«Liternatura», tertúlia clandestina #19 amb Akiara Books

Dijous passat vam celebrar la primera Clandestina del present curs. En acabar, de camí a casa, vaig pensar que hi ha dies que valen molt la pena d’haver-los viscut, com ens acabava de passar.

Preparem les tertúlies amb l’esperança que n’aprenguem, reflexionem i compartim opinions. No sempre l’encertem però, en aquest cas, es van superar amb escreix les expectatives.

Primer, per la manera tan entenedora d’explicar la seva filosofia de vida de la persona convidada, la Inês Castel-Branco, editora d’Akiara books.

Després pel mateix tema que tractàvem, allò que els anglesos anomenen com nature writing i que coneixem com a liternatura.

I, sobretot, pel clima que es va crear. En aquests temps que sembla que tot són presses, discussions, enfrontaments aspres i queixes vàries, vaig notar un ambient tan positiu que, com he apuntat abans, no puc més que agrair a totes les persones que van assistir la seva predisposició en fornir un clima agradable, d’aquells que no vols que s’acabin mai.

Però anem a pams i ordenadament.

Abans de presentar la Inês, vam explicar el significat del vocable liternatura, el seu origen i ens vam referir als Festivals que des del 2018, impulsats pel Gabi Martínez, autor de llibres molt potents relacionats sempre amb la natura, es celebren a diferents llocs del món. El proper, a Nova York el 14 de novembre, després a Guadalajara (Mèxic) i altres indrets. Vam recordar, també, que el primer es va celebrar a Tamurejo (Extremadura) i sota el nom Siberiana és un dels indrets on més cops s’han trobat autors, pintors, músics, cineastes, poetes, etc. per compartir experiències sempre relacionades amb la natura.

Després vam presentar la Inês Castel-Branco i vam fer un breu recorregut per la seva vida, des del seu naixement a Lisboa, seguint pels anys que va viure a CasteloBranco ciutat del centre de Portugal, els anys d’estudis d’arquitectura a Porto i la seva vinguda a Barcelona, on resideix des de fa molts anys.

La seva relació amb la literatura infantil s’inicia el 2007 quan va començar a aportar els seus coneixements al món de l’edició. Anys més tard, el 2018, va crear AKIARA BOOKS on ella fa totes les tasques de l’auca: acompanya els autors i els il·lustradors, tria el millor paper, la maquetació, la promoció, etc.

A Akiara books publiquen entre sis i vuit llibres cada any. Sempre en tres idiomes (català, castellà i portuguès) i cuidant els detalls amb molt de carinyo, de manera que el producte resultant sigui molt semblant a una obra d’art: diferent, exclusiu i que convidi a agafar-lo entre les mans, obrir-lo i començar a llegir.

Akiara books, ara mateix, és l’editorial que fa una aposta més clara i compromesa amb la natura, però també amb la justícia social, el canvi climàtic, les desigualtats, etc. Els llibres que publiquen aspiren a fer un món més reflexiu, sociable i generós. Potser per això tenen la intenció d’aprofundir en “el cultiu de la saviesa, la interioritat i la qualitat humana”

AKIARA, en paraules de la Inês, busca provocar debats, dilatar horitzons, combatre prejudicis i educar en el sentit estètic, la creativitat, l’empatia, l’equilibri emocional, la sensibilitat ecològica, la interculturalitat i el creixement espiritual.

La presentació, molt emotiva, hipnòtica i encisadora va seguir un guió que repassava alguns dels llibres de cadascuna de les col·leccions que, any rere any, van creixent i mantenint-se vives. La Inês parlava i ens emocionava explicant els detalls del procés de creació d’alguns llibres. Mentre ens mostrava un llibre i un altre, ens feia adonar dels detalls gràfics, de les composicions, del format, del tipus de paper, i entremig afegia una anècdota, un pensament, tot expressat de manera amable i divertida.

No cal que m’estengui en el que va explicar perquè només cal que entreu al seu web https://akiarabooks.com/ i allà trobareu moltíssima informació i molt ben ordenada.

Trobareu els seus principis d’ecoedició. Diuen així:
A Akiara sempre hem estat preocupats per la sostenibilitat. Des del setembre d’enguany hem fet un pas més en el camí de l’ecoedició. Ara som socis col·laboradors de l’Institut de l’Ecoedició, que té per missió promoure la publicació sostenible basada en calcular, minimitzar i comunicar l’impacte ambiental dels llibres, per ajudar a crear consciència. Volem compartir amb vosaltres els principis que ens guien:

Producció pròpia
Els nostres llibres han estat somiats des del principi per nosaltres, en un treball col·laboratiu, directe i transparent entre totes les persones que els fan possible.

Ecoedició
Seguim els principis d’ecoedició en totes les etapes del procés d’elaboració dels nostres llibres, amb l’objectiu de crear objectes únics amb el mínim impacte ambiental.

Impressió local
Imprimim a Barcelona, a pocs quilòmetres del nostre espai de treball, amb papers certificats FSC o reciclats, amb tintes vegetals i màquines LED UV (neutres en emissions de CO2), i des de fa un temps no plastifiquem les cobertes.

