Cada any se celebren esdeveniments relacionats amb el llibre infantil i juvenil. Els que tenim a prop, els visitem fàcilment. A un cop de metro, cotxe o tren estem al port de Barcelona (la Setmana), a Medinyà o a Madrid, per exemple.

Hi ha altres fires que les tenim a la llista de “coses a fer abans de morir”, com són la Fira de Bolonya, la de Guadalajara (Mèxic), la de Frankfurt o a de Montreuil. Les persones que conec que les han visitades em recomanen començar per la París.

A prop de Paris, a Montreuil, se celebra el «Salon du livre de jeunesse». És una cita anual on s’hi organitzen tallers i trobades amb autors per a sessions de signatura d’autògrafs, dedicatòries i lectures. Es proposen visites guiades als visitants, particulars, grups escolars i grups de centres de lleure.

Fa un parell d’anys, a l’Hospitalet, vam tenir la visita de les persones que hi van anar i ens van presentar els llibres que havien comprat. En vam parlar en aquest blog:
https://jaumecentelles.cat/2022/02/11/de-montreuil-a-bolonya-passant-per-lespai/

Aquest any, hem tornat a repetir l’experiència. Abans d’ahir vam mantenir una conversa prou interessant on vam aprendre molt veient el que ens van mostrar les companyes bibliotecàries que, saberudes com son, compren allò que els agrada i que intueixen que no s’acabarà publicant aquí: Llibres rars, lletjos, amb pestanyes, miralls, troquelats impossibles, etc. Llibres curiosos dels que poden gaudir els infant francesos i que, potser, tal com es va apuntar, marquen una manera d’entendre i gaudir la literatura diferent a la nostra quitxalla.

De tots els llibres que van presentar, em quedaria amb aquests tres:

Lundi, d’Anne Herbaut. Un àlbum bonic de veres. Em recorda que la primera exposició que vam fer a l’escola (la Lluna) va ser d’aquesta autora, precisament, a qui tinc en gran estima.

Cailloux, un còmic filosòfic que em va recordar un personatge que vaig incloure en un dels contes per a cicle infantil (em va costar convèncer a les editores de Cruïlla, però allà està la pedra donant consells a la Mina, la protagonista) Les pedres que apareixen als contes m’agraden, en soc fan i més si porten barret.

Je, d’Olivier Douzoux em va semblar extraordinari per fer activitats amb els infants de cicle inicial al voltant de les formes geomètriques, més o menys, com fa l’Imapla amb els seus àlbums.

Va ser un matí prou emotiu. A més, em va agradar trobar-me amb l’Andrea —la feia a Califòrnia—, després d’una pila d’anys sense saber res d’ella.

Compartir lectures, analitzar-ne els detalls, els temes, i intuir per on camina la literatura infantil i juvenil fora del nostre país, ens fa afinar més en les nostres recomanacions i això vol dir que els infants tindran millors orientacions i seran lectors més crítics.

Com a la pel·lícula “Casablanca”… sempre ens quedarà Montreuil!

Alguns dels llibres que es van presentar: