«El viatge d’en Jep» a l’Ofici d’Educar

Acabem temporada regular amb l’aventura d’un personatge entranyable, en Jep, que és convocat pel rei per a una missió perquè sap que és el animal més ràpid del reialme. Ha d’anar fins al palau del rei veí i li ha de lliurar un missatge important.

El nostre heroi surt a la carrera però no arriba gaire lluny perquè aviat, tot just arribar al primer turó, es troba amb el pare esquirol que està ferit i l’ajuda a refer-se. Uns dies més tard, pel camí, es troba un altre animal que plora perquè ha perdut la pilota i també l’ajuda. Després trobarà a una mare molt esgotada amb molts fills, una cabra vella, etc. fins que finalment veu, no gaire lluny el castell del rei veí. Ah! però algú s’interposa i en Jep decideix agafar una altre camí abans no li prenguin el missatge.

Un relat amb un missatge prou explícit i que ens recorda com és de necessari que ens ajudem els uns als altres.

Lectura molt recomanada a partir de cicle inicial.

Com a cada programa fem una pregunta per participar al concurs dels “Llibres per somiar” i amb la gentilesa de l‘editorial “Bindi Books” regalem un exemplar del llibre entre els participants. En el cas de “El viatge d’en Jep” la pregunta és :

A qui ha de lliurar el missatge en Jep?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat Teniu temps fins diumenge 7 de juliol.

Al darrer concurs, el guanyador va ser la Sé Alió i s’emporta un exemplar de «Te’n recordes?». L’enhorabona!

Podeu sentir el pòdcast clicant a:

https://www.ccma.cat/3cat/el-viatge-den-jep-de-jutta-bauer/audio/1212436/

En el mateix programa hem fet tres bones recomanacions per a l’estiu. Aquestes:

1. La sopa està llesta
Ja és l’hora de dinar. L’hora d’una bona sopa. Tots els animals saben què volen portar per fer-la: el cavall porta remolatxes; la cabra, branquillons tendres; el gos, un os cruixent… Però, quedarà bona, la sopa?

El relat de Susanna Straßer seguint el patró de conte acumulatiu, amb un traç en línia clara i colors vius.

La sopa està llesta parteix d’un conte tradicional europeu, del que se n’han fet nombroses versions.

Recomanat a partir de dos anys.

2. Anybody. Gras & prim & pelut & pelat: Un abecedari sobre tot el que interessa o preocupa del nostre cos.

“Anybody” ens parla del cos i del amor a un mateix. Ens fa pensar, ens sorprèn, i ens fa riure.
Ens parla de les diferents parts del cos però també tracta temes relacionats amb qüestions de gènere, la pubertat o com envellim. Ens parla de bellesa, de com el temps ha canviat els cànons de bellesa, de sentiments, de llenguatge corporal, etc.

Un gran llibre amb moltes sorpreses com les cobertes que hi ha sota la faixa, les guardes, el qüestionari del final, etc.

Un llibre “valent” recomanat per a infants a partir de vuit anys. Als pre-adolescents els pot anar de perles la lectura de determinats capítols relacionats amb els canvis físics i l’estètica corporal. Com ens indiquen a la contraportada: Per a nois baixets i noies altes i tothom que hi ha entremig.

3. Un viatge gota a gota

A la coberta veiem un llop i un conill (amb cara espantada) damunt d’una moto amb sidecar i també hi ha un degotador d’hospital, d’aquelles on es pengen les bosses de sèrum. El títol en fa referència i intuïm que el conill està malalt.

En aquest viatge dels dos animals, tenen al seu darrera un caçador i el seu gos que els segueixen i aquesta persecució per les Muntanyes Rocalloses ens fa viure moments i situacions de gran tensió argumental que ajuden a empatitzar amb els protagonistes.

Situacions tendres, discussions, moments que fan caure la llàgrima, aquesta novel·la gràfica ho té tot, és una paràbola de l’amistat de dos animals molt diferents entre ells, un conill malalt, espantat i lluny de la seva colònia i un llop solitari que potser no sap on va però que es mostra molt valent en tot moment.

Una novel·la amb molta sensibilitat, humor i emoció que recomanem per a l’ESO. Sobretot m’ha fet pensar en els hospitals pediàtrics i els esforços que cal fer per humanitzar la sanitat. Però aquest és un altre tema.