Ecoedisseny
Cada col·lecció té un format únic i original, dissenyat des de l’inici en diàleg amb la impremta, per reduir al màxim la merma del paper i per crear una experiència agradable als sentits i d’aspecte artesanal.

Producció limitada
Publiquem poc, entre sis i vuit llibres l’any (en tres llengües simultàniament), perquè cada llibre es mereix tota la nostra atenció i perquè no volem inundar de novetats un mercat ja saturat.

Compromís amb el món
Intentem que els nostres llibres siguin coherents en el contingut i la forma, i que ajudin a reflexionar, sense moralismes, sobre les grans qüestions del món d’avui.

Despertar l’encís
Volem recuperar el sentit de meravella davant del món amb les temàtiques que triem, amb atenció als detalls i profunditat poètica: llibres amb llum pròpia.

També podeu entrar en cadascuna de les col·leccions i veure els llibres, un per un, i ben detallades les seves característiques. Trobareu Akialbum, Akimira, Akinarra, Akiparla, Akipoeta, Akivida, Akiwow i Petit Fragmenta.

De cada col·lecció vam poder gaudir de les explicacions d’un parell de llibres. Així, vam conèixer La platja dels inútils, Les històries de Nasrudín, Plantar el mon, Un paisatge una flor, Anem al bosc, Temps de Haikus, Gràcies Mare Terra!, Cues de somnis, Jane Godall, Tancho, Wangari Maathai, Per què plorem?, i alguns altres.

I, com acostuma a passar, el temps se’ns va tirar a sobre. En aquest sentit, ja ho hem explicat alguna vegada, som rigorosos. La tertúlia comença a les 18:00, puntual, i acaba a les 19:15 perquè després tenim 30 minuts de conversa informal mentre prenem una copa de cava, gentilesa dels col·laboradors (Juvé i Camps i Gallina de piel) i un bocí de pa de pessic que ens va portar la María B.

Aquest moment de conversa distesa per fer aquells comentaris pendents, de saludar-nos i fer una mica de “cotorreo”, també forma part de la sessió. Crec que va ser Mozart qui va dir que el silenci que es produeix quan acaba de sonar la darrera nota d’una simfonia, una sonata, una òpera, etc. també forma part de la partitura. Doncs, d’igual manera, el que es parla en acabar la Clandestina entre els assistents queda com a enriquiment personal de cadascú i això també té el seu valor.

Gràcies, també, a les assistents que m’han fet arribar un bon grapat de fotografies de la trobada. Algunes són les que acompanyen aquest escrit. La resta queden als arxius de l’Espai Llamps i Centelles.

La propera Tertúlia Clandestina serà el mes de desembre. Uns dies abans donarem pistes del tema. De moment, anoteu la data: dijous, 11 de desembre. Us hi esperem!

Bruno Munari i l’esperit de la infància

De tant en tant toca endreçar la biblioteca personal. És en aquestes ocasions quan un llibre et troba i et fa venir al cap els bons moments compartits. M’ha passat recentment amb els llibres d’en Bruno Munari, els de la col·lecció de «Corraini editore», que encara conservo. Els he tornat mirar i he comprovat la seva potència visual i plàstica. Són uns llibres que en Munari va fer l’any 1945 (fa més de setanta anys) i que mantenen el seu esperit, la curiositat de conèixer, de descobrir, de comunicar.

Munari va ser un precursor dels àlbums il·lustrats però sobretot de com s’han d’organitzar els espais, els moviments, l’arquitectura de l’obra escrita.
Se n’ha parlat abastament dels seus “I prelibri”, una joia per als infants de la primera infància, ideals per a les escoles bressol, però hi ha altres llibres d’en Munari que convindria tenir a les escoles, com la “Storie di tre uccellini”, per exemple.

La «Història de tres ocellets» explica que hi ha tres ocells tancats en una gàbia. El llibre ens narra com van acabar tancats allà i ens va contant les seves històries usant fulls que amaguen parts del relat, obligant-nos a obrir-los com si fossin gàbies i així alliberéssim els ocells.
Aquest conte forma part d’una sèrie que va dedicar-li al seu fill Alberto. Són llibres amb pestanyes, forats i dissenys grans i elegants que conviden a un joc de descoberta i d’investigació, i que et deixen encisat per la màgia que pot crear el paper.

Qui era en Bruno Munari? Nascut a Milà el 1907, va conrear múltiples activitats artístiques (dissenyador, pintor, escriptor, professor a la Universitat Harvard, etc.) i no es va identificar amb cap moviment artístic concret. Munari era, sobretot, un observador, com un nen curiós per descobrir contínuament els múltiples aspectes de la realitat que ens envolta, per posar de relleu fins i tot els aspectes invisibles.

