ODS

Ahir a l’Ofici d’Educar vam presentar aquest llibre de coneixements basat en uns fets reals. Ens narra, com a la zona de Cateura, al Paraguai, un poble construït sobre un abocador, el professor de música Favio Chávez va començar a dones classes de música als joves, però es va trobar amb un problema: tenia més alumnes que instruments!

Tot rumiant, en Fabio va tenir una bona idea té una idea meravellosa. Amb l’ajuda d’en Colà, un enginyós fuster local, van començar a transformar les deixalles en instruments que estan emplenant la seva comunitat (i el món) de sons per a un futur millor. Van fabricar tota mena d’instruments amb els materials de rebuig de l’abocador: llaunes, canonades rovellades, coberts, bidons d’oli, cables o ampolles i van crear violins, violes, violoncels, contrabaixos, guitarres, flautes, saxòfons, trompetes i instruments de percussió.

En aquest blog, ja en vam parlar fa unes setmanes. Ho podeu recuperar clicant a:

https://jaumecentelles.cat/2024/01/25/lorquestra-de-lesperanca-musica-amb-instruments-reciclats/

i , com a cada programa, fem una pregunta per participar al concurs dels “Llibres per somiar” . En aquest cas, sobre el llibre “L’ORQUESTRA DE L’ESPERANÇA” preguntem:

Quin va ser el primer instrument de l’Orquestra d’Instruments Reciclats de Cateura?

També vam donar el nom del guanyador del llibre «DIUMENGE» comentat a l’anterior programa: en Marc González. L’enhorabona!

El podcast del programa aquí:

https://www.ccma.cat/3cat/lorquestra-de-lesparanca-de-carmen-oliver/audio/1197981

Fa deu anys es va constituir, a Lleida, un grup de treball amb la intenció de construir un projecte interdisciplinari per treballar els Principis de la Carta de la Terra i els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’Agenda 2030 a les aules, des d’una perspectiva transversal en totes les etapes educatives.
Són molts anys de trobades, experiències compartides i aliances formidables amb educadors que creuen en un món millor, tot i que, malauradament, el que estem seguint aquests dies no diu gaire de l’espècie humana. Malgrat tot, seguim convençuts que una altra manera de viure més ecologista, feminista i solidària és possible.

Volem celebrar els 10 anys organitzant el proper dia 26 de març de 2022 (dissabte) de 09.00 a 14.00 hores, la 1a Jornada Internacional Implica’t + – 5a Jornada d’Escoles Solidàries, a la Sala Jaume Magre de l’Ajuntament de Lleida (c. Bisbe Torres, 2) en format presencial. També hi ha la possibilitat que pugui seguir-se virtualment. És una activitat reconeguda pel Departament d’Educació i amb certificació (en el cas presencial).

Hi participaran ponents de molt de prestigi, alguns en pantalla, des de Costa Rica, Xile, Mèxic, Guatemala i Panamà. També comptarem amb la presència del senyor Federico Mayor Zaragoza, president de la «Fundació Cultura de Paz».

Informació i inscripció, clicant a:

1a Jornada Internacional Implicat’ + – 5a Jornada d’Escoles Solidàries

Estic content perquè m’han convidat a dir unes paraules i tenia pensat centrar la meva intervenció en recordar que els ODS també parlen d’educació. En concret l’Objectiu 4 ens assenyala que hem de «garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom».

Però ara mateix em ve més de gust explicar un conte sobre l’absurditat de les guerres… N’hi ha un bon grapat on triar. Així de memòria recordo «Per què?», «L’enemic», «Tinc un tanc de joguina», «Inseparables», «D’aquí no passa ningú», «Fill de rojo», «Rosa Blanca», «A en Fabià no li interessa la guerra», «Los conquistadores», «Capitana Rosalia», etc.

De vegades, un relat, un conte, ens aporta molta més informació que un discurs raonat i estructurat, perquè els contes actuen directament sobre les emocions.

Si us animeu, ens veiem a Lleida, presencialment o a través de les pantalles. Valdrà la pena!