20 Novembre 2015 by jcentell

El meravellós peludiu-renudiu-xiquitiu

Que algunes llibres infantil són bonics ja ho sabem, com també sabem que, de tant en tant, cau a les nostres mans alguna “joia”.

La última que he trobat i que no puc estar de comentar és El meravellós peludiu-renudiu-xiquitiu, un àlbum il·lustrat per la italiana Beatrice Alemagna, la mateixa que ja ens va delectar fa uns anys amb Un lleó a París, els cinc desastres, o les il·lustracions d’alguns contes del gran Rodari.

En aquest àlbum s’explica l’aventura de una nena de cinc anys, Edith, anomenada Eddie pels seus amics, que sovint se sent una mica inútil. Un matí escolta la seva germana parlar del seu regal d’aniversari de la mare (aniversari-mare-peludiu-renudiu-xiquitiu) i pensa que ella també li ha de fer un regal. Es col·loca la seva jaqueta de color rosa sobre les seves fràgils espatlles i surt al carrer on comença a preguntar als botiguers del seu barri (fleca, floristeria, antiguitats…) si saben que és o si tenen un peludiu-renudiu-xiquitiu. Ningú li pot proporcionar aquest objecte però cadascú li fa un petit obsequi.

Desanimada, la nena torna a casa i, pel camí, troba una petita bola peluda, fluorescent. Finalment ha trobat el que buscava, el seu meravellós regal.

Un àlbum encantador que presenta una nena amb una gran estima per la vida i pels altres.

Les il·lustracions són genials, amb uns fantàstics dissenys amb les cases del barri tortes i unes botigues que permeten veure a través de les finestres mil i un detalls.

Hi ha quelcom que no sé dir que m’ha recordat la Pippi Langstrump.

Recomanable a partir dels quatre o cinc anys.

Editat per Combel.

Us deixo el book-trailer (versió en francès):

14 Desembre 2014 by jcentell

lectures recomanades Nadal 14

Com cada any, aprofitem l’arribada de les vacances de Nadal per recomanar unes bones lectures. Són deu per a cada cicle. En la tria hem comptat amb les orientacions de l’Amàlia de la biblioteca de l’Associació de mestres Rosa Sensat, d’en Ricardo de la llibreria Abracadabra de Barcelona i de l’equip de mestres de l’escola Sant Josep – El Pi de l’Hospitalet.
Desitjo que us faci servei.
El tríptic que es repartirà als alumnes de l’escola el podeu descarregar clicant a: LECTURES RECOMANADES NADAL 2014
Bona lectura!

CICLE INFANTIL

¡Este álbum se ha comido a mi perro!
Richard Byrne
Bruño
Així és el meu cor
Jo Witek
Bruño
La balena
Benji Davies
Andana
El cocodrilo al que no le gustaba el agua
Gemma Merino
Obelisco
Canviem de casa
Marta Altés
Blackie Little Books
Quin caos d’habitació!
Xavier Salomó
Cruïlla
L’Olivia es prepara per al Nadal
Ian Falconer
Andana
Petit Ós i els sis ratolins blancs
Chris Wormell
Joventut
¡Yo primero!
Michael Escoffier
Océano travesía
Tal com ets, ets el millor!
Nadia Budde
Takatuka

CICLE INICIAL

Escarabajo en compañía
Pep Bruno
Ekaré
No he fet els deures perquè…
David Cali
Andana
Salvaje
Emily Hughes
Libros del zorro rojo
En Jan i en Pep fan un forat
Marc Barnett
Joventut
Hic
Mercedes García
Océano travesía
¿Qué están haciendo? Una historia en dibujos
Doro Göbel
Lóguez
Una catàstrofe afortunada
Adela Turin
Kalandraka
El hombrecito vestido de gris y otros cuentos
Fernando Alonso
Kalandraka
Un trocito de horizonte
Arturo Abad
OQO
Cara de pardal
Rocio Bonilla
Animallibres

