El gat «Moixeró» ens convida a viatjar pel mon

Tinc un amic afeccionat a caminar pels boscos i pels camps, escodrinyant els llocs secrets on es troben els bolets. És un especialista en reconèixer i anomenar tots els tipus diferents de bolets, els comestibles i els verinosos.

L’he acompanyat en alguna ocasió a caçar bolets però no sabria tornar al lloc on vam trobar-los. Són coses dels boletaires que van, com a la cançó d’en Sisa, perseguint, dalt el cel, a sota els pins, amanita, rovellons i fredolics.

A la literatura infantil i juvenil, tenim personatges amb nom de bolet. Potser el més conegut és un petit gos anomenat Rovelló, creació d’en Josep Vallverdú. Al País Valencià és força popular en Fredolic, el caragolet que sempre té fred i passa mil aventures per a trobar l’escalforeta del sol. El va escriure en Joan Pla.

Ara, s’afegeix a la saga dels animals amb nom de bolet un gat que té unes taques al cos i es diu Moixeró, com el bolet. El gat Moixeró, de la mà del seu creador, en Ramon Besora, viurà mil peripècies fent un viatge per tot el món.

El relat, explicat en primera persona pel gat, transcorre per tota mena d’indrets, alguns propers i altres misteriosos, desconeguts i llunyans.

L’aventura d’aquest gat que volia conèixer animals del mon comença a l’escola:

Un dia vaig sentir que el meu avi deia que els gats tenim set vides i jo no sé pas si en tenim set, de vides, o una vida que val per set. Sigui com sigui, vaig decidir dedicar la primera de les set vides a aprendre a llegir, a escriure i a moltes, moltes coses.

I, tot seguit, a les següents vint pàgines, se’ns mostren activitats, endevinalles, embarbussaments, contes, informació d’espècies relacionades amb els gats, referències a poemes rodarians i altres llaminadures. Per exemple, aquesta endevinalla:

El ruquet la té
I no la sap pronunciar.
No la té la vaca
i la diu sense parar.

El segon capítol ens mostra el gat Moixeró començant el seu viatge. La primera parada és la granja. Amb les seves paraules ens va mostrant com son les gallines, els sons que fan els ànecs, les ovelles, els pollets, etc. També hi trobarem embarbussaments, endevinalles i un conte sobre una gallina que va enganyar la guineu.


Un embarbussament comença així:
Una ovella banyuga,
banyega,
bedega,
llanuda,
llanada,
mena un anell banyuc,
banyec,
sedec,
bedec,
llanut,
llanat.


La següent parada és el bosc. Aquí, en Moixeró coneixerà insectes, llops, serps, mussols, caderneres, esquirols, senglars, papallones, formigues, etc.

És el capítol més llarg (32 pàgines) i, al meu entendre, el que aporta més informacions interessants per als infants quan vagin d’excursió als boscos del nostre voltant, amb el grup escolar o amb la família.

Del capítol de la visita al bosc he gaudit intentant contestar les enganyifes. Per sort, en Besora s’ha preocupat d’ajudar-nos per si no les sabem. Només cal girar el llibre i trobarem el solucionari.

Per què les cigonyes amaguen una pota a l’hora de dormir?
Què fan dotze gats en una teulada?

El viatge continua per la selva, la sabana i la mar. Acaba amb el poema Don Gatu, una versió semblant a la que canta (o cantava) la mainada al pati de l’escola en la versió castellana. Molt divertit.

Destaquen les il·lustracions de la Natasha Domanova, divertides, precises, amb molts detalls, pintades amb tinta i aquarel·les, ben maquetades i que ajuden a seguir el text, oferint molts espais que permeten al text respirar bé.

Moixeró, el gat que volia conèixer animals del món, combina de manera perfecta els dos mons: el de la imaginació i el del medi natural. Les bibliotecàries tindran feina per saber si el classifiquen com a ficció o com a coneixement.

M’agradaria destacar un parell d’aspectes més: la maquetació i la guia didàctica.

