En alguna ocasió haureu llegit el famós discurs d’en Martin Luther King. Era l’agost del 1963 i la frase «I have a dream» ens recordava que somiava un món millor.
Els docents també somiem i compartim les paraules del líder afroamericà en una aspiració que passa per educar els nens i joves perquè siguin capaços de construir un món més solidari, més just, més unit i millor.
A Lleida, fa tretze anys, es va constituir un grup de mestres motivats i convençuts que val la pena dedicar hores i esforços a intentar que els nois obrin la mirada i siguin més imaginatius perquè és la única manera de fer un món millor. D’aquell grup que es va batejar com a IMPLICA’T han sorgit nombroses propostes i una és l’organització d’unes jornades solidàries cada dos anys i així ho em anat fent, llevat del període de la pandèmia.
La propera serà el dissabte, 22 de març de 2025 de 9 a 14 h.
Se celebrarà a l’Aula Magna de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. (Plaça de la Catedral s/n Lleida) i si us inscriviu, l’activitat està reconeguda pel Pla de Formació de Zona del Segrià amb el codi: 6092051609.
Trobareu tota la informació (inscripció, ponències, horaris, etc. ) entrant a la pàgina web del Servei educatiu del Segrià. Podeu clicar a:
Des de fa tretze anys, un grup de mestres implicats en aconseguir que “La Carta de la Terra” i els ODS entrin a formar part del currículum educatiu, participem de manera activa en la defensa d’un codi de convivència basat en la cultura de Pau i Sostenibilitat, en l’entesa entre les persones i la relació amb la natura. Una de les accions que promovem és la publicació de relats adreçats a infants i joves que els facin reflexionar sobre el món, les persones, la lluita contra el canvi climàtic, la pau, l’erradicació de la pobresa, l’educació de qualitat, la igualtat de gènere, les energies renovables, el treball digne, el consum responsable, la defensa de la flora i la fauna, i la justícia social.
El darrer llibre que publiquem porta com a títol “Sota la pluja”, està adreçat a infants i joves entre deu i catorze anys, i té com a fil conductor a la Fina, una jove periodista que sempre ha estat molt curiosa i ha viatjat per tot el món escrivint reportatges per a l’Ecological World, una revista implicada en temes relacionats amb La Carta de la Terra i els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Mentre va cap Gorazde a veure un amic, en Iuri, a qui va conèixer sota una acàcia fa quinze anys, ens recorda alguns dels articles que ha escrit i que ens mostren diferents realitats.
Són històries breus que ens serveixen per reflexionar i ens obren la mirada a una manera d’entendre la nostra vida que té a veure, sobretot, amb la idea de fer un món millor, allunyats dels postulats neoliberals i convençuts que una desacceleració és necessària i beneficiosa per a tothom.
Al pròleg, la periodista Elisabet Pedrosa, directora i conductora del programa de ràdio “l’ofici d’educar”, ens diu que el recull d’històries ens ajuda a despertar realitats injustes que ens commouen. Són ells, som nosaltres, som tots. Cadascuna de nosaltres, amb les nostres decisions i actituds davant del que passa al món, tenim un poder i una oportunitat de canvi si ens conjurem per fer-ho, amb una visió holística, global, ètica, inclusiva i dels drets humans, amb una mirada ecològica i feminista.
Els relats que conformen “Sota la pluja” estan il·lustrats per la Sara Masià.
També s’inclouen traduccions del text en occità, castellà, anglès, francès i italià.
Són temps incerts, complicats, la classe política i empresarial no fa gaire cas de les observacions dels científics que ens alerten que anem malament però encara hi som a temps de redreçar la situació. Una manera que està al nostre abast és que siguem mestres compromesos i —com ens recordava Gabriel Celaya en el poema «Educar»— siguem una mica pirates, una mica poetes i tinguem un quilo i mig de paciència (la necessitarem).
La presentació del llibre la farem al voltant del febrer del 2025, a Lleida, en una jornada de dissabte on també intervindran companys implicats de fora de Catalunya (Costa Rica, Mèxic, Galícia, etc.) Us anirem informant.
L’estiu també és temps de relectures, de lectura pausada, d’aquells exemplars que ens han acompanyat i alegrat algun moment de la nostra vida. Aquest estiu he aprofitat que al Palau Robert de Barcelona hi ha una exposició dedicada als cent anys del naixement d’en Josep Vallverdú per tornar a disfrutar d’una de les seves novel·les. Vaig comprar el llibre i el vaig llegir l’any 1985. Era la segona edició de Saberut i Cua-verd, una novel·la que va ser mereixedora del Premi Nacional de Literatura Infantil l’any 1983.
