«Una cosa» un relat bondadós per a les primeres edats

Quan posem un llibre en mans dels infants de cicle infantil, mai n’estem segur si serà una bona tria i entrarà a formar part dels seus preferits. No obstant, hi ha alguns indicadors que ens donen pistes perquè sigui ser entenedor, el infant pugui resseguir el relat i llegir i entendre les imatges.

L’editorial Takatuka acaba de traduir un àlbum escrit per Aviel Basil, un autor-il·lustrador egipci que ha seguit la fórmula tradiciconal de l’èxit.

«Una cosa» l’encerta amb el format: cantonades arrodonides, fulls de cartró que no es dobleguen, imatges apaïsades que l’infant lector pot sostenir amb els seves mans, mida ideal (21 d’ample i 18 d’alt).

També l’encerta amb els personatges. En aquestes edats, els animals ajuden a la identificació i si, com és aquest cas, per allà apareix un ratolí ja ho tindrem perquè el ratolí actua com a imant per als ulls dels infants. No sé perquè, però és així. El ratolins som com les estrelles del cinema, en quan apareix un, la resta de personatges passen a un segon pla.

Les il·lustracions destaquen pel fons neutre que ajuda a focalitzar la mirada. Com és estàtic, com un decorat de teatre, són els personatges els que van apareixent i afegint-se a la recerca de la “cosa”. Tenen tots la mateixa mida, tant és que sigui la tortuga, el conill o el ratolí. Apareixen per l’esquerra i avancen cap a la dreta, indicant-nos que la història no s’atura i que toca passa pàgina.

El relat explica que un Ratolí està molt enfeinat i cava sense parar. El Conill se li acosta i se’l queda mirant, encuriosit.
—Què busques?, li pregunta.
—Una cosa, respon el Ratolí.

El Conill no sap de què es tracta, però tant és: decideix ajudar-lo i es posa a cavar al seu costat. Van passant altres animals i l’escena es repeteix: tots s’uneixen a la recerca sense saber què deu ser això que el Ratolí busca amb tant d’afany. Entre tots arriben a la conclusió que ha de ser «una cosa bonica, brillant i grossa», i no s’equivoquen gens ni mica.

El relat, amb aquesta estructura acumulativa, permet un ritme in crecendo que ajuda a fer induccions, despertar la curiositat i les ganes de passar una pàgina rere l’altra.

La doble pàgina final ens mostra la cosa bonica, brillant, grossa i fantàstica, ideal per a ser compartida.

Alerta al talp!

Un llibre entranyable sobre la col·laboració i l’amistat que ens recorda que no fa falta cavar per a trobar coses boniques: l’únic que cal és obrir bé els ulls.

Títol: Una cosa
Autor: Aviel Basil
Il·lustrador: Aviel Basil
Traductora: Roser Rimbau
Editorial: Takatuka
Pàgines: 36 pàgines
Barcelona, 2025

Un bocí de lluna en format XL

Acabem l’any comentant un del contes que més he explicat i més ha agradat als infants de cicle infantil. Formaria part dels imprescindibles perquè és perfecte i té tot el que demanem a un relat per tal que agradi a la mainada d’aquestes edats.

A l’hora de presentar els àlbums, vaig trobar, fa molts anys, inspiració en la manera com els presenta Jill Eggletton, autora neozelandesa que té un mètode rigorós i ben pensat. Ella narra habitualment amb llibres de mida gran i una mena de batuta que usa per resseguir el text i centrar la mirada dels infants en els detalls de les imatges que vol remarcar.

Els àlbums XL, els pocs que he usat en alguna ocasió, els vaig aconseguir en viatges a Londres i Perpinyà. Lògicament en anglès i francès perquè per aquí no s’estila fer rèpliques més grans o més petites de l’original. Bé, només l’editorial Corimbo va fer una proposta similar fa molts anys però no va acabar de quallar perquè encara es pensava en el llibre àlbum com a objecte-regal i la idea que “els llibres són per llegir” no estava gravada en l’imaginari col·lectiu.

Aquesta introducció vol indicar l’alegria que em va produir fa uns dies veure el mític “De què fa gust la Lluna?” de Michael Grejniec en format XL, editat per Kalandraka.

És un relat que tothom coneix i del qual se n’han fer obres de teatre. Per fer lectura modelada i també compartida és formidable.

Va d’un grup d’animals que estan fascinats per la lluna i es pregunten quin gust fa. Volen “saber” quin “sabor” té. Saber i sabor son dues paraules amb la mateixa etimologia del llatí “sapere”.

Un dia la tortuga es decideix a escalar una muntanya propera i intenta arribar a la lluna, però aquesta quan la veu puja una mica més amunt perquè no l’agafi.

La tortuga crida a l’elefant perquè l’ajudi, però tot i així tampoc hi arriben. Aquesta pàgina és genial perquè els infants pregunten com pot ser que la tortuga aguanti el pes d’un elefant. Ho pregunten els infants i nosaltres també, si és que no coneixem res de la cosmogonia hindú, esclar.

Es succeeixen després un seguint de pàgines on van apareixent diferents animals i van fer una mena de castell, com si fos un pilar, però sempre la Lluna els queda massa lluny.

Serà el ratolí, (com no?) qui, al final, arrencarà un bocí i el compartirà amb els altres animals.

Encara hi ha una imatge del peix que ha estat observant l’enrenou i es pregunta per què no han provat amb l’altra lluna que hi ha a l’aigua. Ohhh! I ens remet al mite de la caverna de Plató.

