David Nel·lo

by

«Vull anar sense rodetes!» un àlbum sobre creixement i aprenentatge

Arriba l’estiu i és temps de bicicletes. Encara recordo les vacances al poble, i l’any en que vaig aprendre a anar amb bicicleta. Va ser una emoció gran, després d’alguna que altra caiguda. Era una bicicleta antiga, molt antiga, amb la que el pare, de petit, anava amunt i avall als altres pobles, una bicicleta sense marxes ni pinyons i molt pesada si la comparem amb les meravelles que veiem avui.

Anys més tard vaig tornar a viure una altra emoció que segurament també haureu viscut: El moment en que els fills aprenen a anar amb bicicleta. Òndia, ets feliç però alhora veus com s’allunyen i et crea un sentiment estrany.

M’agrada anar amb bicicleta, passejar pels marges del riu Llobregat i arribar a la platja del Prat. Mentre pedales el cap va a la seva. De vegades, com la granota del conte, tens alguna caiguda però t’aixeques i tornes a pedalar.

Quan passa per les meves mans un llibre sobre bicicletes, no puc deixar de mirar-lo. És el que m’ha succeït amb aquest «Vull anar sense rodetes!», un àlbum il·lustrat per a infants de cicle infantil que ens parlar d’una granota que, amb cara trista, vol desprendre’s de les rodetes de la seva bicicleta. La granota vol ser tan hàbil com els seus veïns adults, capaços de pedalar mentre duen el diari sota el braç, transporten la cistella de la compra, reparteixen el correu o fins i tot fan acrobàcies dalt d’un monocicle.
Però el primer intent de passeig sense rodetes acaba malament… o potser no.

Aquesta obra va ser finalista del XVII Premi Internacional Compostela per a Àlbum Il·lustrat. A l’editorial, destaquen que “El seu autor, Tobias Giacomazzi presenta una obra amb uns personatges animals humanitzats molt diversos: vaca, gos, coloma missatgera, saltamartí… A la senzillesa del text, que destaca per la repetició de la frase que dona títol al llibre, s’afegeixen unes il·lustracions a doble pàgina que combinen els retrats i les escenes urbanes que permeten fer gaudir dels detalls i les clicades a l’ullet humorístiques: la cigonya que travessa amb el seu bec el diari que va llegint pel carrer; les cartes que, arrossegades pel vent, es claven en les pues de l’eriçó; el ratolí que s’amaga del gat qui duu a la cua una trampa…”

Lectura recomanada per a cicle infantil.

LES DADES:
Títol: Vull anar sense rodetes!
Autor: Tobias Giacomazzi
Il·lustrador: Tobias Giacomazzi
Traductor: David Nel·lo
Editorial: Kalandraka
Pàgines: 28
Barcelona, 2025

by

«L’illa dels frarets», un relat ecologista

Amb el temps i les lectures acumulades anem creant lligams invisibles amb autors que t’inspiren, t’emocionen i t’identifiques. Em passa amb alguns del Regne Unit. Un d’ells és en Michael Morpugo. El segueixo des dels formidables «El regne de Kensuke» i «Cavall de guerra». Aquesta recomanació, per tant, està esbiaixada per la devoció que li professo a aquest home que va fundar el projecte Farms for City Children (Granges per a infants urbans).

El darrer llibre per a infants que ha publicat l’editorial Bambú és «L’illa dels frarets», un relat que té molt a veure amb les seves inquietuds i el seu interès pels temes relacionats amb la mar i les illes Scilly. Si, a més, l’il·lustrador és en Benji Davies, un altre enamorat de la costa de Cornualles, llavors el resultat és extraordinari.

Que tot giri al voltant d’un far i que el faroner es digui Benjamin Postlehwaite, ja ens convida a seure tranquil·lament i a deixar-nos endur per l’aventura que ens expliquen. Si comenceu, no podreu parar de llegir fins que acabeu. Bé, amb una hora o menys el teniu acabat. Semblarà que torneu a l’època de les grans aventures.

