal clicar AQUÍ o anar a la secció Publicacions.
I també, el diari de lectura.
Acaba de sortir la revista GUIX del mes de juny amb un monogràfic “A fons” que recull algunes opinions de quatre mestres d’aula que ens expliquen la seva quotidianitat. Són mestres de diferents països europeus que veuen i viuen l’educació de maneres ben diverses, amb il·lusió i sensació de sentir-se recolzades i valorades. És útil conèixer com funcionen en altres indrets per comparar i entendre el perquè de la tenalla que ens angoixa en veure com els projectes, la gestió dels recursos i les polítiques educatives aboquen els nostres alumnes a un futur poc estimulant i massa incert.
És un monogràfic que ens ha costat molts esforços però han valgut la pena. Estic contentíssim. Cap al mes de setembre vam començar els contactes amb diverses mestres de zones que estan per damunt nostre en el rànquing dels resultats de les proves PIRLS i PISA. Volíem conèixer els pensaments de mestres de trinxera, els recursos de què disposaven i les seves idees i el resultat és aquest A FONS que us recomano directament.
També voldria donar les gràcies a les quatre mestres que han col·laborat: l’Ulrica Brunberg, mestra en una escola municipal finlandesa, l’Ilse Reyskens, que treballa a Flandes, l’Edith Schwarze, mestra a Àustria i la Marie-Françoise Camps, companya a Montpeller (França) per la seva capacitat de síntesi i per fer-nos descobrir altres realitats. Totes quatre són persones que estan contentes i satisfetes de la seva feina i que tenen la sort d’estar en escoles, ciutats i països que han abocat esforços econòmics importants per aconseguir millorar els nivells de comprensió lectora dels seus infants i ho han aconseguit.
L’article que emmarca el monogràfic l’he intitulat La lectura a Europa L’impacte de les polítiques educatives en els resultats de les proves PIRLS i PISA i el pots llegir clicant a La lectura a Europa o entrant a l’apartat Publicacions.
Voldria fer un agraïment especial, també, a les persones que han fet possible el contacte amb les quatre mestres: Àlex Cossials, Ignasi Centelles, Günther Lischka, Anna Lischka, Karin Köbrunner, Johan Häggman, Catharina von Schoultz, Josep Maria Ribot, Ludo de Vleesschauwer, Kolja Bienert, Melanie Loos i Pia Buller.
Una bona manera d’ajudar els infants en la seva adquisició de la llengua anglesa és disposar d’una biblioteca a l’aula d’anglès, sobretot d’àlbums il·lustrats. La presència i el contacte amb bells llibres té un doble efecte. D’una banda, ajudarà a l’aprenentatge de l’anglès i de l’altra – i aquí és on convé insistir- aconseguirà que els infants adquireixin el gust per la lectura mitjançant textos literaris autèntics, enriquint el seu vocabulari, consolidant la gramàtica, i coneixent millor la cultura anglesa.
A l’escola practiquem la lectura dels àlbums il·lustrats en parelles per anar una mica més enllà del que poden interpretar si ho fan individualment observant les imatges i desxifrant la grafia de les paraules. També va bé fer una lectura guiada pel mestre, en petit grup, permetent la interrelació entre els alumnes, l’intercanvi d’opinions i el reeiximent personal que condueix a l’educació integral que volem.
A l’article de la secció “Viure la lectura” de la revista Guix corresponent al número 395 del mes de juny fem unes observacions sobre com la literatura infantil i juvenil entra a l’aula d’anglès. Per redactar l’article he tingut l’ajut de la Mila, companya mestra d’anglès a l’escola Sant Josep-El Pi.
Podeu llegir l’article clicant AQUÍ o anant a la secció Publicacions on, a més, trobareu la resta d’articles que des del gener de dos mil deu venim escrivint mensualment. Aquest és número 32 de la sèrie.
Un dels llibres que més m’han impactat darrerament és El gran show de las pequeñas cosas, de l’artista francès Gilbert Legrand, editat per Ediciones Jaguar.
En la línia de Christian Voltz (millor, fins i tot), és un llibre d’imatges que comença amb la porta entreoberta d’un armari per on s’escapen un darrera l’altre els petits objectes que ens acompanyen en la nostra vida diària però transformats en personatges increïbles. Així, podem trobar un ganivet, un llevataps, una aixeta, un xiulet, un pinzell… però pintats amb cares i vestits. A mesura que anem passant les planes desfilen davant dels nostres ulls tots els personatges com si es moguessin.
Estem davant d’una obra d’un humor poètic espatarrant perquè l’autor aconsegueix crear un món propi on els objectes més senzills esdevenen un superheroi, un monjo o un gos.
