conill

by

«El guanyador és…!» o quan les aparences enganyen

Fa cosa d’un any, vaig tenir l’honor de presentar un llibre d’en Ricardo Alcántara. Va ser a la llibreria “lectors, al tren!” de Rubí. Aquell mateix dia, 28 de maig de 0223, vaig conèixer a l’Araceli, la il·lustradora. Vam estar comentant les imatges i el relat i vam preparar un joc per jugar-lo després de la lectura de “M’agrada!” que era el títol de llibre en qüestió.

Imagino que aquella primera col·laboració entre l’autor i la il·lustrador va ser plaent i agradable per al Ricardo i l’Araceli perquè fa uns dies ha vist la llum un segon llibre seu titulat “El guanyador és…!, editat per Malian, la mateixa editorial del País Valencià que el llibre citat més amunt.

En Ricardo ha publicat més de sis-cents llibres per a infants i joves i alguns d’aquests llibres han estat portats a les pantalles en forma de dibuixos animats. També he sabut que, recentment, L’IBBYcat ha presentat la seva candidatura al Premio SM 2024 que té com a objectiu reconèixer aquells autors que tenen una carrera literària d’excel·lència en l’àmbit del llibre infantil i juvenil.

Bé, anem al gra. De què va “El guanyador és…”?

És un conte protagonitzat per animals que, a manera de grup d’infants, estan vivint els darrers dies d’un campament d’estiu i el cap dels monitors, el mussol Andreu, proposa un concurs, una mena de competició, que promet emocions fortes a qui es presenti.

El mussol els explica en què consistia la prova:
—Haureu de passar la nit al bosc, sols. Abans que es faci fosc, us endinsareu al bosc i tornareu al campament amb la primera llum del dia.

Com que la prova és complicada de superar, al principi només s’apunta el lleó, el més valent del grup, però davant la sorpresa i la incredulitat de tothom el conill Florenci també aixeca el braç.

El lleó, com podeu imaginar, no té cap dificultat per superar el repte. El conill, en canvi, viu una nit que mai no hagués pogut imaginar, fins al punt que està a punt d’abandonar. Les ombres, els sorolls desconeguts i, sobretot, la pèrdua del seu peluix li fan imaginar un grapat de perills.

No cal explicar quin va ser el resultat de la prova, ja us el podeu imaginar, perquè com diu el mussol: El més valent no és el que no té por, sinó el que té por i s’hi enfronta.

Com a la majoria de llibres d’en Ricardo Alcántara, hi ha un bon anàlisi psicològic de la situació (en aquest cas, les pors i la superació dels moments difícils) i un desenllaç feliç, amb un missatge optimista i positiu. Aquest tret definitori de la prosa d’en Ricardo s’agraeix, en un moment que sembla que el mercat editorial té una tendència cap a les històries tristes, catastrofistes i situacions dramàtiques de tota mena.

Pel que fa a les il·lustracions de l’Araceli, són un bon complement al text. La majoria de dibuixos són de plans generals, amb algun primer pla i projeccions isomètriques que fan de bon veure. M’ha passat una cosa curiosa i és que m’ha recordat l’estil de la Marianne Dubuc.

Lectura recomanada per a cicle infantil.

LES DADES:
Títol: El guanyador és…!
Autor: Ricardo Alcántara
Il·lustradora: Araceli Plata
Editorial: Malian
Pàgines: 32
Torrent (València) 2024

by

Plou! Quarta història del cuc més divertit

Segurament heu sentit la paraula “cameo” referida al cinema o la televisió. És una aparició breu d’una persona coneguda fent d’ella mateixa o del personatge pel qual es conegut. Alguns directors de cinema són força afeccionats a fer-ne. Hitchcock disfrutava fent de personatge passiu (un vianant, per exemple) i també Tarantino sol fer aparicions curtes. A les sèries (sobretot humorístiques) veiem, de vegades, esportistes, músics o polítics fent “cameos”.

A la LIJ és més fàcil i ens serveix per anar eixamplant el coneixement que tenim del corpus literari adreçat als infants. Estem mirant un determinat llibre i, de sobte, en girar full, veiem a la talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap, la Caputxeta, el Grúfal o qualsevol altre personatge dels contes clàssics. Ens fa gràcia, esclar!, i ens porta a conversar sobre aquestes altres lectures.

Perquè això passi, és precís que el lector reconegui qui és aquell animal o personatge que estem veient: Un cocodril que s’ha menjat un rellotge, tres nenes vestides igual, un gegant d’un sol ull, etc. ens porten a recordar altres relats.