Bon estiu i fins al setembre! Us esperem a l’Ofici d’Educar amb novetats i la celebració dels 10 anys de programa.

………………………………………………

En el mateix programa es va parlar del poder transformador del teatre a l’aula amb la doctora en Teatre i Educació Xesca Vela Carmona, autora del llibre “Teatre i educació” i que ha observat canvis espectaculars en l’alumnat gràcies al teatre. I també amb la Montserrat González, doctora en Pedagogia, llicenciada en Psicologia i en Direcció i Dramatúrgia, i subdirectora de l’Escola Superior d’Art Dramàtic (ESAD), i amb David Bueno, doctor en Biologia i professor de Genètica de la Universitat de Barcelona i autor d’“Educa el teu cervell”. Sentirem també el testimoni de l’Aroa i el David, alumnes de teatre, de la mestra Susana Brieba i de l’actriu i pedagoga Rosa Gamiz.

L’Eisabet ha fet un resum que val la pena llegir. Diu:

Teatralitzar una suma o un procés químic, treballar la vergonya, la creativitat, l’expressió oral, l’empatia, els conflictes, l’autoconeixement o la cooperació són algunes de les oportunitats que ofereix el teatre als centres educatius. Som “teatreros” des de petits, assegura la doctora en Teatre i Educació Xesca Vela Carmona: dels 3 als 5 anys amb el joc simbòlic, dels 5 als 9 amb el joc dramàtic i entre els 9 i els 13 anys amb la creació dramàtica.

Què desperta el teatre?
La professora Xesca Vela fa anys que aposta pel teatre a secundària i ha observat canvis extraordinaris. Com un infant amb dislèxia i moltes dificultats per llegir que al pujar a escena era brutal com interpretava qualsevol personatge amb seguretat, i gaudia com amb cap altra matèria. El teatre incideix en la dimensió artística, socioemocional i sociocultural de l’infant, assegura Xesca Vela, activant la sorpresa i la capacitat d’aprendre. Trobareu la seva experiència al llibre “Teatre i educació”, amb 110 propostes teatrals adaptades al nivell maduratiu de l’alumnat. El teatre és un exercici a l’aula de convivència, de posar-se a la pell de l’altre, per treballar conflictes i combatre estereotips, defensa la doctora en Pedagogia Montserrat González, subdirectora de l’Escola Superior d’Art Dramàtic. El teatre és una eina d’autoconeixement per la Susanna Brieva, mestra de primària, perquè permet jugar a ser alguna cosa que no són per aprendre a ser qui són.

Què activa el teatre al cervell?
Les arts són les activitats que més incrementen la plasticitat neuronal: la capacitat del cervell de fer noves connexions, que són a la base de l’aprenentatge, assegura el neurocientífic David Bueno. El cervell humà de mitjana té 200 bilions de connexions, però gràcies a l’art es pot fer un salt gegant i arribar a MIL BILIONS de connexions. Fer teatre a l’aula activa connexions i fomenta el vincle de grup i la seguretat personal. Però a més es pot utilitzar per teatralitzar qualsevol contingut, fins i tot una suma, perquè el moviment ajuda a fixar l’aprenentatge. I portar els alumnes al teatre també activa el cervell, si es viu amb una actitud activa, assegura David Bueno.

Més teatre a l’aula
El teatre està infrautilitzat a l’aula, lamenten els experts. El teatre enriqueix l’ànima de l’alumnat i pot contribuir a l’adquisició de competències bàsiques en totes les etapes, apunten. Però per aconseguir-ho cal més formació teatral de mestres i professorat de secundària, batxillerat i universitats. El teatre és bàsic perquè permet aprendre a ocupar l’espai de l’aula amb la veu i el cos i ser millor docent, assegura David Bueno. Pel neurocientífic, s’ha de promoure una educació que doni més valor a l’art i al benestar. I per la Xesca Vela és essencial preparar molt bé les sortides amb l’alumnat al teatre. I també disposar d’un kit de teatre a l’aula: un espai buit on moure’s, focus per quan s’apaguen els llums, objectes per despertar la imaginació, i si hi ha attrezzo i vestuari ja és la bomba, conclou aquesta docent apassionada del teatre.