Gilbert Legrand va néixer a París però viu i treballa a Tolosa des de fa 20 anys. Graduat en Arts Plàstiques i Disseny, després de cinc anys de treball en diverses agències va passar, a partir dels 80, a ser il•lustrador independent per a la indústria editorial i publicitària. L’artista és un autèntic geni disfressant objectes que podem trobar a les escombraries i que en les seves mans es converteixen en escultures tendres i divertides.
Cada vegada que el torno a fullejar em fa descobrir nous detalls sorprenents. A l’escola pot ser motiu d’investigacions i imitacions imaginatives perquè en mans dels infants és com l’espurna que fa esclatar el volcà de la imaginació.
Si heu de regalar un llibre i voleu quedar superbé, no ho dubteu, aquest és el regal.
Cinta anglesa rodada per George Pollock l’any 1961.
Al cinema, com a la vida real, la visió d’un bibliotecari home és poc freqüent. La proporció és d’un a cinc, respecte a les bibliotecàries dones. La majoria de les vegades sol tenir una imatge poc agraciada i es presenta com una persona despistada, malhumorada i lluny del que es pot considerar un heroi. Només cal recordar el bibliotecari anodí d’Indiana Jones i l’última croada.
Una de les poques pel·lícules en que el bibliotecari presenta un aspecte diferent és El tren de les 4:50. Aquí ens trobem amb un anglès elegantment vestit, gran lector de novel·les de detectius i que s’implica en la resolució d’un cas.
El tren de les 4:50 està basat en una novel·la d’Agatha Christie – Paddington 4,50 – i és una pel·lícula de misteri protagonitzada per la senyoreta Marple, la soltera que resol assassinats.
L’acció s’inicia quan la senyoreta Marple viatja en tren i, per una via paral·lela, veu com en el compartiment d’un dels vagons del tren adjacent es produeix l’estrangulament d’una dona jove.
El tren de les 4:50 és una pel·lícula feta amb afecte, una petita joia amb una fotografia en blanc i negre excel·lent i uns plànols panoràmics realment imaginatius.
L’article on comentem l’escena que se situa a la biblioteca del poble de la pel·lícula “el tren de las 4.50” forma part de la sèrie d’articles sobre biblioteques de pel·lícula que venim escrivint per a la revista MiBiblioteca. Aquest correspon al número 33 (primavera 2013). El podeu llegir entrant a la secció “de pel·lícula” o clicant AQUÍ
El canvi en la manera de llegir és previsible: la pantalla arraconarà el paper i, per això, els mestres haurem de ser capaços de dominar aquesta enorme font d’informació que es posa davant nostre.
Com que els nostres alumnes formen part d’una cultura on es clica i es llegeix en pantalla, no ens quedar altra opció que integrar-nos en aquest univers, si volem que siguin millors lectors. El procés és irreversible i, tot i que encara llegeixen més de pressa i comprenen millor en paper que en pantalla i són capaços de fer més bones interpretacions i inferències,
un canvi didàctic es fa necessari.
A l’article de la secció “Viure la lectura” de la revista Guix corresponent al número 394 del mes de maig comentem com, actualment, el treball de la poesia es pot fer de manera més senzilla mitjançant la navegació pel web “viulapoesia”.
Podeu llegir l’article clicant AQUÍ o anant a la secció Publicacions on, a més, trobareu la resta d’articles que des de fa tres anys i mig venim escrivint mensualment.
Seguint amb els actes de celebració del centenari de la Joana Raspall, ja s’ha editat el jclic amb alguns dels seus poemes. Està accessible des del portal edu365.cat.
Ha quedat preciós i a l’escola estem molt contents de veure com la poesia forma part del nostre dia a dia. Els dibuixos i les veus dels nens que hi ha a l’apartat poemes del jclic els vam dibuixar i gravar fa un parell de mesos.
Aquests mateixos vint poemes són els que els nois i noies van llegir ahir a l’acte homenatge a la Joana Raspall. Va ser una jornada emotiva amb la participació de tot l’alumnat i moltíssims pares i mares que ens van acompanyar.
Ens ha agradat compartir aquesta experiència amb els mestres i alumnes de l’escola Brasil de Barcelona.
Un agraïment especial a l’Imma Palahí i a la Tona Castells, tècniques del Departament d’Ensenyament pel seu estil i la manera tan dolça i delicada de tractar-nos.
Si voleu veure el Jclic també podeu clicar AQUÍ.
A la darrera trobada de mestres de l’Hospitalet celebrada el mes de juliol, la Cecília Lladó ens va presentar un tastet del que ara ja podem llegir (i disfrutar). Ella i la Mònica Badia han elaborat un document molt directe i aclaridor sobre aquests món fascinant dels àlbums il·lustrats. És un regal.
La invitació a la lectura 