Llegint la seva biografia, s’entén perfectament el personatge. Si aneu a «youtube» i feu una cerca, trobareu nombrosos documents dels tallers que feia amb infants i segur que podreu fer-ne de semblants amb els vostres alumnes.

la Biblioteca de Birmingham

Ara que diuen que els espais físics no són necessaris i que estem abocats a la tirania del món digital, resulta que es construeixen biblioteques colossals on l’arquitectura s’alia amb la tecnologia per dissenyar uns espais destinats als llibres, com la biblioteca més gran d’Europa que es troba a Birmingham.
Va ser inaugurada a finals de 2013 amb la presència de la Malala Yousafzai, la jove que amb 13 anys es va fer famosa gràcies a un blog que escrivia sota el pseudònim de Gul Makai per la BBC on explicava la seva vida sota el règim dels talibans a Pakistan. De la Malala recordem sobretot la frase “un llibre, un llapis, un nen i un mestre poden canviar el món”.
La Biblioteca Pública (http://www.libraryofbirmingham.com/) està ubicada a la Plaça del Centenari, recoberta per una mena de cèrcols de metall i l’utilitzen més de tres milions de persones l’any. Amb una superfície de 333.000 m² i amb els arxius cívics de Birmingham, a les seves deu plantes hi ha més d’un milió de llibres, incloent 128 volums impresos abans de 1501, un amfiteatre a l’aire lliure i accessos al teatre Birmingham Repertory.
Però no és l’única llibreria monumental. Aquest trimestre, a la revista MiBiblioteca, la María Antonia Moreno, ens presenta les últimes meravelles arquitectòniques del món bibliotecari i podem disfrutar de les anècdotes que acompanyen les més espectaculars com la Nacional de China, la Rolex Learning Center de Suïssa o la Pública de Ceuta.

A la revista (la número 52) també hi ha altres articles interessants com un sobre la reutilització dels llibres expurgats, un altre que explica la vida de la bibliotecària Elizabeth Taylor i les seccions habituals.

Si voleu consultar el sumari, cliqueu AQUÍ

Si voleu llegir l’article Un club de lectura en Youtube, cliqueu aquí

 

Katsumi Komagata, l’il·lustrador del mes (novembre 2016)

L’ikomagatal·lustrador que recomanem aquest mes és un artista total. Els seus llibres costen de trobar perquè són cars i encara cap editorial s’ha arriscat a invertir els seus diners en aquestes obres meravelloses que se centren en aspectes bàsics de l’aprenentatge com són el plaer de les paraules, les imatges i els jocs. A les biblioteques públiques, crec que estan exclosos de préstec.
Les companyes bibliotecàries, algunes mestres i jo mateix hem pogut comprovar l’èxit de les propostes d’en Komagata i els tallers que hem fet a partir dels seus llibres, especialment els de la sèrie Little Eyes, sempre han resultat exitosos.

Els seus llibres els recomano per a les primeres edats, també, perquè són una porta d’accés a l’art i a la imaginació. Potser ara que s’acosta una època de pensar en regals, aquesta proposta us pugui convèncer.

komagata4

Qui és Katsumi Komagata? Un artista gràfic japonès que, procedent del món del disseny i de la moda, va descobrir la literatura infantil i juvenil a través de l’univers d’en Bruno Munari, l’italià que va revolucionar la manera d’explicar els contes i del qual podem gaudir el brutal I prelibri. Komagata, quan va nèixer la seva filla, va fer una sèrie de targetes que van ser l’origen de la seva obra Little Eyes. Paral·lelament va crear la seva pròpia agència One Stroke, amb la qual ha editat fins a 25 títols que són tot un referent en el que coneixem com a llibre-objecte.
Al seu últim llibre, Little Tree (el petit arbre) Komagata fa un homenatge a la natura: un arbre creix des del plec de les pàgines. Al principi es veu un brot, una senzilla piràmide, i a mesura que anem passant pàgines veiem com va creixent primer el tronc i després les branques que es van cobrint de fulles de forma gradual. El contrast entre els colors brillants de les fulles i la doble pàgina és espectacular, pel joc d’ombres que es crea.

Aquest conte ens ensenya a percebre el món de manera diferent, a aturar el temps i a respirar per mirar amb els ulls i amb el cos.

komagata2A little eyes, una sèrie de llibres en els que l’estructura normal del que entenem com a llibre es trenca, no anem passant pàgines sinó que anem desplegant les cartolinetes com si fossin mapes per descobrir el que s’hi amaga, les formes, els colors, les relacions, els vincles, les imatges que es relacionen, etc.
Jugant amb les superfícies de les pàgines, els talls, els contrastos de colors, en Komagata dóna força al seu treball, i ens convida a somiar i imaginar. Imprescindible.komagata5

Komagata té molts llibres preciosos. No us passo llistat perquè, ja ho hem comentat, a casa nostra només es poden comprar en algunes llibreries especialitzades. N’he vist a Laie i potser a Abracadabra, Casa Anita o Al·lots prèvia comanda us en poden aconseguir.
Una altra opció és contactar directament on-line a Les trois Ourses, l’editorial francesa.

A la revista Babar li van fer una entrevista que val molt la pena: http://revistababar.com/wp/entrevista-a-katsumi-komagata/