Lectures situades a les illes, a la revista Graó 6-12

Fa un parell d’anys, l’editorial GRAÓ va començar un nou camí per fer les revistes més accessibles i flexibles i combinar el paper amb la pantalla. D’aquesta manera la revista està sempre oberta i es poden anar incorporant articles, idees, suggeriments, opinions, etc. Resulta molt pràctic i es fa l’accés als continguts més senzill.

Els articles que he anat escrivint (el primer fa divuit anys) ara els anirem veien en digital i, alguns, els que pertanyen al monogràfic, també en paper (quatre al curs).

La gràcia de les revistes com Graó rau, especialment, en la seriositat dels articles que passen per diversos filtres abans no veuen la llum a diferència dels continguts que, de vegades, es pugen a Pinterest, Facebooks i altre plataformes.

La revista GUIX (mítica) ara es diu GRAÓ 6-12 i continua essent (com ells mateixos diuen) “una eina útil i indispensable amb tot el que necessites saber per a acompanyar i potenciar el desenvolupament integral dels nens i nenes en aquesta etapa crucial, a partir de temes com aprendre a llegir i escriure, el desenvolupament de les habilitats matemàtiques o promoure habilitats per a la vida com conèixer i gestionar les seves emocions”

En aquesta línia, trobareu “Rom, rom, rom, la botella de rom. Les illes a la literatura infantil i
Juvenil”
un recull de bones lectures que vam elaborar amb les companyes del Grup de Treball “Passió per la lectura”, al voltant de les illes.

L’article comença així:


No hi ha res pitjor que una persona del continent imitant el que creuen que és la pronunciació de les Açores!
Comissari Francisco (Rabo de peixe)

Robert Louis Stevenson va escriure L’illa del tresor, una de les millors novel·les d’aventures, i ell mateix va viure els seus darrers anys -els més feliços, diuen- a l’illa de Samoa. L’illa del tresor és el primer títol, juntament amb Robinson Crusoe, que ens ve al cap quan pensem en una història que passi en una illa. Però n’hi ha més, moltes més, perquè la literatura infantil i juvenil, sortosament, ens forneix de tota mena de relats i de tota mena d’aventures que passen en diversos llocs.

Si tenim en compte la definició del DIEC trobem poc més que una frase que fa referència a la seva orografia: «Porció de terra voltada d’aigua de tots costats, més petita que un continent». És la mateixa definició que trobem al Diccionario de la RAE («Porción de tierra rodeada de agua por todas partes»).

A l’Encyclopaedia Herder hi trobem algunes pistes: «Per les seves particularitats geogràfiques, les illes evoquen llocs paradisíacs separats del món profà; no s’hi arriba fàcilment, cal un perillós viatge i, amb ell, una iniciació». Es refereix a les illes com a símbol, com a idea que plana pel nostre imaginari col·lectiu, idea que ja era present a la ment dels descobridors d’Amèrica que van creure haver trobat el «nou món», l’illa dels benaurats, un lloc pròpiament utòpic, misteriós.

Enfront d’aquesta idea de lloc físic es troba tot un món interior que en paraules de J.E. Cirlot ens porta a entendre «l’illa com un símbol d’aïllament, de solitud i de mort».

Sigui com sigui, les illes són un referent literari universal en totes les cultures i trobem diferents al·legories que, segons l’escriptora Cristina Peri Rosi, podem classificar en:

L’illa com a paradís o utopia. És un paradís perdut o un paradís somiat.
L’illa com a presó, com a exclusió, com a marginació, com a desterrament o estranyament. No és casualitat que alguns dels penals més sinistres de la Terra es trobin en illes.
L’illa com a interioritat, com a reducte últim de la subjectivitat, com a espai inalienable del jo.

En un altre aspecte de la simbologia de l’illa, aquesta apareix com el lloc d’allò estrany, fantàstic i irreal. De vegades, del que és indefinible.

Els relats que succeeixen a les illes, a més de contenir una gran dosi d’aventura i de misteri també són un bon recurs per aprofundir en aspectes relacionats amb l’àrea de coneixement del medi natural, social i cultural, i també amb l’àrea de llengua i literatura…

A continuació, l’article inclou unes quantes lectures relacionades i dividies en cicles educatius. El podeu llegir en digital a la GRAÓ 6-12 del mes de setembre.

Les Illes a la LIJ. Propostes del Grup de Treball «Passió per la lectura»

Ahir vam tancar el curs amb les companyes del Grup de treball «Passió per la lectura». Vam fer el tradicional berenar de fi de curs i vam celebrar la feina feta. Després d’uns anys estranys, hem pogut anar fent les trobades amb regularitat i presencialment.

Aquest curs ens ha interessat tractar la literatura infantil i juvenil que passa en una illa, entenent que les illes són referents literaris universal i són tractades com a paradisos, llocs de màgia i una mica místics. També hem vist illes com a presó, com a exclusió o com a marginació i, esclar, illes com a lloc personal.

Hem llegit molts i molt bons llibres i hem gaudit força. El resultat us el passem en format pdf por si us serveix. De tota manera, si necessiteu més aclariments sobre determinada proposta, estarem encantats de proporcionar-vos-els.