Saberut i Cua-verd és la història d’una amistat curiosa entre un colom jove i presumit i un llangardaix vell i pacífic. Es troben cada dia i conversen de diversos temes però, sobretot, dels homes, aquests éssers que fan coses tan estranyes com barallar-se entre germans. Són un seguit de contes o anècdotes amb els que en Vallverdú fa un repàs, o millor una crítica, de com som o podem ser les persones. Està molt ben escrit i, rellegit quaranta anys després, manté la ironia i l’humor habitual en aquests escriptor.
A l’homenatge que es va fer al novembre passat per celebrar el 40è aniversari de l’IBBYcat a 40 Sèniors Literaris de la literatura infantil i juvenil catalana, no va poder assistir però les seves paraules van quedar recollides en una petita publicació que podeu descarregar al web de l’Ibbycat (https://www.ibbycat.cat/) ion podeu llegir el següent:
Jo amb la host dels meus llibres
El 1960 és l’any que publico el meu primer llibre en català per a joves: El venedor de peixos, amb Arimany; aquella primera novel·la es reedità molts anys, en altres editorials.
Jo no estava decidit a continuar per aquell camí, però tanmateix vaig escriure dos originals més, i un d’ells obtenia el primer Premi Joaquim Ruyra: Trampa sota les aigües. Érem a mitjans dels anys cinquantes del passat segle, feia poc que havia aparegut Cavall Fort i hi vaig entrar amb un reguitzell de contes, durant uns anys; també prenia com a editorial La Galera arran de l’èxit de Rovelló, premi Josep Maria Folch i Torres. En una dècada havia rebut els dos guardons cabdals de la literatura narrativa catalana per a joves. A partir de Rovelló vaig prometre al director Dòria, de La Galera, que els faria un llibre a l’any. I almenys vuit o deu títols van anar així.
És realment l’època daurada, amb En Roc Drapaire (també premiat), Tres xacals a la ciutat, Un cavall contra Roma, L’home dels gats, Els inventors de fantasmes, L’alcalde Ferrovell…
Sempre que se m’ha acudit una trama d’aventura consistent m’he llançat a escriure-la. L’autor de narrativa per a joves «viu» la peripècia argumental amb l’ardorosa intensitat amb què després la llegiran els minyons i noietes. Per molt important que la crítica hagi trobat un llibre meu per a adults, jo he gaudit més amb la narrativa per a joves.
Però no vaig ser només autor en aquell terreny, sinó en múltiples: llibres de text, de viatges, del jo, teatre i fins més de setanta traduccions. En una segona etapa, anys setantes i vuitantes del segle passat, augmenten els llibres «per a grans»: autobiografies, llibres de records, evocació de llocs de residència… editats a través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, de la Diputació de Lleida, i minven relativament les narracions juvenils; les infantils decreixen de ple. Les narracions juvenils són destinades a joves i adults alhora, editades ara quasi totes per Pagès (La presó de Lleida, El patró Gombau, Honorable fugitiu, Terra de llops), tot i destinar-ne algunes a La Galera (El testament de John Silver).
La tercera etapa correspon a l’edat més avançada, passats els vuitanta-cinc. És quan em sento cridat al poema, i m’hi endinso, faig poesia com a dedicació més compromesa. El poema és el refugi d’or de la vellesa, els sentiments i els records prenen en l’edat avançada una intensitat arrabassadora, i el llenguatge esdevé afinat, exigent, fiblador i emotiu.
Hom sent, en bastir el poema, al mateix temps escolar-se la vida i renéixer a una nova dimensió. La prosa paral·lela a la poesia serà, en aquesta saó, textos d’evocació, autobiografia, anecdotaris. Ja he publicat sis volums de poemes, que han rebut molt bona acollida de crítica i públic. Darrerament, com una flor solitària, La Galera ha publicat a tota honor una nova novel·la per a infants, El vuitè nan.
No descarto res, estic a l’expectativa de l’any 2023, el del centenari, que em serà dedicat, per al qual reservo l’aparició d’algun volum. Si mentrestant apareix a l’horitzó un argument prou bo per a la quitxalla, doncs em posaré davant les tecles per viure amb els lectors l’aventura. Salut hi hagi!
I si encara no ho heu fet, teniu fins al 11 de setembre per deixar-vos caure pel Palau Robert. Val la pena conèixer qui és en Vallverdú i què ha escrit. L’exposició és senzilla (potser massa) i està formada per uns plafons que fan un recorregut per la seva vida i uns expositors on es recullen els llibres que ha escrit i traduït. També hi ha una petita sala on es pot veure l’entrevista que li va fer en Xavier Graset al Més324 (https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/mes-324/lany-vallverdu-amb-josep-vallverdu/video/6204228/)
La invitació a la lectura 