La maquetació és bonica de veres, amb un format adequat, dobles pàgines a sang, primers plans plens de detalles i que distingeix els animals que són part del relat de ficció humanitzant-los amb detalls de vestimenta, per exemple, dels que són apunts de la fauna i la flora dels llocs per on passa el gat.
En resum, un llibre que es llegeix de manera tranquil·la, amb un ritme que manté la musicalitat llegit en veu alta, i un text que acompanya i facilita la seva comprensió, sense perdre el punt d’exigència recomanable.

Si entreu al web de l’editorial Meraki podeu descarregar-vos gratuïtament la guia didàctica elaborada por la Margarida Prats Ripoll, professora honorífica de la Universitat de Barcelona. Val la pena i ens ofereix alguns recursos que podem usar a casa o a l’aula. A més, n’hi ha per a tots els cicles. Entreu a:
https://editorialmeraki.com/wp-content/uploads/2025/08/Moixero-guia-didactica-digital.pdf

El viatge continuarà, segur. El gat Moixeró és curiós i no podrà estar-se de recórrer altres indrets fantàstics i, fins i tot, és possible que pel camí es trobi amb el Rovelló i el Fredolic. Mai se sap!

Lectura recomanada a partir de cicle inicial.

LES DADES:
Títol: Moixeró, el gat que volia conèixer animals del món
Autor: Ramon Besora
Il·lustradora: Natasha Domanova
Editorial: Meraki
Pàgines: 127
La Seu D’Urgell, 2025

«Alí Bové i els quaranta nyigui-nyoguis», 100 endevinalles i 40 embarbussaments

Vaig tenir l’oportunitat d’assistir a una càpsula poètica que ens va oferir l’Andreu Galan fa uns dies, dins la Jornada “Ara ho entenc!” organitzada per la Fundació Bofill. Ens va mostrar algunes tècniques i idees per treballar la poesia a les aules i ho va fer amb la seva simpatia i professionalitat habitual. L’Andreu és mestre però també té el do de saber comunicar a través de la paraula i la música (sobretot la música) les emocions i els sentiments que ens provoquen els poemes, encara que no els acabem d’entendre del tot.

Va ser allà que em vaig assabentar del seu darrer treball “Alí Bové i els quaranta nyigui-nyoguis”, un recull d’endevinalles i embarbussaments que va guanyar el premi de poesia infantil atorgat per la Fundació Caixa cooperativa d’Algemesí, al país valencià, d’on ell és nascut i un enamorat i embaixador d’aquella terra.

El llibre conté embarbussaments i endevinalles de dificultat diversa i n’hi ha per a tots els públics. No patiu si no sabeu la solució perquè al final hi ha un solucionari. Si llegiu “Soc el túnel dels horrors per als llapis de colors” i no sabeu que es tracta de la maquineta de fer punta al solucionari ho trobareu. I si no sabeu de quin animal es tracta quan diu “I jo escric-cric a la nit i crec-cric que ja t’ho he dit” també ho trobareu al solucionari.

Per ajudar a trobar els respostes, l’Òscar Julve ha fet unes il·lustracions que ens donen pistes relacionades amb els objectes en qüestió.

A cada doble pàgina trobareu cinc o sis endevinalles, agrupades en temes com “Animals de companyia”, “A la taula i al llit al primer crit”, “No em mires, no em toques”, ”Fugint d’estudi”, “D’estar per casa”, “Tocats i posats” i “Calaix de sastre” i a continuació “Embarbussa’t, que fa fort!” amb els quaranta embarbussaments on no parareu de riure.
Proveu a llegir:

La Bimba belluga ballant bambú.
La Bimba belluga tallant bambú.
La Bimba belluga ballant amb tu.

Amb la tonalitat de la cançó de Little Richard “”Wop bop a loo bop bom bom” i ho entendreu.

Diu l’Andreu que les endevinalles i embarbussaments poden semblar només un passatemps, però tenen molts beneficis per al desenvolupament cognitiu dels nostres petits: Milloren el llenguatge expressiu i comprensiu; fomenten l’adquisició i ampliació del vocabulari; desenvolupen del pensament crític; incrementen l’atenció i la concentració; estimulen la memòria; consoliden l’aprenentatge; afavoreixen el procés d’associació d’idees; enforteixen processos cognitius més elaborats com la planificació o resolució de problemes; fomenten la imaginació, curiositat i enginy; milloren l’estat d’ànim; eleven els nivells de motivació; redueixen l’avorriment; estrenyen vincles afectius entre els qui comparteixen aquest tipus de jocs, etc.

