Anna Soler Horta

by

«Kayabu», una història d’amistat

Les primeres paraules que llegim pertanyen al diari de l’autora quan va visitar un poble situat a la riba d’un afluent del riu Amazones. Escriu:

L’Amazònia,
allà on tothom s’amaga:
els animals s’amaguen d’altres animals,
els animals s’amaguen dels humans,
els humans s’amaguen dels animals
i de vegades fins i tot d’altres humans.

Aquest inici ens recorda com l’Amazònia està patint la desforestació que obliga els animals i les persones de la selva tropical a marxar del lloc on han viscut sempre, adaptar-se a noves formes de viure, a noves llengües, i patir la incomprensió de qui els acull.

En aquesta aventura, en Kayabu, un nen i la seva nombrosa família, arriben en canoa a un poblet apartat. Allà hi viu la Nanà, una nena que veiem mentre està pescant. En aquest lloc, a la riba del riu Urubu, la vida està ordenada segons les estacions de l’any. En l’època de pluges, el riu puja de nivell, l’aigua entra a les cases dels seus habitants i els nens han d’anar a escola amb barca.

En les imatges podem veure l’esclat de colors dels paisatges fascinant que l’autora, l’Eymard Toledo ha sabut plasmar amb uns collages fets amb elements naturals, fulles, sorra, cartró reciclat, etc.

En Kayabu i la Nanà es fan amics i el noi li explica la història de la seva família i els motius que els han obligat a abandonar la seva casa i la seva comunitat. Ens preguntem quan de temps queda per a que l’Amazones continuï amb la seva biodiversitat única, les seves llegües, els seus colors, els seus sorolls i la seva fauna.

El relat és bonic i la pròpia autora ens fa un epíleg que ens fa entenedor el perquè del final sobtat.
El que més m’ha agradat és la manera com ha construït les imatges i com aconsegueix centrar la nostra mirada en els detalls d’algunes escenes quotidianes.

Per exemple, mireu aquesta escena:

La noia està pescant i al fons veiem el poblat i els cases construïdes sobre uns pilars de troncs de fusta. Més endavant entendrem què passa quan arriba l’època de pluges i l’aigua entra fins i tot a dins les cases i han de caminar por sobre d’unes passarel·les per no mullar-se.

O aquesta altra escena de l’escola:

Veiem en Kayabu, a l’escola, assegut al costat de la Nanà. Ell té un peresós i la mestra li prohibeix que el porti. La resposta de la Nanà ens fa pensar en la discriminació de la mestra perquè argumenta que tots els altres nens han portat els seus animals a l’escola: un ocelot, una família d’armadillos o fins i tot una jararacussú, una serp molt verinosa. Però la mestra insisteix:

—Si dic que no, és que no!

Una mostra més de com en Kayabú i la seva família s’han d’adaptar a nous costums i actituds que no coneixen: l’ús de monedes per comprar productes o a dormir a l’aire lliure.

De manera inversa, ningú se n’adona de les habilitats del noi: esculpir una canoa a partir d’un tronc d’arbre, la seva facilitat per dirigir-la, saber llegir les constel·lacions del cel, etc.

Una lectura recomanada a partir de cicle inicial que ens ofereix la possibilitat de nombroses accions plàstiques com experimentar amb material reciclat o, a partir de una fotocòpia en color, cola de barra i sorra, entendre el concepte de desforestació i com els colors canvien tornant-se marrons, grisos i tristos.

LES DADES:
Títol: Kayabu. Una història de l’Amazònia
Autora: Eymard Toledo
Il·lustradora: Eymard Toledo
Traductora: Anna Soler Horta
Editorial: Takatuka
Pàgines: 52
Barcelona, 2025

La fitxa que ha preparat l’editorial Takatuka:

by

«Ai!» ens explica què passa quan ens fem mal.

En alguna ocasió, he recordat en aquest blog la preocupació per com l’educació i la sanitat no estan prou coordinades. Per aquest motiu quan apareix un llibre sobre salut, adreçat als infants, me’l miro amb una altres ulls i, si està bé i és prou entenedor per als infants, l’afegeixo a les recomanacions.

Els qui treballeu a l’escola, l’institut o l’esplai, i també els pares, mares i avis, sabeu que sovint hi ha situacions on la salut entra en contacte directa amb la vida dels infants. És el cas de la batalla endèmica contra els polls, les campanyes de vacunació o la detecció de trastorns visuals i auditius.

A l’escola, s’ha d’anar amb un cert tacte i cal estar atents quan es tracten aquests temes perquè quan es parla de salut, se solen abordar qüestions personals que afecten l’àmbit familiar i poden suposar una ingerència incòmoda.

