«La festa de la Talpeta», amb tres convidats “high level”

El passat dimecres 28 de juny vam celebrar La FESTA DE LA TALPETA per recordar que fa 34 anys de la seva publicació. La festa serà un esdeveniment anual que anirem repetint en diferents escenaris de la ciutat, amb convidats que ens aportaran la seva visió i així anar ampliant el coneixement d’aquest formidable àlbum il·lustrat. La propera trobada serà el 2024 i celebrarem els 35 anys amb una sessió de narració de contes que, com “la talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap”, han esdevingut clàssics imprescindibles. Anirem informant.

La jornada va començar amb la visita de la talpeta que va voler fotografiar-se amb tots nosaltres i amb els agraïments als assistents i a les entitats col·laboradores (Biblioteca Tecla Sala i Juvé i Camps) que ens aporten una part de la logística que ens fa més còmoda i divertida la reunió.

Després vam tenir uns moments per recordar la figura i l’obra d’en Wolf Erlbruch, l’il·lustrador de la talpeta, que ens va deixar el passar desembre.
Vam comentar “El pato, la muerte i el tulipán”, un àlbum preciós que ens explica de manera tranquil·la el tema de la mort. Llegiu que va escriure en Carles al blog:
https://amicsdelatalpeta.wordpress.com/2023/01/04/wolf-erlbruch-ets-aqui-per-estimar-la-vida/

Després vam presentar les dues convidades, la Isabel Llasat i l’Anna Llisterri, traductores de literatura infantil i juvenil que van oferir-nos una visió del seu ofici, una feina poc coneguda i diria que poc valorada però que resulta imprescindible per gaudir de la bona literatura.

Ens van explicar el seu mètode de treball, les obres que han traduït i sobretot les dificultats amb que es troben davant de segons quines traduccions com pot ser la poesia. Va ser un luxe irrepetible poder sentir les seves opinions.

La gràcia d’aquestes trobades és, a banda d’aprendre, conèixer gent que ens aporta la seva saviesa. Això no té preu, ens enriqueix i ens fa millors persones.

Després, en Carles Ferrer es va deixar anar i ens va explicar algunes curiositats de com ha anat fornint la col·lecció de gairebé 40 talpetes en diferents idiomes i de les converses mantingudes amb els traductors i traductores d’arreu del món.
I , com a punt final, ens vam centrar en les traduccions angleses i les tres versions en castellà, aturant-nos en la sorprenent versió mexicana d’“El topito Birolo”.

Us compartim un petit vídeo amb imatges de la trobada. Fins a la propera!

La talpeta en fa 34!

El proper dimecres 28 de juny, a l’Espai Llamps i Centelles, celebrarem la darrera trobada del curs. Serà força especial, sobretot per als qui vau venir l’any passar a disfrutar de l’exposició de «La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap» i conèixer en Werner Holzwart, el seu autor. Ho podeu recordar, clicant a:

Enguany, tal com vam prometre, celebrarem “El dia de la talpeta” amb la intenció de consolidar aquesta festa i anar variant de destinataris. En aquesta ocasió, volem convidar als adults que estigueu interessats en conèixer el complicat món de les traduccions i per això ens acompanyaran dues de les millors traductores de literatura infantil i juvenil: La Isabel Llasat i l’Anna Llisterri. 

També recordarem la figura d’en Wolf Erlbruch, l’il·lustrador del conte, que ens va deixar el passat mes de desembre. Coneixerem altres llibre que ha fet i que, de ben segur, heu tingut a les vostres mans.

En Carles Ferrer, ens explicarà com està ara mateix la col·lecció de talpetes i les noves adquisicions. Podrem tocar (aquest any, sí) tots els exemplars. També hi haurà alguns dels plafons més significatius de l’exposició de l’any passat.

Trobareu tota la informació de “Els amics de la talpeta” clicant a: https://amicsdelatalpeta.wordpress.com/

També ens visitarà la talpeta i aprofitarem que és la revetlla de Sant Pere per fer un brindis amb cava i un bocí de coca.

Si us animeu, ja ho sabeu:

FESTA DE LA TALPETA

Data: 28 de juny a les 18 hores

Lloc: Espai Llamps i Centelles

Carrer Rosalía de Castro, 80 baixos

08901 l’Hospitalet

Us hi esperem!