CICLE MITJÀ

El idioma secreto
María José Ferrada
Faktoria K
Qui no sap riure no sap viure
Andreu Galan
Andana
El castor constructor y otros animales arquitectos
Daniel Nassar
Promopress
El soldadito de plomo
Jorg Muller
Lóguez
Toletis
Rafa Ruiz
Nube Ocho
Dragonero
Josh Lacey
Ekaré
Los cinco desastres
Beatrice Alemagna
A buen paso
En Calvin no sap volar
Jennifer Berne
Takatuka
Jo, aquí, només sóc el gos
Jutta Richter
Cruilla
La invasión marciana
Catalina González
A buen paso

CICLE SUPERIOR

Herman i Rosie
Gus Gordon
Corimbo
Lo que cuentan las estatuas del mundo
Montse Ganges
Ekaré
Prohibido leer a Lewis Carroll
Diego Arboleda
Anaya
L’Ada Goth i el ratolí fantasma
Cris Riddel
Cruïlla
La luna se olvidó
Jimmy Liao
Bárbara Fiore
Campos verdes, campos grises
Ursula Wölfel
Lóguez
Endevinalles per a tothom.
Endevina, endevineta…
Pere Martí
Baula
Agujero
Oyving Torseter
Bárbara Fiore
Matti y Sami y los tres errores más grandes del Universo
Salah Naoura
Lóguez
El señor Bello i l’elixir blau
Paul Maar
Viena

17 Novembre 2014 by jcentell

Escarabajo en compañía

L’escarabat i els seus amics s’ho passen d’allò més bé: empenyen una pilota gegant muntanya amunt, busquen la sabata del centpeus, preparen una festa molt especial … De vegades s’avorreixen (com qualsevol altre bestiola), però amb aquests amics fins i tot avorrir-se resulta divertit.

Escarabajo en compañía és un llibre format per cinc relats curts escrits per Pep Bruno i il·lustrats amb el toc personal de la Rocío Martínez.
En Pep Bruno, de professió “contador de contes” com el mateix ens explica a la nota de l’autor al final del llibre, fa un homenatge a “aquests contes i autors que l’han acompanyat al llarg de molts anys” com l’Arnold Lobel (autor de Sopa de ratolí, Històries de ratolins, Sapo y Sepo) l’Eric Carle amb el seu Grill silenciós, Leo Lionni i el seu ratolí poeta Frederick, i altres.
Aquest conte té molts detalles que agradaran als infants de cicle infantil i cicle inicial. El proper dissabte 22 de novembrer a les 18:00 h. es farà la seva presentació a Casa Anita (carrer Vic 14, al barri de Gràcia de Barcelona) i serà un bon moment per conèixer la seva gestació i l’inici d’una nova sèrie de contes de petites bestioles. La presentació anirà a càrrec de la Mariona Martínez Dorado, mestra i especialista en Literatura Infantil i Juvenil.
El llibre s’ha editat, de moment, en castellà.
Podeu trobar més informació al web de l’editorial EKARÉ i també al web d’en Pep Bruno. d’on he extret les imatges i les informacions d’aquest post.

19 Octubre 2014 by jcentell

La balena (Benji Davies)

La balena és un àlbum il·lustrat que explica una història senzilla però potent sobre la soledat i l’amor entre un pare i un fill que no passen gaire temps junts.
En Noè es un nen que viu en una illa amb el seu pare pescador i sis gats. Un dia, després d’una tempesta, en Noè va a explorar l’illa i troba una petita balena varada a la sorra. El nen sap que una balena necessita aigua, així que carrega la balena al seu carretó, se l’emporta cap a casa i la posa a la banyera. Després, per tal que la balena estigui tranquil·la, el nen li explica històries “sobre la vida a l’illa.”
Al vespre, el seu pare torna a casa. En Noè pensa que s’enfadarà quan vegi la balena però s’equivoca perquè l’home és comprensiu i li explica que el millor que poden fer és tornar la balena al mar.
Es posen uns impermeables grocs, carreguen la balena a la barca i remant, remant, la deixen de retorn al mar.
La balena és un àlbum il·lustrat amb una forta càrrega emocional. Amb unes imatges molt boniques, l’autor és capaç de copsar la soledat del nen. Al conte no hi apareix cap mare ni cap altra persona del poble de

pescadors, un poble força desmanegat i tronat.