De la mateixa manera, l’alumne que expressa la seva situació té dret a ésser escoltat amb atenció i a no ser jutjat. Valoracions sobre qualsevol tema personal poden comportar estigmatitzacions i generar sentiments de culpabilitat a qui parla. Convé apostar pel respecte pels altres, acceptar les diferències i destacar totes les opinions.

Per això, com he comentat, soc sensible als llibres sobre salut i malalties diverses que apareixen al mercat. Aquest “Ai!”, amb una coberta tan cridanera, de color sang, val la pena, et convida a agafar-lo i endinsar-te en el seu contingut.

De què tracta?

“AI!” té un títol és prou explícit per entendre què trobarem al seu interior: ¿Què passa en el nostre cos quan ens fem una ferida, una fractura, un tall, una cremada solar, etc?

Cada capítol ens explica com sovint els nens es fereixen i solen tenir molta por, malgrat que els cossos, en la gran majoria de casos, es curen ells mateixos (o amb una mica d’ajuda). Aquest llibre recull situacions quotidianes d’accidents d’una forma còmica, i explica amb paraules i imatges com funciona el procés de curació física, com tractar ferides o lesions i quan és millor anar al metge o fins i tot a l’hospital.

Al llibre es presenten vuit lesions, cadascuna amb una primera part sota la pregunta “Què passa?, la segona amb un “què cal fer?” i la tercera “Com es cura?”. Són capítols breus que ens expliquen molts conceptes i com són i com funcionen les diferents parts del cos, la pell, els ossos, els lligaments, les dents, el cervell o la nostra sang.

Acompanyen el text, unes il·lustracions divertides.

Lectura recomanada per ser llegida especialment amb l’acompanyament adult.

LES DADES:
Títol: Ai! Un llibre sobre el cos, les ferides i com ens curem.
Autor: Johannes Vogt
IL·lustradora: Felicitas Horstschafer
Traductora: Anna Soler Horta
Editorial: Takatuka
Pàgines: 80
Barcelona, 2024

by

«Ànec coix, gallina cega», on els desitjos es fan realitat

Hi ha històries que t’arriben al cor perquè són positives, emocionants i amb un final que et fa veure com és de bonica la vida quan es comparteixen els anhels, les pors o els neguits.

Mirem la coberta i llegim el títol: Ànec coix, gallina cega. La imatge ens mostra un ànec i una gallina. Entenem que són els protagonistes d’aquesta història i els veiem avançant cap a la dreta, la gallina amb pas ferm i l’ànec a lloms de la gallina amb un somriure que ja ens avisa com n’és d’espavilat.

A la contracoberta ens indica que “aquesta és la història d’un ànec coix i una gallina cega que emprenen un viatge per trobar un indret on els desitjos es fan realitat” I és així, talment.

Tot comença en un pati on viu un ànec coix a qui no visita mai ningú fins que un dia apareix per allà, perduda, una gallina cega que vol viure una aventura i vol que els seus desitjos, tots els seus desitjos, es facin realitat.

I ja els tenim a punt de marxa, fent el primer pas, dos animals amb dues percepcions de la vida diferent i una gallina cega que necessita algú que li faci de guia. Els primers dies tot va prou bé però, a mesura, que avancen, la caminada es fa més perillosa i més cansada.

La gràcia del relat rau en un diàlegs molt ben trobats, amb els dos animals discutint i reconciliant-se i anem veient com es van transformant: l’ànec que era molt poruc es va fent més valent i fins i tot s’atreveix a ballar amb la gallina qui, al seu torn, entén que de tant en tanc cal descansar i que els seus desitjos també poden ser uns altres a mesura que avancen.

Hi ha escenes molt emotives com quan han de creuar un barranc profund i passen molta por, o quan han de pujar la muntanya i l’ànec diu que no pot amb la crossa i la cama coixa.

Al final, els lectors ens adonem igual que li passa a la gallina on han anat en realitat. Recordeu ¡Qué bonito es Panamá!? Doncs per aquí va la cosa.

L’altre encert d’aquest relat són les encertades il·lustracions de Jörg Mühle.

No sé si arribarà a publicar la segona part però aquesta primera tindrà molt de recorregut, segur.

Un apunt de la versió alemanya és que aquest relat s’ha representat com a obra de teatre, amb gran èxit.

Lectura recomanada a partir de vuit anys.

LES DADES:
Títol: Ànec coix, gallina cega
Autor: Ulrich Hub
Il·lustrador: Jörg Mühle
Traductora: Anna Soler Horta
Editorial: Takatuka
Pàgines: 96
Barcelona, 2024

by

«L’any de les abelles», a l’Ofici d’Educar

Ahir a vam presentar “L’any de les abelles”, de Petra Postert, publicat per Takatuka. Una novel·la fascinant que agradarà molt als infants a partir de deu anys i també als adults.