I ens fan passar una bona estona. Són ideals per llegir-ne un cada dia, a començar les classes de bon matí i aprendre-les de memòria.

Ep, si voleu contactar amb l’Andreu perquè vingui a la vostra escola a explicar contes, recitar versos i fer-vos passar una bona estona, no us en penedireu.

Les primeres pàgines les podeu veure a continuació, clicant a:


LES DADES:
Títol:
Autor: Andreu Galán
Il·lustrador: Òscar Julve
Editorial: Andana
Col·lecció: Vagó de versos, 21
Pàgines: 87
Picassent (València), 2023

Quin embolic! Un recull de textos humorístics

Hi va haver una època (finals del segle XIX-inicis del XX) en la qual persones erudites van recollir i difondre la saviesa popular. Anaven pels pobles i ciutats, llibreta en mà, anotant els textos dels contes, cançons, cantarelles, llegendes, embarbussaments i tot el que feia referència als costums i creences que regien la vida de les persones. Valeri Serra i Boldú, Pau Bertran i Bros, Joan Amades, Jacint Verdaguer i d’altres esforçats folkloristes ens va deixar uns escrits que podem trobar en biblioteques especialitzades. Són textos que ens acosten a una vida que romania més o menys inalterable durant anys i panys, fins que es va iniciar el que es va denominar «desarrollisme» i que va suposar l’inici de canvis econòmics, socials i les migracions del camp a la ciutat.
De tant en tant, alguna editorial aposta per seguir oferint-nos llibres que mantenen l’esperit de recuperació d’uns contes que s’han anat transmeten de pares a fills des de fa segles. Una d’aquestes editorials és EUMO, adscrita a la Universitat de Vic.
El dissabte 9 de març, es va presentar el segon volum d’una sèrie que va en aquesta línia de recuperació del saber popular, mesclat amb textos d’autors actuals. El llibre en qüestió és «QUIN EMBOLIC!» i porta un subtítol explícit que hi diu «Poemes, contes i altres textos per llegir rient» on s’anuncia què hi trobarem.

Les compiladores són la Vanesa Amat, la Maica Bernal i la Isabel Muntañá i han aplegat més de cent textos agrupats en temes variats: Animals, gent, oficis, vida quotidiana, natura, univers, aliments, escola, jocs, etc. És una classificació curiosa que s’ajuda d’unes il·lustracions d’en Morad Abselam, en diverses games cromàtiques per a cada tema.
La presentació es va fer la llibreria «Pebre negre» del barri del Clot (Barcelona) i va ser prou divertida (com no podia ser d’altra manera). Les autores van llegir, recitar, dramatitzar i contar un bon nombre d’històries que ens van fer riure i ens van mostrar maneres de presentar-los a l’escola, als nostres alumnes.

Al web d’EUMO podem llegir que “la manera més divertida d’encomanar el gust per la lectura és a través del joc. Contes rimats, cançons, poemes, embarbussaments… ens atrapen amb les rimes i la música, amb el so i les repeticions. Quin embolic! Però quan comencem a estirar-ne el fil, se’ns afina l’enginy i la imaginació i voldríem que el joc no acabés mai.
A cada llengua hi ha textos literaris que, dits en veu alta o llegits, ens fan riure perquè formen un joc de paraules o de sons o bé perquè expliquen un disbarat, un fet esbojarrat. Amb la llengua ens hi podem «embolicar» i passar estones ben divertides. Aquest és el sentit d’aquest llibre, que combina creacions d’autors actuals amb textos de la cultura popular.
Quin embolic! és una invitació a llegir rient, a gaudir del joc que ens ofereix la literatura.”

Podeu fer un tastet clicant AQUÍ

Títol: Quin embolic!
Poemes, contes i altres textos per llegir rient
Autores: Vanesa Amat, M Carme Bernal i Isabel Muntañá
Il·lustrador: Morad Abselam
Editorial: EUMO
ISBN: 978-84-9766-651-0
Pàgines: 96
Mides: 16,5 x 23 cm
Vic, febrer del 2019