S’acaba de publicar la quarta aventura del cuc més divertit que conec i del que ja n’hem parlat en aquest blog (https://jaumecentelles.cat/2021/12/17/cuc-i-conill-un-comic-per-a-primers-lectors/).

A la trilogia «cuc i conill», «cuc i garça», «cuc i eriço», se li afegeix “Plou!” on es recuperen els personatges de les tres anteriors i n’apareixen de nous. Ho he trobat genial, però sobretot hi ha un “cameo” que m’ha emocionat. He vist per allà a «n’Esteisi i en Pimiento», uns altres herois dels còmics per als infants de cicle infantil.

A «Plou! Una nova aventura del cuc» la coberta ens mostra els personatges que no volen jugar amb el Cuc perquè està plovent i un altre que li fa costat: Un llimac (el mateix llimac que es deixa entreveure a “Cuc i conill”). És l’avançament de per on anirà la història.

Hi haurà final feliç? Menjaran pizza? Deixarà de ploure? Jugaran als bassals? Només caldrà que sigueu capaços d’obrir el llibre i anar passant pàgines mentre aguanteu el riure. Veureu de què treballen el conill i la garsa, potser us esgarrifareu quan veieu el joc que li proposa el cuc al llimac, i us entendrireu veient les expressions de la cara del cuc.

Lectura recomanada a partir de cinc anys.

les aventures del cuc ens han alegrat i ens alegren, i molt, la vida.

LES DADES:
Títol: Plou! Una nova aventura del cuc
Autor: Ramón D. Veiga
Il·lustrador: Iván R.
Traductora: Roser Rimbau
Editorial: Takatuka
Pàgines: 64
Barcelona, 2024

by

«El conillet que volia pa de pessic», un relat rimat per a cicle infantil

L’estiu és ideal per a les converses tranquil·les. No hi ha pressa i les confidències i records afloren discretament per il·luminar-nos la vida de frases i pensament positius. Tinc la gran sort de conèixer persones formidables i que m’aporten la seva saviesa i la seva manera d’entendre la vida. Moltes són mestres o estan relacionades amb l’educació.

La setmana passada vaig conversar amb en Ramon Besora, compartint un berenar i revisant un projecte que tenim entre mans (de moment, secret). En Ramon és home generós i sempre té les portes obertes. A més, al watts que em va enviar m’avisava que no portés res. Ai!, quan et conviden a berenar és de bona educació aportar les pastetes, el gelats o una de les botelles reservades per ocasions significatives. Però en Ramon insisteix i li has de fer cas.

Vam estar xerrant de molts temes. Té una llarga història com a docent a l’aula i com a mestre que ha viscut èpoques fent d’editor on ha desenvolupat projectes originals i únics. Si algun dia ens fa cas als que li demanem que escrigui les seves memòries ho “fliparem”, com diu la meva neta.

El cas és que mentre berenàvem em va explicar, il·lusionat, que «El conillet que volia pa de pessic» s’estava traduint a l’alemany, també. És un àlbum il·lustrat per la Zuzanna Celej i que ja ha vist la llum en molt idiomes, coreà inclòs.

«El conillet que volia un pa de pessic» és un conte que té una estructura acumulativa i que llegit en veu alta té molta musicalitat perquè les frases estan rimades, amb uns versos elegants i fàcils de comprendre per la canalla de cicle infantil.

El relat explica que un dia el conill es lleva amb gana i decideix fer un pa de pessic. La resta de bestioles del bosc (un bosc mediterrani, fàcilment reconeixible) s’apunten a la festa i amb la col·laboració de tothom aconseguiran els ingredients necessaris per fer-lo.

Les il·lustracions són dolces i estan força treballades les expressions del animals, així com la flora abundosa, amb uns tons marronosos propis de la tardor.

Crec que és una bona lectura per llegir a la rotllana de la classe (o millor, a la biblioteca escolar) i parlar dels diferents animals que hi apareixen (conills, granotes, cargols, cérvols, formigues, eriçons, marmotes, pit-roigs, abelles, orenetes,esquirols, teixons, guineus, etc.) o dels ingredients per fer el pa de pessic.

No cal ni dir-ho però la narració ha d’acabar tastant un tros de pastís (amb xocolata, si pot ser).

Anoteu aquest relat per al primer trimestre del curs vinent.

LES DADES:
Títol: El conillet que volia pa de pessic
Autor: Ramon Besora
Il·lustradora: Zuzanna Celej
Editorial: Edebé
Pàgines: 32
Barcelona, 2017