Tot el programa a:

https://www.ccma.cat/3cat/david-bueno-el-teatre-hauria-de-ser-obligatori-a-lescola-una-suma-es-pot-teatralitzar/audio/1212437/

«El viatge d’en Jep» o quan el viatge és el destí

Una història que comença amb la imatge d’un personatge que trenca la quarta paret i ens mira amb posat de bon jan, agafant-se les manetes i mirant-nos amb ulls que denoten bondat, ens enamora des del primer moment i ens convertim en “fans” seus sense saber què li passarà ni quina mena d’animal és.

En Jep és convocat pel rei que li encarrega una missió perquè sap que és el animal més ràpid del reialme. Ha d’anar fins al palau del rei veí i li ha de lliurar un missatge important.

El nostre heroi surt a la carrera però no arriba gaire lluny perquè aviat, tot just arribar al primer turó, es troba amb el pare esquirol que està ferit i l’ajuda a refer-se.

Quan l’esquirol està millor, en Jep continua el viatge, però uns dies més tard, pel camí, es troba un altre animal que plora perquè ha perdut la pilota i també l’ajuda. Bé , ja us imagineu com va la cosa. Després trobarà a una mare molt esgotada amb molts fills, una cabra vella, etc. fins que finalment veu, no gaire lluny el castell del rei veí. Ah! però pel camí algú s’interposa i en Jep decideix agafar una altre camí abans no li prenguin el missatge.

Aquesta nova ruta el cansa molt i perd les poques forces que li queden. Afortunadament, una marmota el troba i se l’emporta a casa seva on l’ajudarà a posar-se bé. Passen el dies i quan vol marxar, nota que li costa separar-se de la marmota, li ha agafat “carinyo”.

Sí, al final arribarà al castell del rei però no és el castell on havia d’anar… El final no l’explico i quan el presenteu als vostres fills o alumnes fareu bé si us detureu i obriu el debat i fer inferències de on creuen que pot haver arribat.

Aquest llibre és molt original perquè la Jutta Bauer ha fet unes il·lustracions tan expressives que parlen més que el text i sobretot perquè hi ha un altre relat paral·lel extraordinari: A la part de sota hi ha una franja on anem veient, com si fos una pel·lícula en blanc i negre, el que li està passant al rei durant tots els anys que en Jep triga a tornar al castell. Fascinant!

Un relat amb un missatge prou explícit i que ens recorda com de necessari és que ens ajudem els uns als altres.

Lectura molt recomanada a partir de cicle inicial.

LES DADES:
Títol: El viatge d’en Jep
Autora: Jutta Bauer
Il·lustradora: Jutta Bauer
Traductora: Lourdes Bigorra
Editorial: Bindi Books
Pàgines: 40
Barcelona, 2024

Jutta Bauer, la il·lustradora del mes (abril 2014)

juttabauerAquest mes presentem un altre il·lustrador alemany. Abans ja havíem parlat de Carl Cneut  i Peter Schössow. Es tracta de la Jutta Bauer, potser la il·lustradora més coneguda, sobretot perquè va guanyar el premi Andersen.

La Jutta Bauer va néixer a Hamburg el 1955 i en aquesta ciutat va estudiar il·lustració a l’Escola Tècnica Superior. El 1981 va publicar els seus primers llibres. Va treballar per a diverses editorials i revistes i el 1991 va començar a crear dibuixos animats. La reina dels colors, per exemple, no va ser pensat com a llibre, sinó com a dibuix animat. Segons ella mateixa explica:

Per no tornar-me boja reproduint una i altra vegada tots els detalls, vaig simplificar les figures el màxim possible, les vaig reduir als traços elementals. Vaig optar per la forma de realització més senzilla: la cut-out-animation. Al principi, la manera d’animar els dibuixos consistia a reproduir moltes vegades el mateix dibuix amb lleugeres variacions de posició i després passar-les a la velocitat adequada. El mètode que vaig utilitzar aquí, que podríem anomenar animació per retallada, consisteix en retallar el personatge i anar variant la seva posició sobre un mateix fons”

Jutta Bauer ha escrit o il·lustrat llibres infantils de gran èxit, entre els quals hi ha Marecrits o L’àngel de l’avi. També ha fet les il·lustracions de nombrosos llibres infantils d’autors reconeguts, com Christine Nöstlinger.
La seva obra, que ja engloba aproximadament 50 títols, ha estat guardonada amb nombrosos premis, entre ells el ” Premi IBBY ” (1994), el ” Luchs “, el “Premi del Llibre Infantil de Renània del Nord/Westfàlia ” (1999) i el “Premi Alemany de Literatura Juvenil” (2001).
L’ any 2010 va obtenir el Premi Hans Christian Andersen.

