La formació contínua indispensable

En els darrers mesos he anat als Serveis Educatius del Baix Llobregat, a Sant Feliu, on he tingut oportunitat de compartir moltes hores amb les mestres de les escoles del voltant. Ha estat un curs intens on he après molt. Sembla mentida, però és així. Et demanen que expliquis com organitzar la biblioteca escolar, quins llibres són adients per a cada edat, com dinamitzar determinades sessions, etc. i la preparació et convida a reflexionar i veure què funciona o què no va enlloc. A mesura que avancen les sessions et vas emocionant perquè has de pujar el nivell i això és senyal que les mestres venen força preparades i amb ganes de saber-ne més.

Després intentes fer-ho de la millor manera i confies que l’hauràs encertat. Sempre és un misteri. En el meu cas, tinc alguna màxima que procuro no trencar. Una és no llegir, una altra és emprar poc les pantalles i apostar pel contacte directe. També m’agrada que es pugui veure, tocar i valorar el material que presento. Es tracta de fer la formació amb rigor, honestedat i generositat. No sempre surt, esclar! Perquè un cop comences a parlar, vas d’una cosa a una altra, una anècdota et porta a un record, una pregunta et deriva cap a una crítica envers el Departament d’Educació o el Pla de lectura o determinades “modes” que només porten fum. I si cal riure, riem, i si cal fer una ballaruca, la fem.

En aquest curs he après molt, ja ho he dit, i en acabar, m’ha quedat la certesa que el curs vinent continuarem explorant aquest món meravellós que envolta la lectura i especialment les possibilitats que ens ofereix la (poc valorada) biblioteca escolar.

Recordo que el primer dia vam parlar de la història de la lectura i l’escriptura i tot va anar dirigit per l’Emmet Brown que ens va portar de viatge amb la seva màquina del temps.

A la segona jornada vam fer un “llamado por los malos poetas” i vam presentar un munt d’idees i recursos per explorar el món poètic a totes els edats. També ens va quedar temps per les novetats, mitjançant un “bingolectures”.

La tercera sessió va estar dedicada íntegrament a la biblioteca escolar i vam plantejar un combat literari, amb l’acompanyament de la Núria Vouillamoz, premi de pedagogia Rosa Sensat l’any 2022.

La quarta sessió va ser una allau d’accions que es poden fer a l’aula o al centre educatiu i que ajuden a que l’escola esdevingui un espai lector, tota ella.

I la darrera va ser una trobada a l’Espai Llamps i Centelles, on vam celebrar una festa presentant cadascú una proposta que li hagués funcionat al seu centre.

Voldria expressar un agraïment especial, sobretot, al Jordi Domingo del CRP per la seva delicadesa i acompanyament.

Una certesa que aquests dies em balla pel cap és comprovar que hi ha mestres extraordinàries que ho donen tot perquè els seus alumnes siguin creatius, col·laboradors, imaginatius, crítics, bones persones, vaja!

Els llenguatges del coneixement: Creació i lectura a partir de l’art

Imagen2 La companya Nati Calvo, bibliotecària a la Biblioteca Sant Ildefons de Cornellà de Llobregat i dinamitzadora dels Laboratoris de Lectura ha escrit un breu article a la revista GUIX de juny on explica que és el programa Llenguatges del coneixement.
Segons ella, aquest programa pretén potenciar l’impuls d’experimentar, és a dir, de crear per conèixer o conèixer per crear, intrínsec en l’infant. En aquest punt, la comunitat educativa i la biblioteca juguen un paper important a l’hora d’estimular la creativitat dels infants i l’hàbit lector a partir d’experiències positives d’aprenentatge i lectura

El programa Llenguatges del coneixement pretén que les visites escolars a la biblioteca esdevinguin experiències positives d’aprenentatge i facilitin l’harmonització de la lectura i el coneixement a partir de diferents llenguatges.

Seguint l’ideari dels Laboratoris de lectura i entenent que la missió de la biblioteca pública passa per esdevenir un espai generador d’aprenentatge, vam modelar un nou model:
– Creant espais d’escolta i interacció on ensenyar a descobrir el món.
– Acostant els coneixements als infants d’una manera engrescadora, buidant continguts, seguint la filosofia “less is more” (menys és més).
– Potenciant les habilitats de pensament, les actituds intel·lectuals i les sensitives.
– Fomentant la capacitat d’observació i interpretació, la imaginació, la creativitat i l’emotivitat.

Imagen1 (1)A partir d’un primer eix d’aprenentatge, l’art de la pintura abordem diferents aspectes de la temàtica a través de tres sessions pautades, dirigides a grups d’edats determinats:
Què veig al museu? per a alumnat de 6 a 8 anys
Descobrir l’art per a alumnat de 8 a 10 anys
Els sentits del petit museu per a l’alumnat de 10 a 12 anys

L’estructura d’aquestes dinàmiques, amb algunes variacions, normalment segueix el mateix format, amb les quatre fases que assenyalem a la pràctica de la pàgina següent.
El desenvolupament de cada apartat sempre juga en dos dimensions:
• Un temps individual d’escolta, visió, observació, tria i relació.
• Un altre temps d’interacció del grup, experimentació i creació a partir de propostes.el punt punt vermell

A la revista GUIX d’aquest mes de juny podeu llegir la pràctica que realitzen amb els alumnes de cicle inicial i que anomenen “Què veig al museu?”. Ho fan a partir dels llibres El Punt, d’en Peter H. Reynolds i Un punt vermell, de l’autor David A. Carter.

Llegir a la parada de l’autobús

La implicació dels pares és un factor determinant per l’èxit escolar. El suport que poden oferir des de casa és bàsicament afectiu, de proximitat, quotidià, de fer veure i viure la lectura com quelcom necessari per al creixement intel•lectual dels infants. S’acaba de publicar un article on presentem alguns dels petits consells que fem als pares i mares en les reunions d’inici de curs. L’hem titulat Llegir a la parada de l’autobús i es troba a la secció “viure la lectura” de la revista GUIX núm. 386 corresponent als mesos de juliol i agost de 2012. En castellà s’ha publicat a AULA.

Podeu llegir l’article si entreu a Publicacions/articles/GUIX o clicant AQUÍ