Tramuntana

by

«Oficis que ho van petar», increïble però cert

Un dels records del meu pare era de quan l’any 1950 va arribar a l’Hospitalet. Havia nascut al sud de França on va viure vuit anys, abans no tornés al País Valencià. Més tard, amb trenta anys, va fer via cap a Catalunya. M’explicava que la primera de les feines que va fer era la de «Repartidor de gel» i consistia en anar amb un carro on hi duia les barres de gel que repartia a lleteries, botigues de queviures i també a particulars. Em deia que aquella feina li va durar poc.

Quina ha estat la meva sorpresa que he vist una il·lustració a la pàgina 73 d’aquest llibre de no ficció on parla d’oficis que ja no existeixen. El de «repartidor de gel» va desaparèixer perquè uns anys més tard, cap al 1960, gairebé tothom tenia nevera elèctrica i ja no els calia el gel per conservar els aliments.

El llibre es llegeix amb interès i està ben fet. Segur que a les escoles té molt èxit, gairebé com el que tenen els «llibres dels rècords» plens de curiositats que enganxen als infants.

La diversió informativa sobre un munt de professions inusuals està garantida però l’autor ha volgut aprofundir amb explicacions senzilles i documentades sobre la història de les professions i les primeres divisions del treball i, d’aquesta manera veiem com han anat canviant les feines al llarg dels segles i com, algunes, s’han extingit completament o s’han reorganitzat gràcies a la tecnologia i la ciència.

Hi ha feines que recordem fàcilment. Si llegim “gladiadors”, “botxins”, “ascensoristes” o “alquimistes” segur que sabem de què va la cosa però si ens parlen de “”madames toilettes”, “venedors de sorra” o “nens dels assots” tindrem curiositat per saber quines feines inusuals eren.

No tenia ni idea que a l’època de l’Imperi Romà hi ha via “depiladors d’aixelles” a les cases de banys, la feina dels quals consistia precisament en tenir cura de la higiene dels clients i depilar les aixelles i altres parts del cos on, amb unes pinces de bronze arrencaven els pèls un a un o a blens. Quin mal!

M’han semblat increïbles algunes feines com la dels “artistes del pet” que als teatres de “varietés” eren capaços d’absorbir aire amb el cul i expulsar-lo en forma de melodia. També s’expliquen fets interessants sobre llocs de treball a ciutats insalubres i brutes com “Els homes de la nit” que arriscaven la seva vida en una feina repugnant i perillosa per a la seva salut.

Molts oficis s’han perdut i altres estan en camí de desaparició com “telefonistes” “dependents de vídeo club” o “empleats de les agències de viatges”.

Un llibre de coneixements que agradarà a nois i noies a partir dels vuit anys.

LES DADES:
Títol: Oficis que ho van petar i les seves sorprenents històries
Autor: Markus Rottmann
Il·lustrador: Michael Meister
Traductora: Tiana Puig
Editorial: Tramuntana
Pàgines: 96
Sant Feliu de Guixols, 2024

by

Els polls ens visiten, novament!

Ahir a L’ofici d’educar vam tornar a parlar del polls! A la secció Llibres per somiar vam presentar “Salti qui pugui” d’Agnès de Lestrade, il·lustrat per Annick Masson i publicat per Tramuntana.

És un àlbum que ens explica la història d’un poll que viu al cap d’un nen i tot el que li passa. Un llibre divertit per a nens de 4 i 5 anys en què gairebé tothom s’acaba gratant.

Com a cada programa, fem una pregunta o un repte per optar al premi del llibre presentat. Aquesta setmana el repte és el següent:

Digueu un remei contra els polls.

No cal que sigui un remei que hagi funcionat. Expliqueu quin remei coneixeu o recordeu de quan éreu infants.

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 23 d’octubre.

Al darrer programa va resultar guanyadora la Marta, l’enhorabona! El llibre “cors de gofra” li farà passar grans moments.

En el mateix programa es va parlar, com no?, de tot el que has de saber per mantenir a ratlla els polls.

És una de les afeccions més comunes entre els 3 i els 12 anys, fa més de 3.000 anys que hi convivim i no ens els traiem del cap. Per què no desapareixen de l’escola i són tan contagiosos amb la canalla? Hi ha infants que hi tenen més predisposició? Quines fakes hi ha sobre el polls? Quins tractaments són més eficaços? Es pot prevenir, l’aparició de polls?

Vam sentir la veu de la dra. Eulàlia Baselga, cap del Servei de Dermatologia de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona; la dra. Mercedes Gracenea, professora de Parasitologia de la Universitat de Barcelona i la pediatra Gemma Baulies.

I també les experiències amb els polls de la Pepa, la Maia, la Montse, la Laura i la Paloma.

Podeu llegir, l’article que ha escrit l’Elisabet Pedrosa, clicant a :

https://www.ccma.cat/catradio/lofici-deducar/tot-el-que-has-de-saber-per-mantenir-a-ratlla-els-polls/noticia/3189816/

O sentir el podcast a:
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/tot-el-que-has-de-saber-per-mantenir-a-ratlla-els-polls/audio/1149060/

by

Els polls ja són aquí, novament!

Mares i mestres em comenten que han tornat els inevitables polls a les escoles. És com una migració, cada any apareixen sense avisar. Ho notem perquè els infants comencen a gratar els caps i els adults reneguen i maleeixin a les imperceptibles bestioletes de no més d’un parell de mil·límetres.
De llibres que en parlen, n’hi ha alguns, però aquest «Salti qui pugui» de l’Agnès Lestrade és diferent perquè ens situa en el punt de vista del paràsit.
A la portada veiem el poll arrapat als cabell d’un infant com si fos un genet cavalcant per planes i muntanyes. El poll ens diu que té un súper cavall preferit que el porta a tot arreu.

El cavall, naturalment, es el nen i la crinera, els seus cabells. L’infant, sense adonar-se contribueixi a la felicitat del poll fins al punt que aquest, content i feliç convida a d’altres amics a unir-se a la festa. «No estaria bé guardar-me aquest cavall només per a mi!» diu.


Però hi ha un petit inconvenient i és que el poll s’enfada en veure que el seu cavall es posa nerviós, renilla i se’n va galopant… Així que pren la decisió de canviar de cavall i salta als cabells d’una nena.


El text és divertit i les imatges de l’Annick Masson, senzilles i amb plans molt grans ens acosten d’una manera força expressiva a la realitat. La imatge de tota la classe gratant-se, mestra inclosa, és genial.


El tema dels polls a les escoles dona per molt. En parlarem a l’Ofici d’educar (Catalunya ràdio), d’ací uns dies, amb metges, al·lergòlegs i altres especialistes que ens aportaran (o no) alguna solució.
Lectura recomanada a partir de 4 anys.

LES DADES:
Títol: Salti qui pugui!
Autora: Agnès de Lestrade
Il·lustradora: Annick Masson
Traductora: María Teresa Rivas
Editorial: Tramuntana
Pàgines: 32
Sant Feliu de Guíxols, 2017