Al web de l’editorial, llegim aquest breu resum:

En morir l’avi, el testament revela que deixa un rusc d’abelles a la seva neta, la Josy. La nena, que viu en una gran ciutat i d’abelles no en sap res de res, decideix quedar-se-les i, per primera vegada a la vida, entén què vol dir sentir passió per alguna cosa. Un dia de juny, però, la situació es complica. Una part de l’eixam s’escapa, la Josy es troba envoltada d’un núvol d’abelles i han de venir els bombers. La seva mare té clar que ha arribat el moment de desfer-se de l’eixam, però la Josy lluitarà per conservar-lo i acabarà descobrint la importància de les abelles en la història familiar.

La novel·la està ben pensada perquè ens parla d’una aventura de superació i ho amaneix amb una pila de coneixements sobre les abelles. I, es clar, això pot resultar complicat quan estem parlant de literatura per a infants perquè s’ensumen que els estàs portant per un camí que no els interessa. En canvi, l’autora del relat, la Petra Postert usa un truc força intel·ligent perquè situa l’acció en un període d’un any i cada capítol és un mes. D’aquesta manera, a cada capítol mentre explica la història de la protagonista, una nena de nom Josy, paral·lelament descriu què està passant al rusc d’abelles, aturant-se en el moment més rellevant.

M’ha agradat, també, que l’estil narratiu sigui descriptiu, evitant la humanització de les abelles, com sol passar en altres relats (penseu en Disney, per exemple, o en la coneguda abella Maia).

Pels qui no tenim gaire idea d’apicultura resulta extremadament didàctic descobrir aquest món tan curiós, amb paraules molt entenedores que s’allunyen del vocabulari especialitzat i ens acosten a unes descripcions ben pensades perquè les puguin entendre els infants, sense deixar de ser del tot correctes. Un llenguatge clar, un vocabulari adequat a l’edat i una lectura molt entretinguda.

Com a cada programa fem una pregunta relacionada i entre els participants triarem un a qui li regalarem el llibre del dia, gentilesa de l’editorial.

La pregunta del concurs és:

Com s’anomenen les cases que els apicultors fan per a les abelles?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 12 de març.

Al darrer concurs va resultar guanyadora la Katia Maier, que s’emporta el llibre “Mites al cel”. L’enhorabona!

by

Els contes clàssics, sense embelliments ni censures

Passejant per La Setmana, vaig topar-me amb moltes novetats. Algunes precioses, d’altres curioses i, sobretot, les que ens fan reflexionar i pensar en l’educació dels nostres infants.

Em va passar amb la nova col·lecció que l’editorial Flamboyant —sempre atenta a l’esdevenir acadèmic— ha llençat aquest mes de setembre. L’han titulada «Clàssics Flamboyant» i té la pretensió d’anar publicant els contes populars, els de sempre, però mantenint, segons podem llegir a la contraportada, «el text original sencer, sense embelliments ni censures». Bravo!

Pot ser que, com que presenten la font original, trobeu que el conte no és com us l’han explicat.  Al primer, «Hänsel i Gretel» que recull la versió dels Germans Grimm, escrita el 1812, a la primera pàgina veureu com la dona que es desempallega dels infants és la mare i no la madrastra, per exemple.

El llibre està pensat per a que l’adult el llegeixi i també inclou unes il·lustracions acompanyades d’un text breu que pot ser llegit pels nois i noies de cicle inicial. A més, hi ha uns desplegables que ens aporten encara un tercer nivell de lectura.

M’ha agradat veure que el primer títol és aquest clàssic que, curiosament, està essent revisat en forma de sèrie a la plataforma Netflix, amb poca gràcia, tot s’ha de dir.

M’ha agradat perquè és oportú recordar com fa uns mesos els que criticaven els contes populars pensaven que si als contes adreçats als infants apareixien ogres, dimonis o bruixes (com és aquest cas) aquests havien de ser bona gent, com al poema de Goytisolo. Oblidaven que al monstre se l’ha de conèixer, sovint perquè viu en el nostre interior i sobretot perquè si se’l coneix, se’l pot vèncer. A «Hänsel i Gretel» la por a la bruixa es manifesta en forma d’angoixa però aquesta angoixa desapareix quan el nen o la nena sap que es pot vèncer a la bruixa cremant-la al forn.

«Hänsel i Gretel» és un conte molt enriquidor i recomano llegir el capítol que li dedica Bruno Bettelheim al seu “Psicoanálisis de los cuentos de hadas”. Aclaridor.

També s’ha publicat el número dos de la col·lecció: El gat amb botes, igualment amb una presentació força curosa. Malgrat que hi ha pàgines desplegables, semblen prou fortes per aguantar molt de temps a la biblioteca escolar o personal.

LES DADES:
Títol: Hänsel i Gretel
Autors: Jacob i Wilhelm Grimm
Il·lustrador: Luciano Lozano
Traductora: Anna Soler Horta
Editorial: Flamboyant
Barcelona, setembre de 2020