Amics de la talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap

Que «la tapeta que volia saber qui li havia fet allò al cap» és un conte que té l’èxit assegurat amb els infants, ja ho sabia.
Que al seu darrera hi ha un ensenyament, també. Alguns hi veuen tenacitat, d’altres curiositat, d’altres venjança, etc.
Que en Wolf Erlbruch és un gran il·lustrador també ho coneixem (n’havíem parlat a la secció l’Il·lustrador del mes, el juny del 2014)
Però que l’amic Carles Ferrer té uns quants exemplars en diferents idiomes, això ja no és tan sabut. En Carles Ferrer, lletraferit amant de l’Hospitalet i de la seva gent i la seva història, és un dels impulsors d’accions literàries singulars com la llibreria Perutxo, les tertúlies que organitza el col·lectiu tres quarts per cinc quarts o el club de lectura en veu alta per a gent gran i normalment el podeu trobar a la primera planta de la biblioteca Tecla Sala envoltat de fulletons, post-its i llibres de tota mena.

Conec en Carles des de fa més de trenta anys i sovint hem anat coincidint en diversos esdeveniments hospitalencs i crec que puc entendre perquè aquesta dèria per la tapeta, però això ho deixo per a un altre dia, no fos cas…

Ara, que els exemplars dels que disposa ja són una veritable col·lecció (en calen més de setze per ser considerada com a tal) ens comparteix tot el que la talpeta li ha aportat i ho fa en petites pinzellades que periòdicament anirà publicant al web que ha creat.
Estaré atent al que explica i segur que, més d’un, acabarem fent-nos “fans” de la tapeta.

Si voleu fer una ullada al que explica, entreu a https://amicsdelatalpeta.wordpress.com/

 

 

Wolf Erlbruch, l’il·lustrador del mes (juny 2014)

ErlbruchAquest mes presentem un il·lustador, autor d’alguns dels seus llibres que té un gran prestigi i un estil molt personal que el fa diferent a la resta. És alemany, té 65 anys i es va donar a conèixer a casa nostra fa uns vint anys amb La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap, un conte que no hem parat d’explicar, any rera any.

En un excel·lent article, Konrad Heidenkamp explica per què Wolf Erlbruch és un dels il·lustradors més estimats d’Alemanya. Diu, entre altres coses les següents:
Qualsevol que tingui alguna cosa a veure amb els àlbums il·lustrats sabrà que, sovint, o agraden als adults o agraden als infants, però rarament a tots dos. Wolf Erlbruch és un dels pocs il·lustradors que aconsegueixen satisfer els lectors adults i alhora entretenir els més petits.