El món del nen es limita al mar, als seus sis gats de diferents tonalitats i al seu pare, un home gras, rodanxó i amb una barba grisa i un barret marró.
En Benji Davies, l’autor, afegeix un munt de detalls visuals, els trets de les cares dels protagonistes són minimalistes (dos punts negres per als ulls i unes línies per al nas i la boca), però l’expressivitat dels gestos i dels moviments està molt aconseguida, només cal fixar-se en l’abraçada del pare, al costat de la banyera, mentre embolcalla el nen amb els seus forts braços.
El final és molt optimista.
M’ha agradat aquest àlbum que acaba d’editar Andana editorial. Crec que és una molt bona història per parlar de la solitud i també de l’amistat. Algunes imatges són molt emotives. Potser, al meu entendre, algunes frases es podrien haver suprimit, per òbvies, i potser alguna paraula hauria necessitat una traducció més amable.
El recomano per a cicle infantil.
Al web d’en Benji Davies (www.benjidavies.com) podeu trobar més informació d’aquest jove autor i de les seves obres.
També al web d’Andana Editorial trobareu més referències (www.andana.net)

Us deixo un vídeo dels que graven habitualment a la biblioteca de Fox Creek (Alberta, Canadà) presentant llibres. Al final del vídeo veureu com la bibliotecària, Margaret de Boer, explica com fer una petita balena, un bon treball per fer amb els infants després d’explicar el conte.

7 febrer 2014 by jcentell

Iela Mari, sense paraules

Un dels llibres que m’ha acompanyat tota la vida i que he mostrat centenars de vegades és “el globito rojo” (kalandraka), un llibre sense paraules però que ens explica una història de transformacions meravelloses només amb una línia negra i un cercle vermell. És genial.
Aquesta setmana, la seva autora, la italiana Iela Mari ha mort al 83 anys. Una mort sentida pels qui estimem la literatura infantil. La notícia ens ha deixat també una mica tristos i decebuts perquè els mitjans de comunicació no se n’han fet ressò.

Els seus llibres es consideren clàssics de la literatura infantil. Van aparèixer per primera vegada als anys seixanta i des de llavors han estat llegit per generacions de nens i adults a tot el món.
Són llibres de gran impacte gràfic, sense text, però amb detall interessants i fàcils de llegir pel més petit, que ens porten a reflexionar sobre la bellesa de la natura i la màgia dels seus processos.
Quan deixes un llibre de Iela Mari en mans dels infants només has de mirar els seus ulls i veure com s’emocionen.
Llibres imprescindibles a la biblioteca escolar.

MARI , Iela (de nom Gabriela Ferrano) va néixer el 1931 a Milà. Va estudiar Belles Arts però es declarava ser autodidacta.

Alguns dels seus llibres es poden trobar a les biblioteques o llibreries són, a part del meravellós “el globito rojo”:

Històrias sin fin
Il·lustracions successives que van mostrant el cicle de l’alimentació i el de l’ou i la gallina.

La poma i la papallona
A partir de les tres primeres il·lustracions, en què es veu un tall transversal d’una poma dins de la qual un ou es transforma en cuc i abandona la fruita, se segueix tot el procés de la seva evolució fins a ser una papallona que torna a deixar un altre ou al capoll d’una altra poma.

Les estacions
La mateixa escena en totes les dobles pàgines. A la primera, un arbre sense fulles en un paisatge nevat. Després, el mateix arbre amb diferent color segons el transcurs de les estacions.