A les seves obres, resulta molt interessant observar la manera com es complementen text i imatge. Això té a veure amb la seva manera de treballar. Segons conta ella mateixa:

“De vegades se m’ocorren primer unes paraules que em porten a una imatge, o viceversa, i així fins que acabo el llibre. Fins ara, mai he escrit un text complet al que després he afegit la il·lustració; tampoc al contrari, mai d’un conjunt d’il·lustracions ha sorgit un text. Generalment, realitzo primer un storyboard com el que s’utilitza per fer dibuixos animats , és a dir , una làmina dividida en caselles petites en què vaig plasmant el desenvolupament seqüencial de les il·lustracions; després les vaig completant, a mesura que em van passant el text o altres imatges. Al principi ho escric i dibuix tot molt petit i, quan el conjunt està acabat, vaig retocant algunes parts dels dos elements”

Els llibres de la Jutta Bauer que podem trobar a casa nostra són:

selmaSELMA
ens explica en imatges la història de l’ovella Selma, que viu feliç i contenta xerrant amb els seus veïns, fent esport i menjant bé. Així ens vol convèncer l’autora que per estar contents no calen grans aventures ni riqueses sinó simplement acontentar-se amb el que un té.

 

Sencillamente tuSENZILLAMENT TU
A vegades vols dir-li a una persona que l’estimes, però no sempre resulta fàcil trobar les paraules adequades. El llibre ens mostra el camí per aprendre i valorar l’amistat.

 

 

 

 

asi empezo todoAIXÍ VA COMENÇAR TOT: 34 HISTÒRIES SOBRE L’ORIGEN DEL MÓN
S’explica, amb diferents històries plenes de paraules i imatges desbordants de poesia i humor, com va sorgir el món.

 

 

 

 

angelL’ÀNGEL DE L’ AVI
L’avi sempre era el més fort, pujava als arbres més alts i saltava als llacs més profunds, sense adonar-se dels perills a què s’exposava … Com era possible? Per què sortia airós de les situacions més problemàtiques? L’avi tenia la sort que algú el protegia, el seu àngel.

 

marecritsMARECRITS

En una ocasió, la mare del petit pingüí es va posar furiosa i li va cridar d’una manera terrible. Després es va penedir i va dir: “Perdó! ”

 

 

 

Bona NoxBONA NOX
“Bona nox”, és una coneguda cançó per a nens que Mozart va escriure i va compondre. Jutta Bauer la converteix en una història amb suggerents i belles imatges, en què el bou i la nit volen fer por a la petita Lotte. Però ella no es deixa intimidar i troba el camí de tornada a casa, al seu càlida llit.

 

 

emma rieL’EMMA RIU
Riure, jugar, estar contents… La petita Emma viu i gaudeix situacions que resulten molt properes als nens més petits.

L’EMMA PLORA
Hi ha dies i situacions en què la petita óssa Emma també plora, com, per exemple, quan la mare s’enfada amb ella i no sap per què, pel gelat que li cau a terra o per dormir amb la llum apagada. Però l’Emma trobarà consol a la falda de la seva mare.

A la mateixa col·lecció EMMA MENJA i EMMA A CASA

casa en el bosqueUNA PETITA CASA AL BOSC
El cérvol acull a casa seva al petit conill i la petita guineu, i també al caçador amb el seu gos. Un missatge de solidaritat i tolerància per als primers lectors.

 

 

 

 

Una vida cualquieraUNA VIDA QUALSEVOL
Tots hem estat nens, com el protagonista d’aquesta història que, de petit, vivia amb els seus pares en un bonic apartament. Quan ve ser gran va trobar una bona feina. S’aixecava d’hora cada matí per anar a treballar. Després, l’home va tenir una família, i va ser una època feliç fins que va començar a tenir mala sort.

Us deixo un vídeo que recrea Bona Nox.