Tertúlia clandestina #14: L’ofici d’escriure per a infants i joves

L’any 2006 vaig tenir l’oportunitat de reunir al voltant d’una taula a en Joaquim Carbó i en Sebastià Sorribes, dos dels autors de literatura infantil i juvenil que van ser precursors, allà pels anys seixanta del segle passat, de l’impuls de la literatura en català. En aquella reunió ens van explicar un munt d’anècdotes sobre els seus inicis com a autors. En Joaquim i en Sebastià tenien altres feines com a modus de subsistència perquè viure d’autors no era, encara, viable.

En la conversa es va parlar de l’editorial “la Galera”. Deia en Sorribes:

Andreu Dòria, fundador de La Galera, va fer que El zoo d’en Pitus iniciés la col·lecció «Els Grumets de la Galera». A partir de llavors, cada any el premi formava part d’aquesta col·lecció. Cada llibre d’«Els Grumets» que obtenia el premi Folch i Torres era un èxit assegurat perquè hi havia una generació de pares i mares que volien que els seus fills i filles llegissin en català.

I en Carbó ens recordava com era l’escola de la època:

Un llibre en català en un centre docent era un fet extraordinari. La primera escola on vaig anar va ser l’IPSI, en companyia de Robert Saladrigas. Recordo que vam entrar gairebé d’amagat perquè tot era molt complicat. En vam sortir entusiasmats.
Una vegada què vaig visitar una escola pública d’una zona deprimida, l’associació de pares havia fet un esforç per recollir dues mil pessetes per pagar-me. No ho podia acceptar i els vaig dir que se les gastessin en llibres per a la biblioteca. Ens sentíem prou retribuïts podent parlar amb els infants de llibres en català.

Si us interessa, podeu llegir l’article que en va sortir de la trobada clicant a:

Uns anys més tard dels primers llibres que arribaven en català a l’escola, el 1974 —encara en l’època del franquisme— vam conèixer la persona que hem convidat a la tertúlia clandestina. És també, d’alguna manera, memòria de l’eclosió del boom de la literatura per a infants i joves d’aquests darrers 50 anys i forma part del selecte grup dels “senyors escriptors”.

A la tertúlia ens explicarà com s’ho ha fet per escriure (i publicar) més de dos-cents llibres i en comentarem alguns.

No cal ni dir-ho que serà una tertúlia molt i molt emotiva.

No podem explicar més, perquè com sabeu aquesta és la gràcia de les “clandestines”, que no sabeu qui vindrà. Amb les pistes que us hem donat podeu fer la vostra “porra”.

Recordeu:
Data: dijous 3 d’octubre de 2024
Hora d’inici: Les sis de la tarda, com sempre.
Hora d’acabament: dos quarts de vuit de la tarda, aprox.
La contrasenya per accedir, en aquesta ocasió és: Guaraçú

Us esperem a l’Espai Llamps i Centelles
Carrer Rosalía de Castro, 80 baixos
08910 l’Hospitalet
Metro més proper: Torrassa (línia 1, la vermella)

A les set, dos conills amb un barret

Quan recomanem llibres per a infants més petits de cinc anys, estem atents a les característiques que han de tenir, especialment pel que fa al seu contingut. Ens fixem en si les il·lustracions són predominants, si són boniques i innovadores. És convenient que el decorat, el fons, no sigui distorsionador i així el nen o la nena que llegeix centra la seva mirada en els personatges.
Encara que aquest infant encara no sap llegir, té la seu costat el pare o la mare que sí en sap i li pot anar llegint les paraules, resseguint-les amb el dit. És convenient que el text sigui bonic, poètic, entenedor. La «lectura de falda» és una manera molt propera de transmetre sensacions i benestar.
També recomanem que es triï un moment del dia per mirar o llegir els llibres junts. Convé mostrar històries protagonitzades per animals, humanitzats o no. Amb repeticions i rimes senzilles.
Pel que fa a l’aspecte físic, l’aparença, van bé els libres que els hi càpiguen a les seves mans. També que tinguin les pàgines de cartró i els cantons arrodonits (això no és imprescindible).
Bé, el sentit comú també ajuda i allà on estem perduts sempre podem anar a la llibreria més propera, a la biblioteca del barri o a la mestra del vostre fill o filla i segur, segur, que us podrà aconsellar sobre si tal conte o tal altre és adequat.

Un dels darrers bonics libres per a infants de tres anys que he vist és «Què veus, eriçó?».

Es tracta d’un enfilall de rimes senzilles, consonàntiques, que van acumulant les hores del dia, de la una fins a les dotze. Sota la mirada curiosa d’un eriçó, acompanyem el que ell veu. A la banda esquerra, a les pàgines parells, sempre es situa l’eriçó en actitud observadora i a la dreta, la que primer veiem en passar pàgina, trobem el que està veien.
Per exemple, els primers versets fan:

A LA UNA,
MIRO EL CEL I VEIG LA LLUNA

I les imatges que acompanyen són aquestes:

I així fins arribar a les dotze.

Les imatges estan ben aconseguides, són divertides i amb força detalls.

Una bona lectura per intentar recordar els rodolins. És relativament fàcil de cantar i es pot acompanyar amb algun instrument casolà que marqui el ritme.

L’autor, en Ramon Besora, ens proposa algunes petites accions a fer, després de la lectura. Diu:

Si després d’observar atentament cada doble pàgina convidem l’infant a tancar els ulls i li demanem que intenti recordar el que ha vist, potenciarem les habilitats de memòria i la seva capacitat d’observació. I un infant observador és, per regla general, aquell que té interès d’aprendre, d’assimilar tot allò que l’envolta.

Podeu:
– Llegir el text i observar atentament què veu l’eriçó.
– Ampliar la mirada: I tu, què hi veus?
– Tancar el ulls i intentar recordar tot el que s’ha vist.
– Descriure l’escena compartint el que s’ha observat.

LES DADES:
Títol: Què veus, eriçó?
Autor: Ramon Besora
Il·lustradora: Natasha Domanova
Editorial: Nandibú
Col·lecció: Petit Nandibú, 13
Pàgines: 24
Lleida, 2021