L’eriçó de mar
La forma circular i punxeguda d’un eriçó de mar es transforma una vegada i una altra fins que torna al final a ser la mateixa.

http://vimeo.com/12772228

Bon viatge, Iela!

10 Juliol 2013 by jcentell

Tonino

Acaba de publicar-se un altre àlbum d’OQO. Es titula TONINO i narra l’aventura d’un petit pingüí, en Tonino, que somia en ser un beduí del desert i fa un viatge des de casa seva fins a l’Alger.

Un cop allà, per travessar el desert, es comprar un camell, però és una mica especial perquè quan camina, coixeja i ensopega.

Estem davant d’una aventura iniciàtica, d’un viatge que canviarà la manera de veure el món del pingüí i el farà madura.

Segons l’autor del text, Miguel Sales Díaz, Tonino és un conte sobre el “difícil equilibri entre el desig de viure emocionants aventures i la necessitat de la calor familiar“.

L’il·lustrador, Paolo Domeniconi, també va tenir clar que aquest era el principal missatge del conte i el va plasmar, jugant sobretot amb el color, representant les nits al desert il·luminades i amb tons apagats.

Paolo Domeniconi explica que, en les seves il·lustracions, buscava transmetre que l’origen de la marxa de Tonino està en la seva curiositat insaciable i en les ganes de conèixer altres llocs i d’aquí els seus ulls “grans i expressius”. Aquesta és el primer llibre que il·lustra per a OQO.

Com que acaba de sortir aquest mes de juny, encara no l’hem pogut posar en mans dels nens, però ja imagino que serà un dels llibres estrella del proper curs.

Us passo un vídeo promocional, el making of de Tonino, que m’ha fet arribar la meva amiga Pilar Férriz.

TONINO

Miguel Salas & Paolo Domeniconi

40 pàg. | cartoné | 25×23 cm |

juny 2013

3 Novembre 2012 by jcentell

Els cromocontes

Cada setmana els alumnes de cicle infantil venen a la biblioteca de l’escola. Allà els expliquem algun conte de viva veu, o amb el suport d’alguna imatge o objecte relacionat. De vegades fem alguna representació dramatitzada, cantem la cançó del conte, comentem que ens ha semblat, etc.

A més a més d’aquest quart d’hora de la narració oral, també dediquem una estona (normalment a l’inici de la sessió) a conèixer el fons de la biblioteca i a presentar els darrers àlbums que recomanem. Els narrem i ens aturem a aprendre el nom de l’autor, recordar altres llibres similars i a observar com està pintat, quina tècnica s’usa. Comentem si són aquarel·les, collages o ceres, per exemple, i ens fixem si el dibuix fa sang, si està emmarcat, si explica coses que el text no diu. Es tracta que els alumnes siguin conscients de com està elaborat i quina intencionalitat tenen les imatges.
Aquests darrers dies, per exemple, hem observat els tons foscos d’alguns llibres de por, ens hem aturat a comprendre com estan pintats els arbres de l’àlbum La veueta o les perspectives curioses de les cases de Gat i gos.
En acabar la sessió els lliurem un cromo, una imatge d’un dels contes que hem vist, perquè l’enganxin al seu quadernet de CROMOCONTES, amb la intenció d’anar recordant les històries viscudes.
El Cromocontes conté vuit cromos i es reparteix en començar el trimestre. Quan el tenen ple se l’enduen a casa i fa de lligam intel•lectual i afectiu entre la biblioteca i la família.
Els vuit contes d’aquests primer trimestre del curs 2012-13 són La veueta, Paf el drac màgic, a la cua!, Olivia y su banda, en Barnie, ¡no quiero ser un pulpo!, Coco i Piu, i el conte de la formigueta que volia moure les muntanyes.
Pots veure els cromos clicant AQUÍ