Marta Armengol

Aquest llibre planteja un problema força habitual entre els nens. Com podem dividir un nombre imparell de llaminadures entre dos infants?

En aquest cas, es tracta d’una ossa i una mustela. L’óssa gran troba tres bolets al bosc i els porta a la casa que comparteix amb en Mostela. Aquest es posa molt content i cuina els bolets amb sal, pebre i tot el que calgui perquè en aquella casa del bosc tenen de tot. Veiem com dels arbres pengen espàtules paelles, coladors, etc.

Quan porten els bolets a taula, l’ossa comença a repartir: «Un per a tu i un per a mi. I un altre per a mi. És el més just. Jo soc grossa, necessito menjar més.»

La mostela s’enfada perquè opina que ella és petita i ha de créixer i el segon bolet ha de ser per a ella.

I comença una discussió sobre qui s’ha de menjar el bolet. Ambdós tenen les seves raons i no es posen d’acord. Tots dos argumenten el perquè s’han de menjar el tercer bolet i tos dos sembla que tenen dret a menjar-se el bolet.

Enmig de la discussió apareix una guineu i es fa amb el bolet i marxa tranquil·lament. S’acaba la discussió.

Però després arriben les postres. Tres maduixes i tornem a començar.

L’autor explica aquesta petita història amb uns dibuixos fets a llapis de color i emfatitzant la tipografia per entendre com la discussió puja de to. També les expressions de les cares ajuden a entendre el relat.

Hi ha molts detalls que val la pena observar amb curiositat perquè ajuden a comprendre millor què està passant. Per exemple, les estovalles que es van arrugant i relliscant o el cargol de les guardes i la portada, o com la guineu apareix discretament per la banda superior esquerra i veiem com es va atansant allà on dinen els protagonistes.

És interessant el final. L’aparició de la guineu com una espècie de deus ex machina que ens recorda el teatre clàssic, permet fer un gir inesperat que servirà després perquè l’Ossa i en Mostela trobin una altra solució quan arribin les maduixes.

Quan acaba el conte, queda la pregunta oberta per a una discussió entre els lectors i aconseguir un repartiment més just i equitatiu.

Convé mirar atentament les cobertes perquè tot i que semblen iguals, hi ha detalls que han canviat.

Lectura recomanada a partir de tres anys.

LES DADES:
Títol: Dos per a mi, un per a tu
Autor: Jörg Mülhe
Il·lustrador: Jörg Mülhe
Traductora: Marta Armengol
Editorial: Harper Collins
Pàgines: 32
Madrid, 2020

“Toni o cómo conseguir las Ronaldo Flash” no va de futbol, malgrat que ho pugui semblar la imatge de la portada on es veu un noi (En Toni) al·lucinant amb l’anunci de les formidables botes. Pensa que amb unes com aquestes la seva vida canviarà radicalment: serà millor jugador, la seva futura carrera professional millorarà i ell mateix serà un altre de ben diferent.

Només hi ha un petit handicap: Com aconseguir els diners per a tenir les famoses botes? I sobre aquest punt se centra tota la novel·la.

En Toni viu amb la seva mare, una dona alegre, positiva, però que li diu que ni parlar-ne, que les que té encara estan bé. El noi insisteix i li diu que el futbol és art, que el seu futur serà el de una superestrella. Sense èxit. Després ho prova amb l’avi amb el mateix resultat. Conclusió: S’encarregarà de guanyar diners per comprar-se-les ell mateix.

A partir d’aquest moment, veurem el noi fent les feines més inversemblants, però totes elles amb nul resultat econòmic: Repartir fulletons propagandístics per les bústies, passejar els gossos dels veïns, fer de músic de carrer, vendre les seves andròmines al mercat, etc.

Philip Waechter resol totes les situacions plantejades amb el estil senzill, efectiu i divertit. Imagineu, per exemple, que a la primera feina, només aconsegueix repartir tots els fulletons amb l’ajut dels seus amics, amb qui s’haurà de repartir els calers guanyats. O quan passeja un gos i aquest es fa les seves necessitats al terra i multen al noi per no recollir-la, etc.

Una cosa que aprendrà en Toni és què és allò que realment importa: l’amistat dels companys, la generositat, el valor.

Les il·lustracions són de línia clara, amb unes cares on destaquen els nassos grans i uns ulls que només son dos puntets negres. Per diferenciar els diferents capítols usa una estratègia senzilla: cada capítol té un color diferent de fons.

Un llibre recomanable per a cicle superior i per a adults. Els infants als qui els costa o no els agrada gaire llegir, aquí tenen el llibre ideal; amb molta probabilitat, l’entendran i s’hi enganxaran.

LES DADES:
Títol: Toni o cómo conseguir las Ronaldo Flash
Autor: Philip Waechter
Il·lustrador: Philip Waechter
Traductora: Marta Armengol
Editorial: Maeva
Pàgines: 66
Madrid, 2020