Al document que podreu descarregar trobareu les fitxes ordenades per cicles educatius. N’hi ha tres que corresponen al cicle infantil, tres a cicle inicial, nou al cicle mitjà i vuit és al cicle superior. Són les propostes que corresponen a les lectures següents:
Cicle infantil
Tres monstres
L’únic
La isla

Cicle inicial
Robinson Cruasán
Flores Salvajes
Paf!

Cicle mitjà
L’illa de Paidonèsia
Robinson
¡Hola, faro!
L’illa de les 160 diferències
Dagfrid. La nena vikinga
La giganta
Sunakay
La mare i el mar
Yukio, el niño de las olas

Cicle superior
La lavandera de San Simón
El islote de los perros
El último oso
L’illa dels frarets
El llibre de la sort
La isla de la Nim
L’Illa. Una història quotidiana
La Iliada y la Odisea

Un agraïment molt especial a les companyes i al company que han col·laborat en la discussió i l’elaboració d’aquest dossier:

Maribel Alarcón, Núria Bello, Victòria Bertran, Maria Bote, Mercè Carner, Esther Carrascal, Jaume Centelles, Bet Clapés, Ignasi Corral, Pilar Férriz, Sheila García, Désirée Grifé, Laura Lagunas, Montse Marcet, Maria José Martínez, Maria Montobbio, Maria del Mar Piera i Montse Riart.

Si us interessa, podeu descarregar-vos, anant a la pestanya superior “Propostes didàctiques” i en obrir-la aneu a “Rom, rom, rom, la botella de rom” o també podeu descarregar-vos el dossier, clicant a:

«Paf!», aventures amb molts pirates

He comprat aquest còmic empès per dos motius:

Primer, perquè enguany al grup de treball estem llegint lectures on les seves històries passin en una illa, com aquest Paf!

N’hi ha de molt bones i per a totes les edats. Hem disfrutat molt amb El último oso, Dagfrid, una nena vikinga, La giganta, L’únic, Tres monstres, Flores salvajes, Robinson cruasán, L’illa de Paidonèsia, La lavandera de San Simón, El islote de los perros i altres que anirem recomanant. En acabar el curs, ja farem una entrada i pujarem les fitxes de treball que estem elaborant per si us pot fer servei.

El segon motiu és més personal perquè a la Màriam fa uns quants anys que la segueixo. De fet, des que vam compartir un parell d’aventures amb l’editorial Cruïlla, sota la direcció de l’editora Núria Hervada. Recordo que vam fer una bona feina amb els contes de la Mina i també amb els de l’ocell Morris. D’aquella aventura han passat uns set anys, crec.

Bé, també he de dir que sempre ha estat molt atenta a les meves peticions i li agraeixo que formi part d’aquesta família que aposta per la literatura infantil i juvenil.

Ho comento perquè ja entendreu que el que diré està passat per un filtre que em fa veure les coses amb poca perspectiva.

Què és Paf! Un còmic ben editat i ben il·lustrat.

De què va? A la contracoberta llegim:

“Ets… un pirata?”
L’home que la Boni troba dormint a la platja no recorda res, ni tan sols el seu nom…però veient la seva barba malgirbades i que només té una cama, la nena està segura que deu ser un pirata. Necessita un nom i, sense dubtar-ho, la Boni l’anomena Paf!
Aquest és el principi de les mil i una aventures que li esperen, plenes de mar, tempestes, mapes secrets i… pirates, molts pirates!
La Boni i en Paf salpen junts a la recerca del seu vaixell però quan el troben, cauen en mans d’en Klaus un altre pirata, antic adversar i d’en Paf i que no sembla témer a ningú excepte al seu lloro xerraire.

Sort que la Boni se les empescarà per treure el seu amic de la bodega on l’han tancat, i junts aconseguiran vèncer el malvat pirata Klaus.

Veient les imatges que ha fet la Màriam, entenc que el llibre hagi estat premiat a Alemanya, el país d’origen del relat.

M’ha agradat la manera com resol l’inici de l’aventura amb el pirata, i que els infants a partir de sis anys ja poden entendre. Ve a ser com el “hi havia una vegada…” però amb imatges perquè en un primer moment la Boni es troba enmig de la nit buscant un gat perdut i a la pàgina següent es troba a ple dia, a la platja, i troba el pirata Paf. Per tornar a la realitat, cap al final, també empra un bon truc visual.

També, és de destacar l’estructura de la pàgina, o de moltes pàgines, que tenen una similitud amb els “manga”.

Penseu que els Tintin, Asteríx, Lucky Luke, etc. europeus, divideixen la pàgina en quatre franges, així:

En canvi, a Paf! les franges són tres, com els “manga”. Mireu:

El ritme narratiu s’accelera, evidentment. Aquí es nota, imagino, els viatges al Japó de la Màriam, que segurament l’han influït a l’hora de triar el disseny.

Les il·lustracions tenen un bon grapat de detalls gràfics que si llegiu el llibre amb els vostres infants, eatureu-vos a compartir els enfocaments que presenta la Màriam per agilitzar el relat. Feu-los notar l’ús dels picats, contrapicats, plans generals, primers plans, contraplans, etc., així com l’ús del color.


També voldria destacar el treball de la Mònica Estruch, la traductora i especialment la manera com les onomatopeies ajuden a seguir el relat.

LES DADES:

Títol: Paf!
Autor: Volker Schmitt
Il·lustradora: Màriam Ben-Arab
Traductora: Mònica Estruch
Editorial: Bindi Books
Pàgines: 98
Barcelona, 2023