L’il·lustrador ens mostra la història sobre un fons negre on la lluna apareix com si tingués tres dimensions. Manté sempre la mateixa perspectiva però allunyant-nos cada vegada una mica més perquè hi càpiguen tots els animals.

Crec que aquest format anirà molt i molt bé per a les sessions de narració de contes a la biblioteca escolar, a l’aula i també a les biblioteques municipals.

Tant de bo, l’exemple s’escampi i puguem disposar de més contes en aquest format.

LES DADES:
Títol: De què fa gust la Lluna?
Autor: Michael Grejniec
Il·lustrador: Michael Grejniec
Traductora: Maria Viu
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 28
Pontevedra, 2024

Vivint l’aventura d’anar a caçar un ós

Durant els mesos de confinament, a l’inici de la pandèmia l’any 2020, es va fer popular un joc inspirat en el llibre «Anem a caçar un ós» que consistia en amagar ossos de peluix a diferents llocs de la casa i anar a buscar-los.

«Anem a caçar un ós» és un dels llibres més llegits des que es va publicar fa 30 anys i explica la història d’uns germans que surten a caçar un ós. Se senten valents i forts i caminen travessant paisatges diversos: un camp d’herba, un profund riu, un fangar, un bosc, una tempesta de vent i neu fins arribar, finalment, a la cova de l’os, fosca i profunda.

És un llibre de gran format, amb onomatopeies i frases que es repeteixen a cada escenari:
Anem a caçar un os, i en volem un de gros.
Qui té por de l’ós dolent? Ningú!
Som molt i molt valents!

Les precioses il·lustracions de Helen Oxenbury combinen pàgines a carbonet, en blanc i negre, amb altres amb aquarel·les, a color. Li confereixen vida a la narració.

El llibre d’en Michael Rosen ens permet fer un munt d’accions relacionades amb totes les àrees de coneixement.

A la revista GUIX D’INFANTIL (AULA DE INFANTIL, en castellà) expliquem com el presentem a l’escola i quines accions ens ha anant bé. Ho podeu llegir a les revistes núm. 112 que corresponen als mesos de novembre-desembre.

Què hi portes, a la bossa?, un conte per a cicle infantil

La Nayat Kaid és una il·lustradora independent que viu a Barcelona i compta amb uns estudis ben variats —Art Dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona, llicenciada en Sociologia, màster en Educació Secundària en l’especialitat d’anglès, formació artística a Brussel·les, Londres (Central Saint Martins School), Tòquio (Temple University Japan Campus) i Barcelona (Escola Massana)— que li permeten veure la vida des de diversos angles.

Ara acaba de publicar el seu primer àlbum, un conte anomenat «Què hi portes, a la bossa?» on explica la història d’un conill que passeja amb una bossa i tot el que troba ho fica dins.
Però, esclar! Tot el que troba no li pertany, és d’algú altre. Així que quan se n’adona farà esforços per retornar-ho als seus amos que estan buscant desesperadament els objectes: la girafa busca una arracada vermella, la guilla un rellotge, l’elefant les seves ulleres, etc.

Les il·lustracions són llampants i cada animal s’identifica amb un color ben viu, el groc de la girafa, el lila del mico o el rosa de l’elefant, per exemple. El fons blanc ajuda a centrar la mirada. Potser l’únic que no m’ha acabat de fer el pes és la maquetació perquè algunes imatges m’han costat de llegir. Tal vegada, si el format hagués estat apaïsat…

El conte està adreçat a infants de dos o tres anys. La trama és senzilla i les repeticions ajuden a entendre el problema que es genera quan algú pren quelcom que no és seu. Són diàlegs divertits:

—Ei! —va dir l’elefant.
—Ei! —va dir el conill.
—He perdut les meves ulleres quadrades. Les has vist?
—No.
—Llàstima. Què hi portes, a la bossa?
—Res.
—Qui te l’ha donat?
—Ningú.
—Molt bé.
—Molt bé.
—Adéu.
—Adéu.

A les mestres de cicle infantil segur que us fa venir al cap la situació viscuda a l’hora de marxar cap a casa. En més d’una ocasió, a l’escola, hem hagut de dir als nens que miressin a la bata perquè s’havia perdut un objecte (normalment una joguina nova) i era possible que s’hagués caigut «accidentalment» a la butxaca de l’abric, per exemple.
Sempre apareixia, misteriosament, algú deia «Ui! Aquí està! Ha caigut a la meva butxaca!» i la retornava. Més o menys com al conte de la Nayat.

A la presentació, els de l’editorial Quorum destaquen:

[… hi ha un treball del desenvolupament de l’empatia. És així que la intenció de l’àlbum és ajudar al nen a comprendre els sentiments d’altres persones, que molts cops poden ser provocats per les nostres accions, i a corregir el propi comportament si s’ha fet alguna cosa malament. I és que tan sols mitjançant l’ensenyament de la intel·ligència emocional s’aconsegueixen nens amables, tolerants, respectuosos i responsables, que seran els que milloraran el món.]

Quòrum Llibres és una plataforma editorial que publica a través del crowdfunding (micromecenatge). Tenen la seu a Valls.

LES DADES
Títol: Què hi portes, a la bossa?
Autora/ il·lustradora: Nayat Kaid
Editorial: Quorum llibres
Col·lecció: Altres
40 pàgines
Valls, 2017

Un tastet aquí

Si voleu conèixer una mica més del conte, teniu una oportunitat formidable d’ací uns dies al Clot: