Fa un parell d’anys, l’editorial GRAÓ va començar un nou camí per fer les revistes més accessibles i flexibles i combinar el paper amb la pantalla. D’aquesta manera la revista està sempre oberta i es poden anar incorporant articles, idees, suggeriments, opinions, etc. Resulta molt pràctic i es fa l’accés als continguts més senzill.

Els articles que he anat escrivint (el primer fa divuit anys) ara els anirem veien en digital i, alguns, els que pertanyen al monogràfic, també en paper (quatre al curs).

La gràcia de les revistes com Graó rau, especialment, en la seriositat dels articles que passen per diversos filtres abans no veuen la llum a diferència dels continguts que, de vegades, es pugen a Pinterest, Facebooks i altre plataformes.

La revista GUIX (mítica) ara es diu GRAÓ 6-12 i continua essent (com ells mateixos diuen) “una eina útil i indispensable amb tot el que necessites saber per a acompanyar i potenciar el desenvolupament integral dels nens i nenes en aquesta etapa crucial, a partir de temes com aprendre a llegir i escriure, el desenvolupament de les habilitats matemàtiques o promoure habilitats per a la vida com conèixer i gestionar les seves emocions”

En aquesta línia, trobareu “Rom, rom, rom, la botella de rom. Les illes a la literatura infantil i
Juvenil” un recull de bones lectures que vam elaborar amb les companyes del Grup de Treball “Passió per la lectura”, al voltant de les illes.

L’article comença així:

No hi ha res pitjor que una persona del continent imitant el que creuen que és la pronunciació de les Açores!
Comissari Francisco (Rabo de peixe)

Robert Louis Stevenson va escriure L’illa del tresor, una de les millors novel·les d’aventures, i ell mateix va viure els seus darrers anys -els més feliços, diuen- a l’illa de Samoa. L’illa del tresor és el primer títol, juntament amb Robinson Crusoe, que ens ve al cap quan pensem en una història que passi en una illa. Però n’hi ha més, moltes més, perquè la literatura infantil i juvenil, sortosament, ens forneix de tota mena de relats i de tota mena d’aventures que passen en diversos llocs.

Si tenim en compte la definició del DIEC trobem poc més que una frase que fa referència a la seva orografia: «Porció de terra voltada d’aigua de tots costats, més petita que un continent». És la mateixa definició que trobem al Diccionario de la RAE («Porción de tierra rodeada de agua por todas partes»).

A l’Encyclopaedia Herder hi trobem algunes pistes: «Per les seves particularitats geogràfiques, les illes evoquen llocs paradisíacs separats del món profà; no s’hi arriba fàcilment, cal un perillós viatge i, amb ell, una iniciació». Es refereix a les illes com a símbol, com a idea que plana pel nostre imaginari col·lectiu, idea que ja era present a la ment dels descobridors d’Amèrica que van creure haver trobat el «nou món», l’illa dels benaurats, un lloc pròpiament utòpic, misteriós.

Enfront d’aquesta idea de lloc físic es troba tot un món interior que en paraules de J.E. Cirlot ens porta a entendre «l’illa com un símbol d’aïllament, de solitud i de mort».

Sigui com sigui, les illes són un referent literari universal en totes les cultures i trobem diferents al·legories que, segons l’escriptora Cristina Peri Rosi, podem classificar en:

L’illa com a paradís o utopia. És un paradís perdut o un paradís somiat.
L’illa com a presó, com a exclusió, com a marginació, com a desterrament o estranyament. No és casualitat que alguns dels penals més sinistres de la Terra es trobin en illes.
L’illa com a interioritat, com a reducte últim de la subjectivitat, com a espai inalienable del jo.

En un altre aspecte de la simbologia de l’illa, aquesta apareix com el lloc d’allò estrany, fantàstic i irreal. De vegades, del que és indefinible.

Els relats que succeeixen a les illes, a més de contenir una gran dosi d’aventura i de misteri també són un bon recurs per aprofundir en aspectes relacionats amb l’àrea de coneixement del medi natural, social i cultural, i també amb l’àrea de llengua i literatura…

A continuació, l’article inclou unes quantes lectures relacionades i dividies en cicles educatius. El podeu llegir en digital a la GRAÓ 6-12 del mes de setembre.