Wolf Erlbruch va tenir uns inicis exitosos en la publicitat, dibuixant per a Playboy, Esquire i el setmanari alemany Stern però quan l’editorial alemanya Peter Hammer li va demanar que il·lustrés un relat de l’escriptor ghanès James Aggrey, Erlbruch va dibuixar d’acord amb el que ell pensava que la gent esperava d’un llibre il·lustrat i el resultat del llibre “L’Àguila que no volia volar” va ser mediocre, contenia uns dibuixos lleugers i insubstancials. No hi havia rastre de l’Erlbruch que coneixem actualment.
Han passat vint anys, i hi ha un cert nombre d’indicis i senyals que hem arribat a associar amb Erlbruch: el paper quadriculat a l’estil dels quaderns de matemàtiques, el color verd del paper que recorda les parets d’una cuina, els mapes topogràfics, els segells de goma, els animals retallats d’enciclopèdies. El material està utilitzat amb gran moderació, de manera que hi ha temps i espai per observar, per abastar tant el contingut com l’essència. Aquestes són les molt apreciades receptes que Erlbruch ha usat tantes vegades.
A toupin?a quark:Maquetaci—n 1Mirant enrere es pot observar la progressió del treball d’Erlbruch. Fullejant La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap ja notem els inicis del seu estil. El conte ens explica com un matí, la talpeta es desperta i descobreix que algú ha fet les seves necessitats al seu cap. Comença a passejar-se per les pàgines, repartint retrets contínuament, investigant les caques de tots els sospitosos possibles. La talpeta porta el cos del delicte sobre el seu cap com un turbant: és una caricatura, en part per com dibuixa els personatges: retallats acolorits amb retolador que s’arrosseguen, fons pàl·lids com a actors sobre un escenari. Són una part tan inconfusible de l’estil d’Erlbruch com la sobtada aparició d’una vaca molt realista enmig dels altres personatges estrafolaris.
5 horriblesErlbruch va publicar el seu segon llibre il·lustrat, l’any següent, el 1990, Es titulava Els cinc horribles i narrava la història de cinc animals que representen uns marginats de la societat que recuperen la credibilitat al barri en formar un grup musical. Aquí va afegir una sèrie de nous components al seu món personal: la lluna omnipresent que il·lumina els seus ombrívols dibuixos, la seva afició per la música insòlita, la seva atenció a la tipografia i l’acurat disseny de les guardes. A més, és el primer llibre escrit pel mateix Erlbruch.
leonard 2El següent llibre d’Erlbruch, és igualment enginyós i convincent. El títol del llibre, Leonard, és també el nom d’un nen amb fòbia als gossos. El personatge va ser creat prenent com a model al seu propi fill, Leo.
La continuació de la saga familiar, publicada el 1995, la senyora Meier y el mirlo té la mateixa senzilla brillantor. També trobem rerefons autobiogràfic, detalls de les il•lustracions, referències a la història de l’art, etc.Leonardo
Altrs llibres d’en Wolf Erlbruch que podem trobar al mercat i que val pena tenir a la biblioteca escolar són:
El taller de les papallones, sobre un text de Gioconda belli, narra com un grup d’artistes, els Dissenyadors de Totes les Coses, són encarregats de dissenyar els animals i plantes d’un món encara en construcció, sota una norma imposada per l’Àvia Encarregada papallonesde la Saviesa: no barrejar el Regne Vegetal amb el Regne Animal. El jove dissenyador, gràcies a la seva tenacitat i a la seva imaginació aconseguirà realitzar el seu somni, crear unes criatures capaces de volar com un ocell i que sigui tan boniques com una flor: les papallones. Una metàfora sobre el poder de l’esforç, de la constància, de la il·lusió i dels somnis que es fan realitat.
pato y la muerteEl pato y la muerte
Sempre arriba un moment en què un nen es pregunta sobre la mort. Ingènuament, amb tota la naturalitat del món. Els pares ho saben, però poques vegades tenen preparada una resposta simple i convincent. El personatge de la mort en aquest llibre de Erlbruch és una acompanyant silenciosa i lleu com una ploma, sempre present encara que no la percebem: Des de feia temps, l’ànec notava alguna cosa estranya. – Qui ets? Per què em segueixes tan de prop i sense fer soroll? La mort li va contestar:-M’alegro que per fi m’hagis vist. Sóc la mort. L’ànec es va espantar. Qui no ho hauria fet. – Ja véns a buscar? -He estat a prop teu des del dia en què vas néixer … per si de cas. – Per si de cas? -Va preguntar l’ànec. -Sí, per si et passava alguna cosa. Un refredat seriós, un accident … mai se sap! -Sí, mai se sap …
Wolf Erlbruch respon amb senzillesa les grans preguntes amb la poesia de les seves il·lustracions i de les seves històries.
Dos_que se quierenDos que se quieren
Un poemari sobre un dels grans temes de la literatura universal, l’amor; un llibre il•lustrat que convida a fer un recorregut per l’amor que es dóna entre parelles, mares i fills, pares i fills, i filles, animals, éssers vius i no tan vius, estranys… Un sentiment que, de vegades, és correspost i altres no, però gràcies al qual ens donem petons.

Altres llibres d’aquest il·lustrador alemany que podem trobar en castellà o català són:
El paraíso
Autor: Bart Moeyaert
Barbara Fiore Editora
La creaciónLaGranPregunta01
Autor: Bart Moeyaert
Barbara Fiore Editora
El águila que no quería volar
Autor: Aggrey, James;
Lóguez Ediciones
La gran qüestió
Editorial Kókinos
El libro del abecedario
Barbara Fiore Editora
Mi perro Míster
Autor: Winding, Thomas
Ediciones SM
¡No es un papagayo!
Autor: Schami, Rafik
Ediciones SM
Por la noche
Ediciones SMLa-senora-y-el-mirlo
El rey y el mar : 21 historias cortas
Autor: Janisch, Heinz
Lóguez Ediciones

En general els seus llibres no són aventures fantàstiques, no tracten problemes socials i no hi ha herois … només històries, senzilles i tranquil·les. Sobre un nen que no pot dormir a la nit, sobre l’avi que es mor, sobre la necessitat de tenir algú a qui estimar, sobre tenir cura d’un ocell que no pot volar. Només històries senzilles que es converteixen en grans llibres.
Com he dit al principi, he extret part d’aquest post de les opinions d’en Konrad Heidkamp, editor responsable de literatura infantil al setmanari alemany Die Zeit i persona que coneix bé l’obra d’en Wolf Erlbruch.
Us deixo amb el tràiler d’una de les seve obres més colpidores, al meu entendre: El pato y la muerte.
http://www.youtube.com/watch?v=uM4dXhOxVyI