«10 aneguets de goma» a l’Ofici d’educar

Ahir, vam presentar aquest àlbum il·lustrat que narra una història amb un origen fascinant.

L’any 1992 un vaixell va perdre uns contenidors que van caure al mar i a un, que contenia aneguets de goma i altres joguines també de goma, se li va obrir la porta i el carregament va quedar surant sobre l’aigua. Un oceanògraf, que estudiava els corrents marins, va aprofitar per resseguir el camí dels aneguets i, gràcies a aquell seguiment, va poder establir la teoria sobre corrents marins que encara avui serveix per orientar els vaixells.

Inspirant-se en aquesta aventura, l’Eric Carle va imaginar el viatge dels aneguets per aigües obertes i les criatures de l’oceà que van coneixent.

El relat comença en una fàbrica on els treballadors de la cadena de muntatge pinten els detalls dels ànecs de goma. Després es carreguen en un vaixell i durant una tempesta, una caixa amb 10 aneguets de goma cau al mar. Cadascun sura en una direcció diferent (oest, est, nord, sud, esquerra, dreta, amunt, avall, aquí i allà) i es troba amb un animal (un dofí, una foca, un os polar, etc.). El desè es troba amb una mare ànega i les seves cries i els acompanya fins al seu niu.

És un llibre ideal per a cicle infantil, a partir de 4 anys.

A cada programa, fem una pregunta relacionada amb el que hem explicat. Si participeu en el concurs, podeu guanyar el llibre, gentilesa de l’editorial Beascoa.

La pregunta per al concurs sobre el llibre ««10 aneguets de goma» és:

Amb qui es troba el desè aneguet de goma?

Envieu les respostes a loficideducar@ccma.cat. Teniu temps fins diumenge 22 de març.

Per sentir el pòdcast de la secció, cliqueu a l’enllaç següent:

https://www.3cat.cat/3cat/deu-aneguets-de-goma-deric-carle/audio/1273508/

Al concurs de l’anterior programa, la guanyadora del llibre «Operació Dancing Queen» és la Rut Alba. L’enhorabona!

«Els comences a comptar?», un llibre per mirar del dret i del revés

Coincideixo amb en Ramon Besora en que la poesia transmet coneixements gràcies a la seva rima, musicalitat, joc, respiració, oïda, metàfores, etc. que fan possible que amb paraules puguem intuir —la intuïció és una eina poderosa que ens obre camins— coses que s’assemblin a la realitat.

I per altra banda, coincideixo amb ell en la idea que la poesia és per a ser viscuda, no explicada i, en aquest sentit, caldria desescolaritzar-la una mica més.

En aquest sentit, diu en Ramon Besora que «l’escola ha de facilitar que els infants vegin en la poesia una expressió lliure, no el fruit d’una rigidesa normativa i s’adonin que un poema no és de cap manera una assonància o un nombre de síl·labes, sinó l’expressió d’un sentiment, d’una vivència, d’un pensament: és allò que l’autor veu, sent, experimenta quan acluca els ulls, quan vol escoltar els reflexos misteriosos del món»

En els seus poemes adreçats a infants petits, en Ramon demostra una precisió i una manera de fer sincera i emotiva que és de molt agrair.

Ara acaba d’aparèixer el seu darrer poemari que ve a ser la continuació de «Què veus, eriçó?». L’ha titular «Els comences a comptar?» i en realitat són dos llibres en un, units de manera enginyosa per un joc matemàtic que ens obliga a girar el llibre quan arribem a la meitat.

El poemari l’ha il·lustrat la Natasha Domanova que ja va col·laborar a “Què veus eriçó?” i està adreçat a infants de cicle infantil. Les rimes són fàcils de recordar i giren al voltant dels números. Per exemple, mireu aquesta pàgina:

Recomanat per a infants de cicle infantil.
Us rapejo la primera part…

LES DADES:
Títol: Els comences a comptar?
Autor: Ramon Besora
Il·lustradora: Natasha Domanova
Editorial: Pagès
Col·lecció: Petit Nandibú Nº 16
Pàgines: 36
Lleida, 2022