Comença així:

En Benjamin Postlehwaite tota la vida va ser l’encarregat de garantir que la llum del far brillés amb intensitat a l’illa dels Frarets, on vivia. Mai, en tots els anys que va passar al far, el faroner va permetre que s’apagués el seu resplendor.

El relat ens explicat tota la vida d’un noi, començant pel dia que viatjant en un vaixell, una nit de tempesta, el fort onatge va fer impactar un vaixell contra les roques. Les veles es van esquinçar i els pals es van trencar. Quan els passatgers ja havien perdut totes les esperances, enmig de la foscor, van albirar un bot que s’acostava. Un home remava a contracorrent, per sobre de les onades, i s’anava apropant cada cop més al vaixell. Es tractava d’en Benjamin Postlehwaite, l’encarregat del far, que va arriscar la seva vida per salvar-lo a ell i a trenta cinc persones més.

Aquell fet va marcar la vida de l’Allen, el noi que relata en primera persona com va anar la cosa i com va canviar la seva existència. A partir d’aquí, anirem coneixent altres aspectes de la vida d’aquest noi que acaba d’una forma, en certa manera previsible, quan torna al far. Gràcies a ell i a en Ben, recuperen la vida de la zona i els frarets tornen a viure en harmonia amb la natura.

Novel·la amb missatge ecologista, que també ens explica el poder de l’art i com les amistats duradores ens fan la vida millor.
Recomanada per als infants a partir de nou anys.

LES DADES:
Títol: L’illa dels Frarets
Autor: Michael Morpurgo
Il·lustrador: Benji Davies
Traductor: David Nel·lo
Editorial: Bambú
Pàgines: 118
Barcelona, 2021

by

La crònica de l’Iu Eskar, una metàfora animal

La darrera novel·la d’en David Nel·lo per a infants es diu «La crònica de l’Iu Eskar» i ens mostra un capítol de la vida d’un grup d’escarabats.

L’Iu Eskar és un escarabat jove que ens explica en primera persona la seva peripècia des del dia en que ha de fugir de la casa on viuen perquè la dona que hi vivia s’ha mort i abans que arribi la nova propietària fumigaran tot l’edifici.

L’escarabat i tota la seva nombrosa família preparen la diàspora camí al desconegut i emprenen un camí incert i perillós. Travessen clavegueres, es troben amb rates que els obliguen a pagar una quota (en vides) per poder passar, i finalment troben un lloc on instal·lar-se. Es tracta d’un hotel força pollós, brut i rònec, ideal per quedar-s’hi a viure.

El que no comptem és que a l’hotel Apol·lo —així es diu— hi viu, de fa temps, una altra colònia d’escarabats, d’aspecte més blanc, que els margina i els marca unes condicions força rígides, si es volen quedar a viure.

L’Iu té un esperit curiós i aventurer i en una de les seves escapades coneixerà a un altre escarabat de la tribu dels més blancs amb qui mantindrà una amistat secreta fins que nous perills els amenacin i hàgin de tornar a fugir.

El relat narra les peripècies i aventures d’aquest grup d’insectes. Entre línies, de forma metafòrica, podem entendre actituds molt humanes i actuals que ens remeten als refugiats sirians que han de fugir del seu país o la xenofòbia envers els diferents, contraposades als valors positius com l’empatia, la solidaritat o l’amistat.

Tenia ganes de llegir aquesta obra guanyadora del Premi Edebé de literatura infantil i vaig comprar el primer exemplar que vaig trobar, en castellà. El volia llegir en versió original catalana. Si podeu, aneu sempre a l’original.

Als nois i nois de cicle superior els farà passar una bona estona i els farà pensar.

LES DADES:
Títol: La crònica de l’Iu Eskar
Autor: David Nel·lo
Il·lustradora: Beatriz Castro
Editorial Edebé
Barcelona 2020