2 gener 2024 by jcentell

«Patina» a L’Ofici d’Educar

El passat diumenge, 31 de desembre, vam presentar la novel·la Patina, de Jason Reynolds. És la segona història d’una tetralogia de la que ja vam presentar Ghost. De moment, de les tres que s’han traduït, és la més rodona, al meu entendre, i la més potent. Explica la vida d’una noia, la Patina —Patty— que és la més ràpida de l’equip d’atletisme. La seva vida es complica quan, després de la mort del pare i la malaltia de la mare, han d’anar a viure. Ella i sa germana, a casa del seu oncle i la seva parella.

Però el canvi de casa li comportarà canvis de tota mena, especialment un canvi de barri i d’escola. Així d’una escola pública mixta una privada elitista només de noies on haurà de suportar les burles de les noies “pijes”.

Mentrestant, la temporada d’atletisme continua, i l’entrenador, en veure com és de competitiva, la tria per a l’equip de relleus.

Un llibre preciós que ens parla de de classisme i racisme mitjançant la vida d’una jove que busca la pròpia pau mentre aprèn a treballar en equip.

El llibre està editat per Sembra Llibres, té 188 pàgines i es de molt bon llegir. Enganxa.

I la pregunta per participar el concurs dels “Llibres per somiar” sobre el llibre “Patina” és:

Quin esport pràctica la Patina?

Podeu enviar les respostes a loficideducar@ccma.cat i teniu temps fins al proper diumenge 7 de gener.

El podcast de la secció el podeu sentir clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/patina-de-jason-reynolds/audio/1191904/

………………………………………..

I al mateix programa, triar un joc o una joguina per a un nen o una nena és un acte d’amor, de consciència i de sentit comú, defensa Imma Marín, experta en jocs i joguines, creadora de Marinva i autora de “Jugar”: un extens inventari de jocs i joguines. La majoria de nens i nenes tenen més joguines de les que necessiten, i l’excés de joguines mata les ganes de jugar, afirma l’experta. Imma Marín ens dona, a “L’ofici d’educar”, criteris per triar amb consciència jocs i joguines. I també consells pràctics per fer la carta als Reis.

Podeu sentir tot el programa, clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/criteris-per-triar-amb-consciencia-jocs-i-joguines/audio/1191907/

12 gener 2019 by jcentell

Música que cura

En alguns hospitals tenen un equip de músics per fer més agradable l’estada dels pacients. També comença a estendre’s l’ús de gossos amb funció terapèutica i segurament coneixereu l’existència dels “Pallapupes” o dels “Tirita clown”, els pallassos que van voltant per les habitacions dels hospitals infantils.
Darrerament he pogut visitar algun d’aquests centres que practiquen una hospitalització on importa l’acompanyament i el procés d’humanització als serveis de pediatria. M’ha sorprès veure el tobogan que tenen a Sant Joan de Déu perquè els pacients es desplacin d’una planta a l’altra, o com tenen pintades les habitacions i els passadissos a l’Hospital de Palamós, per exemple.

El projecte d’humanització hospitalària dels quatre centres del Baix Empordà compta amb el suport d’un grup de persones voluntàries que hi col·laboren on no van faltar els vuitanta il·lustradors que, sota la coordinació de l’Ignasi Blanch, van pintar les diverses plantes. Un treball magnífic i que fa pensar com de generoses són les persones que estan en contacte amb els infants, ja sigui als centres educatius o als hospitals.

Precisament, l’Ignasi Blanch ha il·lustrat de manera genial l’emotiu «» que forma part de The LIV ON Project, creat per Olivia Newton-John, Beth Nielsen Chapman i Amy Sky amb el desig de transformar el seu dol personal en sanació a través de la música. Un àlbum que ha editat Flamboyant i que inclou un compact disc amb les cançons originals de les autores i les lletres en anglès a la part final.
Els drets d’autor derivats de la venda d’aquest llibre, més part dels beneficis de l’editorial, se cediran a la investigació contra el càncer.

LES DADES:
Títol: Liv on
Autores: Olivia Newton-John, Beth Nielsen Chapman i Amy Sky
Il·lustrador: Ignasi Blanch
Editorial: Flamboyant
52 pàgines
Barcelona, 2018

No és el primer llibre per a infants que ve acompanyat d’un cd o reprodueix una cançó. Flamboyant ja va publicar l’any 2017 l’Imagine de Lennon.
En el llibre seguim el viatge que fa un petit colom per difondre un missatge de pau i tolerància entre els ocells d’arreu del món, de totes mides i formes.
El llibre està i il·lustrat per Jean Jullien i els beneficis que s’obtenen de la venda se cedeixen a Amnistia Internacional.
https://www.editorialflamboyant.com/ca/actualidad/flamboyant-publica-imagine-de-john-lennon/

Un altre llibre que reprodueix una cançó és «Al país de l’olivera» del grup valencià Obrint Pas que s’ha convertit en tot un himne per a diferents generacions. Una declaració d’amor a les nostres arrels que va merèixer el Premi Ovidi a la millor lletra de cançó. Està il·lustrat per l’Aitana Carrasco i vol ser un homenatge al país íntim de la infantesa farcit de bicicletes, somnis, canyars, il·lusions, cases blanques, rialles o arracades de cireres. Un mosaic de versos i dibuixos que ens parlen d’estimar i cuidar el lloc d’on venim.

De llibres que es relacionen amb cançons n’hi ha uns quants: «Somiatruites» de l’Albert Pla o «Obriu les portes» de Txarango, per exemple, i són una bona manera d’acostar-nos a la literatura mitjançant la música.

11 Desembre 2017 by jcentell

Obriu les portes: Diàleg i respecte entre cultures

Sembra Llibres és un segell independent, un projecte cooperatiu arrelat al territori que té la voluntat de publicar en català, des de València. Ara acaben de publicar el seu primer llibre per a infants i ho fan per la porta gran amb un àlbum imprescindible basat en la cançó Obriu les portes de Txarango i les il·lustracions de la Gemma Capdevila. Ho celebrem molt.

Veieu-ne el booktrailer promocional:

Obriu les portes és un àlbum il·lustrat magnífic que explica l’aventura de les persones que han de fugir de casa seva per culpa de les guerres i la fam. La publicació arriba en un moment clau perquè sembla com si estiguéssim oblidant la tragèdia terrible que pateixen milers de persones a la Mediterrània i als campaments de refugiats dels països costaners. El drama ha perdut espai en l’agenda mediàtica, els diaris en parlen poc i la notícia ha desaparegut de les portades.

Quan agafes el llibre entre les mans per primera vegada ja perceps que et marcarà, ja intueixes que el que llegiràs et transformarà, et farà pensar i et remourà per dins. D’això es tracta. A la portada (convé obrir-la per admirar-la juntament amb la contraportada) hi ha una família que camina enmig de la nit envers el desconegut, envoltada d’estrelles, unes lletres que conformen constel·lacions imaginàries però que apunten al que després veurem — algunes d’aquest constel·lacions esdevindran cases acollidores— i el predomini del color blau, un blau mediterrani molt potent. Una gran portada. La Gemma Capdevila ha estat capaç de dotar les il·lustracions d’una càrrega poètica i de símbols que potser els infants no acabaran d’entendre però que hi són.

Al web de Sembra llibres llegim que aquestes imatges «haurien d’ajudar a espantar els fantasmes de l’odi i sembrar, amb el diàleg entre diferents generacions, les llavors de la tolerància, el respecte i la diversitat»
El text és la cançó de Txarango però les imatges expliquen una altra història amb diferents lectures o capes. M’ha agradat molt com es resolen les darreres pàgines amb el cantant (el personatge de la portada) arribant a un poble petit i convidant la gent a sumar-se al clam «obriu les portes, obriu fronteres!» i fent una cadena humana interminable que arriba a la darrera imatge espectacular on veiem un parell de mans entrellaçades.

Molt recomanable. L’he entrat a cicle superior però no n’estic segur. L’hauré de presentar als alumnes i veure com reaccionen.
Us deixo unes imatges de la Gemma il·lustrant la cançó “La tendència natural” del disc “Nòmades” de Guillem Roma.